PAPA

Avui és Sant Ramón. Un mal dia per mi, el meu pare es deia Ramón i el dia del seu Sant, era tant feliç... com un nen petit.
El millor regal que li podiem fer era reunir-nos tots i anar-ho a celebrar, tots junts.
Encara està molt present a la meva vida, i els dies més senyalats, per mi son molt dificils.
Donaria la meva vida per fer-li un petó i una abraçada, encara que tinc molt present la seva olor, el contacte dels meus llavis amb la seva cara, el tacte dels seus cabells, aquells cabells blancs tant bonics, les seves mans, sempre fredes. Es com si fes una estona que l'acabs de veure i de desitjar-li bona nit.
A vegades sento a dir que amb el temps et vas oblidant de petits detalls com aquests i que fins i tot set va esborrant la seva cara.
A mi aixó no m'ha passat ni un sol dia des de que li vaig fer l'últim petó el 13 de Novembre de 2004. Dins meu encara és viu i ho serà sempre mentre jo visqui, el seu record fins a l'ultim detall, no s'esborrarà mai.
Per molts anys, papa, i com deies sempre tu, "que poguem fer semblants obres, amb els mateixos manobres".
T'estimo, papa i per anys que visqui sempre et trobaré a faltar al meu costat.>">