dissabte 24 de octubre de 2009

QUE ARRIVA EL FRED










En aquest bloc, us vull mostrar unes quantes peces que te a la venda la meva filla Gemma al seu blog.
Ja veieu que tinc dues filles que son artistes fins el moll de l'os.
La gemma es molt aficcionada a fer punt, i té moltes coses fetes a més d'abrigar els colls, les cames i les mans de tota la familia. Ara ha pensat que potser la seva aficció es pot convertir en uns ingressos extres.
Ara encara hi te poquetes coses penjades al bloc, però en té moltes més de fetes que encara no ha tingut temps de penjar, ja veureu, ja, fa marevelles.
Aqui us deixo una petita mostra.

dijous 22 de octubre de 2009

MARAVELLOSA OFELIA

Aqui en aquest bloc, us vull mostrar una petita part de l'ultima col·lecció de joies de la meva filla, inspirada en un inmens penjoll que va fer per presentar a un concurs.

Aquella maravella no podia quedar-se només en una peça d'exposició, per aixó la Marta, n'ha fet una extensa col·lecció.

Podeu mirar i admirar tant les joies com la joiera, a més del precios poema dedicat a la maravellosa Ofelia.






OFELIA

I
En las aguas profundas que acunan las estrellas,
blanca y cándida, Ofelia flota como un gran lirio,
flota tan lentamente, recostada en sus velos...
cuando tocan a muerte en el bosque lejano.


Hace ya miles de años que la pálida Ofelia
pasa, fantasma blanco por el gran río negro;
más de mil años ya que su suave locura
murmura su tonada en el aire nocturno.


El viento, cual corola, sus senos acaricia
y despliega, acunado, su velamen azul;
los sauces temblorosos lloran contra sus hombros
y por su frente en sueños, la espadaña se pliega.


Los rizados nenúfares suspiran a su lado,
mientras ella despierta, en el dormido aliso,
un nido del que surge un mínimo temblor...
y un canto, en oros, cae del cielo misterioso.


II
¡Oh tristísima Ofelia, bella como la nieve,
muerta cuando eras niña, llevada por el río!
Y es que los fríos vientos que caen de Noruega
te habían susurrado la adusta libertad.


Y es que un arcano soplo, al blandir tu melena,
en tu mente traspuesta metió voces extrañas;
y es que tu corazón escuchaba el lamento
de la Naturaleza –son de árboles y noches.


Y es que la voz del mar, como inmenso jadeo
rompió tu corazón manso y tierno de niña;
y es que un día de abril, un bello infante pálido,
un loco miserioso, a tus pies se sentó.


Cielo, Amor, Libertad: ¡qué sueño, oh pobre Loca! .
Te fundías en él como nieve en el fuego;
tus visiones, enormes, ahogaban tu palabra.
–Y el terrible Infinito espantó tu ojo azul.


III
Y el poeta nos dice que en la noche estrellada
vienes a recoger las flores que cortaste ,
y que ha visto en el agua, recostada en sus velos,
a la cándida Ofelia flotar, como un gran lis.


- Arthur Rimbaud -

A la venta a la meva botiga Etsy des d'avui!! ;-)

dilluns 19 de octubre de 2009

INTERIORITZACIÓ



Segurament us haureu preguntat més d'un cop, com es que la Maite, que a vegades escrivia 2 0 3 blogs al dia, ara no escriu res?, almenys aixó espero, que em trobeu a faltar, em fa sentir bé saber que tinc amics, encara que siguin virtuals, i que trobin a faltar els meus escrits.

Bé, us ho explico.

Fa bastant temps que estic passant una mena de negació, no em trobo bé, no vull escriure, tinc mal de cap, ufff. quina mandra rumiar.

PROU!!!!!

No la vull més aquesta situació, però ara hauré de treballar molt interiorment per aconseguir un estat de pau, de posotivitat i al final també de felicitat.

Potser que encara estigui absent un temps, em costarà una mica remontar la meva actitud negativa, però des d'aquest mateix moment us prometo que hi estic treballant, i molt.

Si ara escribis qualsevol cosa, seria dolenta, negativa, no em faria cap bé ni a mi ni als que ho llegiu, bé tot aixó apart de les noticies, exposicions, o mostres que us vaig posant de la meva filla MSO joies.

Fins aviat amics, aniré posant alguna coseta impersonal, de tant en tant, i quan estigui bé, ja ho notareu, ja veureu que torno a ser ma Maite que tots coneixeu.

dijous 24 de setembre de 2009

GOUTE DE TERRE - PARIS

Avui vull fer un petit homenatge a la meva filla Marta "MSO joies".

La veritat és que aqui agrada, però la majoria de les vendes les ha de fer a l'estranger, sobretot a Estats Units.

Doncs es veu que no ha passat desapercebuda i ha agradat moltissim a una galetía de PARIS, "Goute de terre" i ara hi té les seves joies exposades, a mi m'omple d'orgull, sobretot perquè ella fa molts anys que està lluitant per aconseguir ser reconeguda i apreciada pel seu treball.

Es una gran artista, no només fent joies, en qualsevol tipus d'art, dibuixos, esmalts, pintura,en fí, que no hi ha res que es pugui fer amb artesanalment que se li resisteixi, te un gran talent, i a més des de petita ja pintava murals a les parets de casa, ho porta a la sang.

Aqui teniu el que explica ella al seu blog.

El divendres passat van inaugurar a París la Galeria “Goutte de Terre” on entre escultures, fotografies i ceràmica hi podreu trobar les meves joies!!! Per mi és tot un honor compartir l’espai amb la Lunaticart i Lilarubyking, que també hi tenen les seves joies a la venda. Un espai increïble, moltes gràcies!!

dimarts 25 de agost de 2009

LA FLAUTA MÀGICA

Avui, no se dir per quin motiu, he tingut ganes d'escoltar altre cop algunes de les cançons d'aquesta opera maravellosa que ens va deixar Mozart.

En directe l'he vist 2 vegades, i no se si tindria paraules per expresar les emocions que em va transmetre aquesta maravellosa música (perquè no vaig entendre res del que deien), imagineu si a més de la música els hagues entés, bueno, ja seria la maravella multiplicada per dos.

Bé passo d'enrrollar-me i us poso les meves dues arees preferides. La primera és l'aparicio de'n Papageno, amb la seva flauta màgica. Quin personatge tant fantàstic en Papageno, oi?.



Aquesta és la meva preferida, "La Reina de la nit", quina maravella....


dijous 20 de agost de 2009

NO TE RINDAS

Una amiga que sap que estic passant mals moments, m'ha enviat aquest poema tant bonic d'en Mario Benedetti.

L'he llegit i rellegit i el trobo precios, jo segueixo amb la moral una mica baixa, però que t'enviin un poema, o és igual, una abraçada virtual, un bona nit t'estimo, un bon dia que tal estas avui?, ja fa que et sentis recordada, estimada, i l'estat d'ànim puja bastant.

Es bonic dir a les persones que les estimes, que estas al seu costat, que no es rendeixin.

Gràcies amiga, jo també t'estimo.

NO TE RINDAS

No te rindas, aún estás a tiempo
De alcanzar y comenzar de nuevo,
Aceptar tus sombras,
Enterrar tus miedos,
Liberar el lastre,
Retomar el vuelo.
No te rindas que la vida es eso,
Continuar el viaje,
Perseguir tus sueños,
Destrabar el tiempo,
Correr los escombros,
Y destapar el cielo.
No te rindas, por favor no cedas,
Aunque el frío queme,
Aunque el miedo muerda,
Aunque el sol se esconda,
Y se calle el viento,
Aún hay fuego en tu alma
Aún hay vida en tus sueños.
Porque la vida es tuya y tuyo también el deseo
Porque lo has querido y porque te quiero
Porque existe el vino y el amor, es cierto.
Porque no hay heridas que no cure el tiempo.
Abrir las puertas,
Quitar los cerrojos,
Abandonar las murallas que te protegieron,
Vivir la vida y aceptar el reto,
Recuperar la risa,
Ensayar un canto,
Bajar la guardia y extender las manos
Desplegar las alas
E intentar de nuevo,
Celebrar la vida y retomar los cielos.
No te rindas, por favor no cedas,
Aunque el frío queme,
Aunque el miedo muerda,
Aunque el sol se ponga y se calle el viento,
Aún hay fuego en tu alma,
Aún hay vida en tus sueños
Porque cada día es un comienzo nuevo,
Porque esta es la hora y el mejor momento.
Porque no estás solo, porque yo te quiero.

Mario Benedetti

dilluns 3 de agost de 2009

SI FOS UNA DESPEDIDA.....POTSER US DIRIA AIXÓ

Si per un instant, jo pensés que només em queda un troçet petit de vida, aprofitaria el temps tant com pugues.

Deixaria encara més al descobert el meu cos i la meva ànima.

He apres que només tinc dret a mirar a algú cap avall si l'he d'ajudar a aixexar-se.

He apres que no és pot prejutjar a ningú pel seu aspecte, ni per la primera impresió que tens, dins de cada persona hi ha un mon de coses que val la pena descobrir.

He apres a dir sempre el que sento, encara que a vegades aixó em porta problemes.

He a pres a fer sempre el que jo penso, al cap i a la fí, jo soc el meu millor amic.

El més important que he aprés, es a abraçar cada dia a les persones que estimo i a no donar per fet que ells ja saven que els estimo, no sempre ho saben, per tant jo els ho dic sempre que els tinc a prop, moltes vegades.

Per si no hi ha un demà i no tinc oportunitat, m'agradaria dir-vos a tots els meus estimats, que seria feliç si us tinc a tots a prop meu i fer-vos veure quan us estimo i quan us necessito i tractar-vos molt bé, i dir-vos sempre les paraules màgiques: HO SENTO, PERDONA'M, SIUSPLAU, GRÀCIES.

Us dic tot aixó, només per si no ho saveu, ara ja sé que he despullat la meva ànima i us la he lliurat completament a vosaltres, sense dubtes, sense secrets.

Només em queda una altre cosa per dir-vos, el moment es ARA es AVUI, no deixeu mai res per demà, demà podria ser massa tard.