OFÈLIA

Aqui us presento l'última creació de la Marta, la meva filla "MSO joies", per descomptat amb molt d'orgull, crec que és una gran obra on ha mostrat la professionalitat i la creativitat que la caracteritzen.

Ella, per fer aquesta peça, s'ha inspirat en l'obra de William Shakespeare, HAMLET, en concret quan l'Ofèlia cau a riu i queda flotant per sobre l'aigua envoltade de flors.

Si la joia es preciosa, que podem dir de la model?, aquest pectoral li va com anell al dit, sembla fet per ella. Per descomptat a sobre el seu pit llueix tant bonic.....

Doncs la model, es la meva filla petita, la Gemma, oi que n'estaria-ho molt orgulloses de tenir dues artistes així a casa?. Aquest treball és una maravella compartida amb dos grans professionals Dario Rumbo ( el fotograf) i Oriol Nicolas, (ajudant i el director d'escena).

ELS MEUS ANIMALETS

Es diu "BITXU", és una part important de la nostre familia, un dia de pluja el vam sentir cridar al carret de casa i el vam baixar a buscar, crec que el destí va fer que ell ens busques i que nosaltres el trobessim, en aquells moments de les nostres vides, ens era completament necessari, va passar a formar part de nosaltres i des de llavors, ja deu fer uns 10 anys, és el nostre gatet entremaliat. Com tots els gats quan vol és una mica autista, però és molt carinyos, hi ha vegades que fins i tot empalagos de tantes festes que ens fa.

Aquest és l'"ITU", ell encara porta més temps a la familia, el vam regalar a l'avi ja fa uns 17 anys més o menys. Es una cotorra carolina, quedaria-ho parats de les coses que fa aquest animalet tant petitó, bé, com totes les cotorres parla, i repeteix tot el que li ensenyem i tot el que sent, fins i tot sons com el del telèfon o alguna cosa que sent molts cops per la televisió.
També canta una estrofa d'una cançó que ens va costar molt ensenyar-li, la cancó és "La mare" i quan la canta va d'un costat a l'altre de la gabia ballant i movent el cap al rtime de la música.
També menja de tot, quan ens asseiem a taula, és posa a cridar fins que no li donem alguna cosa del que mengem, i te preferències, li encanta la truita, però s'ho menja tot.
Des de que es va morir el meu pare que no surt de la gabia, només ell el podia agafar i fer-li petons i passejar-lo per tot el pis, però a nosaltres no ens deixa ni acostar-nos'hi.
Aquests son els nostres animalets, i els estimen tant que ens costaria molt imaginar-nos la nostre casa sense ells.

COM ET TROBO A FALTAR

AI, BLOC MEU!! No saps com et trobo a faltar, ni tot el que signifiques per mi, obrirte i trobar-me un missatge d'un amic, encara que sigui virtual, però amic al cap i a la fí, llegir-lo, intencanviar opinions, tot aixó en petita i més gran mesura, m'ajuda a viure, dia a dia, més a més.

Ara feia molts dies que no escrivia res, simplement perquè estic passant uns dies pòc creatius, no se que escriure, i només de pensar en que puc dir, ja em dacau l'ànim. (que també en podriem dir mandra eh?)

Avui no m'he llevat mandrosa, tinc moltes ganes de trobar per aqui a tots els meus amics i intercanviar salutacions i abraçades, que a mi les abraçades em fan viure.

Dolor si, en tinc moltissim, però intento no escoltar-lo gaire i fer veure que no hi es, a veure si se'n va i em deixa en pau d'una punyetera vegada.

No he fet gaires coses tots aquests dies que no he escrit, però tampoc he estat sola ni m'he tancat a casa, he fet passejades i cafetons amb les meves amigues i amb la meva marona, he estat bé.

Sembla que amb la meva malaltia es fan avanços i crec que algún de molt important, encara està tot en fase inicial però ja està tot signat i suposo que aviat posaràn fil a l'agulla.

Es veu que Vic ha estat la Ciutat triada per fer una unitat especial de Fibriomialgia, SFC, i SQM. a nivell Europeu, i que hi haurà des de la investigació fins a tots els especialistes necessaris, Fisioterapeutes, en fí, que em sembla un somni. El que no sé és d'on treuràn els diners per fer-ho, però si ja ho han signat d'un lloc o altre haurà de ser, perquè nosaltres els malalts, les associacions, la plataforma de familiars, en fí tothom vetllarem molt de prop perquè es facin les coses ben fetes, tal com estàn signades.

Per acabar,m'agradaria dedicar-hos una cançó, només per vosaltres, per tots els que esteu aqui, per tots els que m'estimeu i als que jo estimo, no puc viure sense vosaltres, ja ho veieu.

ADEU, ANTONIO

Acabo de saber la noticia de la mort d'Antonio Vega.

Sento moltissim la perdua d'un gran poeta, d'un gran artista al que jo no oblidaré mai, les seves cançons sempre formaràn part de la meva vida.

Adeu Antonio, espero que per fí hagis trobat "El sitio de tu recreo" i que allà on sigui, siguis feliç.

NOU BLOG

Hola a tots els meus lectors, a partir d'avui veureu que tinc un nou blog, aquest dedicat a l'altre malaltia que vaig patir fa uns anys.

Ara en veure que s'estàn portant a terme investigacions que poden canviar-nos una mica la vida, he pensat de fer un blog per comentar-ho amb vosaltres i amb tothom que em vulgui llegir.

Jo aniré penjant tot el que trobi interessant, i també, es clat, hi parlaré de la meva experiencia amb el càncer de mama.

L'adreça es: www.cancerdemama-maite.blogspot.com

Us hi espero a tots.

DE VEGADES...

He trobat un escrit al blog d'una amiga, que m'ha agradat molt, quan l'he llegit m'ha semblat que estava escrit per mi, el volia compartir amb tots vosaltres que em llegiu, després de demanar permis a l'autora del bolg, es clar.

DE VEGADES

De vegades sembla que tots els camins es tanquen,
que la nit és eterna,
que l'hivern ha congelat els cors,
que no existeixen més roses,
que la teva destinació són les llàgrimes,
que no hi ha sinó solitud per a tu,
que han desaparegut els estels,
que el somriure es va apagar sobre la terra,
que els dies són curts i plujosos,
que les nits són interminables i sense lluna,
que no hi ha cap espai per als teus peus,
que no hi ha sortida en el carrer de la teva vida,
que la indiferència i la desil•lusió
s'apoderen del teu cor ...

Però tot i aixi pots confiar, que tu ets un camí etern i obert,
que tu ets un dia lluminós,
que en la teva ànima no hi ha estacions,
només n’hi ha a la teva ment,
que fins i tot en el desert més àrid i sec hi ha una flor,
que les llàgrimes, com l'aigua,
donen vida i fecunditat,
que tu ets el millor amic de tu mateix,
que la teva ànima és un cel, ple de llum i d'estels,
que dintre teu el rostre de la vida somriu,
que en tu està el sol radiant, només es fa de nit si li dónes l'esquena,
que el món és ample i no aliè, sinó teu perquè tu ets el món,
que nord, sud, est i oest són punts per a la teva elecció, que tu estàs plé d’amor
Estàs destinat a donar,
més que a rebre.
Tingues confiança perquè encara que la teva ment et parli de portes tancades i de solitud, aquest és un engany temporal i passatger.
Estàs destinat a ser llum per a molts que necessiten de la teva llum i del teu amor.
No et quedis tancat al teu racó.

Jo sempre corro el perill de quedar-me tancada al meu racó, es que hi estic tant bé, m'agrada tant estar sola pensant, llegint, plorant, i el meu racó sempre m'acull, sense fer-me retrets i allà estic només jo, només amb mi. Es perillos, hi estic tant bé, que cada vegada m'hi tanco més i més, i aixó no es bo, els meus sentiments els he de compartir, encara que em costi.