diumenge, 21 de desembre del 2008

CALENDARI 2009



Avui una amiga m'ha enviat un correu amb un calendari pel 2009. El més bonic d'aquest calendari, es que cada més te una frase d'algunes persones més o menys celebres, persones que passen o han passat per la vida deixant emprempta.
M'han agradat totes però he volgut anar a veure el personatge i la frase del més en que jo vaig neixer, el més d'Octubre.
La persona es la "Mare Teresa de Calcuta", una dona a la que jo he admirat sempre, amb la que m'hauria agradat assemblar-me,( encara que ja portem el mateix nom) perquè la seva filosofia de donar-ho tot fins i tot donar-se ella mateixa, sempre altruistament i sense demanar mai res a canvi, es una de les coses que tinc pendents de fer durant la meva vida, espero poder-ho aconseguir, perquè no hi ha una satisfacció més gran que ajudar, consolar, i fer tot el que puguis per qui ho necessiti.
Aquest calendari havia d'arribar a les meves mans perquè una altre coincidencia es que la frase de la mare Teresa de Calcuta diu així:

Si en verdad queremos amar, debemos aprender a perdonar.

Aquest es un fet que també tinc pendent de portat a terme, ho tinc clar, encara que no se quan aconseguiré fer-ho, haig de dir que el missatge m'ha arribat.

Més endevant us faré arrivar alguna altre frase d'aquest calendari, segur que us agrada.I si algú vol que li envii tot el calendari per correu electronic, només m'ho heu de demanar.

dijous, 18 de desembre del 2008

UNA ABRAÇADA PER NADAL








Una abraçada per Nadal
Una abraçada d'amor i pau
Una abraçada d'amistat
Una abraçada de bon grat
Una abraçada a tots
Per Nadal.

Espero que sigueu feliços, per Nadal i sempre.

dissabte, 13 de desembre del 2008

ELS VELLS AMANTS

Aquest bloc va dedicat a en Joan,perquè llegint el seu, he pensat en aquesta cançó. M'hauria agradat posar-hi el video amb la cançó cantada de'n Joam Manel Serrat, però no l'he trobat, només he trobat la lletra, i potser amb una mica de sort un enllaç on podràs sentir com la canta.

Quan escolto aquesta cançó m'envaeix una gran tendresa, la mateixa que et vull transmetre.

ELS VELLS AMANTS

Els seus cabells el temps ha tornat blancs.
Les seves mans, nervioses i arrugades.
Els seus cabells el temps ha tornat blancs,
i un xic més trista la seva mirada.

S'estimen com jo voldria ser estimat,
(si els costums que segueixo ho permeten).
S'estimen com jo voldria ser estimat,
quan la esperança comenci a estar seca.

I s'agafen les mans,
els vells amants.
I recorden, com ahir,
les flors que van collir.

I s'agafen les mans
els vells amants.
Es miren i ho saben tot,
no els cal dir res, cap mot.

On els vells viuen es va aturar el temps,
amb el retrat que a la pared penja.
On els vells viuen es va aturar el temps,
després que es varem casar aquell diumenge.

La ràdio antiga i el rellotge gran
i el cobretaula carregat de randes.
La ràdio antiga i el rellotge gran,
que encara sona d'hora en hora amb mandra.

I s'agafen les mans,
els vells amants.
I es bressolen cada nit
com dos infants petits.

I s'agafen les mans
els vells amants.
I es pregunten: «Estàs bé?
Avui no et fa mal res...?»

I per Sant Jordi ell li compra una rosa,
embolicada amb paper de plata.
I per Sant Jordi ell li compra una rosa,
mai no ha oblidat aquesta data...

I pels carrers s'han perdut els amants.
No tenen por, no tenen pressa.
I pels carrers s'han perdut els amants,
amb una flor i la seva tendresa

http://www.goear.com/listen.php?v=24b37e0

divendres, 12 de desembre del 2008

JA SURT EL SOL



Aquest any la cançó que han triat per promocionar el disc de "la Marató", es preciosa, per tot el que vol donar a entendre, ja que quant tens una malaltia mental, mai veus el sol, la vida sempre es fosca, i arrivar a veure una escletja de sol, ja és un miracle. Doncs el que s'aconsegueixi per la Marató espero que faci veure el sol a moltes persones que estan vivint a les fosques ja fa molt temps.

Quan la vaig sentir per primera vegada per la TV, em vaig emocionar, UNA CANÇÓ DELS BEATLES!!! i precisament de'n George Harrison, que tenia un gran talent component però potser va estar sempre una mica eclipsat pel's Lennon/McCartney.

En fí, que el que us volia dir es que com que els Beatles sempre ha estat el meu grup preferit, m'ha agradat que entre les seves cançons trobessin aquesta amb aquest missatge tant bonic.

L'heu d'escoltar, no us la podeu perdre.

HERE COMES THE SUN - BEATLES

dilluns, 8 de desembre del 2008

NO SOC JO

Avui, m'he mirat al mirall,com faig cada dia per rutina i quasi sempre em veig igual, veig que encara soc jo, es molt curios però jo sempre em veig "jo mateixa", encara que hagin passat molts anys des de que em vaig mirar per primera vegada al mirall i vaig saber que aquella imatge que veia era jo.

Avui no, no se per quin motiu, però avui m'he mirat al mirall i he vist que no era jo, i m'he preguntat, perquè? que ha canviat?.

M'he donat compte que de mica en mica he anat deixant de ser jo, he deixat que pintar-me, he deixat d'anar a la perruqueria, he deixat de mirar-me jo mateixa amb bons ulls i m'he anat convertin en una altre persona que no s'estima prou i que no m'agrada.

No vull seguir canviant, dit d'una altre manera, vull tornar a veure'm jo mateixa com abans, vull agradar-me i vull estimar-me, per tant crec que hauré de canviar una mica la meva filosofia i no anteposar tant el benestar de la gent que estimo al meu, vull ser PRIMER JO, i si jo em veig bé, i m'estimo i m'agrado, aixó també es reflexarà en el que jo pugui donar als altres.

Estic cinvençuda de que em proposo una meta molt dificil, perquè jo sempre he viscut pels altres, però ho intentaré, i cada dia al matí quan em llevi, m'aniré repetint, PRIMER JO.

Sempre m'agrada adornar els meus escrits, i avui com que encara el tinc molt present, l'adornaré amb una cançó de'n Joan Baptista Humet.

JOAN BAPTISTA HUMET - Que no soy yo -

divendres, 5 de desembre del 2008

CREPUSCULO



Avui estrenen la pel·licula d'aquest gran llibre, no se si n'heu sentit a parlar o l'heu llegit, si no es així, us el recomano.

Em moro de ganes de veure la pel·licula, tinc ganes de posar cara als personatges, no se si seràn com mel's imagino.

Jo l'he llegit i ja he començar la continuació "Luna nueva", igual d'apassionant que el primer. Aquesta és una petita mostra:

EL DESPERTAR

El tiempo pasa incluso aunque parezca imposible, incluso a pesar de que cada movimiento de la manecilla del reloj duela como el latido de la sangre al palpitar detras de un cardenal. El tiempo transcurre de forma desigual, con saltos extraños y treguas insoportables, pero pasar, pasa. Incluso para mi.

A veure si us animeu a llegir-lo i aixó podrem comentar-lo.

dimecres, 3 de desembre del 2008

L'ANGEL DELS NENS


Conta una llegenda que un nen a punt de néixer va tenir aquesta conversa amb Déu:

(Nen) Em diuen que demà m'enviaràs a la terra, però ¿Com viuré tan petit i indefens com sóc?

(Déu) Entre molts àngels t'en vaig escollir un per a tu. Ell t'està esperant i et cuidarà.

(N) Però dígue'm, aquí al cel sóc feliç, no faig res més que cantar i somriure.

(D) El teu àngel et cantarà i somriurà tots els dia i tu sentiràs el seu amor i seràs feliç.

(N) I com entendré el que la gent em parli, si no conec l'idioma dels homes?

(D) El teu àngel et dirà les paraules més dolces i més tendres que puguis escoltar i amb molta paciència i afecte t'ensenyarà a parlar.

(N) I què faré quan vulgui parlar amb tu?

(D) El teu àngel t'ajuntarà les manetes i t'ensenyarà a orar.

(N) He sentit a dir que a la terra hi han homes dolents Qui em defensarà?

(D) El teu àngel et defensarà encara a costa de la seua pròpia vida.

(N) Però estaré sempre trist perquè no et veuré més Senyor.

(D) El teu àngel et parlarà de mi i t'ensenyarà el camí perquè retornis a mi, encara que jo sempre estaré al teu costat.

En aquest instant, una gran pau regnava al cel, però ja s'escoltaven veus terrestres, el nen amb pressa repetia suaument :

(N) ¡Déu meu, si ja m'en vaig, dígue'm el seu nom! Com es diu el meu àngel?

(D) El seu nom no importa.... Tu li diràs MARE.. "

dilluns, 1 de desembre del 2008

ADEU, SEMPRE VIURAS AL MEU COR



Aquesta matinada, després d'una llarga malaltia ha mort en JOAN BAPTISTA HUMET.

En aquest bloc li vull fer un petit homenatge per tot el que han influit ell i la seva música a la meva vida.

Jo encara era molt jove, i ni tant sols tenia al cap si tindria o no tindria fills, però un dia vaig sentir la cançó de Joan Baptista Humet "GEMMA", que ell va escriure per dedicar-la a la seva germana petita, i no puc explicar com però el sentiment que ell va depositar a fer aquella cançó, em va arrivar directament al cor, em vaig enamorar de la cançó i del nom, i vaig tenir molt clar que si mai tenia una filla, s'hauria de dir Gemma.

Vaig tenir dues filles que ara ja son adultes i la primera es va dir Marta (per en Joan Manel Serrat) pero a la segona, a la germana petita, li vaig posar Gemma.

Des de molt petita li vaig explicar que l'origen del seu nom, era la cançó de'n Joan Baptista Humet, "Gemma", que ell havia dedicat a la seva germana petita amb una tendresa i un amor que es palpaven a tota la cançó i a ella li agradava pensar que li cantava la seva germana gran, a la que adora.

La meva filla Gemma, ha tingut molt present durant tots els 24 anys de la seva vida tant la cançó, com el seu autor, del que jo li parlava molt sovint, i avui quan ha sabut que en Joan Baptiste havia mort i que feia 4 anys també havia mort la seva germana, Gemma, ha plorat desconsoladament, un trocet del seu cor se n'ha anat amb ells, encara que sempre, sempre, estaran presents a la seva vida, i formaràn part dels seus records.

Aquesta és la cançó que em va robar el cor fa tants anys, "GEMMA"

web joan baptista humet

Jo vaig seguir la carrera de'n Joan Baptista Humet, perquè em marabellaven els sentiments que posava a cada una de les seves cançons, i encara que m'agradaven totes n'hi va haver una que em feia plorar cada cop que l'escoltava, i m'hi endinsava i fins i tot veia la "Clara" i m'imaginava el seu final, perquè ell va captar a la seva cançó tot el dolor que pot comportar haver de morir, per seguir vivint, fins que un dia la vida se t'emporta, sola, malalta i abandonada al carrer.

CLARA



Diuen que ningú no mor fins que se l'oblida, per mi i les meves filles, Joan Baptista, no moriras mai, sempre et portarem al cor.

dissabte, 29 de novembre del 2008

JOYAS À LA CARTE



Avui he visitat aquesta exposició de "Joyes à la Carte", on entre tots els extraordinaris artistes, hi exposava la meva filla "MSO JOIES".

M'ha deixar una impresió de bon gust tant en la presentació de les joies, com en l'elecció que han fet a triar els artistes que hi han participat, m'han agradat tots, algun més que d'altres, es clar, però m'he enamorat d'uns anells fets per MICHAEL BERGER, de Düsseldorf, mel's hauria posat tots.

Però per sobre de tot, m'han maravellat les joies que han exposat conjuntament la meva filla "MSO JOIES" i la NOEMI JOIES, exquisides, de molt bon gust i alguna espectacular.

També he tingut una agradable sorpresa, al trobar-me amb un amic de bloc, en Joan-Japs, de Tarragona, el cas es que xerrem moltes vegades per internet però encara no ens haviem conegut personalment, m'ha agradat, no m'ho esperava.

No podria tancar el bloc sense fer una menció especial a l'autor de tota aquesta moguda en Piotr Ribaczek, un artista amb Majuscules, per comprobar-ho només heu de visitar la seva botina/showroom, "LA BASILICA" quedareu maravellats.

TOT EL QUE NO ENS HAN EXPLICAT

M'han enviat un correu, amb un escrit que va fer en John Lennon, l'he trobat maravellos i l'he volgut compartir ams vosaltres:



Nos hicieron creer que el "gran amor" sólo sucede una vez, generalmente antes de los 30 años.
No nos contaron que el amor no es accionado, no llega en el momento determinado.
Nos hicieron creer que cada uno de nosotros es la mitad de la naranja, y que la vida sólo tiene sentido cuando encontramos la otra mitad.
No nos contaron que ya nacemos enteros, que nadie en nuestra vida merece cargar en las espaldas, la responsabilidad de contemplar lo que nos falta.
Las personas crecen a través de la gente.
Si estamos en buena compañía es más agradable.
Nos hicieron creer en una fórmula llamada "dos en uno": dos personas pensando igual, actuando igual, que era eso lo que funcionaba.
No nos contaron que eso tenía nombre "anulación".
Que solo siendo individuos con personalidad propia, podremos tener una relación saludable.
Nos hicieron creer que el casamiento es obligatorio y que los deseos fuera de término deben ser reprimidos.
Nos hicieron creer que los lindos y flacos son más amados.
Nos hicieron creer que solo hay una fórmula para ser feliz, la misma para todos, y los que escapan de ella están condenados a la marginalidad.
No nos contaron que estas fórmulas son equivocadas, frustran a las personas, son alienantes, y que podemos intentar otras alternativas.
Ah, tampoco nos dijeron que nadie nos iba a decir todo esto
Cada uno lo va a tener que descubrir solito.
Y ahí, cuando estés muy "enamorado de ti, vas a poder ser mas feliz y te vas a enamorar de alguien".
Vivimos en un mundo donde nos escondemos para hacer el amor... aunque la violencia, se practica a plena luz del día.

John Lennon.

dimarts, 25 de novembre del 2008

DIA MUNDIAL CONTRA ELS MALTRACTAMENTS



La imatge ho diu tot.

No vols ser tú, per aixó et tapes la cara i plores, ja s'han encarregat de dir-te constantment que tu no vals res, que ets una merda, que sense tu la vida seria millor.

Et pequen, t'humilien, et trepitgen i arriva un moment que tu estàs convençuda que no vals per res.

Però jo dic "PROU", perquè tú ets realment forta, perqué tu vals molt.

Arrivar a aquest punt costa molts i molts anys, però us asseguro que hi arribes.
Per aixó es essencial que almenys un cop a l'any, s'ensenyi i es recordi a tothom que és un maltractament, perquè no sempre son cops i bofetades, el més curios és que hi ha milers de persones maltractades que ni tant sols saben que ho son, perquè ja s'han acostumat a viure trepitjades i estan convençudes que només elles en tenen la culpa.

Tant de bó tots aquests anuncis i totes aquestes campanyes serveixin perquè un maltractat se n'adoni que el que li passa no és normal i ho denuncii, i perquè un maltractador obri els ulls, es vegi com és i demani ajuda.

VOLA'M A SA LLUNA

En Cris Juanico, en els seus últims dos discos s'ha dedicat a versionar cançons antigues cantades per Frank Sinatra, Leonard cohen, entre d'altres molts grandissims artistes.
A mi aquestes cançons ja m'han agradat molt sempre, es un plaer per la meva oída escoltar en Frank Sinatra cantant "Fly me to the moon", amb el seu saber estar, la seva elegància i aquesta veu que té maravellosa, única.



Ara, quan he sentit en Cris Juanico amb aquesta veu terriblement sensual que sempre m'ha fet tremolar d'emoció quan la sento, no m'he pogut ressistir, l'heu de sentir.



Aquest noi ( la seva veu, vull dir)... sempre ha set la meva debilitat.

dilluns, 24 de novembre del 2008

SEMPRE REBEM MÉS DEL QUE DONEM



Un gran anunci per una gran causa. Un gran exemple de que no tot es fà per diners.
I el millor de tot, que sempre rebem molt més del que donem.

divendres, 21 de novembre del 2008

SI PRINCESA, COM DESITJEU

La meva filla, Marta m'ha demanat un doblet amb aquesta cançó que ara posa música al nou anunci del Golf 2008, però jo he cregut que n'havia de posar tres de versions, la de l'anunci, la banda original de la pel·licula Rocky IV i la versió de la Chiara Mastroianni.



També va ser la banda sonora de la pel·licula ROCKY IV interpretada genialment per SURVIVOR, els seus autors.



També va ser versionada per Chiara Mastroianni per la pel·licula PERSEPOLIS.



Els teus desitjos son ordres per mi, princesa.

dimarts, 18 de novembre del 2008

DEDICAT A LA GEMMA

Aqui tens la cançó que no et pots treure del cap, preciosa tant la cançó com la noia i no diguem la veu.
Entenc molt bé que t'agradi.
Tota per tú carinyo.

diumenge, 16 de novembre del 2008

Després d'un bloc trist i nostàlgic, crec que hi he de posar una mica de vidilla, una mica de marxa, hem de fer pujar els ànims i jo aixó ho aconsegueixo amb la música.
A veure que us sembla la proposta. Jo triaré una cançó que idenfifiqui, segons el meu punt de vista a cada persona que conec, familia, amics, etc.que quedi clar que no és la cançó que més agrada a la persona en concret, sinó la que quan jo la sento, em fa pensar amb ell/a.
Potser no en tindré prou amb un, però si es així, continuaré.

PER LA MEVA MARE, Perquè només aquesta cançó expresa els sentiments d'una mare



PER EL MEU PARE perquè sempre que la sento el veig altre cop a ell viu i feliç



PER LA MEVA FILLA MARTA, perquè aquesta cançó te un lligam molt especial entre ella i jo



PER LA MEVA FILLA GEMMA, perquè és el meu petit tresor, un àngel que va arrivar a la meva vida de puntetes.




PER EN CARLES, perquè es una persona tant especial com aquesta gran composició, i perquè se que a ell li encanta.




PER L'ORIOL, perquè sempre que sento aquesta cançó, penso en com estima a la meva filla.



PER EN JAUME, perquè he sentit com la canta en Jaume, i se't posa la pell de gallina



PER LA TISCAR, perquè quan erem joves la escoltavem juntes i ens feia plorar d'emoció



PER LA MARISA, perquè ella també brilla com la Julia Roberts en aquest video.



PER LES MEVES COMPANYES DE L'ASSOCIACIÓ DE FIBROMIALGIA, perquè l'esperança és l'ultim que perderem, ens hem unit per lluitar i guanyar.



PER EN JOAN, perquè és molt més que un amic, sempre hi es quan el necessito i perquè l'estimo incondicionalment, com s'estima a un germà.

dijous, 13 de novembre del 2008

ENCARA ET RECORDO, ET NECESSITO, T'ESTIMO.

Avui ja fa 4 anys que vaig poder agafar-te de la mà per última vegada,em sap greu, potser no et vaig dir quan t'estimava, però penso que mai es tard i t'ho dirè ara.
T'estimava quan cada dia al mati et llevaves per esmorzar amb mi.
T'estimava quan volies fer-ho tot tu, i em deies que reposes.
T'estimava quan t'acariciava els teus cabells blanc tant bonics.
T'estimava quan deixaves de menjar alguna cosa que t'agradava perquè la pogues menjar jo.
T'estimava per com tractaves a les meves filles, com si fossin teves.
T'estimava perquè ens vas fer un lloc a casa teva i a la teva vida quan et vàrem necessitar.
T'estimava quan veia com m'estimaves tu, m'adoraves, era la teva nena.
T'estimava perque em vàres ensenyar com viure la vida, sense rencunies ni odis ni venjances,
T'estimava perquè quan em vàres comprar una enciclopedia per mi, tu vàres deixar de llegir el diari per poder-ho pagar tot.
T'estimava per dedicar-me la teva vida, tota, només amb la intenció que jo fos feliç
M'agradava afeitar-te i rentar-te cada dia i acariciar-te.
M'agradava estar al teu costat dia i nit agafan-te la ma, vigilant quan dormies.
M'hauria agradat estirar-me al llit de l'hospital, al teu costat i abraçar-te, molt fort, m'hauria agradat que l'abraç no es desfes mai.
En tota la meva vida, no he trobat mai cap motiu per no estimar-te.
Has estat el pare perfecte, mai no deixo de maravillar-me de tot el que vas fer per mi.
Necessitava dirt'ho perquè se m'alliveres una mica el cor.
Si pots, abracem, abracem fort, sentiré el teu abraç, segur, i el necessito moltissim.
Pensa que sempre tindràs un núvol blanc al meu arbre, només per tu, sempre.
I quan el cor se'm parteix de dolor, miro al cel i et veig allà, tu ets l'estrella més brillant del cel, se que ets tu perquè no pots estar lluny de mi ni jo luny de tú.

dissabte, 8 de novembre del 2008

LA VIDA I LES SEVES FASES

La vida, segons diuen tots els cientifics, te quatre fasses: Neixer, creixer, reproduir-se i morir.

Però no es cert, no és així, la vida no es un estudi cientific, és molt més complicat, no tothom passa per totes les fasses i tampoc triga el mateix temps en passar-les.

Les úniques certes son neixer i morir, aquestes son igual por tothom, son dues fasses que no es poden planejar, neixem sense que ningú ens hagi demanat si volem venir a aquest mon, i no podem triar si neixer o no, naixem i ja està.

Morim sense poder triar no com, ni quan, ni on, és un fet irrefutable, tots hem de morir.

Però els altres cicles, ja no els passa tothom i si els passen no tenen pautes. Pot ser que una persona neixi però es mori poc després, aquesta persona només n'ha tingut dues.

Pot ser que neixi i creixi, però que no es reprodueixi en tota la seva vida, llavors només n'ha tingut tres.

La vida no es pot medir cientificament, és imprevisible, voluble, cambiant, i no sempre és com nosaltres volem que sigui.

Hi ha persones que si els preguntes que farien si tornessin a neixer, si canviarien res, diuen que no, que tot el que han passat els està bé.

Jo no soc d'aquest gurp de persones, canviaria moltissimes coses de la meva vida, i em quedaria amb lo que per mi és essencial, imprescindible, els meus pares i les meves filles, si tinc això, tots els altres moments, les altres situacions, poden canviar.

dimecres, 5 de novembre del 2008

PETONS PEL MEU XINET PRECIOS



Avui han operat al xinet de la Marta,pobret, encara està marejat i l'anestesia no se l'hi ha posat gaire bé. Espero que demà ja estigui en plena forma, saltant i brincant que no hi ha qui l'atrapi.
L'estimo moltissim, mireu quins ullets que te, és guapissim.
Li dedico un poema perquè la seva "mama" li llegeixi:

No son más silenciosos los espejos
ni más furtiva el alba aventurera;
eres, bajo la luna, esa pantera
que nos es dado divisar de lejos.
Por obra indescifrable de un decreto
divino, te buscamos vanamente;
más remoto que el Ganges y el poniente,
tuya es la soledad, tuyo el secreto.
Tu lomo condesciende a la morosa
caricia de mi mano. Has admitido,
desde esa eternidad que ya es olvido,
el amor de la mano recelosa.
En otro tiempo estás. Eres el dueño
de un ámbito cerrado como un sueño.

J. L. Borges

diumenge, 2 de novembre del 2008

SOBRE L' OSSA

Aquest pobre animal, ha portat i està portant moltes discusions, potser si que el problema és només aquesta ossa, no tots els altres, però jo no estic d'acord, en absolut a que s'hagin de fer fora els animals que estàn en el seu hàbitat perquè els caçadors no prenguin mal i puguin sortir a matar animals com a hoby, només com una diverssió, perquè es clar, la caça és un esport.

Com poden dir que és un esport al fet de sortir a matar animals al bosc i a més disfrutat fent-ho??

No ho podré entendre mai, per respostes que em donguin a aquesta pregunta, jo mai podre acceptar-ho.

I si sortim a caçar als caçadors???. Potser és el que va fer l'ossa que ara estàn buscant, defensar-se i molt lleument, la veritat, d'una amenaça, un petit atac en defensa propia.

dimarts, 21 d’octubre del 2008

TOTS SOU SUPERS

Us vull dedicar a tots aquesta cançó, que encara que sembli que es una cançó per nens, quan l'escoltes bé, es pot aplicar a tothom, i seria un bon exercici escoltar-la i creuren's una mica el que diu aquesta lletra tant bonica.

Per mi tots els que em llegiu, i que em doneu ànims sempre que ho necessito,SOU SUPERS.

dijous, 16 d’octubre del 2008

REGAL D'ANIVERSARI

Ahir, com ja sabeu per la meva entrada anterior, va ser el meu aniversari, i avui com a regal d'aniversari, he rebut un burofax, per correu certificat, en el que l'empresa on jo treballo m'ha acomiadat, aixi, sense ni donar la cara, quanta inmoralitat hi ha al mon, oi?

Diuen que em despedeixen perquè no complia amb la feina que se m'havia encomanat, tindrà collons la cosa??, si fa 6 mesos que estic de baixa, quina feina no complia??.

Ah! aixó si, com que reconeixen que és un despido improcedent m'indemnitzen amb la quantitat corresponent al temps que fa que treballo allà.

Ara ho te tot el meu advocat, per mirar-ho i comptar si els diners que em donen son correctes.

Ja veieu, ara ja no estàs segur enlloc, el mercat laboral es una merda, ni amb una baixa laboral totalment justificada respecten als treballadors.

dimecres, 15 d’octubre del 2008

FELICITEU-ME

Avui fa 54 anys que vaig neixer, i com que era el dia de Santa Teresa d'Avila, les monges que feien d'infermeres a l'hospital on vaig neixer, vàren demanar a la meva padrina a veure si em podia posar Teresa, perquè vaig ser l'única nena que va neixer aquell dia.
Inicilament m'havia de dir Montserrat, com la meva iaia, però el destí i les monges vàren fer que em digues Teresa, un nom precios pel meu gust.
Ara em diuen diversos noms, Teresa, Mª. Teresa, Maite i fins i tot em diuen Campaneta, perquè, qui sap?, potser alguna fada va fer que tot l'Univers conspires perquè jo naixés aquell dia i em guanyes el nom.
Així que, avui celebro el meu Sant, i el meu aniversari, tot junt, que carai, festa grossa.
Per fer-me un regal a mi mateixa, avui posaré la meva cançó preferida, bé, potser com que tinc dues celebracions en posaré dues, les cançons més boniques del mon, per mi.



Apa, vinga,regaleu-me un somriure, escoltant i veient aquesta maravella, resulta tant fàcil.....



Un miracle com aquest només passa un cop a la vida, aquesta cançó on s'hi barregen un munt d'estils diferents units amb un gust exquisit pel gran Fredie Mercury,i interpretada magistralment per QUEEN.

Espero moltes felicitacions eh?.

dilluns, 13 d’octubre del 2008

Y TU CAGANDO

Hola amics, he agafat prestat d'un bloc d'un amic amb un sentit de l'humor incansable aquest escrit, que a mi m'ha fet riure fins a perdre l'alé. `
Espero que us agradi:

Y tú, ....CAGANDO!!!

Arriba Pedro a casa seua, abans de l'hora acostumada de plegar del treball.
La seua dona li diu ¿y qué hase llegando a esta hora? ¿te pasa argo?
no, li contesta; lo que pasa é que ha habío un acsidente en er trabajo y nos han enviao toos a casa
¿Qué ha pasao?
Pué que etábamo trabajando Juang y yo en un andamio en er quinto piso y a mí me dierong gana de ir de vientre,
¿ pero qué pasó?
Pué yo me bajé y fuí ar retrete, cuado terminé, ar salir engcuengtro a too er mundo parao.
Too etábang mirando hasia er lugá donde trabajábamo Juang y yo. Er andamio se había deplomao,
y er pobre Juang, en medio d'iun sharco de sangre, denucáo, hesho una piltrafa!...pobre Juang!
La gerensia ha supendío er trabajo por hoy y no ha mandáo too a casa.
La dona es plany...¡pobre familia!
El Pedro salte....¡NO,NO!
La empresa se ha portáo muy bieng! De momento a la viuda le hang dáo un sheque por dosiento mil euro,
y luego le pasaráng la pensiong mengsuá correpondiente!
la dona, alça els braços i exclama........¡ Y TÚ.... CAGANDO! ¡qué degrásia Dió mío!

diumenge, 12 d’octubre del 2008

YESTERDAY, COMPAREU......

De fet, no es poden comparar, aquest Yesterday acustic interpretat magistralment pel meu estimat Paul, es una de les millors cançons que s'han fet mai.
Veieu i escolteu:



Ara us vull posar una versió molt diferent a qualsevol que hagueu sentit mai d'aquesta cançó, la canta Pitingo, i jo no se ben bé perquè, però m'encanten totes les versions que he sentit d'aquest cantant, barregant el flamenco, a vegades el Soul i d'altres el goospel.



Jo no puc triar, el meu cor sempre serà d'en Paul, però també disfruto escoltant noves maneres de fer una música original i diferent.

dimecres, 8 d’octubre del 2008

LA REALITAT

Tota la veritat, passa per tres fasses:
Primer és ridiculitzada (ningú sap més be aixó que el nostre colectiu)
En segon lloc rep una violenta oposició (és tal com ems trobem ara els malalts de FM)
En tercer lloc i finalment és acceptada com a evident ( aqui encara no hi hem arrivat)

Fins quan haurem de patir nosaltres, els malalts, les victimes inocents d'uns goberns i unes politiques que no volen veure la realitat ni tant sols quan la tenen devant dels ulls, quan la palpan cada dia a les consultes de molts metges, però d'una forma terriblement cruel ens neguen el dret a viure dignament.

Jo no ho accepto, jo em rebelo, no vull que m'obliguin a passar cada dia pel calvari d'haver-me de llevar i anar a fer una feina que soc incapaç de fer per molt que a mi m'agrado o jo la vulgui, perquè al cap d'un temps de malviure, només tingui ganes d'estar-me al llit o de morir-me, si aquesta és l'unica sortida al meu sofriment.

Ara encara em veig amb forces per lluitar, i ho vull fer fins que les forces m'acompanyin, espero que abans d'arrivar a l'apatia absoluta pugi veure els fruits de la nostre lluita.

El meu homenatge al gran Paul Newman



Aqui teniu una petita mostra de diverses pel·licules, on se'l veu explendid en totes les imatges.

El meu actor preferit, em perdia en aquells ulls blaus, l'he anat seguint a mida que s'anava fent vell i carai, jo el seguia trobant molt guapo.

Hi ha ben poques persones que dedicant-se al mon del cinema o de l'espectacle, segueixin sent ells mateixos,i el Paul ho va aconseguir, conduint sempre la seva vida d'una forma discreta, intima, sense donar mai cap escandol i casat sempre amb la mateixa dona, a la que encara adorava.

Un record d'algunes de les teves pel·licules, Paul, i el meu més sincer homenatge.

Per mi segueixes sent el més guapo que ha passat pel cinema de tots els tems.

Guarda'm una esrella a prop teu.

dilluns, 6 d’octubre del 2008

TORNA LA MÚSICA

Ara fa dies que no us poso música, be, fa dies que no escric, però avui tinc la música al cap, com quasi sempre.
Com viuria jo sense música?.
Ara està sonant la nova cançó de Nena Daconte, jo la trobo preciosa, com totes les que canta aquesta noia amb veu d'Àngel.


També vull compartir amb vosaltres una cançó original de Giana Nanninni, però interpretada magnificament per SERGIO DALMA (potser soc jo que sempre mel miro amb bons ulls). Que deu tenir aquest noi que em roba el cor amb cada cançó?.
Preciosa.

dijous, 2 d’octubre del 2008

TEMPS DE REGALS 2



Aqui us vull ensenyar dues joies més de MSO joies.
Aquest conjunt el trobo elegantissim i també hi te molt a veure que porta perles, i jo i les perles, tenim un feeling molt especial.

dimarts, 30 de setembre del 2008

TEMPS DE REGALS



Ara que s'acosta temps de regals, encara que per la crisi ens proposem no gastar gaire, un regal per excelència, és una joia, una joia única, feta a mà artesanalment, pensada i dissenyada especialment per tú, o per la persona que tu vulguis obsequiar.
Si t'agrada aquest conjunt que encapçala el bloc, alucinaràs amb el ventall que podràs trobar a la web de MSO joies.
Es l'art amb tot el sentit de la paraula, i amb una joia d'aquestes segur que triomfes, sense buidar les butxaques.
També pots comprar a la seva botiga on line.
Si entres dins el mon de MSO joies, ja no en podràs sortir, quedaràs absolutament encisat amb tot el que hi veuràs.

diumenge, 28 de setembre del 2008

UNA MENT MARAVELLOSA


Aquest home és en John Nash,Un economista i matemàtic brillant amb una ment prodigiosa.
Jo admiro moltissim el que va aconseguir aquest home, apart del premi Nobel, que crec que era completament merescut, va aconseguir compartir tota la seva vida amb l'esquizofrènia, ignorant les visions i les veus que sempre el vàren acompanyar.
Per una cosa així, si que crec que s'ha de ser un geni absolut, perquè va aconseguir dominar la seva ment, no que la seva ment el dominés a ell.
Aquest crec que va ser el millor i el més important que va fer durant tota la seva vida, i pel que crec que es mereixia un altre Nobel.
Quan va recollir el Nobel que l'hi vàren otorgar l'any 1994, aquest va ser el seu maravellos discurs:
“Siempre he creído en los números, en las ecuaciones y la lógica que llevan a la razón pero después de una vida de búsqueda me digo, ¿qué es la lógica?, ¿quién decide la razón? He buscado a través de lo físico lo metafísico, lo delirante, y vuelta a empezar, y he hecho el descubrimiento más importante de mi carrera, el más importante de mi vida: sólo en las misteriosas ecuaciones del amor puede encontrarse alguna lógica. Estoy aquí esta noche gracias a ti, tú eres mi única razón de ser, eres todas mis razones. Gracias."

dilluns, 22 de setembre del 2008

EM RECUPERO

Avui m'han tret els punts, de mica en mica la meva cara es va assemblant a la que tenia abans de l'accident, encara està una mica inflada i de tots colors, però ja no fa tant mal mirar-la.

El nas encara està impresentable, ben inflat i ple de bonys, millor no mirar.

Ara van sortint altres mals, avui he anat a fer-me una radiografia perquè el metge creu que puc tenir alguna costella trencada o amb alguna fisura, perquè al anar-me marxant els altres mals aquest mal al costat m'ha anat augmentant, dimecres sabré el resultat.

No em puc posar les ulleres i no m'hi veig gaire, però per tots els que us heu interessat per la meva salut, he volgut fer aquest bloc per explicar com vaig evolucionant.

No és per fer castells de foc, però de mica en mica, com diu el titol del meu bloc, em recupero.

Gràcies a tots per fer-me arrivar els vostres missatges, no sabeu com ajuda aixó.

divendres, 19 de setembre del 2008

UN PETIT (?) ACCIDENT

El dilluns a la tarde, tenia hora amb el metge, (ultimament només vaig d'un metge a l'altre) hi vaig voler anar caminant, perquè no em trobava bé i tenia por d'agafar el cotxe.
Quan ja faltavan uns 50 m. per arrivar a la consulta del metge, quasi a sota, vaig caure, com tantes altres vegades, des de que estic malalta caic molt sovint, però sempre m'havia passat a casa, doncs aquesta caiguda va ser monumental, jo només em veia allà estirada al terra, plena de sang i no em podia aixecar, perquè el cop fort se'l va endur tot el cap.
Gràcies a tanta gent del voltant, els botiguers, els vianants, tothom em va ajudar, una botiga em van treure una cadira, una altre dona em va anar posant gases per parar l'emorràgia, i per descomptat des d'el primer moment van avisar l'ambulància.
No els hi vaig veure les cares, no se qui son i no els podré agraïr mai personalment tot el que van fer per mi.
El noi i la noia de l'ambulància, igualment, maravellosos, em van curar i en veure que les ferides eren molt importants em van portar al hospital, la noia no es va moure del meu costat ni un moment, em va trucar a la mare, a les filles, en fi, anava fent el que jo li demanava.
Després de molta estona, perquè només hi havia un cirurgià de guardia i estava al quirofan, em van tirar radiografies, i el diagnostic, ferida a sobre l'ull, molt profunda, que va requerir 8 punts, el llabi partit, que va requerir també 6 punts, i el nas trencat.
Quan ja m'havien cosit, jo vaig demanar que me'n volia anar a casa i van fer una intercnsulta el de truma i el cirurgià i em van dir que al nas de moment no hi podien fer res perquè estava molt imflamat, el dia 18 haig d'anar al otorrino i llavors valoraràn si el deixen així o si l'han d'operar, però que seria convenient que passes la nit a l'hospital, jo m'hi vaig negar, només volia estar a casa meva tranquila, i al final em van deixar anar.
I aqui estic, a casa, amb una cara que semblo en Frankenstein, i sense moure'm gaire perquè estic molt inestable.
Només volia que savessiu que ara no podré estar gaire amb vosaltres perquè, no veig quasi res, només amb un ull, i no em puc posar les ulleres, ara mateix riurie-ho si veiessi-ho com les haig d'aguantar.
Ja us informaré més endevant com van les coses.

diumenge, 14 de setembre del 2008

Segueix els estels


L'Alba s'havia criat des de molt petita amb la seva avia, el seu pare va abandonar a la seva mare quan va saber que estava embarassada, i la seva mare va morir molt jove d'un atac de cor,i ella als 6 anys, es va quedar sola al mon, sense pares, només li quedava la seva avia.

Al principi els va costar una miqueta adaptar-se l'una a l'altre, però al cap de poc temps, ja eren com un sol cor, com una sola ànima, l'una vivia per l'altre.
L'Alba era una nena amb una ment prodigiosa, sempre era la que treia més bones notes a l'escola i encara volia aprendre més, coses noves, coses diferents de les que li ensenyaven a l'escola.

Els vespres, quan ja havian sopat, sortien amb l'avia al porx, allà hi tenien un silló gran que hi cabien totes dues i que es gonxava una miqueta, seien allà molta estona, miraven i comptaven els estels cada dia, l'avia li havia explicat que aquell estel d'allà dalt a la dreta, que brillava tant, era la seva mare, i jugaven a construïr formes amb els estels, i l'Alba ja es savia totes les formes de memoria, des de casa sempre eren igual, i sempre feien els mateixos dibuixos. Ella tenia guardat en un calaix un gran mapa amb tots els dibuixos que formaven els estels des de casa seva.

Quan l'Alba va acabar els estudis superiors, l'avia li va dir que volia que anés a la Universitat, ella no s'havía planejat mai allunyar-se de casa i deixar l'avia sola i a més ella creia que no tenian prou diners per pagar-se uns estudis universitaris.

Però l'avia la va sorprendre, va treure una capseta i li va donar.
Obrela, li va dir, es el llegat que et va deixar la teva mare.
L'Alba va obrir aquella capseta, i dins es va trobar una llibreta bancaria on hi havien tots els diners que necessitaria per estudiar i molts més. També hi havia una foto de la seva mare amb un escrit al darrera que deia:

Estimadissima filla, si obres aquesta capsa i llegeixes aixó, vol dir que jo ja no estic al teu costat, vull que sapigues que tu ets el millor regal que mai m'ha fet la vida, hauria volgut viure-la amb tú, però no podem triar el nostre destí.
Aqui trobaràs els diners suficients per estudiar a la Universitat que tu vulguis.
Viu, sigues feliç, jo sempre estaré al teu costat, sempre, i quan et sembli que m'has perdut, mira al cel, allà dalt a la dreta hi veuràs un estel que brilla més que els altres perque quan el mires et somriu. Aquesta soc jo.


Amb la foto i la llibreta, no s'havia adonat que a la caixa hi havia una altre cosa, era un gran paper doblat, el va desplegar i els ulls li van quedar plens de llagrimes, era un mapa com el seu, el mapa de tots els estels que es veien des de casa seva, i una nota que deia:

Per retrobar-me cada dia, segueix els estels...

dijous, 11 de setembre del 2008

DIADA NACIONAL DE CATALUNYA


Avui és el dia que ens heu d'unir tots els catalans i fer sentir la nostre veu, les nostres inquietuts, les nostres esperances.
Pel que veig que està passant actualment, no crec que tinguem gaire a prop una Catalunya lliure, però confio plenament en que els nostres fills i els nostres nets, ho aconsegueixin.
La meva veu, alta i clara : VISCA CATALUNYA LLIURE
La meva inquietud : Potser no ho veure mai, però segueixo lluitant.
La meva esperança : Que les meves filles i els meus nets, vegin i visquin en un Pais totalment seu.
No puc deixar aquest bloc així, hi haig de posar música, com sempre. Una de SAU, que està feta expressament per escoltar-la avui, 11 de Setembre.

dimecres, 10 de setembre del 2008

UN PETIT COMENTARI

Hola amics, lectors i tota la gent que dia rera dia es passeja pel meu bloc.

Suposo que us heu adonat que a vegades escric bastant sovint i d'altres vegades no escric gens i el poc que escric és per donar peu a un bloc musical.

Hi ha una explicació senzilla, tots ja sabeu que tinc dies o temporades altes i baixes, durant les altes, escric cada dia, fins i tot alguns dies escriuria 2 o 3 blocs, però llavors ve la baixada i no puc escriure res, senzillament perquè estic totalment buida, no puc pensar i no se m'acudeix res per compartir i és llavors quan vé la música a salvar-me, jo sempre us dic el mateix, no se com viuria sense música, em transporta, em consola, em fa riure i plorar, en definitiva, em fa viure.

Ja vaig posar a l'encapçalament d'aquest bloc, quan el vaig començar, que seria un bloc musical i sentimental i com ja veieu és així.

Gràcies a tots per continuar entrant i llegint el que jo sento i el que m'agrada escoltar quan no puc escriure, i no perdeu l'esperança quan veieu que estic alguns dies sense dir res, sempre torno.

dimarts, 9 de setembre del 2008

PARES I FILLS

Suposo que a qualsevol pare o mare, li agrada moltissim que els fills segueixin el mateix camí que han seguit ells, però no per voler ser com els pares ni per voler-los imitar, només per pura vocació.

Aqui us he posat uns quants duets de pares i fills que crec que us agradaràn, a mi m'agraden tots, però us confessaré que tinc especial debilitat pel duet que fan en DYANGO i el seu fill JORDI, la primera vagada que els vaig veure per TV cantant aquesta cançó junts em vaig emocionar moltissim, com ells.

1.- NIKA COSTA I EL SEU PARE ACOMPANYANT-LA A LA GUITARRA




2.- DYANGO I EL SEU FILL JORDI



3.- FRANK SINATRA I LA SEVA FILLA NANCY



4.- NAT KING COLE I LA SEVA FILLA NATALIE



En aquest duet la Natalie Cole va poquer complir el seu somni de cantar una cançó amb el seu pare, mort ja feia molts anys, ara es poden aconseguir miracles com aquest.

dissabte, 6 de setembre del 2008

Busque, compare, y si encuentra algo mejor........

Com diu l'encapçalament, he buscat i he comparat, es que es impossible comparar, son dues versions genials i tant diferents. Però de fet aquesta versió de Pitingo combinant goospel i flamenco m'ha sorprés moltissim i l'he trobat genial, digne de fer un bloc de doblets només per compartir-la amb tots vosaltres.

Killing me softly



Ara no hi podia faltar l'original, de la Roberta Flack, molt més dolça, una bellissima cançó.

Killing me softly



Espero les vostres opinions, també si trobeu una altre verssió que sigui millor que aquestes, m'ho passeu.

A disfrutar-ho.

dijous, 4 de setembre del 2008

OH!! HERMOSA OFELIA















En las aguas profundas que acunan las estrellas,

blanca y cándida, Ofelia flota como un gran lirio,

flota tan lentamente, recostada en sus velos...

cuando tocan a muerte en el bosque lejano.

Hace ya miles de años que la pálida Ofelia

pasa, fantasma blanco por el gran río negro;

más de mil años ya que su suave locura

murmura su tonada en el aire nocturno.

El viento, cual corola, sus senos acaricia

y despliega, acunado, su velamen azul;

los sauces temblorosos lloran contra sus hombros

y por su frente en sueños, la espadaña se pliega.

Los rizados nenúfares suspiran a su lado,

mientras ella despierta, en el dormido aliso,

un nido del que surge un mínimo temblor...

y un canto, en oros, cae del cielo misterioso.

II

¡Oh tristísima Ofelia, bella como la nieve,

muerta cuando eras niña, llevada por el río!

Y es que los fríos vientos que caen de Noruega

te habían susurrado la adusta libertad.

Y es que un arcano soplo, al blandir tu melena,

en tu mente traspuesta metió voces extrañas;

y es que tu corazón escuchaba el lamento

de la Naturaleza –son de árboles y noches.

Y es que la voz del mar, como inmenso jadeo

rompió tu corazón manso y tierno de niña;

y es que un día de abril, un bello infante pálido,

un loco miserioso, a tus pies se sentó.

Cielo, Amor, Libertad: ¡qué sueño, oh pobre Loca! .

Te fundías en él como nieve en el fuego;

tus visiones, enormes, ahogaban tu palabra.

–Y el terrible Infinito espantó tu ojo azul.

III

Y el poeta nos dice que en la noche estrellada

vienes a recoger las flores que cortaste ,

y que ha visto en el agua, recostada en sus velos,

a la cándida Ofelia flotar, como un gran lis.

dimarts, 26 d’agost del 2008

Per la meva menuda



Pensa en mi, menuda, pensa en mi
quan les bruixes t'esgarrapin de matí.
No et faré més tebi el fred
ni més dolç el cafè amb llet
però pensa en mi,
menuda,
pensa en mi.

Pensa en mi quan no t'arribi el sou
o quan t'arrambin en el metro a quarts de nou.

I porta'm
brodat a la teva brusa
o pintat en el teu somriure vermell.
Gronxa'm
de les teves arracades.
Volta'm amb els teus anells
i deixa'm venir amb tu, deixa'm venir.
Deixa'm anar on vas, deixa-m'hi anar,
menuda, entre goig i pena
abraçat contra el poema
que llegeixes d'amagat.

Badallarà mandrosa la ciutat
quan marquis l'hora i obris les finestres del despatx
i t'espolsis els ocells
que fan niu dels teus cabells;
et diu al cor
que l'ocell engabiat, mor.

Ells em duen a les plomes somnis i batecs
quan colpegen els meus vidres els seus becs.

I em conten
la història blanca i menuda
que entre quatre parets es marceix.
Piulen
que es mor la primavera
quan no pot anar a passeig.
Deixa'm venir amb tu, deixa'm venir.
Deixa'm anar on vas, deixa-m'hi anar,
menuda, i encén la cara.
Pensa que tenim encara
el camí dels teus ocells
per a volar-lo tu i jo amb ells.

Només de veure aquesta imatge al blog dels 40fakes, (ho sento nois, us l'he robat), vaig pensar en la meva menuda, a la que sempre dedico aquesta cançó, perquè sembla que estigui escrita pensant en ella.
La meva Marta, que fins i tot quan era petita, ja només estava contenta quan anava a passeig, no pot estar tancada entre quatre parets perquè és moriria, necessita aire, sol, vida.
Per tú estimada menuda, per deixar-me compartir els teus somnis.

dissabte, 23 d’agost del 2008

RADIO LA COLIFATA

Ja fa un temps que mirant la televisió, em va cridar molt l'atenció un anunci del refresc AQUARIUS. L'he anat veient pensant que només era un montatge fet expressament per fer l'anunci d'aquest refresc.

Però cada cop que el veia pensava que era exstraordinari, que no podia ser que no fos veritat. Em vaig decidir a buscar per internet a veure que trobava, i si senyor, vaig trobar RADIO LA COLIFATA, existeix, és maravellos el que han fet aquesta gent a la que diem boigos.

RADIIO LA COLIFATA, LT22, és una radio feta integrament pels interns de l'Hospital Psoquiatric J.T.Borda de Buenos Aires. Es grava i s'emet des d'els jardins de l'Hospital, i s'escolta a tot el mon.

Es una ràdio que questiona el limit entre la bogeria i la raó. Una radio que trenca el mur que separa "cuerdos de locos", com diuen ells.

Es dona la paraula als qui l'han tinguda negada durant tant de temps,"los locos"que a més a més poden mostrar-nos totes les coses que els "cuerdos" no som capaços de veure.

Aquest és l'anunci que a mi em va robar el cor:



Aquesta és una altre part de la retransmisió que també trobo extraordinària



Els responsables de fer la publicitat de la firma Coca-cola, sempre acerten, fan uns anuncis alucinants, però aixó si, aqui m'ha fet rabia perquè s'aprofiten d'un montatge que ja era extraordinari des del seu inici, per fer que l'anunci sigui, especial, únic.

De totes maneres si no hagues set per ells, jo no hauria conegut aquests essers humans tant extraordinaris.

Ho deixo en un empat.

dimecres, 20 d’agost del 2008

THE HAPPY LIFE



Quina maravella de video, només veurel m'ha enganxat. Es ben bé que qui no és feliç és perquè no vol, aquest home cada dia deu buscar imatges, noticies, fotos, en fí qualsevol cosa que el pugui fer feliç, ho retalla i ho enganxa a la paret.

I jo m'imagino que fent aixó cada dia té una il·lusió nova, primer repassar totes les imatges que ha anat enganxant cada dia i que ja només de mirar.les el fan una mica feliç, i després, buscar la nova imatge d'avui, i trobar-la i tornar-se a il·lusionar amb el que ell somnia que li podria passar mirant aquella imatge, i retallar-la i afegirla a la seva col·lecció, per continuar fent la seva VIDA FELIÇ.

Suposo que es conscient que no pot viure cap d'aquestes vides felices que ell s'imagina, però mentrestant no arriva la seva, aixó fà que no perdi l'esperança.

UNA PERSONA ADMIRABLE



Aquest home és Mario Capecchi,Genetista molecular, va guanyar el premi Nobel de medicina el 2007 pel seu treball en el camp de la genetica amb intenció de trobar remei a malalties com el Càncer o la Fibrosis Quistica.

La seva vida va estar marcada per la Gran Guerra, la seva mare va quedar embarassada, i el seu pare, un Soldat Italià, no va voler saber-ne res. Més endevant quan ell tenia quatre anys, la Gestapo va detenir la seva mare i la van internar en un camp de concentració.

Ell es va quedar sol i al carrer amb quatre anys, i va sobreviure amb pandilles de nens robant i fent qualsevol cosa per poder menjar, ell diu "Recordo que sempre tenia gana". Al final el van haver d'internar en un Hospital de Verona, on va lluitar contra la febre tifoidea durant 1 any.

La seva mare va ser alliverada el dia que en Mario complia 9 anys, el va buscar per tot arreu, i no el va trobar fins al cap de 2 anys. Va ser llavors quan la seva mare va decidir anar a viure a America, perquè allà hi tenia un germà.

En Mario ens explica: "No vaig aprendre a llegir fins als 13 anys, però llavors ja ho sabia tot de la vida, me les havia ingeniat per sobreviure. I vaig seguir estudiant i progressant."
"Al carrer vaig aprendre a confiar en mí, jo estava sol. Crec que el meu treball com a cientific està vinculat a aquesta etapa. La meva ment era el meu entreniment, continuament desarrotllava plans que llavors s'habien de complir."

"Jo ensenyo als meus alumnes a ser pacients, els dic que en lloc de passar el temps pensant en alguna cosa és molt millor fer-ho, no cal donar-hi tantes voltes, s'ha de començar per alguna cosa i continuar sense defallir. Però per aixó s'ha de tenir un plà, una idea molt clara d'on vols anar i sobretot desitjar-ho molt."

"La gratificació és una cosa que necessita molt temps, esforç, dedicació i paciencia, i per aixó és gratificant quan arriva."

En Mario Capecchi sempre somriu, totes les adversitats li han servit per creixer com a persona.

Ell sempre ha continuat estudiant i espera no parar mai, així diu:

"Tinc 71 anys,i com més estudio menys sé i més em diverteixo"

divendres, 15 d’agost del 2008

SANTA MARIA, LA MEVA MARE

Avui és el sant de la meva mare, és diu Maria, sempre he trobat aquest nom molt bonic, el trobo senzill, tendre, suau, potser és perquè sempre l'he associat a la meva mare.
Ella és un tresor i per mi és un privilegi tenir-la encara al meu costat perquè ja té 80 anys (els va fer el dia 4/08)i encara està molt bé de salut.
Crec que entre tots hem aconseguit que passes un dia feliç, com ella es mereix.
Li hem regalat una creu d'or amb un crist d'or blanc clavat a la creu, la veritat és que es preciosa, però ella no s'esperava que li regalessim res perquè el dia 4 va ser el seu aniversari i ja li haviem donat tots un regal.
Quan l'ha obert i l'ha vist, els ulls li brillavan i quasi es posa a plorar, ella és molt creient i té medalles i també una creu, però de plata i ens ha dit "Mai a la vida havia tingut una creu d'or" per ella ha estat com que li regalessim un tresor, deseguida se l'ha penjat a coll i ens ha dit que mai més se la treuría.
També hem anat a dinar tots junt fora de casa, a ella li agrada molt colebrar el sant amb un dinar que no hagi de fer ella (que és la que sempre cuina).
En fí, que crec que ha rebut el missatge de que l'estimem, per mi és molt important, perquè en un moment la vida et pot canviar radicalment i no vull perdrem l'ocasió de demostrar-li que l'estimo sempre que puc.
Feliç dia mama, T'ESTIMO.
Que bé que sona aquest nom de MARIA, no creieu? El noi que canta aquesta cançó a WEST SIDE STORY, també creu que és un so maravellos.

dimecres, 13 d’agost del 2008

AMB UNA PETITA AJUDA DELS AMICS

Ara ja fa bastants blocs que no faig duets, i aquest m'ha vingut com caigut del cel.
He passat uns dies, o setmanes que realment he necessitat moltissim aquesta petita ajuda que sempre et poden donar els amics i que en el meu cas ha funcionat de maravella.
No m'hagués pensat mai que tingues tanta gent a qui puc considerar amic, i que van estar aqui dia a dia ajudant-me amb els seus comentaris i el seu bon humor, sense tot aixó jo hauria passat uns dies angoixants.
Com a homenatge a tots aquests amics que m'han ofert la seva ajuda i m'han donat ànims cada dia, avui faré un duet amb una cançó del meu grup preferit de tots els temps, BEATLES,i que porta com a titol:

"WITH A LITTLE HELP FROM MY FRIENDS"
Aquesta cançó la vàren escriure Lenon/McCartney però pensada especialment per que la cantés Ringo Starr, que li dona una nota diferent de totes les altres cançons dels Beatles, almenys així ho crec jo.
Us deixo amb un video maravellos on podeu veure moments entranyables de tots ells.



Ara, per fer el duet, una magnifica versió del gran JOE COCKER (genial) que no desmereix en absolut l'original, fins i tot li dona un tó i un aire molt diferent.



Apa, a disfrutar-ho.

divendres, 8 d’agost del 2008

ESTIMO LA VIDA

He passat temps dificils, dies d'angoixa, de dolor, en fí, dies que he desitjat no viure, mai he pensat en treurem la vida, no podria, però si que a vegades estava tant malament fisica i psicologicament que he desitjat no haver nascut.

Ha calgut un ensurt com el que ha passat per fer-me obrir els ulls i adonar-me de que, visqui com visqui, sola, acompanyada, amb dolor, sense dolor, amb amics, o sense, vull viure, desitjo viure, moltissim.

He passat uns dies pensant que tornava a tenir un càncer, els metges han anat molt ràpid, he d'agraïr moltissim a L'HOSPITAL GENERAL de Vic, perquè s'han comportat d'una forma exemplar, avui aquest matí tenia hora amb el cirurjà, i m'ha dit que no volia que marxés d'allà sense tenir la seguretat o almenys la tranquilitat de no tenir res greu.
M'ha fet anar a fer una ecografia, i inmediatament he tornat a la seva consulta i m'ha dit que, tranquila, que tinc un gangli una mica inflamat, però no és per res dolent, en la ecografia es veu tot bé, aixó si, vol fer-me un control d'aqui 2 mesos per veure l'evolució d'aquesta inflamació.

Ja veieu com és la vida, no desitjeu mai res, podria fer-se realitat....

El motiu més important pel que desitjo viure, apart de per mi mateixa (ja em començo a estimar) es la meva familia, la mare i les meves dues filles, quant han hagut de patir per mi, jo no vull que pateixin més, ja està bé, ja no els hi toca, soc jo la que ha de patir per elles. He de posar-me bé, ho desitjo amb totes les meves forces, perquè només així, elles podràn ser felices.

Ara se quan estimo la vida i quan desitjo viure-la.

Així, donat-ho tot, sense esperar res a canvi, només viure i estimar-ho tot i a tothom con diu L'Esmeralda, del musical "NOTRE DAME DE PARIS"

dissabte, 2 d’agost del 2008

EP!! JO SOC AQUI

Dedicat a tots els meus amics, però especialment per un amic que està passant uns moments molt dificils.
Es una cançó dels Pets, trobo que diu tot el que jo li diria a un amic.

Jo sóc el teu amic

Quan tot sona tan repetit..
tan inútil, tan avorrit.
Quan l'únic combustible és el dolor.

Quan la veu que tan t'ha promès
et confessa que no pot més.
Quan el que era per sempre ara és record.

Quan se't fa tan costa amunt
començar des del mateix punt;
prova de cridar-me que no tens motiu per estalviar-me.

Jo sóc el teu amic.
Vull que em molestis: sóc aquí !
Parla'm o plora.
Mai és mal moment, mai tard o d'hora.
Jo sóc el teu amic,
vull que em molestis: sóc aquí !
Parla'm o plora
que no tinc cap altre feina aquesta nit.

Puc parlar-te dels vells moments,
provar d'endevinar el que sents..
Puc callar i escoltar les teves pors.

Puc fer broma al teu costat.
I si estàs molt desesperat
puc provar de cantar-te una cançó.

Si sóc bo quan els temps són bons
també vull compartir els malsons.
Prova de cridar-me que no tens motiu per estalviar-me.

dimecres, 30 de juliol del 2008

DESPULLAR L'AMOR

Es molt fàcil estimar a una persona quan es jove, guapo/a, té exit,te diners, etc... Quan es va perdent tot aixó de mica en mica, ja és més dificil trobar algú que t'estimi a pesar de tot, fins i tot a pesar de saber que no ets com tu vols que et vegin els altres.

Es quan baixes del pedestal i quedes completament despullat de tots elt teus sentiments, és quan plores i mostres les teves miseries, que s'assemblen a les meves i a les de tots, és quan mostres allò que no pot veure tothom, és llavors i només llavors quuan saps que qui es queda al teu costat i encara t'estima més que mai, és la persona adequada per compartir una vida amb tú.

Un amor així completament despullat de totes les coses vanals que vas carregant durant tota la vida, un amor completament despullat de mentides, de condicions, d'obligacions.

Que bonic és quan ho trobes tot i pots despullar l'amor.

dimarts, 29 de juliol del 2008

SANTA MARTA

Aquest blog va dedicat a la Marta, la meva filla. Avui és el seu Sant i li voldria fer un petit blog on li explico perquè es diu Marta i el significat del seu nom.

1er. Perquè ella es diu Marta? que va fer qué jo tries aquest nom per sobre de tots els altres?. la resposta és aquesta:




2on. Totes les persones hauriem de saber l'origen del nostre nom, Marta a l'evangeli era la Germana de Llatzer i una intima i estimada amiga de Jesús,la fé que ella tenia en Jesús, va fer que ell ressucites al seu germà Llatzer.
El seu nom significa "Senyorial" "Atractiva"
També és patrona de l'hosteleria.

Aquesta és la meva Santa particular:



Com diuen els Beatles ( bueno en Paul) Marta, My dear, sempre has set la meva inspiració. T'estimo.

diumenge, 27 de juliol del 2008

TIEMPO PEQUEÑO - La educación de las hadas

Quién se va?
¿Quién se queda?
¿Quién le duele más la soledad?
¿Quién le duele más la soledad?
Si tos’ los rincones de mi vida
tienen algo tuyo

¿Cuál es tu camino?
¿Cuál es el mío?
¿Dónde se encontraron?
¿Dónde se han io'?

Anda, deja que te acompañe
que no es momento de andar sola.

Con lo pequeño que es el tiempo
¿quién recogerá el perdío'?
Si tú me cuidas, yo me curo
mi cura es tu compañía.
Deja que te cuide las alas ... tu hada.

Anda, deja que te acompañe
que no es momento de andar sola.

Mis cinco sentidos son pa' ti
Mi tiempo pa' ti.
Mis manos pa' sujetarte a ti.
Y mi alegría pa' que la bebas toda tú.

Anda, deja que te acompañe
que no es momento de andar sola.

Anda, deja que te acompañe
que no es momento de andar sola.

Déjame que te acompañe.

He trobat aquesta maravella de cançó de la BEBE, que és la BSO de la Pel·licula "La educación de las hadas", cançó per la que va estar galardonada amb el premi Goya al millor tema músical l'any 2007.

A mi m'ha posat la pell de gallina, és un petit tresor que he trobat i que vull compartir amb tots vosaltres.

Aqui teniu el video:

divendres, 25 de juliol del 2008

FLOR DE LOTUS

” M’agrada banyar-me davant teu. Et deixo contemplar la meva bellesa vestida amb fines robes de llí. Em submergeixo a l’aigua per estar amb tu. Mira’m!”



Aquesta és la nova creació de la Marta, la meva filla. Personalment trobo que és una maravella, te unes mans que fan de qualsevol cosa una obra d'art.

Ella defineix aquesta nova col·lecció aixi:

"Us presento la meva nova col·lecció “Flor de Lotus” inspirada en unes de les moltes flors que creixien al riu Nil. Els Egipcis van asociar el poder la la Flor de Lotus amb el del sol, la vida, el renaixement i la llum. A tots els jardins s’hi podien veure aquestes flors, que eren de color blau i grogues al centre, com el sol que sorgia cada matí de les aigües del Nil. Símbol de poder, es va representar el faraó amb aquestes flors i s’identificava amb el procés de vida al més enllà, perquè la flor feia sortir el sol quan s’obria."

dimarts, 22 de juliol del 2008

A LOS GATOS


No son más silenciosos los espejos
ni más furtiva el alba aventurera;
eres, bajo la luna, esa pantera
que nos es dado divisar de lejos.
Por obra indescifrable de un decreto
divino, te buscamos vanamente;
más remoto que el Ganges y el poniente,
tuya es la soledad, tuyo el secreto.
Tu lomo condescendiente a la amorosa
caricia de mi mano. Has admitido,
desde esa eternidad que ya es olvido,
el amor de la mano recelosa.
En otro tiempo estás. Eres el dueño
de un ambito cerrado como un sueño.

J.L.Borges

diumenge, 20 de juliol del 2008

NO TOTS ELS ANGELS SON AL CEL

ANGELS - ROBBIE WILLIAMS ( Brillant, espectacular, genial)



ANGELS - WITHIN TEMPTATION (Impresionant, no tinc paraules)



MORANDI - ANGELS ( La cançó està bé, pero no us perdeu el video)



SAU - ENVIA'M UN ANGEL (Especialment dedicada a la Marta)

divendres, 18 de juliol del 2008

DINTRE O FORA?

On comença i on acaba?. Qui decideix on s'acaba el terreny segur i on comença l'abisme?. Jo no gosaria mai pensar que jo estic a la part segura, tot el contrari, crec que estic fent constantment malabarismes, i caic molts cops (podriem dir que caic dins la bogeria), i travesso la linea molts d'altres (aqui estaria dins la normalitat).
Jo em pregunto, qui decideix que és la normalitat i que és la bogeria?
Potser els que diem que son bojos només son diferents de nosaltres però, la diferència no vol dir que guanyi la majoria, potser els bojos som nosaltres?.
Creieu-me, jo aquesta reflexió me l'he fet un munt de vegades, i estic totalment convençuda que ningú, absolutament ningú pot respondre amb seguretat qui ha d'estar dintre i qui fora.
De la forma que estem vivint i maltractant tot el nostre entorn.
De la forma que menyspreem moltes cultures que son infinitament molt més riques i savies que la nostre.
De la forma que creiem que nosaltres som l'especie viva superior a totes les altres i en canvi molts no humans ens donen diariament una lliçó de com viure i conviure.
De la forma que no estem en absolut educats ni preparats pel cicle de la vida i la mort, quan altres cultures que nosaltres creiem més pobres ho tenen apres i superat des de que neixen.
Per acabar, de totes les formes de vida que hi ha en aquest palneta, la nostre és la mes incivilitzada.
Llavors, jo em pregunto, qui ens ha donat el dret de creure que som els que poseim la raó? i qui ens ha donat el dret de decidir que les persones que incomoden a la societat son bojos?.

dijous, 17 de juliol del 2008

PROBLEMA INFORMATIC

COM INSTAL·LAR UN PROGRAMA QUE ES DIU "AMOR"

Client: Es el departament d'atenció al client?

Servei tecnic: Si, bon dia, en que el puc ajudar?

Client: He estat revisant el meu equip i he trobat un sistema que es diu "AMOR" però no funciona, em pot ajudar?

Servei tecnic: Si i tant,però jo no li puc instal.lar, el tindrà d'instal·lar vosté mateix, jo l'aniré dirigint per telèfon, li va be?

Client: Si i tant, per on començo?

Servei tecnic: El primer pas és obrir el directori del "TEU COR", l'has trobat?

Client: Si, però hi ha diversos programes que s'entan executant en aquest moment, no hi haurà cap problema per treballar-hi mentre s'estan executant?

Servei tecnic: Quins programes son?

Client: Tinc: DOLORPASSAT.EXE
BAIXAESTIMA.EXE
RESSENTIMENT.COM
Tots tres s'estàn executant en aquest moment.

Servei tecnic: No hi ha problema, AMOR borrarà automaticament DOLORPASSAT.EXE, del teu sistema operatiu actual. Pot ser que li quedi gravat en la seva memoria permanent, però ja no afectarà a cap més programa.
AMOR, eventualment canvia BAIXAESTIMA.EXE, per un modul del sistema que es diu ALTAESTIMA.EXE. Però tindrà d'eliminar completament el programa RESENTIMENT.COM.

Client: Em pot dir com eliminar-ho?

Servei tecnic: I tant, vagi al menú INICI i obri PERDO.EXE, l'ha d'executar tants cops com sigui necessari, fins que CORATGE.EXE i RESSENTIMENT.COM, s'hagin eliminat completament.

Client: D'acord, ja veig que AMOR ha començat a instal·lar-se automaticament, es normal?

Servei tecnic: Si, aviat rebrà un missatge que diu que AMOR, estarà actiu mentre EL TEU COR estigui vigent.

Client: ai! em surt un missatge d'error, que faig?

Servei tecnic: Que diu el missatge?

Client: Diu error 412 programa no actiu en els components interns, que vol dir aixó?

Servei tecnic: Vol dir que ha d'instal·lar AMOR al seu equip, abans de poder-ho fer als dels altres. Pot buscar un directori que es diu AUTOACCEPTACIÓ?

Client: si, ja l'he trobat.

Servei tecnic: Ha d'eliminar AUTOCRITICA.EXE de tots els directoris i deprés esborrar tots els arxius personals, i tot el que hi ha a la paperera de reciclatge per assegurar que s'esborri completament i mai es torni a activar.

Client: D'acord, EL MEU COR s'està omplint amb uns arxius molt bonics. SOMRIURE.MPG s'està obrint al meu monitor i m'indica que PAU.EXE i FELICITAT.COM s'estan copiant correctament.

Servei tecnic: Aixó vol dir que AMOR ja està instal·lat i s'està executant, ja pot treballar-hi des del seu ordinador. Una cosa abans de penjar, AMOR és un Software gratuit, l'hi aconsello que el passi a totes les persones que coneix.

dimarts, 15 de juliol del 2008

ENHORABONA WALTER


Segueixo amb les joies d'Altafulla, ja veieu.

Aquest penjoll precios, va guanyar el tercer premi, un premi jo crec que molt merescut.

De totes formes no crec que ningú sàpiga apreciar realment el que hi ha en aquest penjoll.

Les peces de seda natural, han estat confeccionades per en Walter des de 0, o sigui ell mateix va criar i alimentar els cucs de seda,i quan va ser hora, va tenyir la seda amb tints naturals i despres va fer i montar la peça.

Tot el que fà aquest gran artista, s'ha de mirar amb lupa, perquè ell en cada petita o gran peça, i posa l'anima i treballa i treballa de dia i a vegades també de nit per poguer crear el seu art amb la perfecció que ell vol.

Felicidades Walter, una joia preciosa i un premio merecido.

diumenge, 13 de juliol del 2008

ESPECTACULARS




En primer lloc,agraeixo a en Joan que hagi posat aquestes fotos de la Marta al seu blog, espero que no li sapiga greu que les utilitzi.

Bé us presento a la Marta, la meva joia de filla o la meva filla joiera, com volgueu, les dues coses son veritat.

Jo quan he vist aquesta foto que li ha tirat en Joan les he trobat espectaculars a totes dues, la Marta i la seva joia.

Aques magnific penjoll/pectoral l'ha fet la Marta per presentar-lo al concurs d'Altafulla, no ha guanyat cap premi, pero jo crec que no cal, durant tot el temps que va estar pensant que podia fer, dissenyant, corregint, tornant a dissenyar, i elaborant tot aquest magnific conjunt (perquè el pectoral també te de conjunt l'anell i les arracades),l'ha enrriquit moltissim, perquè la Marta ja és una joiera molt bona, molt reconeguda també per tot el mon de la joieria contemporànea,i de l'art aplicat a les joies i les pedres precioses que son també una de les seves passions (ella també és Gemmologa).

Tot i així, ara, estic convençuda que el seu valor ha pujat, i molt, una peça com aquesta no és veu gaire sovint, i el valor que té, no es paga amb diners, perquè aqui la Marta hi ha posat tot, esforç, il·lusió, sentiment, un conjunt de coses que han donat com a resultat final aquesta maravella.

Felicitats Marta, novament has aconseguit superar-te.

T'estimo.