CONTINUARA........

Fa uns quants dies, vaig passar una mica de batxe, bé més o menys un sotrac. El cert és que suposo que m'he d'anar acostumant a que la meva vida estigui plena de batxes.

Es el primer que em van dir tots els especialistes que m'han visitat, quan em vàren diagnosticar la Fibromialgia, que primer de tot i inevitablement m'hauría de concienciar que tinc aquesta malaltia i la tindré tota la vida i que haig d'aprendre a viure amb ella.

Els que em coneixeu, ja sabeu quant em costa a mi resignarme. Sempre em surt la vena lluitadora, i ara lluito amb molins de vent (més o menys com el Quixot)que mai podré vencer, per molt que m'hi enfronti.

Aixó em fa viure amb una mica d'angoixa, i m'he tornat una mica irracional, a vegades.

Tinc molt clar, que és un tema que només jo el puc resoldre, però m'està costant moltissim, perque jo no em vull fer a la idea que estic malalta, no,i no ho vull estar. Ja veieu, aqui comença la meva lluita. En lloc de dir que no vull estar malalta, haig de dir que sé que estic malalta,però que no permetré que la malaltia em guanyi el pols, que jo lluitaré, però no contra ella, sino al seu favor. Només si arrivo a aquest punt, podré dir que he guanyat. Penseu que per mi, es molt dificil.

En aquest camí que estic començant, m'ajuda moltissim escriure el que sento en aquest blog, moltissim, no us ho podeu pas imaginar. I jo, tonta de mi, en lloc de agraïr que em llegiu i us agradi i em torneu llegir l'endemá, em poso tontissima i us dic que plego perquè no em deixeu comentaris. Us demano disculpes a tots, i us agraeixo que de tant en tant em llegiu, i que de tant en tant m'escriviu. Ningú ha d'estar obligat a fer res que no vulgui fer, només faltaría.

Així que, ja ho sabeu, jo continuaré escrivint, a vegades poc, a vegades, quan estigui més nerviosa més, però no espero respostes,al cap i a la fi el blog és per mi una terapia que m'ha anat de perles per treure de dintre meu molts fantasmes que hi portava feia molt temps i que no podia treurem de sobre.

La meva filla, Marta m'ha fet veure tot el que us estic explicant, i té tota la raó.
Jo escric perquè em dona la gana, doncs perquè tinc d'exigir als altres que escriguin per força al meu blog?.

Perdoneu, i gràcies per tenir tanta paciencia amb mi.