Gràcies per la Música

">
Suposo que tots coneixeu a aquest magnific grup ABBA. Jo en soc una gran admiradora, tinc tota la música que van fer abans de separar-se.
Quan estava embarassada de les meves filles, sempre a tota hora sonavan els ABBA a casa, i crec que ja van neixer sabent totes les seves cançons.
Ara que ja son grans, comparteixen amb mi l'admiració per la seva música. Per mi va ser una llàstima que es separessin, però, la vida no sempre et dona el que tu vols.
Bé us he possat aquesta cançó en particular, perquè és una de les meves preferides i perquè jo també dono gràcies a qui hagi fet que jo naixes amb aquest amor a la música.
Gràcies per la música, sense ella la vida em seria molt més feixuga.

VIVO SIN VIVIR EN MI

Podriem dir que és la manera que tinc jo de viure, sempre penso en els altres, els que estimo abans que en mi. Jo sempre soc l'última de la meva llista.
Aixó hauria d'intentar canviar-ho una mica, potser aixi aprendria a viure per no morir en lloc de morir per no viure.
Fa uns dies vaig prometre que escriuria el poema de la meva patrona Santa Teresa tot sencer. Aqui el teniu.

Vivo sin vivir en mí

Vivo sin vivir en mí,
y de tal manera espero,
que muero porque no muero.

Vivo ya fuera de mí,
después que muero de amor;
porque vivo en el Señor,
que me quiso para sí;
cuando el corazón le di
puso en él este letrero:
Que muero porque no muero.

Esta divina prisión
del amor con que yo vivo
ha hecho a Dios mi cautivo,
y libre mi corazón;
y causa en mí tal pasión
ver a mi Dios prisionero
Que muero porque no muero.

¡Ay, qué larga es esta vida!
¡Qué duros estos destierros,
esta cárcel, estos hierros
en que el alma está metida!
Sólo esperar la salida
me causa dolor tan fiero
que muero porque no muero.

¡Ay, qué vida tan amarga
do no se goza el Señor!
Porque si es dulce el amor,
no lo es la esperanza larga.
Quítame Dios esta carga
más pesada que el acero,
que muero porque no muero.

Sólo con la confianza
vivo de que he de morir,
porque muriendo, el vivir
me asegura mi esperanza.
Muerte, do el vivir se alcanza,
no te tardes, que te espero,
que muero porque no muero.

Mira que el amor es fuerte,
vida, no me seas molesta;
mira que sólo me resta,
para ganarte, perderte.
Venga ya la dulce muerte,
el morir venga ligero,
que muero porque no muero.

Aquella vida de arriba
es la vida verdadera;
hasta que esta vida muera,
no se goza estando viva.
Muerte, no seas esquiva;
vivo muriendo primero,
que muero porque no muero.

Vida, ¿qué puedo yo darle
a mi Dios, que vive en mí,
si no es perderte a ti,
para mejor a Él gozarle?
Quiero muriendo alcanzarle,
pues tanto a mi amado quiero,
que muero porque no muero.

MARAVELLOSA CRIATURA

">
Aquest video el faig per petició especial de la meva filla Marta. Ella va sentir ahir aquesta cançó i li va semblar maravellosa, com diu el titol.

Jo trobo que li va com anell al dit a la Marta, tant el titol com la cançó. Ella és una ciatura maravellosa, una filla que ha fet que la meva vida valgui la pena dia a dia, que m'ha acompanyat en els mals moments i que ha set feliç amb mi durant els bons.

Per tú carinyo, per fer de la meva vida un maravellos regal.

JA EL TINC!!

Avui ja m'he anat a comprar el llibre d'en Noah Gordon, no fos cas que s'acabés i jo no el pogues tenir.

Deveu pensar, "aquesta tia per un llibre, la que està armant". Però per mi un llibre i a més del meu autor preferit, es un tresor. Soc feliç només de tenir-lo a les mans i obrir-lo i sentir aquella olor de paper.

Imagineu-vos doncs com augmenta el plaer quan el llegeixo. Llavors quan l'estic acabant em sap molt greu, perquè durant uns dies o unes setmanes, he viscut la vida dels protagonistes i voldria continuar vivint-la.

En fí, no se si entre els meus lectors n'hi ha algún que experimenti el mateix que jo, en quant als llibres, si es així o si no ho es, es igual, m'agradaria que m'ho expliquessi-ho.

Jo quan el comenci, ja us diré que tal, com va la lectura, i com m'agrada, perquè la idea de que no m'agradi ja no la contemplo.

Aquestes petites coses, son les que em fan feliç, les que a vegades us explico que fan que la meva vida canvii de color i de tant en tant passi del gris al vermell o el taronja, es igual. Si les vas sumant totes, al final trobes que tens un ventall de colors força bonic.

COM ES POSSIBLE??

">
Avui he vist per la tele aquest video. M'ha deixat glaçada, no tinc paraules, però, com és possible???.

Com pot ser que hi hagi una persona tant cruel que vagi repartint violencia a tort i a traves, només perquè si, perquè així ell se sent satisfet?.

Com pot ser que ningú ni digui ni fagi res?. Pel voltant es veu que hi ha altre gent, no entenc com ens hem tornat les persones, es inexplicable i per mi inexcusable.

I per fí, i aixó és el pitjor:
Com pot ser que un energumen així, que no es pot qualificar de persona, ja torni a campar pel carrer?.

Com podem confiar en una justicia que permet aixó?

Estic indignada.

PER FI!!!

Aquest home és en NOAH GORDON, el meu escriptor preferit, he llegit i rellegit tots els llibres que ha publicat.

Vaig començar amb la saga dels metges "El medico" "Chaman" i "La Doctora Cole". em va entusiasmar tant la forma que te de barrejar la intriga amb la historia que no vaig poder deixar de llegir i vaig continuar amb tots els seus llibres "El comite de la muerte" " El diamente de Jerusalen" " El último Judio", en fí que no men he deixat perdre cap. No us podeu imaginar el plaer que experimento quan els obro, em transporta inmediatament on ell vol, durant l'estona que l'estic llegint deixo de ser jo per transformar-me en un dels seus protagonistes.

Avui, després de molts anys, ha presentat el seu nou llibre "La bodega" í per postres, resulta que està inspirat en una saga de viticultors catalans. Es veu que fa molts anys que visita Catalunya i li encanta la nostre terra.

Jo, la veritat es que als seus 81 anys, ja no esperava poder llegir cap més llibre nou d'aquest gran autor, i per mi aixó es com un regal, un magnific regal. Podré tornar a disfrutar d'una intrigant historia del meu autor predilecte NOAH GORDON.

AMB AQUESTA MUSICA

">
Aquesta és la música que avui posaria am meu mon, perquè es alegre, desenfadada, plena d'alegria i de colors.
Crec que ha nascut un dels grans, aquest és el seu primer disc, però continuarà.... espero que per molt temps.

EL MEU MON

Voldria ser una papallona, vestida de mil colors i volar per tot arreu.

Voldria sentir-me lleugera, sense res que m'oprimis el cor, i caminar per la vida com si fos una ballarina, quasi sense tocar de peus a terra.

Voldria omplir-me de música, ser música i no sentir res més que una cançó, suau, relaxant, que fagi que el meu esperit estigui plé de joia.

Voldria obrir un llibre, cada dia amb aquella il·lusió de no saber que hi trobaràs i endinsar-me en la seva historia, perdent la meva.

Voldria viure, simplement, sense fer-me retrets del passat i sense patir per el futur, només viure avui, aprofitant al màxim tot el que aquest dia em regala i compartir-ho amb la meva gent.

Voldria cada dia, poder ajudar a alguna persona que necessita una mà on agafar-se per poder continuar i fer que aquest dia sigui especial i millor.

Voldria saber estimar a la gent que m'estima, les meves filles la meva mare, els meus amics, perquè no sempre ho faig bé, moltes vegades els faig patir i no vull que pateixin per mi, vull que quan pensin en mi sigui amb alegria amb carinyo del que fa que els llavis dibuixin un somriure.

Voldria..... tantes coses, que no em cabrien en aquest blog.

Tant de bó tot aixó no fossin només somnis o desitjos. Es possible un mon millor?

Estic segura que si, que el mon és tal com tu tel dibuixes i encara que sigui a peu coix, val la pena viurel i somniar com el vols viure, encara que a vegades no surti com tu l'has dibuixat

AL FINAL DEL DIA

S'ha acabat, ja fa quasi una hora que s'ha acabat l dia del meu aniversari, i del meu sant, es clar, a mi tot em toca per lots.

He passat un bon dia, l'he disfrutat amb la gent que m'estimo.

De totes maneres el diumenge el tornem a celebrar per poder-hi ser tots. M'agrada tenir a la familia al meu voltant, em fa feliç.

Ara al final d'aquest dia tant bonic, m'agradaria fer-me un regal jo, i per descomptat serà una cançó. A molts els sorprendrà veure quina cançó he triat, perque jo soc dels Beatles i precisament la canta el que va trencar aquella maravellosa armonia que formavan els quatre junts.

Però es tant i tant maca, i m'agradaria tant que algún dis me la cantessin a mi.....

Be doncs aqui và el video que avui jo em dedico a mi.
">
Que potser us pensava-ho que hi posaria el video amb la Yoko??
Ni pensar-hi, aqui només hi ha el meu Beatle amb la seva dona i el seu primer fill, que per cert és identic a ell.

AVUI ES EL DIA

Avui dia 15 d'octubre, és el meu aniversari en faig 53, és una bonica xifra, i quant més alta sigui, mes bonica serà, perque voldrà dir que encara soc aqui amb tots vosaltres, els que m'estimeu i els que simplement em coneixeu, però feu el camí al meu costat.

També celebro una altre cosa que ara us explicaré:

Era un matí de tardor, però encara feia bon temps, la meva mare es va llevar i va veure un dia assoleiat i precios, i va pensar, tant de bo el meu fill/lla neixi avui, perque ja havia passat tota la nit amb dolors i ja tenia ganes de veure la cara del seu fill/lla.
Va anar a la Clinica, la varen visitar i li varen dir que si, que estava de part però que encara li faltava molta estona, i no la van deixar tornar a casa.

Els meus pares van aprofitar aquell mati precios i varen sortir a passejar pels jardins de la clinica a veure si aixó ajudava a que el part s'acceleres.

Després ja van ingressar a la meva mare i li van portar un bon dinar, perque era diumenge i era el dia de la patrona de les monges que cuidavan la clinica, Santa Teresa de Jesús.

Després de dinar, ja van començar els dolor mes forts, tant forts que quan va tenir els últims ja a la sala de parts, va treure tots els macarrons que s'havia menjat per dinar.

Al cap d'algunes apretades més, ja sem veien el cap i finalment després de uns minuts que a la mare li van senblar eterns, vaig sortir jo, plorant a tot pulmó, jo no recordo res del meu naixement, encara que m'agradaria moltissim, però la meva mare si que m'ha explicar la seva experiencia.

La mare per fí, em va veure, era una nena, la més preciosa que havia vist mai, la seva nena, el seu tresor.

A més de la mare a la sala de parts també hi havia el meu pare, va patir tant fins que no vaig neixer, però quan em va veure deseguida em va agafar als seus braços i plorava de felicitat, també era el seu tresor, la seva nena, quan d'amor hi havia allà dins en aquella sala de parts. Perque a més dels meus pares també hi havia 2 tietes, i la iaia, i el meu tiet esperant a fora empipat perque no el deixaven entrar.

Imagineu-vos, quanta gent esperan-me. També m'esperaven amb molta il·lusi-o, les monges que feien d'infermeres perque jo vaig neixer a 2/4 de 9 del vespre i aquell dia de la seva patrona no havia nascut cap nena. Quan van veure que era una nena, fins i tot ploraven d'alegria. Van demanar per favor, van suplicar que em posessin Teresa, perquè era l'unica nene que havia nascut el dia de la seva patrona. Aixó era una senyal divina, s'havia de dir Teresa. Al meu pare li va fer molta il·lusió que em posessin Teresa, perquè era el nom de la seva iaia, i per aixó els meus pares van consentir i ja veieu, així és com em dic. Maria Teresa, encara que la majoria de gent ho ha abreviat i em diuen Maite.

Així, que l'altre cosa que celebro avui, com podeu veure, és el meu Sant.

Admiro moltissim la meva patrona, era una dona forta, valenta que va viure tota la seva vida lluitant per aconseguir el que ella creia i volia, crear l'ordre de les "Carmelitas Descalzas".

Es creu que la paraula de Teresa ve de la paraula grega "Teriso" que es tredueix com "cultivar" o de la paraula "Terao" que significa "cazar", per tant diuen que ella era cultivadora de les virtuts i caçadora d'animes per portar-les al cel.

Us escriuré dues estrofes del poema que ha fet més famosa a la meva patrona:

Vivo sin vivir en mi
I tan alta vida espero,
que muero porqué no muero.

¿Ay que larga és esta vida!
!Que duros estos destierros
esta carcel i estos hierros
en que el alma está metida!
Solo esperar la salida
me causa un dolor tan fiero,
que muero porque no muero.

Només dues, eh? perque és tant mística que i te tantes ganes de morir-se que encara em faria plorar.

I ara com a punt final, la seva imatge. Aquesta és ella, una gran dona, una gran Santa, una persona bondadosa que va fer d'estimar i ajudar la seva meta a la vida.

Gràcies per ser-hi

Ja torno a ser aqui. Devant teu tot sembla més fàcil. Puc dirte tot el que sento, sempre m'escoltes, encara que poques vegades em contestes, però tant sols saver que estic devant teu, i que tu hi ets em fa sentir millor.

Avui tinc un dia molt extrany, amb diferents estats d'anim. Tot el dia he pensat en tu. I em preguntava si m'esperaves, si tu també pensaves en mi. Hi ha molts dies que estic segura que m'esperes i que em retroves amb alegria, però hi ha molts altres dies que penso que et soc indiferent, que només soc unes quantes paraules més per llegir i oblidar.

La meva vida i el meu estat d'anim, no depen exclusivament de com em reps ni de si em contestes, però si que m'ajuda moltissim saber que hi ets i a qualsevol hora del dia o de la nit, puc tornar aqui, devant teu i continuar parlant com si no hagués deixat de fer-ho en tot el dia.

Ja saps tu, més que ningú que la meva vida és molt complicada, i que no sempre puc controlar tot el que em passa. He apres, aixo si, a controlar una miqueta més els meus dolors i els meus patiments fisics. Els altres dolors, els de l'anima els que a vegades em trenquen a trocets, aquests encara no els controlo, però ho intent-ho.

Tampoc tinc la lliçó apresa encara en controlar els meus sentiments, també ho intent-ho, però aixó ja et dic ara que ho veig practicament impossible.

Estimo amb massa intensitat, i crec que tampoc es tant dolent, és millor així que no ser una paret de gel i no transmetre res, només fredor.

Fins aviat i gràcies per ser-hi, no se que faria sense tu.

DOS VIDEOS PER LA MARTA

">
No Volies videos?. Aqui a dalt en tens un que a mi m'encanta, des de la primera vegada que el vaig veure. M'agrada la cançó i el video, tant de bo en ploguessin uns quants per aqui....

Ara un altre que se del cert que t'agradarà moltissim, a mi m'agrada tot el que canta aquest noi, tinc com una debilitat per la seva veu i per les seves cançons.
Definitivament la carrera de militar, no feia per ell, oi?

">

ELLS I ELLES

<">
Qina maravella eh?. Tant la musica (és una de les meves preferides dels Beatles) com les cares que adornan la música. Una col·lecció de bellesa.
Fa molts dies que no us poso cap doblet músical. Pero avui us vull posar un altre tipus de doblet.
Acabeu de veure unes dones precioses, i ara admirareu uns homes excepcionalment guapos.
">
Ara no se que triar, el primer video es magnific perquè sonen els meus Beatles, però es que el segon.... Deu meu, el segon. Que guapos son aquests homes, no ho puc evitar, son la meva debilitat.Si hi he de posar nota es un 10.
Apa us deixo, que disfruteu tant ells, com elles.

LA TARDOR I ELS MEUS SENTIMENTS

Arriven, amb la tardor, tots els dies que fan que estigui triste.
No puc evitar pensar en com trobo a faltar al meu pare i el dolor que sento quan penso en l'últim aniversari i sant que vàrem compartir.
Es que.. uff, estic escrivint i ja estic plorant, ho sento.
Vaig demanar festa a la feina, per poder anar a Barcelona amb els meus pares i així poder compartir al menys el dinar amb les meves filles que vivien allà.
Era el 15 d'octubre de 2004. El meu pare, encara que es trobava molt malament va voler venit tant si com no.Pobret, quasi no podia caminar però va aconseguir que passes un dia del meu aniversari molt feliç.
Fixeu-vos com n'estava de malament que el 13 de Novembre, en menys d'1 més ja era mort.
També s'acosta el seu aniversari, el 9 de Novembre, sempre ho celebravem molt, quan va fer els 80 anys el vaig portar a visitar tot el camp del Barça, per dins i per fora. Va ser molt feliç, encara tinc present com va agafar la copa de la Champions i s'hi va voler tirar una foto.
Despré, ja inevitablement, ve Nadal. aixó ja m'acava d'ensorrar... els Nadals sense ell no son el mateix.
M'agradaria adormir-me ara i no despertar fins que hagin passat tots aquests dies, que haurien de ser molt feliços, però que a mi em fan patir moltissim.
Tot i que tinc la inmensa sort de tenir encara a la meva mare i dues filles maravelloses que junt amb les seves parelles, fan que tot sigui molt més portable, i que fins i tot algún dia sigui feliç.
Perque aquest dolor?, no ho entenc, ja ha passat un temps, ja hauría d'haver-se suavitzat una mica, però no es així.
Jo intento seguir endevant i ho aconsegueixo, alguns dies més que d'altres, però quan s'acosten dates senyalades, és tant feixuc tirar endevant i a més fer veure que ets feliç...
Perdoneu-me si us he entristit, però si escric el que sento, encara que no en parli amb ningú, sembla que el pes del cor se m'alleuja una mica.

SORPRENENT

Potser heu llegit en alguna entrada al meu blog, que estic una mica atabalada per alguns problemes que hi ha a la feina.
Ha plegat una persona, amb la que jo treballava de forma molt directe, i encara no hi ha ningú per substituir.la.
Be, el resultat de tot aixó és que jo m'he trobat amb montanyes i montanyes de papers i problemes i ara en l'estat en que em trobo, no m'afavoreix gaire aquesta situació.
Perquè els que no em coneixeu pogueu saber una mica com soc, us diré que jo mai a la vida he demanat ajuda, no puc, no us se dir exactament perquè, però sempre intento fer-ho tot jo sola, sense comptar amb els altres.
Explicat tot aixó, us diré perque escric aquest post.
He quedat sorpresa, infinitament i agradablement sorpresa, per com s'ha portat tothom amb mi. Els meus companys de feina m'han ofert la seva ajuda sense que jo els demanés res, fins i tot es posen una hora abans a treballar, com jo, per poder-me ajudar. No tinc paraules per definir com em sento. A més d'ajudarme, em cuiden, no em deixen fer cap esforç, m'agafen les carpetes més altes i més pesades.
El que està passant supera tot el que jo m'hagués pogut imaginar. Allà m'he adonat que soc una persona estimada i m'ho han demostrat quan ha fet falta.
A banda dels meus companys, el meu jefe, que jo creia que m'exigiria que fes tota la feina, també m'ha sorprés molt agradablement quan en lloc de preguntar-me com tenia la feina, m'ha demanat primer de tot, com em trobava i despres m'ha dit que no intenti fer miracles, que d'una manera o altre, ja sortirem del pas, i que l'important es la meva salut i que jo estigui bé.
En fi, que us aconsello que no pre-jutjeu mai a ningú, perquè quan menys t'ho esperes les persones que tu només consideraves companys, es converteixen en amics entranyables i et demostren que la vida també et pot sorprendrre agradablement.

GRÀCIES, MOLTES GRÀCIES A TOTS!!!

LA LLUNA

">
Aquesta màgica lluna, que fa que músics con Debussy composin una cançó tant maravellosa com aquesta, que te la lluna?.

Sempre fem referència a la lluna com un simbol de ramanticisme, realment es romàntic i màgic estar contemplant una gran lluna plena en algún lloc molt alt, que et sembli que estas més a prop d'ella i que si estires molt el braç, quasi la toques.

Però també hi ha estadistiques que diuen que la lluna plena influeix molt negativament en l'ànim de les persones i dels animals, i que per aixó quan hi ha lluna plena sempre estem molt més irritables i agressius. De fet està probat que les nits de lluna plena a les comissaries de policia hi ha molt més moviment perquè es cometen més delictes.

Qui ho diria mirant aquestes imatges i escoltant aquesta cançó tant bonica eh?.

Jo em quedo amb la part romàntica de la lluna, soc al cel, asseguda sobre un núvol tou i confortable i tinc la lluna al meu costat, i a l'altre costat una persona que m'estima, per la que jo soc el més important del mon, i s'escolta molt fluixet, per no trencar l'encanteri una cancó de fons. El "Claro de Luna" de Debussy.

I em desperto. Quina manera més bonica de començar el dia.

UN GRAPAT DE COR

Un bocí de roig.
una mica d'or,
un batec de sang
i un grapat de cor.

Aquest breu i bonic poema del meu amic Jaume, serveix per obrir una nova entrada del meu blog.

Un grapat de cor, es el que poso a totes i cada una de les coses que faig. A vegades una mica massa, però m'estimo més que en sobri que no pas que en falti.

No he triat aquest poema per atzar, sinó perque les quatre coses que menciona son molt importants per la meva manera de ser.

El roig, perquè es alegria, passió, calidesa, goig...
L'or, perquè és elegancia, bellesa, valor...
La sang perquè és vida.
I el cor... ai el cor, és tot junt en un batec.

Aquest meu cor, pobret, el faig treballar massa, sempre visc tot el que em passa, tant intensament que algún dia em dirà que ja en te prou, que ja està cansat. Llavors l'hauré de deixar reposar una mica i espero que després del repos, vulgui continuar bategant per mi, i pugui continuar vivint totes les meves hores altes i baixes, amb la mateixa passió.

Tinc moltes persones amb les que comparteixo totes aquestes emocions, persones estimades, importants a la meva vida. Però potser em faltaria algú més que acabes d'omplir el petit trocet vuit que encara tinc dins el trencaclosques que forma el meu cor complert. Potser em faltaria una caricia, una mirada, una espatlla, una mà,una complicitat,un company per compartir calida i placidament una vida.

Estic segura que existeix, potser que no arrivem a coincidir mai, però hi ha d'haver en algún lloc aquesta persona que m'espera i que jo espero. Mentrestant el meu cor segueix bategant plé de roig, d'or i de sang.

IMITATION OF LIFE

">
Soc una gran admiradora d'aquest grup REM no podria triar quina cançó m'agrada més.

Però quan vaig veure el video d'aquesta, Imitation of Life, em va atreure inmediatament, es que es fantàstic, ratlla la genialitat. Mireu-lo diverses vegades i cada cop veureu coses noves en les que no us havia-ho fixat abans.

I la combinació de les dues coses, aixó ja es un treball que poques vegades pots admirar.

Admireu-lo i disfruteu.