LA CANÇÓ DE L'ESTIU

Generalment cada estiu es posa de moda una cançoneta que potser no es cap bomba musicalment parlant, però que si que ho es en el que es refereix a exit, la que posen a totes les discoteques, a tots els xiringuitos, en fi, la més popular.

M'agradaria posar-vos unes quantes cançons, i que votessi-ho quina considereu que pot ser la cançó de l'estiu 2008.

1ª Cançó "Vull saber-ho tot de tú"



2ª Cançó "Kamikace d'Amaral"



3ª Cançó "Estrella Polar - Pereza"



4ª Cançó "Eres tonto - El Canto del loco"



5ª. Cançó "No estamos solos - Eros Ramazzotti i Ricky Martin"



Apa, vinga a veure si coincidim i voteu la mateixa que votaria jo.

UNA DECLARACIÓ D'INTENCIONS

Ara tinc molt temps per pensar, bé tinc molt temps per tot, però moltes vegades només puc pensar.

He pensat molt durant aquests últims dies, he llegit les coses que he escrit al bloc, les vostres respostes, fins i tot he llegit mentalment com canviaria moltes de les coses que he dit o he fet, que sigui per la raó que sigui han ferit a algú í fins i tot m'han ferit a mi mentre les pensava i mentre les escrivia.

Cada persona és un mon infinit de sentiments, d'experiencies, de visions molt diferents de les nostres, i cada persona ja te la seva vida montada i ja els costa prou tirar-la endevant, que ja és dificil.

Moltes vegades m'he cregut amb el dret d'opinar fins i tot de fer algún retret sobre la vida d'altres persones, o sobre les seves decisions i fins i tot sobre els seus sentiments.

M'he adonat que no tinc cap dret a opinar ni a retreure res a ningú.

Voldria demanar excuses si algun cop ho he fet i algú s'ha sentit ferit.

He posat com a titol d'aquest bloc, que volia fer una declaració d'intencions.

El motiu d'aquest titol es perquè per mi també comença una nova vida, que serà molt diferent de la que he portat fins ara i en la que necessito canviar moltes coses, que espero anar aconseguint de mica en mica.

Per començar com que el canvi serà per motius de salut, no vull que ningú es senti obligat ni tant sols amb la necessitat d'ajudar-me. Fer-me costat ja és una altre cosa, sempre m'agrada tenir persones estimades al meu voltant.

Aquesta és la meva vida i crec que m'he d'enfrontar a fer tot el recorregut que em quedi jo,i només jo, de mica en mica anar adquirint més coneixement de com m'afecta la meva malaltia i assumir-lo en lloc de lluitar, i el que es més important intentar conviure-hi. Aixó crec que serà un llarg recorregut,i que em costarà molt, però espero poderm'hi enfrontar jo sola i guanyar-lo.

Totes i cada una de les persones que formeu part de la meva vida, properes i no tant properes, ja teniu la vostre de vida, que ja costa prou de portar-la endevant i que no s'ha de veure afectada en absolut pels canvis que anirà fent la meva.

He mirat enrera i m'he adonat que des de que estic malalta, m'he tornat molt egoista, molt i no m'ha agradat el que he vist.

Jo no soc així, o almenys no ho era i no ho vull tornar a ser mai més, perque ho trobo mesquí.

No vull que ningú pateixi per mi, jo soc forta, ho superaré el dolor no m'espanta, m'espantaria molt més la falta d'amor al meu voltant i aixó ja ho tinc, amb escreix.
Tinc una familia i uns amics que m'estimen. Que més podria demanar?.

Ah sii! potser una cançó? He triat aquesta perquè precisament parla de viure la vida, la teva vida de l'unica forma que tu saps, a la teva manera.

Jo també he acabat plorant amb en Robbie Williams al final de la cançó.

Us estimo molt a tots!!!

FELICITATS JOANA

Moltes felicitats Joana!!!

Et desitjo per avui i per tots els altres dies de la teva vida, felicitat i amor.

Entre la familia i una petita ajuda dels amics segur que tindràs un dia fantàstic.

Una abraçada, amiga.

SOLSTICI D'ESTIU

Avui es la nit màgica, la nit més curta de l'any però la més celebrada.
El fet es que la majoria de gent només celebra aixó, que arriva l'estiu i que a partir de les 12 de la nit es Sant Joan.
Jo sempre havia fet el mateix, pero un any em van explicar una llegenda, i tot un grup de gent vam reunir-nos per viure-la tal com diuen que s'ha de fer perquè es converteixi en màgica.
Ens vam reunir tots, als voltant de les 8 del vespre i vam pujar a una montanyeta on hi havia una capella molt petitona, estava oberta, vam entrar,vam encendre unes espelmes i vam estar allà una estona en sil·lenci per calmar el nostre esperit.
Al cap d'una estona, vam sortir de la capella, ja era ben fosc, tots duiem lots i espelmes que era tot el que ens il·luminava. Primer ens vam asseure a sopar per esperar que arrives l'hora màgica del solstici. Eram una colla de gent més o menys unes 10 persones, ems vam avenir moltissim i vam sopar xerrant i compartint tots els nostres menjars.
Quan va ser l'hora ens vam asseure tots en una rotllana, cada un de nosaltres ja portavem escrit en un paper un desig, vam posar tots els paperets amb els nostres desitjos al mig de la rotllana, els vam encendre i ens vam agafar tots de la mà, fent que la energia de tots fos nolt més poderosa perquè els desitjos es complissin.
Vam estar una estoneta així, en sil·lenci , agafats de les mans, allà a dalt d'aquella montanya amb el cel per sostre ple d'estels, no tinc paraules per explicar el que vaig sentir, era una pau, una plenitud, una unió de tots amb tots, us ho asseguro, una experiencia maravellosa.
Quan es va acabar el foc, vam recollir totes les nostres coses, i amb els nostres lots vam anar baixant de la montanya i tornant cap a casa.
Mai en tota la meva vida havia passat una nit de Sant Joan tant bonica, tant màgica i amb tanta pau.

NO HI HA DRET

Avui 20 de Juny tenia hora a les 11,35 per anar a demanar la meva incapacitat al ICAM al Parc Sanitari Pere Virgili (Edifici Puigmal) de la Avgda. de Vallcarca.

Be, poso totes les dades perquè crec que algú m'havia dit que hi anava al c/. Balmes, de totes formes deu ser ben igual, perquè el tracte humuliant, ironic i de mala educació que he rebut, deu ser cosa dels dos llocs.

Jo, pobre de mi, anava ben convençuda amb un munt d'informes on es demana expressament la meva baixa laboral definitiva i creia que després d'haver-ne parlat tant i d'haver aprobat aquella llei al Parlament, potser les coses haurien canviat i s'ho mirarian amb altres ulls, però res de res, potser ha estat pitjor.

Haig de començar dient que jo hi anava amb tres diagnostics, tots tres incapacitants, i la doctora (no se si era doctora)només volia parlar d'una d'aquestes tres coses de la depresió, tinc informes d'una psiquatre i d'una clinica de salut mental, que es on em varen enviar la meva mutua de treball, que tinc una depresió cronica de molts anys de durada i que ara ha apitjorat moltissim amb la Fibromialgia. Totes dues Psiquiatres diuen moltc clarament que nocessito la baixa laboral definitiva, que en el meu estat no es preveu millora i per tant així com estic ara no puc treballar.

Ella m'ha mirat i m'ha dit "Jo no veig que estiguis tant malament, fas molt bona cara", Mireu, l'hauria pegat però només li he contestat " es que si mira els informes ja veurà que jo a la cara no hi tinc res". Llavors m'ha dit que per tenir una depresió com diuen els informes jo hauria d'estar rossegant-me, quasi sense poder caminar ni sortir de casa i no voldria sortir del llit. l'hi he tornat a contestar "fa dues setmanes que no surto ni de casa ni del llit" no se si li ha semblat prou temps, però m'ha dit que aixo era molt subjectiu la meva paraula contra la seva i com que no hi ha proves de res, ella no em vol tramitar l'invalidesa.

Be, llavors bé lo pitjor, li dono els informes de tots els metges i especialistes que m'han diagnosticar "Fibromialgia" i a més li dic que fa dues setmanes que no puc sortir de casa i camino amb un bastó perquè les cames em fan tant dolor que no m'aguantan, qui hi ha dies que tinc febre, que no puc aixecar el braç ni per pentinar-me, que no puc dormir més de 4 hores al dia, que hi ha dies que ni tant sols puc menjar perqué tal com entra surt i que els dolors a tot el cos i al cap son tant insuportables que ja no se si podré aguantar més aquest estat.

La seva resposta, no us la perdeu: Ha agafat tots els informes que parlavan de Fibromialgia i m'ha dit, que ni sels volia mirar perquè la Fibromialgia es una malaltia que no està contemplada com a incapacitant i que no segueixi per aqui perquè aixó no em portarà enlloc, tampoc em vol tramitar una invalidesa per Fibromialgia.

Llavors bé l'altre diagnostic "Dolor cronic incapacitant" li he explicar que molt dies no em puc llevar i que em fallen les forçes i el dolor m'inabilita tant que ja he caigut tres cops i no m'he pogut aixecar sola, llàstima que ja no tingui els morats i els bonys que em va provocar l'ultima caiguda. Aqui ja hi havia tanta tivantor entre totes dues que ella m'ha dit que no seguis perquè te unes altres persones per sobre d'ella que si presenta aquests informes no em concediran res del que demano, ha plegat l'expedient i s'ha aixecat per fer-me sortir. Jo li he dit "Esperi un moment siusplau, no soc una persona que m'agradi barallarme amb ningú però vosté em tracta de mentidera, gandula i estafadora (perque estic de baixa)"
Doncs sap? jo no la insultaré a vosté perquè m'han ensenyat educació, però si que desitjo amb totes les meves forces que passi pel mateix que estic passant jo, tant sols una semaneta dins el meu cos i les coses canviarian.

Finalment he sortit i he marxat, amb una rabia que no se com podré treureme-la de dins.

No hi ha dret, ens tracten com animals, només senten la paraula Fibromialfia i ja els enrampa.

Espero poder-hi tornar, perquè jo no em donaré mai per vençuda, fins que vegi uns papers que m'inhabiliten per Fibromialgia, hi tornaré tants cops com fagi falta al ICAM, als tribunals, i si fa falta ho faré public a la televisió i als diaris, a mi no sem pot provocar, perque soc bona persona però quan son injustos no paro fins que no aconsegueixo el que per dret em pertany.

ENHORABONA GEMMA

Avui soc feliç, per tú, perquè has lluitat i has guanyat, qualsevol lluita mereix una Victoria o una recompensa, la teva estava cantada.

Jo crec que no podia triar millor cançó que la dels teus estimats Queen, avui tú ets la guanyadora, avui no es temps de perdedors, es temps de lluitadors i guanyadors.

Comparteixo la teva alegria, i t'estimo.

Moltes, moltes abraçades carinyo.

VENIU I ENTREU

BENVINGUTS!!

Avui llegint el bloc d'un amic, m'ha agradat molt una frase que hi ha posat. Ha dit que casa seva no te portes ni finestres i que tothom hi es benvingut.

Aixó m'ha donat l'idea que feia uns dies que em rondava pel cap.

Volia convidar a tots els meus bons amics a venir a casa meva, jo ho veig com una manera de demanar ajuda perquè tota la gent que em coneix bé, sap que no demanaria mai ajuda encara que m'hi anes la vida, no per res en concret, jo soc així, una mica (o molt) introvertida i em mengo jo mateixa els meus marrons les meves penes i els meus dolors.

Però fa un parell de setmanes que he arrivat a trobar-me tant malament que quasi no podia caminar i vaig estar uns quants dies tancada a casa per força.

Llavors vaig pensar que ja que jo no podia anar a la montanya, hauria d'intentar que la muntanya vingues a mi, però com que no tinc costum de demanar ajuda,no savia com fer-ho.

Aquest video de'n Jaume Sisa crec que ja ho diu tot, però per si no s'enten prou bé, us demano amics meus, que ja que jo no puc sortir a veure el sol, em porteu vosaltres el sol a casa, amb el ben entès que el sol sou vosaltres, es clar.

DEDICAT A LA TISCAR

Avui ha vingut a casa meva la Tiscar, la meva millor amiga, l'estimo tant...
Hem passat la tarde xerrant i ens ha passat volant.
Ella ha volgut veure els meus blocs i que li ensenyes com enrar-hi per anar-los llegint.
No hem tingut molt temps, una altre dia amb més hores ho mirarem més bé i fins i tot n'obrirem un per ella.
Aquesta cançó que he posat al començament del bloc, està interpretada per "Los Indios Tabajara". Ella i jo quan erem jovenetes els escoltavem moltissim i ens agradaven molt.
A mi m'agrada especialment perque m'encanta somniar que hi ha aquest lloc més enlla de l'arc Iris, on tot es felicitat i on no s'ha de lluitar per llevar-te cada dia.

FREE HUG

Mireu aquest video i veureu com pot ser de bonic anar pel mon repartint abraçades en lloc de repartir males cares, trepitjades, insults, empentes etc...
Una abraçada et reconforta tant, que fins i tot si es una persona que no coneguis de res, com aquest noi, es gratificant.
Jo m'he estat mirant el video i de veritat, em venian ganes de correr i abraçar-lo a ell o a qualsevol persona que deixant els prejudicis i aquesta mena de pantalla protectora que sempre portem devant nostre, s'atreveixi a fer una cosa tant bonica com aquesta.
D'altre manera aniriam si en lloc d'armes i explossius al mon s'hi repartissin abraçades i somriures.
Mireu, jo no crec que sigui tant impossible canviar el mal caire que està agafant la societat, amb ganes, bona voluntat i sense posar-hi els diners pel mig, que tot ho espatllen, jo voto que podem.
Com diu la frase que ha fet tant famosa el Sr. Obama "YES, WE CAN".

EL CABALLER DE CORPUS

Aquesta imatge és la que ha triat la ciutat de Vic per fer propaganda de la processó de Corpus i de tots els actes que es van fer per celebrar aquesta festa, per cert recuperada des de fa uns 4 anys.

Jo recordo que quan era petita per Corpus era festa gran i la meva mare adornava el balcó per honorar el pas de la precessó. Era un acte molt solemne i desfilava tota la gent important de la ciutat i tots els nens i nenes que feien la comunió.

Però el que obria la precessó, era, com es veu a la foto "El caballer de Corpus" engalanat i amb la bandera de la ciutat, a dalt d'un caball, era una imatge majestuosa.

Be doncs tot aixó que us he explicat era la introducció per explicar el que m'ha passat aquest any amb aquests cartells de propaganda. Un dia a la tarde, `vam sortir a comprar amb la meva mare i enganxat a totes les botigues hi havia aquest cartell amb aquest caballer. Quina va ser la nostra sorpresa quan ja després d'aver-ne passat un parell mel miro millor i li dic a la meva mare, quasi cirdant "mama vine, mira aquest home es el meu avi oi?, i la meva mare sel va mirar be i em va dir, i tant que ho es!!

Nosaltres, la familia, ja saviam que era ell l'abanderat de la processó de Corpus, però mai m'hauria imaginat veure'l així, representant la imatge del Corpus a Vic i enganxat a totes les botigues de la Ciutat.

Doncs, ja veieu, aqui us presento al meu avi, en Josep Oms Serra, que ja fa 51 anys que va deixar-nos i que aquest any ha tornat ser el protagonista absolut de les festes de Corpus de la seva Ciutat.

Jo ni tant sols el recordo perquè va morir quan jo tenia 2 anys, però em sento molt orgullosa de que l'hagin triat a ell.

PROTECTOR SOLAR

Espero que al final, realment estiguis aqui.... esperanme.
Jo si que hi seré.