dijous, 29 de gener del 2009

AVUI VISITA A L'ICAM

Per fí avui després d'esperar tres mesos he anat a la segona visita a l'ICAM.
El resultat és nefast, m'han donat l'alta i m'han dit que amb una malaltia com la Fibromialgia no em podia estar quieta a casa i que treballar m'aniria molt bé.

M'ha visitat la mateixa doctora i hem tingut una mica de mal rottlo, perquè jo li he demanat que em dones una explicació de perquè no consideraven la Fibromialgia com una malaltia incapacitant, li he dit que jo no ho entenia, si he portat un pilot d'informes de metges de l'ICS amb un diagnostic molt clar i la recomanació que no puc treballar, com era que ella no ho volia entgendre?.

Llavors he continuat dient-li que si ella tenia algú que li manava no fer cas d'aquests informes, ho comprenia, però que no els ignorés perquè si.

Uiii! s'ha enfadat moltissim i m'ha dit que a ella ningú li donava ordres, que era metgesa i una professional i podia prendre ella mateixa les decissions sense que ningú li digues el que havia de fer.

Bé, al final he agafat l'alta i he marxat, al cap i a la fí he pensat que no en treuria res de barallar-me amb ella.

Mes endevant ja començaré de nou i aquesta vegada amb un bon advocat i per via judicial.

Ja veieu, tantes plataformes aprovades al congrés per unanimitat i de moment no serveixen per res, nosaltres seguim sent les victimes d'una malaltia maleida de la que ningú en vol sentir el nom, per ells es invisible, i el nostre patiment es fingit.

A mi tot aixó em fa molt mal, i no vull ni puc quedar-me de braços plegats, necessito lluitar, no se com, però trobaré la manera de que m'escoltin.

dimecres, 28 de gener del 2009

CUATRO BODAS Y UN FUNERAL

Avui, per enessima vegada (mai em cansaria de veure-la) he vist la pel·licula Cuatro bodas y un funeral.
Com quasi totes les pel·licules Angleses, és especial et fa riure, et fa plorar i si més no no et deixa indiferent.
El que a mi més em conmou de tota la pel·licula és el funeral de l'amic, i el poema que el seu amant, el seu gran amor li llegeig perquè tothom s'adoni del que sent en aquells moments.

MELANCOLIA DE FUNERAL

" Para todos los relojes, corta el teléfono,
impide que el perro ladre con un hueso jugoso.
Silencia los pianos, y con tambor amortiguado,
trae afuera el cajón, deja que los afligidos vengan.


Deja que los aviones circulen gimiendo por encima,
garabateando en el cielo el mensaje "él esta muerto".
Pon grandes cintas alrededor de los blancos cuellos de los cisnes.
Deja que los policías de trafico usen negros guantes de algodón.


Él era mi norte, mi sur, mi este, y oeste,
mi semana de trabajo y mi descanso de Domingo,
mi mediodía, mi medianoche, mi habla, mi canción.
Pense que amor duraría para siempre. Estaba equivocada.


Las estrellas no son deseadas ahora, apaga todas y cada una.
Envuelve la luna y desmantela el sol.
Vuelca el océano y barre la madera.
Porque ahora nada podría hacer ningún bien. "

W.H.AUDEN

diumenge, 25 de gener del 2009

CREPUSCULO


Suposo que tots heu sentit a parlar d'aquest llibre que ja ha estat passat al cinema, amb un éxit sense precedents.
Jo soc lectora vocacional, des de que vaig aprendre a llegir no he pogut parar, m'agraden quasi tot tipus de llibres, tinc preferències, suposo com tothom, però mai m'he negat a llegir cap llibre sense haver-lo començat i comprobat per mi mateixa que no em sento comoda llegint-lo.
Vaig sentir a parlar d'aquesta saga de llibres que obre CREPUSCULO, per les meves filles, van arrivar a les seves mans i em vaig adonar que els creava com una adicció, que no podien parar de llegir, l'ansietat per acabar tota la col·lecció de quatre llibres era tanta, que no van poder esperar que l'últim llibre s'edites en Castellà i el van comprar en Angles.
Jo no estava segura que m'agradessin aquests tipus de llibres, però vaig voler començar a llegir el primer, per curiositat.
La curiositat es va convertir des de la primera linea, en necessitat, i em va enganxar tant que no he pogut parar, ara ja estic acabant l'últim dels quatre llibre que, de moment, composen tota la col·lecció.
A mi mai cap altre llibre m'havia provocat una reacció com aquests quatre, quan començo a llegir, estic totalment submergida dins l'història dels seus protagonistes, per imbersemblant que sembli, una historia de Vampirs, Homes llop, però per sobre de tot una gran i profunda història d'amor.


El segon llibre es LUNA NUEVA



El tercer llibre es ECLIPSE




El quart llibre i lúltim es AMANECER





Us recomano la seva lectura, i també la pelicula del primer llibre, es quasi identica que el llibre i els protagonistes molt ben triats, son aquests:


dilluns, 19 de gener del 2009

ME'N VAIG DESCUIDAR UN

Ahir vaig fer una entrada parlant dels homes de la meva vida. Me'n vaig descuidar un de molt important, però he cregut que en lloc d'afagir-lo al bloc d'ahir es mereixia ben bé una entrada per ell sol.

Es el meu cosí Lluis, te 10 anys més que jo i viviem de costat quan jo era petita, jo sempre era a casa seva, La meva tieta tenia una botiga i a mi m'agradava molt potinejar per per tota la botiga, la veritat és que la meva tieta tenia una paciencia de Sant amb mi, allà era també casa meva.

Doncs en Lluis, el meu cosí, quan arribava a l'hora de dinar, sempre s'asseia a la taula amb el plat al devant i un llibre de l'Agatha Cristie a la ma, i mentre dinava llegia i escoltava sempre la música dels Beatles, per una nena petita com jo, ell era el meu germà gran, l'adorava, tot el que ell feia i deia era paraula de Déu.

Gràcies a ell vaig coneixer els Beatles, dels que no m'he separat mai, fins i tot tinc els discos del meu cosí que sempre em deixava posar i treure i al final me'n vaig emportar dos a casa que encara els guardo com un gran tresor.

També li dec a ell la meva afició a la lectura, jo pensava, si en Lluis llegeig tant, deu ser fantàstic llegir, ara tinc totes les coleccions dels llibres de l'Agatha Cristie una en català i l'altre en Castellà, llàstima que ja no hi sigui perquè m'encantan els seus llibres i els seus personatges tant carismàtics.

I aquest es l'altre home de la meva vida, ara ja es avi, i li cau la baba amb el seu net, no cal dir que l'estimo moltissim, per mi continua sent el meu germà gran que no vaig tenir mai.

I aqui, com no podia ser d'una altre manera, tancaré el bloc amb una cançó dels Beatles, una de les meves preferides, perquè amb ells se'm fa molt dificil triar-ne una, es que per mi totes son fantàstiques.

diumenge, 18 de gener del 2009

ELS HOMES DE LA MEVA VIDA

Amb els anys que tinc, que ja son uns quants, si em paro a pensar en tots els homes que han passat per la meva vida, ufff..., son molts i algúns hi han deixat una emprempta a voltes bona, a voltes dolenta.

El primer home de la meva vida, el més important i al que he estimat més, es el meu pare. Com tots els nens petits, sempre vaig veure al meu pare com el meu eroi particular, sempre ho arreglava tot, sempre podia comptar amb ell, i el més important és que a mida que em vaig fer gran, no va canviar la meva perspectiva, el meu pare sempre va estar a l'altura que corresponia a cada epoca de la meva vida.

El meu segon home, llavors només era un nen petit com jo, va ser en Joan, viviem devant per devant i sempre ho compartiem tot, jugavem junts, menjavem junts, anavem al colegi junts, feiem els deures junts, en fí, sempre serà un home molt important per mi, molt especial, a mi m'agrada considerar-lo el meu germà, i sempre l'estimaré moltissim.

El meu tercer home, també era un nen, com jo, es deia David, només teniem 6 i 7 anys, i el vaig coneixer quan anava a estiuejar a casa de la meva iaia, ell des d'el primer dia em va dir que es volia casar amb mi, i jo li deia que no m'agradava perquè sempre portava la cara bruta. Però era mentida, a mi també m'agradava i el dia que els meus pares em vàren venir a buscar, vaig plorar molt quan em vaig despedir d'ell. No l'he tornat a veure mai més, però mai he deixar de recordar-lo amb molt de carinyo.

El meu tercer home ( jo ja tenia 13 anys) es deia Pere, jo se que m'estimava moltissim, sempre em deia que si em casava amb ell no hauria de treballar mai i que em compraria tot el que jo vulgues, vàrem sortir junts una temporadeta petita, a mi m'agradava, l'apreciava molt pero no n'estava enamorada. Molt sovint he pensat en com hauria estat la meva vida al seu costat, perquè la seva igual que la meva no ha estat gaire feliç, potser estavem destinats a estar junts i jo vaig desafiar al destí. Mai ho sabrem.

El meu quart home es deia Toni, quina tendresa em desperta pensar en ell, durant molt temps va empaitar a les meves amigues per demanarels-hi coses meves, fins i tot jo pensava que li agradava una meva amiga i es veu que només vivia per veurem, també ens vàrem anar trobant uns quants caps de setmana, però tampoc me'n vaig enamorar, era una persona maravellosa, tenia un cor tant gran que no li cavia al pit. Em va saber molt greu no poder correspondre a tot el seu carinyo, però els sentiments volen pel seu compte i mai es el mateix que tu voldries.

El cinquè, es deia Josep, aquest va ser el meu gran amor, d'ell si que me'n vaig enamorar, moltissim, però crec que ell no m'estimava tant com jo, vàrem sortir junts bastant temps, quasi un any, però al final em vaig a adonar que no m'estimava, i va ser doloros per mi perquè jo si que l'estimava a ell, però vaig deixar-lo perquè em feia molt mal tot el que estava passant i no ho vaig poder resistir més. Em va venir una miqueta al darrera, però ja no vàrem tornar a sortir més. Va ser el meu primer desengany i m'ho vaig passar molt malament, fins i tot ara, si alguna vegada el veig encara penso, perquè no va poder ser?, la vida es així.

El meu sisé home, no era Espanyol, era Alemany, ens vàrem enamorar durant unes vacances d'estiu a Sirges, on tant la meva familia com la seva estiuejavem cada any. El primer any ja ens vàrem enamorar, i quan va arrivar el final de les vacances, vàrem patir molt per separar-nos, però vàrem continuar la relació per correu, durant tot l'any, fins que ens vàrem retrovar el seguent estiu, que maco era, em regalava bombons, em portava a ballar, aquell estiu ja em va proposar que per Nadal anés a passar les vacances a casa seva a Hamburg, m'estava preparant una habitació per mi, la pintava ell i hi tenia les nostres fotos, en fi, em vaig espantar, jo també l'estimava molt, però era tant lluny de casa, i un pais tant diferent on no entenia a ningú, no se, vaig veure que la cosa era molt seria i no em vaig veure amb cor de continuar, ja se que li vaig trencar el cor, però el meu també va estar molt temps partit pel mig, una part estava amb ell i l'altra aqui, a casa meva, amb la meva familia i els meus amics, en fi la meva vida, va pesar més la balança pel cantó de casa i vàrem deixar de veuren's i escriuren's. Mai més he sabut res d'ell, m'agradaria saber que ha set feliç.

El seté va ser el definitiu, va començar molt malament perquè ell feia molt temps que em venia al darrera i a mi no m'agradava i no el volia ni veure, però la seva insistencia no va parar, va ser constant fins que un dia per treureme'l de sobre, vàrem quedar per sortir amb un seu amic i una meva amiga, i després d'aquest dia, de tant en tant sortiem, però sempre amb una colla d'amics, ell no va deixar mai d'insistir fins que a mesura d'anar passant temps al seu costat, me'n vaig enamorar, i molt, aquest va ser el meu error més gran, m'hi vaig casar, ens estimavem moltissim, van ser uns anys feliços, però vàren acabar malament. De tots els homes de la meva vida, aquest és l'únic que no hauria d'haver triat, la meva primera impresió, era l'acertada, però el cor no va escoltar les raons del cap. Vaig patir molt, però el més maravellos de tot es que gràcies a ell, tinc dues filles que son un tresor, almenys em va donar una cosa positiva.

També va ser l'últim, ara ja fa molts anys que es va morir, i jo des de que ell em va deixar per una altre dona, mai més he tingut cap rel·lació, mai més m'he tornat a enamorar, no sabria dir ben bé perquè, però em fa molta por tornar compartir la meva vida amb un altre home. Suposo que només em falta una cosa per esvair totes les pors, enamorar-me, m'aniria bé i m'agradaria, però aixó ja son raons del cor, en el que jo mai he pogut manar.

Alguna vegada he vist brillar els ulls a algún home quan em mirava, però mai he tingut l'ocasió de trobar la persona que jo somnio i fer que els nostres somnis coincideixin.

Potser aquesta maravellosa cançó podria ser l'adequada per tancar aquest bloc:

dissabte, 10 de gener del 2009

GANDHI (60 ANIVERSARI)



Aquest any es el seixanté aniversari de la mort d'aquest home admirable.

Hi ha persones que deixen una emprempta inoblidable durant el seu pas per la vida, i ell indiscutiblement és una d'elles.

Sempre he pensat que el que ell ens va donar al llarg de la seva vida és un tresor, el seu tresor més preuat, ell mateix, així ho defineix ell en una de les seves frases més famoses:


"Es mejor permitir que nuestras vidas hablen de nosotros a que lo hagan las palabras".

La seva vida, per descomptat ha parlat per ell.

dijous, 8 de gener del 2009

NOMÉS PELS QUE M'IMPORTEN

........Hi ha un moment a la vida que t'adones de: qui t'importa, qui mai t'ha importat, qui ha deixat d'importar-te, i qui sempre t'importarà.
Per tant... no et preocupis per la gent del teu passat, alguna raó hi ha per la que no estaran en el teu futur ...

Demostra que els estimes, i diguels-hi a tots als que no vulguis perdre en el 2009, incloent-me a mi si vols.

Gràcies als que esteu al meu costat, i m'importeu, gràcies mils per ser-hi.

Per mi la vida seria molt pitjor sense tots vosaltres, feu que valgui la pena llevar-me cada dia. Jo necessito saber que encara que no estiguin al meu costat, hi ha persones que pensen amb mi, que m'estimen, que els importo.

Per aquest motiu reflexionant moltissim, perquè tinc molt temps per fer-ho, he arrivat a un punt on em sento a gust amb mi mateixa, on no soc egoista i vull que les persones que estimo siguin felices per sobre de tot, encara que no estiguin al meu costat, la seva felicitat és la meva.

Una cançó per cada un de vosaltres, la mateixa, perquè vosaltres sou la meva llum per poder encendre un dia rera l'altre.

diumenge, 4 de gener del 2009

LA CAMPANETA


La infancia no va de una edad concreta a otra.
El niño crece y abandona los infantilismos.
La infancia es el reino donde nadie muere.

Edna St.Vincent Millay.

Enteneu perquè jo vull ser la Campaneta?
Jo no vull deixar mai del tot aquesta part que encara em queda de nena petita, no vull que ningú ni res del meu voltant mori o desapareixi.
Em podria dir Peter Pan, però al final ell va decidir creixer, en canvi la Campaneta sempre serà la fada que viu i cuida a tots els que han decidit no creixer mai del tot.

dissabte, 3 de gener del 2009

RESISTIRE

Sempre m'han agradat les cançons del DUO DINAMICO, però en aquesta especialment m'hi sento molt identificada.

Al llarg de la meva vida m'han passat moltes coses bones, però moltes de dolentes i la meva bandera sempre ha estat resistir i lluitar per vencer qualsevol mala passada que m'hagi jugat la vida.

Per aixó avui que he vist que sortien altre cop per la tele, i els he tornat a escoltar, he volgut compartir-ho amb vosaltres.

No us perdeu el missatge tant bonic que conté aquesta cançó.