Sitges, la blanca Subur, quina maravella de ciutat, i quants records em porta.
Per mi és un lloc entranyable perquè quan era petita cada estiu anavem a passar uns dies de vacances amb els meus pares a Sitges.
Allà vaig viure alguns dels dies més feliços de la meva vida, fins i tot em vaig enamorar, un amor d'aquells d'adolescent, tant bonic. Va durar uns quants estius que ens trobavem allà per Vacances i varem ser molt feliços.
Cada vegada que torno a Sitges ( que es sovint) encara la veig igual de bonica, no ha canviat, encara continua sent per mi un lloc on es pot tocar el cel, si estires prou la mà.
Aquest any segurament hi anire el dia 15, perque tindrè la meva filla allà de vacances i hi aniré a passar el dia amb ella.
Ja en tinc ganes, ja sembla que senti l'olor del mar i el soroll de les onades arrivant a la platja, molt d'hora al mati, quan a la platja no hi ha ningú, només el mar, el cel i jo.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada