dimarts, 28 d’agost del 2007

QUIN DIA

Avui, podriem dir que he tingut un d'aquells dies que s'haurien d'esborrar del calendari, uff... quin dia.

No us l'explicaré pas per pas, però així a grans trets us puc dir que des de 2/4 de 8 fins a les 7 de la tarde he tingut un dia estressant, al màxim.

Des de una revisió medica (a 2/4 de 8) fins un horari de feina de 10 hores, a tope, a tota marxa podriem dir, fins a discusions i mals rotllos a la feina, en fí que quan he plegat de treballar a les 7 de la tarde (avui em tocava plegar a 2/4 de 3) estava reventada, cansada, desanimada, en fí completament chofff.

Però quan he agafat el cotxe per anar cap a casa, ha començat a sonar una cançó,quina maravella, quan estava a mig camí de casa ja m'havien passat quasi tots els mals i tot el mal rotllo que duia a sobre.

La cançó de la que us parlo es "What a wonderful world", a mida que l'anava escoltant anava mirant al meu voltant i he començat a veure que tot era maravellos, quin cel mes bonic, quns parterres tant plens de boniques flors,quina sort poder viure on visc, on he nascut, com m'estimo la meva ciutat, quina sort que quan arrivaré a casa tindré la meva mare esperant-me i la podré abraçar i em reconfortarà. quina sort que tinc feina i que puc treballar en una feina que m'agrada, quina sort que tinc dues filles que m'estimen i es preocupen per mi, quina sort poder viure aquest moment, quina sort.... que maco m'ha semblat tot.

Quan he arrivat a casa estava de bon humor, i deixant a banda l'esgotament i el dolor, he pensat que estava bé, que m'agradava la meva vida, tal com és.

I per suposat tinc ganes que demá arrivi un altre dia, que sigui com sigui, serà maravellos poder-lo viure.

Escolteu-la, veureu les coses amb uns altres ulls, segur.

">