CALENDARI 2009

Avui una amiga m'ha enviat un correu amb un calendari pel 2009. El més bonic d'aquest calendari, es que cada més te una frase d'algunes persones més o menys celebres, persones que passen o han passat per la vida deixant emprempta.
M'han agradat totes però he volgut anar a veure el personatge i la frase del més en que jo vaig neixer, el més d'Octubre.
La persona es la "Mare Teresa de Calcuta", una dona a la que jo he admirat sempre, amb la que m'hauria agradat assemblar-me,( encara que ja portem el mateix nom) perquè la seva filosofia de donar-ho tot fins i tot donar-se ella mateixa, sempre altruistament i sense demanar mai res a canvi, es una de les coses que tinc pendents de fer durant la meva vida, espero poder-ho aconseguir, perquè no hi ha una satisfacció més gran que ajudar, consolar, i fer tot el que puguis per qui ho necessiti.
Aquest calendari havia d'arribar a les meves mans perquè una altre coincidencia es que la frase de la mare Teresa de Calcuta diu així:

Si en verdad queremos amar, debemos aprender a perdonar.

Aquest es un fet que també tinc pendent de portat a terme, ho tinc clar, encara que no se quan aconseguiré fer-ho, haig de dir que el missatge m'ha arribat.

Més endevant us faré arrivar alguna altre frase d'aquest calendari, segur que us agrada.I si algú vol que li envii tot el calendari per correu electronic, només m'ho heu de demanar.

UNA ABRAÇADA PER NADAL

Una abraçada per Nadal
Una abraçada d'amor i pau
Una abraçada d'amistat
Una abraçada de bon grat
Una abraçada a tots
Per Nadal.

Espero que sigueu feliços, per Nadal i sempre.

ELS VELLS AMANTS

Aquest bloc va dedicat a en Joan,perquè llegint el seu, he pensat en aquesta cançó. M'hauria agradat posar-hi el video amb la cançó cantada de'n Joam Manel Serrat, però no l'he trobat, només he trobat la lletra, i potser amb una mica de sort un enllaç on podràs sentir com la canta.

Quan escolto aquesta cançó m'envaeix una gran tendresa, la mateixa que et vull transmetre.

ELS VELLS AMANTS

Els seus cabells el temps ha tornat blancs.
Les seves mans, nervioses i arrugades.
Els seus cabells el temps ha tornat blancs,
i un xic més trista la seva mirada.

S'estimen com jo voldria ser estimat,
(si els costums que segueixo ho permeten).
S'estimen com jo voldria ser estimat,
quan la esperança comenci a estar seca.

I s'agafen les mans,
els vells amants.
I recorden, com ahir,
les flors que van collir.

I s'agafen les mans
els vells amants.
Es miren i ho saben tot,
no els cal dir res, cap mot.

On els vells viuen es va aturar el temps,
amb el retrat que a la pared penja.
On els vells viuen es va aturar el temps,
després que es varem casar aquell diumenge.

La ràdio antiga i el rellotge gran
i el cobretaula carregat de randes.
La ràdio antiga i el rellotge gran,
que encara sona d'hora en hora amb mandra.

I s'agafen les mans,
els vells amants.
I es bressolen cada nit
com dos infants petits.

I s'agafen les mans
els vells amants.
I es pregunten: «Estàs bé?
Avui no et fa mal res...?»

I per Sant Jordi ell li compra una rosa,
embolicada amb paper de plata.
I per Sant Jordi ell li compra una rosa,
mai no ha oblidat aquesta data...

I pels carrers s'han perdut els amants.
No tenen por, no tenen pressa.
I pels carrers s'han perdut els amants,
amb una flor i la seva tendresa

http://www.goear.com/listen.php?v=24b37e0

JA SURT EL SOL

Aquest any la cançó que han triat per promocionar el disc de "la Marató", es preciosa, per tot el que vol donar a entendre, ja que quant tens una malaltia mental, mai veus el sol, la vida sempre es fosca, i arrivar a veure una escletja de sol, ja és un miracle. Doncs el que s'aconsegueixi per la Marató espero que faci veure el sol a moltes persones que estan vivint a les fosques ja fa molt temps.

Quan la vaig sentir per primera vegada per la TV, em vaig emocionar, UNA CANÇÓ DELS BEATLES!!! i precisament de'n George Harrison, que tenia un gran talent component però potser va estar sempre una mica eclipsat pel's Lennon/McCartney.

En fí, que el que us volia dir es que com que els Beatles sempre ha estat el meu grup preferit, m'ha agradat que entre les seves cançons trobessin aquesta amb aquest missatge tant bonic.

L'heu d'escoltar, no us la podeu perdre.

HERE COMES THE SUN - BEATLES

NO SOC JO

Avui, m'he mirat al mirall,com faig cada dia per rutina i quasi sempre em veig igual, veig que encara soc jo, es molt curios però jo sempre em veig "jo mateixa", encara que hagin passat molts anys des de que em vaig mirar per primera vegada al mirall i vaig saber que aquella imatge que veia era jo.

Avui no, no se per quin motiu, però avui m'he mirat al mirall i he vist que no era jo, i m'he preguntat, perquè? que ha canviat?.

M'he donat compte que de mica en mica he anat deixant de ser jo, he deixat que pintar-me, he deixat d'anar a la perruqueria, he deixat de mirar-me jo mateixa amb bons ulls i m'he anat convertin en una altre persona que no s'estima prou i que no m'agrada.

No vull seguir canviant, dit d'una altre manera, vull tornar a veure'm jo mateixa com abans, vull agradar-me i vull estimar-me, per tant crec que hauré de canviar una mica la meva filosofia i no anteposar tant el benestar de la gent que estimo al meu, vull ser PRIMER JO, i si jo em veig bé, i m'estimo i m'agrado, aixó també es reflexarà en el que jo pugui donar als altres.

Estic cinvençuda de que em proposo una meta molt dificil, perquè jo sempre he viscut pels altres, però ho intentaré, i cada dia al matí quan em llevi, m'aniré repetint, PRIMER JO.

Sempre m'agrada adornar els meus escrits, i avui com que encara el tinc molt present, l'adornaré amb una cançó de'n Joan Baptista Humet.

JOAN BAPTISTA HUMET - Que no soy yo -

CREPUSCULO

Avui estrenen la pel·licula d'aquest gran llibre, no se si n'heu sentit a parlar o l'heu llegit, si no es així, us el recomano.

Em moro de ganes de veure la pel·licula, tinc ganes de posar cara als personatges, no se si seràn com mel's imagino.

Jo l'he llegit i ja he començar la continuació "Luna nueva", igual d'apassionant que el primer. Aquesta és una petita mostra:

EL DESPERTAR

El tiempo pasa incluso aunque parezca imposible, incluso a pesar de que cada movimiento de la manecilla del reloj duela como el latido de la sangre al palpitar detras de un cardenal. El tiempo transcurre de forma desigual, con saltos extraños y treguas insoportables, pero pasar, pasa. Incluso para mi.

A veure si us animeu a llegir-lo i aixó podrem comentar-lo.

L'ANGEL DELS NENS

Conta una llegenda que un nen a punt de néixer va tenir aquesta conversa amb Déu:

(Nen) Em diuen que demà m'enviaràs a la terra, però ¿Com viuré tan petit i indefens com sóc?

(Déu) Entre molts àngels t'en vaig escollir un per a tu. Ell t'està esperant i et cuidarà.

(N) Però dígue'm, aquí al cel sóc feliç, no faig res més que cantar i somriure.

(D) El teu àngel et cantarà i somriurà tots els dia i tu sentiràs el seu amor i seràs feliç.

(N) I com entendré el que la gent em parli, si no conec l'idioma dels homes?

(D) El teu àngel et dirà les paraules més dolces i més tendres que puguis escoltar i amb molta paciència i afecte t'ensenyarà a parlar.

(N) I què faré quan vulgui parlar amb tu?

(D) El teu àngel t'ajuntarà les manetes i t'ensenyarà a orar.

(N) He sentit a dir que a la terra hi han homes dolents Qui em defensarà?

(D) El teu àngel et defensarà encara a costa de la seua pròpia vida.

(N) Però estaré sempre trist perquè no et veuré més Senyor.

(D) El teu àngel et parlarà de mi i t'ensenyarà el camí perquè retornis a mi, encara que jo sempre estaré al teu costat.

En aquest instant, una gran pau regnava al cel, però ja s'escoltaven veus terrestres, el nen amb pressa repetia suaument :

(N) ¡Déu meu, si ja m'en vaig, dígue'm el seu nom! Com es diu el meu àngel?

(D) El seu nom no importa.... Tu li diràs MARE.. "

ADEU, SEMPRE VIURAS AL MEU COR

Aquesta matinada, després d'una llarga malaltia ha mort en JOAN BAPTISTA HUMET.

En aquest bloc li vull fer un petit homenatge per tot el que han influit ell i la seva música a la meva vida.

Jo encara era molt jove, i ni tant sols tenia al cap si tindria o no tindria fills, però un dia vaig sentir la cançó de Joan Baptista Humet "GEMMA", que ell va escriure per dedicar-la a la seva germana petita, i no puc explicar com però el sentiment que ell va depositar a fer aquella cançó, em va arrivar directament al cor, em vaig enamorar de la cançó i del nom, i vaig tenir molt clar que si mai tenia una filla, s'hauria de dir Gemma.

Vaig tenir dues filles que ara ja son adultes i la primera es va dir Marta (per en Joan Manel Serrat) pero a la segona, a la germana petita, li vaig posar Gemma.

Des de molt petita li vaig explicar que l'origen del seu nom, era la cançó de'n Joan Baptista Humet, "Gemma", que ell havia dedicat a la seva germana petita amb una tendresa i un amor que es palpaven a tota la cançó i a ella li agradava pensar que li cantava la seva germana gran, a la que adora.

La meva filla Gemma, ha tingut molt present durant tots els 24 anys de la seva vida tant la cançó, com el seu autor, del que jo li parlava molt sovint, i avui quan ha sabut que en Joan Baptiste havia mort i que feia 4 anys també havia mort la seva germana, Gemma, ha plorat desconsoladament, un trocet del seu cor se n'ha anat amb ells, encara que sempre, sempre, estaran presents a la seva vida, i formaràn part dels seus records.

Aquesta és la cançó que em va robar el cor fa tants anys, "GEMMA"

web joan baptista humet

Jo vaig seguir la carrera de'n Joan Baptista Humet, perquè em marabellaven els sentiments que posava a cada una de les seves cançons, i encara que m'agradaven totes n'hi va haver una que em feia plorar cada cop que l'escoltava, i m'hi endinsava i fins i tot veia la "Clara" i m'imaginava el seu final, perquè ell va captar a la seva cançó tot el dolor que pot comportar haver de morir, per seguir vivint, fins que un dia la vida se t'emporta, sola, malalta i abandonada al carrer.

CLARA



Diuen que ningú no mor fins que se l'oblida, per mi i les meves filles, Joan Baptista, no moriras mai, sempre et portarem al cor.