AVUI, UN POEMA

ESCLAT DE VIDA PRESENT

En aquesta hora confosa
en què un costat m'està rient
i en l'altre tot em plora,
sento el desitg de fugir
i del camí no ser a la vora,
endinsar-me en el bosc
i perdre'm enmig de l'ombra.
El meu cap que s'omple i crida
del que passa res no entén,
sap d'un mon que gira i gira
i veu un mort que està naixent
amb un gran desig de vida;
encara és fosc i està plovent
però l'albada ja sospira.
Mentida o veritat,
el record no em fa cap nosa
i en la fosca del passat
avui no hi trobo cap cosa,
acompanyant el sentiment
només i queda una rosa
que me l'ha deixada el vent.

Jaume Marin

Espero que us agradi aquest poema, del meu amic Jaume, altre vegada, es que m'agrada tant que els seus versos acompanyin totes les meves hores....

Desitjo que també puguin acompanyar les vostres.