diumenge, 26 d’agost del 2007

MORIR, CERTAMENT.

Tots donem per fet que tenim absolutament assumit que una dia o altre morirem. El cert és que tots diem que si, que ja sabem que hem de morir, però la realitat és que no ens ho creiem, només ho diem perquè pensem que a mesura d'anar-ho dient i pensant acabarem creient la dura realitat que no volem creure.

Crec que no aprendrem a viure fins que no aprenguem a morir.

Però amb aixó no vull dir que ens resignem a morir o que en tinguem ganes, sinó que la nostra ment i tots els nostres sentits estiguin preparats per saber que vol dir "morir" amb tota la inmensitat que aixó implica. I que un cop arribat aquest moment en que la mort per nosaltres ja sigui un fet assumit dins la nostra vida, llavors i només llavors, podrem viure lliurement, sense cap por a morir.

I per fí podrem començar a aprendre a viure.

Jo encara no ho he aconseguit.