dissabte, 29 de novembre del 2008

JOYAS À LA CARTE



Avui he visitat aquesta exposició de "Joyes à la Carte", on entre tots els extraordinaris artistes, hi exposava la meva filla "MSO JOIES".

M'ha deixar una impresió de bon gust tant en la presentació de les joies, com en l'elecció que han fet a triar els artistes que hi han participat, m'han agradat tots, algun més que d'altres, es clar, però m'he enamorat d'uns anells fets per MICHAEL BERGER, de Düsseldorf, mel's hauria posat tots.

Però per sobre de tot, m'han maravellat les joies que han exposat conjuntament la meva filla "MSO JOIES" i la NOEMI JOIES, exquisides, de molt bon gust i alguna espectacular.

També he tingut una agradable sorpresa, al trobar-me amb un amic de bloc, en Joan-Japs, de Tarragona, el cas es que xerrem moltes vegades per internet però encara no ens haviem conegut personalment, m'ha agradat, no m'ho esperava.

No podria tancar el bloc sense fer una menció especial a l'autor de tota aquesta moguda en Piotr Ribaczek, un artista amb Majuscules, per comprobar-ho només heu de visitar la seva botina/showroom, "LA BASILICA" quedareu maravellats.

TOT EL QUE NO ENS HAN EXPLICAT

M'han enviat un correu, amb un escrit que va fer en John Lennon, l'he trobat maravellos i l'he volgut compartir ams vosaltres:



Nos hicieron creer que el "gran amor" sólo sucede una vez, generalmente antes de los 30 años.
No nos contaron que el amor no es accionado, no llega en el momento determinado.
Nos hicieron creer que cada uno de nosotros es la mitad de la naranja, y que la vida sólo tiene sentido cuando encontramos la otra mitad.
No nos contaron que ya nacemos enteros, que nadie en nuestra vida merece cargar en las espaldas, la responsabilidad de contemplar lo que nos falta.
Las personas crecen a través de la gente.
Si estamos en buena compañía es más agradable.
Nos hicieron creer en una fórmula llamada "dos en uno": dos personas pensando igual, actuando igual, que era eso lo que funcionaba.
No nos contaron que eso tenía nombre "anulación".
Que solo siendo individuos con personalidad propia, podremos tener una relación saludable.
Nos hicieron creer que el casamiento es obligatorio y que los deseos fuera de término deben ser reprimidos.
Nos hicieron creer que los lindos y flacos son más amados.
Nos hicieron creer que solo hay una fórmula para ser feliz, la misma para todos, y los que escapan de ella están condenados a la marginalidad.
No nos contaron que estas fórmulas son equivocadas, frustran a las personas, son alienantes, y que podemos intentar otras alternativas.
Ah, tampoco nos dijeron que nadie nos iba a decir todo esto
Cada uno lo va a tener que descubrir solito.
Y ahí, cuando estés muy "enamorado de ti, vas a poder ser mas feliz y te vas a enamorar de alguien".
Vivimos en un mundo donde nos escondemos para hacer el amor... aunque la violencia, se practica a plena luz del día.

John Lennon.

dimarts, 25 de novembre del 2008

DIA MUNDIAL CONTRA ELS MALTRACTAMENTS



La imatge ho diu tot.

No vols ser tú, per aixó et tapes la cara i plores, ja s'han encarregat de dir-te constantment que tu no vals res, que ets una merda, que sense tu la vida seria millor.

Et pequen, t'humilien, et trepitgen i arriva un moment que tu estàs convençuda que no vals per res.

Però jo dic "PROU", perquè tú ets realment forta, perqué tu vals molt.

Arrivar a aquest punt costa molts i molts anys, però us asseguro que hi arribes.
Per aixó es essencial que almenys un cop a l'any, s'ensenyi i es recordi a tothom que és un maltractament, perquè no sempre son cops i bofetades, el més curios és que hi ha milers de persones maltractades que ni tant sols saben que ho son, perquè ja s'han acostumat a viure trepitjades i estan convençudes que només elles en tenen la culpa.

Tant de bó tots aquests anuncis i totes aquestes campanyes serveixin perquè un maltractat se n'adoni que el que li passa no és normal i ho denuncii, i perquè un maltractador obri els ulls, es vegi com és i demani ajuda.

VOLA'M A SA LLUNA

En Cris Juanico, en els seus últims dos discos s'ha dedicat a versionar cançons antigues cantades per Frank Sinatra, Leonard cohen, entre d'altres molts grandissims artistes.
A mi aquestes cançons ja m'han agradat molt sempre, es un plaer per la meva oída escoltar en Frank Sinatra cantant "Fly me to the moon", amb el seu saber estar, la seva elegància i aquesta veu que té maravellosa, única.



Ara, quan he sentit en Cris Juanico amb aquesta veu terriblement sensual que sempre m'ha fet tremolar d'emoció quan la sento, no m'he pogut ressistir, l'heu de sentir.



Aquest noi ( la seva veu, vull dir)... sempre ha set la meva debilitat.

dilluns, 24 de novembre del 2008

SEMPRE REBEM MÉS DEL QUE DONEM



Un gran anunci per una gran causa. Un gran exemple de que no tot es fà per diners.
I el millor de tot, que sempre rebem molt més del que donem.

divendres, 21 de novembre del 2008

SI PRINCESA, COM DESITJEU

La meva filla, Marta m'ha demanat un doblet amb aquesta cançó que ara posa música al nou anunci del Golf 2008, però jo he cregut que n'havia de posar tres de versions, la de l'anunci, la banda original de la pel·licula Rocky IV i la versió de la Chiara Mastroianni.



També va ser la banda sonora de la pel·licula ROCKY IV interpretada genialment per SURVIVOR, els seus autors.



També va ser versionada per Chiara Mastroianni per la pel·licula PERSEPOLIS.



Els teus desitjos son ordres per mi, princesa.

dimarts, 18 de novembre del 2008

DEDICAT A LA GEMMA

Aqui tens la cançó que no et pots treure del cap, preciosa tant la cançó com la noia i no diguem la veu.
Entenc molt bé que t'agradi.
Tota per tú carinyo.

diumenge, 16 de novembre del 2008

Després d'un bloc trist i nostàlgic, crec que hi he de posar una mica de vidilla, una mica de marxa, hem de fer pujar els ànims i jo aixó ho aconsegueixo amb la música.
A veure que us sembla la proposta. Jo triaré una cançó que idenfifiqui, segons el meu punt de vista a cada persona que conec, familia, amics, etc.que quedi clar que no és la cançó que més agrada a la persona en concret, sinó la que quan jo la sento, em fa pensar amb ell/a.
Potser no en tindré prou amb un, però si es així, continuaré.

PER LA MEVA MARE, Perquè només aquesta cançó expresa els sentiments d'una mare



PER EL MEU PARE perquè sempre que la sento el veig altre cop a ell viu i feliç



PER LA MEVA FILLA MARTA, perquè aquesta cançó te un lligam molt especial entre ella i jo



PER LA MEVA FILLA GEMMA, perquè és el meu petit tresor, un àngel que va arrivar a la meva vida de puntetes.




PER EN CARLES, perquè es una persona tant especial com aquesta gran composició, i perquè se que a ell li encanta.




PER L'ORIOL, perquè sempre que sento aquesta cançó, penso en com estima a la meva filla.



PER EN JAUME, perquè he sentit com la canta en Jaume, i se't posa la pell de gallina



PER LA TISCAR, perquè quan erem joves la escoltavem juntes i ens feia plorar d'emoció



PER LA MARISA, perquè ella també brilla com la Julia Roberts en aquest video.



PER LES MEVES COMPANYES DE L'ASSOCIACIÓ DE FIBROMIALGIA, perquè l'esperança és l'ultim que perderem, ens hem unit per lluitar i guanyar.



PER EN JOAN, perquè és molt més que un amic, sempre hi es quan el necessito i perquè l'estimo incondicionalment, com s'estima a un germà.

dijous, 13 de novembre del 2008

ENCARA ET RECORDO, ET NECESSITO, T'ESTIMO.

Avui ja fa 4 anys que vaig poder agafar-te de la mà per última vegada,em sap greu, potser no et vaig dir quan t'estimava, però penso que mai es tard i t'ho dirè ara.
T'estimava quan cada dia al mati et llevaves per esmorzar amb mi.
T'estimava quan volies fer-ho tot tu, i em deies que reposes.
T'estimava quan t'acariciava els teus cabells blanc tant bonics.
T'estimava quan deixaves de menjar alguna cosa que t'agradava perquè la pogues menjar jo.
T'estimava per com tractaves a les meves filles, com si fossin teves.
T'estimava perquè ens vas fer un lloc a casa teva i a la teva vida quan et vàrem necessitar.
T'estimava quan veia com m'estimaves tu, m'adoraves, era la teva nena.
T'estimava perque em vàres ensenyar com viure la vida, sense rencunies ni odis ni venjances,
T'estimava perquè quan em vàres comprar una enciclopedia per mi, tu vàres deixar de llegir el diari per poder-ho pagar tot.
T'estimava per dedicar-me la teva vida, tota, només amb la intenció que jo fos feliç
M'agradava afeitar-te i rentar-te cada dia i acariciar-te.
M'agradava estar al teu costat dia i nit agafan-te la ma, vigilant quan dormies.
M'hauria agradat estirar-me al llit de l'hospital, al teu costat i abraçar-te, molt fort, m'hauria agradat que l'abraç no es desfes mai.
En tota la meva vida, no he trobat mai cap motiu per no estimar-te.
Has estat el pare perfecte, mai no deixo de maravillar-me de tot el que vas fer per mi.
Necessitava dirt'ho perquè se m'alliveres una mica el cor.
Si pots, abracem, abracem fort, sentiré el teu abraç, segur, i el necessito moltissim.
Pensa que sempre tindràs un núvol blanc al meu arbre, només per tu, sempre.
I quan el cor se'm parteix de dolor, miro al cel i et veig allà, tu ets l'estrella més brillant del cel, se que ets tu perquè no pots estar lluny de mi ni jo luny de tú.

dissabte, 8 de novembre del 2008

LA VIDA I LES SEVES FASES

La vida, segons diuen tots els cientifics, te quatre fasses: Neixer, creixer, reproduir-se i morir.

Però no es cert, no és així, la vida no es un estudi cientific, és molt més complicat, no tothom passa per totes les fasses i tampoc triga el mateix temps en passar-les.

Les úniques certes son neixer i morir, aquestes son igual por tothom, son dues fasses que no es poden planejar, neixem sense que ningú ens hagi demanat si volem venir a aquest mon, i no podem triar si neixer o no, naixem i ja està.

Morim sense poder triar no com, ni quan, ni on, és un fet irrefutable, tots hem de morir.

Però els altres cicles, ja no els passa tothom i si els passen no tenen pautes. Pot ser que una persona neixi però es mori poc després, aquesta persona només n'ha tingut dues.

Pot ser que neixi i creixi, però que no es reprodueixi en tota la seva vida, llavors només n'ha tingut tres.

La vida no es pot medir cientificament, és imprevisible, voluble, cambiant, i no sempre és com nosaltres volem que sigui.

Hi ha persones que si els preguntes que farien si tornessin a neixer, si canviarien res, diuen que no, que tot el que han passat els està bé.

Jo no soc d'aquest gurp de persones, canviaria moltissimes coses de la meva vida, i em quedaria amb lo que per mi és essencial, imprescindible, els meus pares i les meves filles, si tinc això, tots els altres moments, les altres situacions, poden canviar.

dimecres, 5 de novembre del 2008

PETONS PEL MEU XINET PRECIOS



Avui han operat al xinet de la Marta,pobret, encara està marejat i l'anestesia no se l'hi ha posat gaire bé. Espero que demà ja estigui en plena forma, saltant i brincant que no hi ha qui l'atrapi.
L'estimo moltissim, mireu quins ullets que te, és guapissim.
Li dedico un poema perquè la seva "mama" li llegeixi:

No son más silenciosos los espejos
ni más furtiva el alba aventurera;
eres, bajo la luna, esa pantera
que nos es dado divisar de lejos.
Por obra indescifrable de un decreto
divino, te buscamos vanamente;
más remoto que el Ganges y el poniente,
tuya es la soledad, tuyo el secreto.
Tu lomo condesciende a la morosa
caricia de mi mano. Has admitido,
desde esa eternidad que ya es olvido,
el amor de la mano recelosa.
En otro tiempo estás. Eres el dueño
de un ámbito cerrado como un sueño.

J. L. Borges

diumenge, 2 de novembre del 2008

SOBRE L' OSSA

Aquest pobre animal, ha portat i està portant moltes discusions, potser si que el problema és només aquesta ossa, no tots els altres, però jo no estic d'acord, en absolut a que s'hagin de fer fora els animals que estàn en el seu hàbitat perquè els caçadors no prenguin mal i puguin sortir a matar animals com a hoby, només com una diverssió, perquè es clar, la caça és un esport.

Com poden dir que és un esport al fet de sortir a matar animals al bosc i a més disfrutat fent-ho??

No ho podré entendre mai, per respostes que em donguin a aquesta pregunta, jo mai podre acceptar-ho.

I si sortim a caçar als caçadors???. Potser és el que va fer l'ossa que ara estàn buscant, defensar-se i molt lleument, la veritat, d'una amenaça, un petit atac en defensa propia.