FELIÇ NADAL

Us desitjo que passeu uns dies de festa molt feliços, i com podeu, veure al meu desitg, s'hi afageig el meu gatet.
Perdoneu els meus dies d'absència, no tinc prou forces per fer-ho tot com abans, però no podia deixar passar el Nadal sense enviar-hos una abraçada molt forta.


Una abraçada per Nadal
Una abraçada d'amor i pau
Una abraçada d'amistat
Una abraçada de bon grat
Una abraçada a tots
Per Nadal.

QUE ARRIVA EL FRED

En aquest bloc, us vull mostrar unes quantes peces que te a la venda la meva filla Gemma al seu blog.
Ja veieu que tinc dues filles que son artistes fins el moll de l'os.
La gemma es molt aficcionada a fer punt, i té moltes coses fetes a més d'abrigar els colls, les cames i les mans de tota la familia. Ara ha pensat que potser la seva aficció es pot convertir en uns ingressos extres.
Ara encara hi te poquetes coses penjades al bloc, però en té moltes més de fetes que encara no ha tingut temps de penjar, ja veureu, ja, fa marevelles.
Aqui us deixo una petita mostra.

MARAVELLOSA OFELIA

Aqui en aquest bloc, us vull mostrar una petita part de l'ultima col·lecció de joies de la meva filla, inspirada en un inmens penjoll que va fer per presentar a un concurs.

Aquella maravella no podia quedar-se només en una peça d'exposició, per aixó la Marta, n'ha fet una extensa col·lecció.

Podeu mirar i admirar tant les joies com la joiera, a més del precios poema dedicat a la maravellosa Ofelia.






OFELIA

I
En las aguas profundas que acunan las estrellas,
blanca y cándida, Ofelia flota como un gran lirio,
flota tan lentamente, recostada en sus velos...
cuando tocan a muerte en el bosque lejano.


Hace ya miles de años que la pálida Ofelia
pasa, fantasma blanco por el gran río negro;
más de mil años ya que su suave locura
murmura su tonada en el aire nocturno.


El viento, cual corola, sus senos acaricia
y despliega, acunado, su velamen azul;
los sauces temblorosos lloran contra sus hombros
y por su frente en sueños, la espadaña se pliega.


Los rizados nenúfares suspiran a su lado,
mientras ella despierta, en el dormido aliso,
un nido del que surge un mínimo temblor...
y un canto, en oros, cae del cielo misterioso.


II
¡Oh tristísima Ofelia, bella como la nieve,
muerta cuando eras niña, llevada por el río!
Y es que los fríos vientos que caen de Noruega
te habían susurrado la adusta libertad.


Y es que un arcano soplo, al blandir tu melena,
en tu mente traspuesta metió voces extrañas;
y es que tu corazón escuchaba el lamento
de la Naturaleza –son de árboles y noches.


Y es que la voz del mar, como inmenso jadeo
rompió tu corazón manso y tierno de niña;
y es que un día de abril, un bello infante pálido,
un loco miserioso, a tus pies se sentó.


Cielo, Amor, Libertad: ¡qué sueño, oh pobre Loca! .
Te fundías en él como nieve en el fuego;
tus visiones, enormes, ahogaban tu palabra.
–Y el terrible Infinito espantó tu ojo azul.


III
Y el poeta nos dice que en la noche estrellada
vienes a recoger las flores que cortaste ,
y que ha visto en el agua, recostada en sus velos,
a la cándida Ofelia flotar, como un gran lis.


- Arthur Rimbaud -

A la venta a la meva botiga Etsy des d'avui!! ;-)

INTERIORITZACIÓ

Segurament us haureu preguntat més d'un cop, com es que la Maite, que a vegades escrivia 2 0 3 blogs al dia, ara no escriu res?, almenys aixó espero, que em trobeu a faltar, em fa sentir bé saber que tinc amics, encara que siguin virtuals, i que trobin a faltar els meus escrits.

Bé, us ho explico.

Fa bastant temps que estic passant una mena de negació, no em trobo bé, no vull escriure, tinc mal de cap, ufff. quina mandra rumiar.

PROU!!!!!

No la vull més aquesta situació, però ara hauré de treballar molt interiorment per aconseguir un estat de pau, de posotivitat i al final també de felicitat.

Potser que encara estigui absent un temps, em costarà una mica remontar la meva actitud negativa, però des d'aquest mateix moment us prometo que hi estic treballant, i molt.

Si ara escribis qualsevol cosa, seria dolenta, negativa, no em faria cap bé ni a mi ni als que ho llegiu, bé tot aixó apart de les noticies, exposicions, o mostres que us vaig posant de la meva filla MSO joies.

Fins aviat amics, aniré posant alguna coseta impersonal, de tant en tant, i quan estigui bé, ja ho notareu, ja veureu que torno a ser ma Maite que tots coneixeu.

GOUTE DE TERRE - PARIS

Avui vull fer un petit homenatge a la meva filla Marta "MSO joies".

La veritat és que aqui agrada, però la majoria de les vendes les ha de fer a l'estranger, sobretot a Estats Units.

Doncs es veu que no ha passat desapercebuda i ha agradat moltissim a una galetía de PARIS, "Goute de terre" i ara hi té les seves joies exposades, a mi m'omple d'orgull, sobretot perquè ella fa molts anys que està lluitant per aconseguir ser reconeguda i apreciada pel seu treball.

Es una gran artista, no només fent joies, en qualsevol tipus d'art, dibuixos, esmalts, pintura,en fí, que no hi ha res que es pugui fer amb artesanalment que se li resisteixi, te un gran talent, i a més des de petita ja pintava murals a les parets de casa, ho porta a la sang.

Aqui teniu el que explica ella al seu blog.

El divendres passat van inaugurar a París la Galeria “Goutte de Terre” on entre escultures, fotografies i ceràmica hi podreu trobar les meves joies!!! Per mi és tot un honor compartir l’espai amb la Lunaticart i Lilarubyking, que també hi tenen les seves joies a la venda. Un espai increïble, moltes gràcies!!

LA FLAUTA MÀGICA

Avui, no se dir per quin motiu, he tingut ganes d'escoltar altre cop algunes de les cançons d'aquesta opera maravellosa que ens va deixar Mozart.

En directe l'he vist 2 vegades, i no se si tindria paraules per expresar les emocions que em va transmetre aquesta maravellosa música (perquè no vaig entendre res del que deien), imagineu si a més de la música els hagues entés, bueno, ja seria la maravella multiplicada per dos.

Bé passo d'enrrollar-me i us poso les meves dues arees preferides. La primera és l'aparicio de'n Papageno, amb la seva flauta màgica. Quin personatge tant fantàstic en Papageno, oi?.



Aquesta és la meva preferida, "La Reina de la nit", quina maravella....

NO TE RINDAS

Una amiga que sap que estic passant mals moments, m'ha enviat aquest poema tant bonic d'en Mario Benedetti.

L'he llegit i rellegit i el trobo precios, jo segueixo amb la moral una mica baixa, però que t'enviin un poema, o és igual, una abraçada virtual, un bona nit t'estimo, un bon dia que tal estas avui?, ja fa que et sentis recordada, estimada, i l'estat d'ànim puja bastant.

Es bonic dir a les persones que les estimes, que estas al seu costat, que no es rendeixin.

Gràcies amiga, jo també t'estimo.

NO TE RINDAS

No te rindas, aún estás a tiempo
De alcanzar y comenzar de nuevo,
Aceptar tus sombras,
Enterrar tus miedos,
Liberar el lastre,
Retomar el vuelo.
No te rindas que la vida es eso,
Continuar el viaje,
Perseguir tus sueños,
Destrabar el tiempo,
Correr los escombros,
Y destapar el cielo.
No te rindas, por favor no cedas,
Aunque el frío queme,
Aunque el miedo muerda,
Aunque el sol se esconda,
Y se calle el viento,
Aún hay fuego en tu alma
Aún hay vida en tus sueños.
Porque la vida es tuya y tuyo también el deseo
Porque lo has querido y porque te quiero
Porque existe el vino y el amor, es cierto.
Porque no hay heridas que no cure el tiempo.
Abrir las puertas,
Quitar los cerrojos,
Abandonar las murallas que te protegieron,
Vivir la vida y aceptar el reto,
Recuperar la risa,
Ensayar un canto,
Bajar la guardia y extender las manos
Desplegar las alas
E intentar de nuevo,
Celebrar la vida y retomar los cielos.
No te rindas, por favor no cedas,
Aunque el frío queme,
Aunque el miedo muerda,
Aunque el sol se ponga y se calle el viento,
Aún hay fuego en tu alma,
Aún hay vida en tus sueños
Porque cada día es un comienzo nuevo,
Porque esta es la hora y el mejor momento.
Porque no estás solo, porque yo te quiero.

Mario Benedetti

SI FOS UNA DESPEDIDA.....POTSER US DIRIA AIXÓ

Si per un instant, jo pensés que només em queda un troçet petit de vida, aprofitaria el temps tant com pugues.

Deixaria encara més al descobert el meu cos i la meva ànima.

He apres que només tinc dret a mirar a algú cap avall si l'he d'ajudar a aixexar-se.

He apres que no és pot prejutjar a ningú pel seu aspecte, ni per la primera impresió que tens, dins de cada persona hi ha un mon de coses que val la pena descobrir.

He apres a dir sempre el que sento, encara que a vegades aixó em porta problemes.

He a pres a fer sempre el que jo penso, al cap i a la fí, jo soc el meu millor amic.

El més important que he aprés, es a abraçar cada dia a les persones que estimo i a no donar per fet que ells ja saven que els estimo, no sempre ho saben, per tant jo els ho dic sempre que els tinc a prop, moltes vegades.

Per si no hi ha un demà i no tinc oportunitat, m'agradaria dir-vos a tots els meus estimats, que seria feliç si us tinc a tots a prop meu i fer-vos veure quan us estimo i quan us necessito i tractar-vos molt bé, i dir-vos sempre les paraules màgiques: HO SENTO, PERDONA'M, SIUSPLAU, GRÀCIES.

Us dic tot aixó, només per si no ho saveu, ara ja sé que he despullat la meva ànima i us la he lliurat completament a vosaltres, sense dubtes, sense secrets.

Només em queda una altre cosa per dir-vos, el moment es ARA es AVUI, no deixeu mai res per demà, demà podria ser massa tard.

Les meves cançons de l'estiu ( unes quantes)

Com cada estiu, m'agrada buscar cançons que a mi m'agradin i fer un blog perquè vosaltres en trieu una. Aquest any, de moment n'he posat 4, jo ja tinc la meva tria feta, però m'agradaria que vosaltres diguessiu la vostre.

TV3 Casal Rock ( Només per veure aquests avis tant feliços, ja val la pena)



ROSANA - LLegaremos a tiempo - Com desitjo que sigui veritat.....La Rosana és una de les meves cantautores preferides.




ROSARIO FLORES - No Dudaria - Perquè ella és una artista de cap a peus, per mi una de les grans, i també perquè aquesta cançó del seu germà era una de les meves preferides.



RUSSIAN RED - Cigarettes- Només l'heu d'escoltar, el primer cop que la vaig sentir se'm va posar la pell de gallina, m'encanta.



Ara us toca a vosaltres, a veure quina trieu.

UNA MICA MÉS DE MI

Avui al blog d'una amiga he trobat aquest questionari i m'ha fet gràcia fer-lo, així ,com que t'obliga a pensar t'adones una mica més de com ets i també ho fas saver a la gent que et llegeix.

Jo tinc: Dolor i molta calor
Jo desitjo: Tenir diners suficients per viure dignament i ajudar a les meves filles.
Jo escolto: al Beatles, a Serrat i infinitat de música de diversos estils, la música és la meva vida.
Jo li tinc por: A perdre la gent que estimo, a no ternir-los a prop.
Jo perdo: la memoria
Jo em barallo: Per defensar el que crec que és just.
.Jo necessito: Diners
Jo li dec: Tinc un deute inmens amb la meva filla Marta, que ho va deixar tot quan vaig estar malalta per cuidar-me.
Em fa mal: Que m'ignorin
Tens un diari? Uii! no n'he tingut mai, i si el tingues ara, quan l'obris ja no recordaria el que hi volia esciure.
T’agrada cuinar? Gens, si cuinés sempre jo, no menjaria
Tens un secret que no hagis explicat a ningú? Si, molts
Creus en l’amor? Sí
Et vols casar? No, no vull cometre mai més el mateix error.
T’agraden les tormentes? No, em fan por
La persona més rara? Jo
La persona qui millor et coneix? La meva amiga Tiscar
El professor més avorrit? la profesora de labors
La persona que és la teva ànima bessona? No la puc dir, però estic segura que la tinc.
La persona que més et va ensenyar? Les meves dues filles.
La persona que més enyores? El meu pare
La frase que més fas servir al msn? No utilitzo el msn.
El grup que més t’agrada? Beatles
El teu desig més gran? Curar-me
Aniversari: 15 Octubre
Signe: Balança
Color de cabell: En realitat es blanc, però mel pinto de diferents colors, normalment castany tirant a pelroig.
Color d’ull: Marrons
Número: 15
Mes: Juliol
Estació de l’any: Estiu, sempre estiu
Esport: Cap ni un.
per veure....Muntanya o platja: Platja
Barça o Madrid: Baaaaaarça!!!
Sol o neu? Sol, el sol em dona vida.
Cotxe preferit: Chrysler Voyager, però jo tinc un Opel.
Durant les últimes 24 h, has ... :Plorat? Si
Ajudat a algú? Si
Comprat alguna cosa? Sí
.Estat malalt? Si
Anat al cinema: No
Sortit a sopar: No
Dit “t’estimo”? Sí
Perdut algú important? No
Abraçat a algú? Sí, a mi les abraçades em donen vida
Discutit amb algú? Sí, sempre discuteixo amb algú.
Somiat desperta: I tant...
podríes...:Menjar-te un cuc? No, mai.
Matar a algú? No, encara que és una afirmació que pot canviar segons les circunstàncies.
Tenir sexe amb algú del mateix sexe? No
Cantar en un karaoke? M'encantaria!!!!
Ser vegetarià? No
Anar begut? No

QUE SERÀ SERÀ

Molt sovint em pregunto com serà la meva vida d'aqui uns quants anys, si encara hi soc, es clar.

Jo mateixa em responc moltes coses que son les que jo voldria que siguessin quan jo m'anes fent gran, molt més gran que ara.

Es molt curios però hi ha coses que veig que fa la gent més gran que jo, que no m'hi veig fent-les, que crec que no faré mai. En canvi n'hi ha que me les miro amb bons ulls, que m'agradaria que passessin.

Aixó és el que serà però mai és el que és, el destí dona tantes voltes que és impossible imaginar-te que d'aqui uns anys estaràs en algún lloc llunyà, o que feràs algunes coses que mai t'han passat pel cap.

Jo encara me'n faig moltes més, tinc una incertesa que em fa patir molt, la meva malaltia és nova, i segons diuen cronica però no degenerativa, però, ells que saven? si no tenen ni idea de que vé, que la provoca, com tractar-la i el més important com anirà evolucionant, perquè fins ara no no n'han acertat cap de les teories que tenien.

També penso moltes vegades que m'agradaria enamorar-me i tenir un futur on pogués compartir la meva vida amb una altre persona, que em mimés, que m'estimés, i amb qui pugui passejar per la vida placidament agafada de la seva mà.

Quantes incerteses oi?, però la realitat encara que a mi m'agradi somniar la tinc clara, la realitat és ara, és avui, que sap que passarà demà?.

M'agrada acompanyar els meus blocs amb una cançó, i crec que aquesta aqui hi queda molt bé, ja em direu si us agrada, i com viviu vosaltres el "Que serà"

VIVIR DESPEINADA

VIVIR DESPEINADA

Hoy he aprendido que hay que dejar que la vida te despeine.
Por eso he decidido disfrutar la vida con mayor intensidad.
El mundo está loco. Definitivamente loco: Lo rico, engorda.
Lo lindo sale caro. El sol que ilumina tu rostro arruga.
Y lo realmente bueno de esta vida, despeina.
- Hacer el amor, despeina. - Reírte a carcajadas, despeina.
- Viajar, volar, correr, meterte en el mar, despeina. -
Quitarte la ropa, despeina. - Besar a la persona que amas, despeina.
- Jugar, despeina. - Cantar hasta que te quedes sin aire, despeina.
- Bailar hasta que dudes si fue buena idea ponerte tacones altos esa noche, te deja el pelo irreconocible.
Así que como siempre cada vez que nos veamos yo voy a estar con el cabello despeinado.
Sin embargo, no tengas duda de que estaré pasando por el momento más feliz de mi vida.
Es ley de vida: siempre va a estar más despeinada la mujer que elija ir en el primer carrito de la montaña rusa, que la que elija no subirse.
Puede ser que me sienta tentada a ser una mujer impecable, peinada y planchadita por dentro y por fuera.
El aviso clasificado de este mundo exige buena presencia: Péinate, ponte, sácate, cómprate, corre, adelgaza, come sano, camina derechita, ponte seria, ...
Y quizá debería seguir las instrucciones pero ¿cuando me van a dar la orden de ser feliz?
Acaso no se dan cuenta que para lucir linda, me debo de sentir linda ...
¡La persona más linda que puedo ser! Lo único que realmente importa es que al mirarme al espejo, vea a la mujer que quiero ser.
Por eso mi recomendación a todas las mujeres: Entrégate, Come rico, Besa, Abraza, Baila, Enamórate, Relájate, Viaja, Salta, Acuéstate tarde,
Levántate temprano, Corre, Vuela, Canta, Ponte linda, Ponte cómoda, Admira el paisaje, Disfruta, y sobre todo deja que la vida te despeine!
Lo peor que puede pasarte es que, sonriendo frente al espejo, te tengas que volver a peinar.

MAFALDA

Aquest és un regalet que m'ha enviat una amiga avui, via Mail, i m'ha agradat tant que n'he fet un bloc.
Amb el teu permis Eva, gràcies.

Ens hem de posar al dia.

Últimament la meva joiera preferida, MSO joies (la meva Marta), està treballant molt i creant moltes col·leccions noves, a mi la veritat, m'encanten, sabria quina triar, es clar, com tothom tinc les meves preferències, però no les diré, aixó si, us n'ensenyaré algunes perquè veieu la bellesa i la diversitat de les seves creacions.




ARRACADES AMB NOTA MUSICAL



NOTA MUSICAL



COL·LECCIÓ GRETEL



COL·LECCIÓ GRETEL


FLOR DE LOTUS

ANELLS COMBINABLES

Ja veieu, n'hi ha per tots els gustos, si voleu veure totes les col·leccions, podeu trobar-les a la seva WEB, al seu BLOG i també a la seva botiga virtual ETSY

ADEU, MICHAEL

"Amb el dolor de no tenir-te,
Però sobre tot,
amb la joia inmensa
que m'ha proporcionat
disfrutar 50 anys de la teva música."


"Adeu Michael, sempre et portaré dins el meu cor."





Avui a la matinada, m'he assabentat de la mort de'n Michael. Si penso egoistament, m'ha fet mal, el trobaré molt a faltar, però si penso en ell, crec que és el millor que li podia passar.

Jo l'he seguit des de que un dia vaig veure dalt d'un escenari inmens a una engruneta de 5 anys, que cantava i es movia com mai havia vist.

Ell no es va convertir en un artista, l'estrella ja la portava dins quan va neixer, tal com cantava i es movia, era impossible que un nen tant petit ho hagues pogut aprendre tant aviat.

Pobre Michael, tant com ha tingut i mai no ha pogut tenir l'únic que ell sempre va desitjar "Ser un nen petit", un pare maltractador no el va deixar ser nen i ara, de gran, encara posava a la seva finca de "Neverland" totes les figures de Peter Pan que trobava.

Cada cop que sento com el tracten, com el critiquen, em fa mal escoltar-ho, si, ha estat un personatge excentric, i com hauria-ho estat vosaltres al seu lloc?.

Jo sento profundament la seva mort, per mi ha mort el millor, el rei,musicalment parlant, i personalment, espero que ara pugui disfrutar de tot el que no va poder fer mentre vivia.

Un blog per tú Michael, perquè amb la teva música has omplert algúns dels millors momwents de la meva vida.



Si us mireu el video, veureu que està constantment jugant i rient, dues coses que no va poder fer mai quan era petit.

PER SANT JOAN

Amb aquesta cançó que em porta molts records de la meva infantesa, i em fa tornar a sentir una nena corrent, tot el barri demanant fustes per cremar, us vull desitjar que tots tingueu UNA REVETLLA FELIÇ.

Abraçades pòr tothom.

Sigueu feliços...

Aqui us deixo un video que m'ha fet riure fins que ja no podia més i reia i plorava.

Fixeu.vos el poc que costa ser feliç i riure de forma totalment ioncontrolable, sense saber perquè, només riure per riure, uns segons de felicitat.

Felicito a les persones que sel's ha acudit aixó i ho han plasmat en aquest video, tant de bó ho fessim més sovint.

Vinga, que s'enssorri aixó!!!

Fa temps, va arrivar el perdó

Avui m'he pogut adonar d'una forma molt clara , que a més del perdó, que ja feia temps que el tenia, podia parlar d'ell ( el meu marit)amb altres persones que també l'havien conegut i no sentir cap sotrac al cor, i fins i tot explicar les coses que tenia bones, sense odiar-lo.
La persona que me'n parlava el tenia amb molt bon concepte, i l'hi ha vingut molt de nou quan jo li he dit que era la seva dona,m'ha dit- La primera dona? i jo li he contestat,- no la primera i l'única, quan es va morir encara estavem casats, encara que no vivia amb mi, jo vaig ser la dona de la seva vida ( 17 anys junts) i ell l'únic home la la meva vida, encara no n'he tingut cap més, crec que en vaig quedar una mica escarmentada.

I jo he continuat parlant amb ell de totes les bones aptituds que ell tenia per l'art i de les coses que van fer que no acabés bé la nostre rel·lació.

També he parlat de la seva mort, sense dolor, com una cosa natural.

Crec que avui m'he adonat que ja forma part d'un passat que ja es passat del tot, i que si hi penso o en parlo, no em predueix cap emoció, no bona ni dolenta.

Estic contenta per haver arribat fins aquest punt.

EL VIOLINISTA A LA TEULADA

Ara,després de molt anys de no sentir-ne ni a parlar, de no veure cap imatge, ni sentir cap cançó, no em feu dir perquè, em ba venir a la memoria aquesta pel·licula que em va robar el cor i aquesta música que et remou totes les emocions.

Es un músical, ja saveu que a mi els musicals m'encantan, però heu de veure, sentir, i viure amb ells tota aquesta historia d'una familia que va tenir la mala sort de neixer jueva, i només per aixó, es veu obligada a deixar-ho tot i canviar de residencia,més ben dit, marxar de casa, sense saber on poden anar.

Aquest magnific actor i cantant que amb aquesta cançó et fa tremolar fins les entranyes, es diu TOPOL, tots son grans artistes, però ell és l'ànima d'aquesta historia.

Us la recomano.

EL SECRET

Si has vist el CD d'El Secreto, es senyal de que EL TEU MOMENT HA ARRIBAT.

Jo tinc pendent de llegir el llibre, però he vist el CD i crec que si tothom cregués en les seves possibilitats i ho cregués amb força, plenament convençut de que ho aconseguirà, és fa realitat, no us podeu imaginar la quantitat d'energia que tenim dins, i que no treiem si no és en un cas molt extrem.

Jo no escric sobre aquest tema, perquè ara tothom en parli, i s'hagi posat de moda, no. Jo ho vaig viure, ho vaig pensar i va passar, al moment, no m'ho podia creure, em vaig espantar i tot perquè jo mai hagues cregut en que l'energia de la meva ment pogues fer realitat un desig.

Va passar fa bastants anys, potser 10 més o menys. Vam anar a passar el dia a Barcelona amb la Gemma i la Laura, la meva filla i la seva amiga, vam anar pel port vell, vam passegar molt i estavem molt cansades, tant que el primer bar que vam trobar allà mateix al Port vell que hi havia unes taules a l'aire lliure, vam seure i vam demanar unes begudes. Al cap de mitja hora, encara no ens les haviem portat, jo estava tant rabiosa i tant empipada amb aquell cambrer ( que ja havia increpat un parell de vegades) que en aquell moment miro a la barra i veig que el cambrer agafa una plata plena i es dirigeig cap a les taules, vaig desitjar amb totes les meves forces que li caigues tot a terra i es trenques tot, i va ser fulminant, al mateix instant que ho vaig desitjar va caure i es va trencar tot.

Em vaig espantar, no podia ser una coincidencia, era impossible, i em va saber tant greu que ara quan tinc molta energia retinguda, procuro no desitjar res amb tanta força.

Us he explicat tot aixó, perquè després de veure aquest video, he sabut que tot el que diu es pot aconseguir. Tú ets l'únic que controla la teva realitat, ningú més pot pensar per tú, només tú.

No ho jutjeu a la lleugera, la nostra ment és infinitament capaç de canviar el nostre mon, només hem de voler-ho, desitjar-ho, i , aixó si, no esperar miracles, potser hi ha coses que no es complirant al moment, però si creus en tú, acabaràs essent l'únic que podrà governar la teva vida.

OFÈLIA

Aqui us presento l'última creació de la Marta, la meva filla "MSO joies", per descomptat amb molt d'orgull, crec que és una gran obra on ha mostrat la professionalitat i la creativitat que la caracteritzen.

Ella, per fer aquesta peça, s'ha inspirat en l'obra de William Shakespeare, HAMLET, en concret quan l'Ofèlia cau a riu i queda flotant per sobre l'aigua envoltade de flors.

Si la joia es preciosa, que podem dir de la model?, aquest pectoral li va com anell al dit, sembla fet per ella. Per descomptat a sobre el seu pit llueix tant bonic.....

Doncs la model, es la meva filla petita, la Gemma, oi que n'estaria-ho molt orgulloses de tenir dues artistes així a casa?. Aquest treball és una maravella compartida amb dos grans professionals Dario Rumbo ( el fotograf) i Oriol Nicolas, (ajudant i el director d'escena).

ELS MEUS ANIMALETS

Es diu "BITXU", és una part important de la nostre familia, un dia de pluja el vam sentir cridar al carret de casa i el vam baixar a buscar, crec que el destí va fer que ell ens busques i que nosaltres el trobessim, en aquells moments de les nostres vides, ens era completament necessari, va passar a formar part de nosaltres i des de llavors, ja deu fer uns 10 anys, és el nostre gatet entremaliat. Com tots els gats quan vol és una mica autista, però és molt carinyos, hi ha vegades que fins i tot empalagos de tantes festes que ens fa.

Aquest és l'"ITU", ell encara porta més temps a la familia, el vam regalar a l'avi ja fa uns 17 anys més o menys. Es una cotorra carolina, quedaria-ho parats de les coses que fa aquest animalet tant petitó, bé, com totes les cotorres parla, i repeteix tot el que li ensenyem i tot el que sent, fins i tot sons com el del telèfon o alguna cosa que sent molts cops per la televisió.
També canta una estrofa d'una cançó que ens va costar molt ensenyar-li, la cancó és "La mare" i quan la canta va d'un costat a l'altre de la gabia ballant i movent el cap al rtime de la música.
També menja de tot, quan ens asseiem a taula, és posa a cridar fins que no li donem alguna cosa del que mengem, i te preferències, li encanta la truita, però s'ho menja tot.
Des de que es va morir el meu pare que no surt de la gabia, només ell el podia agafar i fer-li petons i passejar-lo per tot el pis, però a nosaltres no ens deixa ni acostar-nos'hi.
Aquests son els nostres animalets, i els estimen tant que ens costaria molt imaginar-nos la nostre casa sense ells.

COM ET TROBO A FALTAR

AI, BLOC MEU!! No saps com et trobo a faltar, ni tot el que signifiques per mi, obrirte i trobar-me un missatge d'un amic, encara que sigui virtual, però amic al cap i a la fí, llegir-lo, intencanviar opinions, tot aixó en petita i més gran mesura, m'ajuda a viure, dia a dia, més a més.

Ara feia molts dies que no escrivia res, simplement perquè estic passant uns dies pòc creatius, no se que escriure, i només de pensar en que puc dir, ja em dacau l'ànim. (que també en podriem dir mandra eh?)

Avui no m'he llevat mandrosa, tinc moltes ganes de trobar per aqui a tots els meus amics i intercanviar salutacions i abraçades, que a mi les abraçades em fan viure.

Dolor si, en tinc moltissim, però intento no escoltar-lo gaire i fer veure que no hi es, a veure si se'n va i em deixa en pau d'una punyetera vegada.

No he fet gaires coses tots aquests dies que no he escrit, però tampoc he estat sola ni m'he tancat a casa, he fet passejades i cafetons amb les meves amigues i amb la meva marona, he estat bé.

Sembla que amb la meva malaltia es fan avanços i crec que algún de molt important, encara està tot en fase inicial però ja està tot signat i suposo que aviat posaràn fil a l'agulla.

Es veu que Vic ha estat la Ciutat triada per fer una unitat especial de Fibriomialgia, SFC, i SQM. a nivell Europeu, i que hi haurà des de la investigació fins a tots els especialistes necessaris, Fisioterapeutes, en fí, que em sembla un somni. El que no sé és d'on treuràn els diners per fer-ho, però si ja ho han signat d'un lloc o altre haurà de ser, perquè nosaltres els malalts, les associacions, la plataforma de familiars, en fí tothom vetllarem molt de prop perquè es facin les coses ben fetes, tal com estàn signades.

Per acabar,m'agradaria dedicar-hos una cançó, només per vosaltres, per tots els que esteu aqui, per tots els que m'estimeu i als que jo estimo, no puc viure sense vosaltres, ja ho veieu.

ADEU, ANTONIO

Acabo de saber la noticia de la mort d'Antonio Vega.

Sento moltissim la perdua d'un gran poeta, d'un gran artista al que jo no oblidaré mai, les seves cançons sempre formaràn part de la meva vida.

Adeu Antonio, espero que per fí hagis trobat "El sitio de tu recreo" i que allà on sigui, siguis feliç.

NOU BLOG

Hola a tots els meus lectors, a partir d'avui veureu que tinc un nou blog, aquest dedicat a l'altre malaltia que vaig patir fa uns anys.

Ara en veure que s'estàn portant a terme investigacions que poden canviar-nos una mica la vida, he pensat de fer un blog per comentar-ho amb vosaltres i amb tothom que em vulgui llegir.

Jo aniré penjant tot el que trobi interessant, i també, es clat, hi parlaré de la meva experiencia amb el càncer de mama.

L'adreça es: www.cancerdemama-maite.blogspot.com

Us hi espero a tots.

DE VEGADES...

He trobat un escrit al blog d'una amiga, que m'ha agradat molt, quan l'he llegit m'ha semblat que estava escrit per mi, el volia compartir amb tots vosaltres que em llegiu, després de demanar permis a l'autora del bolg, es clar.

DE VEGADES

De vegades sembla que tots els camins es tanquen,
que la nit és eterna,
que l'hivern ha congelat els cors,
que no existeixen més roses,
que la teva destinació són les llàgrimes,
que no hi ha sinó solitud per a tu,
que han desaparegut els estels,
que el somriure es va apagar sobre la terra,
que els dies són curts i plujosos,
que les nits són interminables i sense lluna,
que no hi ha cap espai per als teus peus,
que no hi ha sortida en el carrer de la teva vida,
que la indiferència i la desil•lusió
s'apoderen del teu cor ...

Però tot i aixi pots confiar, que tu ets un camí etern i obert,
que tu ets un dia lluminós,
que en la teva ànima no hi ha estacions,
només n’hi ha a la teva ment,
que fins i tot en el desert més àrid i sec hi ha una flor,
que les llàgrimes, com l'aigua,
donen vida i fecunditat,
que tu ets el millor amic de tu mateix,
que la teva ànima és un cel, ple de llum i d'estels,
que dintre teu el rostre de la vida somriu,
que en tu està el sol radiant, només es fa de nit si li dónes l'esquena,
que el món és ample i no aliè, sinó teu perquè tu ets el món,
que nord, sud, est i oest són punts per a la teva elecció, que tu estàs plé d’amor
Estàs destinat a donar,
més que a rebre.
Tingues confiança perquè encara que la teva ment et parli de portes tancades i de solitud, aquest és un engany temporal i passatger.
Estàs destinat a ser llum per a molts que necessiten de la teva llum i del teu amor.
No et quedis tancat al teu racó.

Jo sempre corro el perill de quedar-me tancada al meu racó, es que hi estic tant bé, m'agrada tant estar sola pensant, llegint, plorant, i el meu racó sempre m'acull, sense fer-me retrets i allà estic només jo, només amb mi. Es perillos, hi estic tant bé, que cada vegada m'hi tanco més i més, i aixó no es bo, els meus sentiments els he de compartir, encara que em costi.

Ja en tinc 10.000 !!!

Avui, com cada dia, he entrat al meu blog, buscant algún comentari i també per mirar si hi havia entrat algú. Encara que no em deixin comentaris, m'agrada veure que el llegeixen, m'agrada compartir els meus pensaments, sentiments i estats d'ànim.

Llavors m'he adonat que ja tinc 10.000 visites, ostres, ho he trobat fantàstic, 10.000 vegades algú ha sentit el que jo sentia, ha llegit el que jo he escrit, cada vegada m'agrada més comunicar-me a traves del meu blog, i no cal dir que cada dia m'agrada més veure que hi entreu i que de mica en mica m'aneu coneixent millor.

Gràcies per les vostres visites.

A VEGADES LA VIDA ET FA UN REGAL

Us vull explicar una historia, ja saveu que a mi m'agrada molt escriure, sobretot histories amb un missatge( ostres! ara el meu gat vol escriure amb mi, el tinc quasi sobre el teclat).

Un dia al local de l'Associació on hi fem gimnàstica i ajuda mutua, vaig reconeixer una cara, una noia que sabia que m'hera familiar però no sabia ben be de que la coneixia, ella va venir cap a mi somrient i em va dir, que no em coneixes?, jo la vaig mirar amb més atenció i si, la vaig reconeixer, era una antiga veina, quan erem petites viviem al mateix barri i segur que jugavem juntes.

Ella també té Fibromialgia i resulta que viu a l'escala del costat de casa, i jo ni tant sols l'havia vist mai, vàrem comencar a anar i venir juntes i a xerrar molt.

Un altre dia al carrer vàm trobar a una altre companya de barri que coneixiem totes dues i que també està malalta de Fibromialgia, com nosaltres. Vam insistir perquè s'apuntes a l'associació i ho va fer, ja erem tres, anavem i veniem juntes i ens aveniam molt.

Tambe es va apuntar una altre noia que viu al mateix barri que nosaltres, i ja erem quatre, ens vam acostumar a pujar i baixar del centre a peu totes juntes i fins i tot de mica en mica ens hem anat trobant fora de l'associació, anem a fer un cafetó i xerrem, sobre tot xerrem molt i no us podeu imaginar el bé que em fa poder trucar-les o trobar-nos i explicar tot el que calgui perquè se que estic entre iguals entre amigues i que a més m'entenen perquè estan passant el mateix que jo.

La veritat es que a vegades (poques) plorem, però la majoria de les vegades que ens trobem reim molt i ens passa l'estona volant.

Per mi trobar-les a elles ha set un regal que m'ha fet la vida, que no esperava i me l'he trobat sense adonar-me'n, un bonic regal que fa que valori l'amistat amb MAJUSCULES, perquè quan alguna de nosaltres esta malament, a les altres ens falta temps per anar a casa a veure-la o trucarla un parell de cops cada dia per animar-la i més que res, perquè sàpiga que hi som, que pot comptar amb nosaltres.

En aquests dies que passo tant dolents, tenir-les a elles es consol.

Sou vosaltres, si, Montse, Mari i Elisabet, vosaltres sou el meu regal.

Deixeu-me que jo també us faci un regal, però en forma de música, una cançó adient podria ser aquesta, es la historia d'una amistat forta i valenta unida per una gran força, la dels nostres cors.

MIREU BÉ

Si us fixeu bé en aquest Spot que es va rodar de Pepsi, veureu un nen amb una jaqueta vermella que ja és el protagonista, que ja despunta per la seva forma de ballar.

Sabeu qui es???

En Carlton o més ben dit Alfonso L. Ribeiro, de la serie "El Principe de Bel-Air"
No es d'extranyar que de gran balles aixi a la serie, us prometo que per mi es la millor escena de tota la serie.

SANT JORDI

Aquesta imatge ja ho diu tot, oi?. Sant Jordi també es amor, molt d'amor.

Encara que també crec que la diada de Sant Jordi, no seria res sense la rosa i el llibre.

A mi aquest any m'ha tocat la loteria, un llibre enviat per sorpresa de la meva filla Marta, amb una nota que em deia: Per la millor mare del mon" "T'estimo".

No es el llibre, que segur que m'agradarà moltissim, es el sentir que en mig de la foscor, s'ha obert una llum, una llum que avui només ha brillat per mi, i si la intenció era aquesta, doncs si, soc feliç, molt feliç.

Ep!!! no us descuideu de la Senyera eh? que aixó també fa Sant Jordi.

Diu la llegenda Catalana que en un poble anomenat Montblanc de la Conca de Barberà, vivia un drac terrrible que tenia aterroritzats a tots els vilatans i sel's hi menjava tots els animals.

Per tenir-lo content,cada any es sacrificava una persona del poble escollida per sorteig i s'entregava al drac.

Un dia la sort va tocar-li a la filla del Rei,que hauria mort si no arriva a apareixer un bell caballer amb armadura que es va enfrontar al drac i el va matar, i així va salvar a la Princesa.

Diu la tradició que de la sang bessada va neixer un roser de flors vermelles.

SOMNIS

Avui es Sant Jordi? si, crec que si, es hora doncs de sortir al carrer i sentir,Olors, colors, mirades, somriures....
Avui tots els sentits estàn a flor de pell,és el dia màgic en el que tot es possible, fins i tot, si tanco els ulls trobo que una mà em toca dolçament, obro els ulls somrient i esperant veure't devant meu, i et veig allà em fas un somriure, un petó als llabis suau, quasi només una caricia.

Llavors em desperto i estic sola, tu no hi ets, però encara puc continuar somniant, Sant Jordi no arrivarà fins demà, qui sap, potser el meu somni es faci realitat.

RECORDS.....

Avui he tornat a veure la pel·licula de la vida de'n RITCHIE VALENS, no em cansaria mai de veure.la, cada cop que me la miro m'agrada més.

Llàstima que ens deixes tant jove, amb tota una vida i una carrera musical per endevant que prometia moltissim.

A mi m'agraden totes les seves cançons, però no tinc cap dubte a l'hora de treiar-ne una. Ara tanqueu els ulls i escolteu...

SLEEP WALK



Quina maravella.

LA SAETA

Aqui us deixo amb un magnific poema d'Antonio Machado musicat i interpretat magistralment per en Joan Manuel Serrat.

Crec que és un magnific tema per desitjar-vos una bona Setmana Santa, almenys jo l'he trobat adequat. A mi aquesta cançó em fa posar la pell de gallina cada cop que la sento.

Que tingueu dies feliços.

AL CEL HI HA UNA ALTRE ESTRELLA

Ens ha deixat, una de les grans cantautores que hi ha hagut en aquest Pais.
La Mari trini. No ha pogut arrivar a portar a terme la despedida que ella desitjava i que feia temps que estava preparant.
Ara ja deu ser al cel, amb les seves estrelles, cantant i escrivint poemes, com sempre, sigui on sigui, per mi es un record entranyable, a mi les seves cançons, sempre m'emocionaven, mai em deixaven indiferent quan la veia cantant amb aquella passió.
Tant de bó alguna nit em caigui una estrella al meu jardi. Aquesta era la meva cançó preferida, i es amb la que vull despedir-me d'ella.

PETITES COSES PERÒ QUE ET FAN VIURE

Arriva un moment a la teva vida, que ja creus que han passat totes les coses bones que t'havien de passar, creus que amb el temps i l'absencia de mica en mica de les persones estimades, ja no hi son, i ja no tornarà a passar mai més el tren.

Però sempre esperes amagat, sense que ningí se n'adoni, que tornin, i que et somriguin, i si no les trobes per molt que tu diguis que ja no les vols, t'amagues i vas plorant pels recons.

Però jo avui son afortunada, ha tornat una d'aquestes cosetes que et fan pessigolles al cor i et fan feliç, i et fan somriure i t'adones que sempre tornen, sempre hi seràn.

Avui a casa meva un ram de les meves flors preferides, les margarites, junt amb uns lliris liles, adornen el menjador dins d'un gerro.

Una petita cosa, podeu pensar, però per mi aquesta petita cosa que la meva filla ha triat amb molt d'amor, em fa tornar a la vida, em fa sentir que ha tornat el meu temps de roses.

On es el tren de mitjanit??

S'està fent fosc, es aquella hora incerta que no pots dir ni bona tarde ni bona nit, que no pots precissar si es negre ni blanc, que estàs cansada d'haver passat tot el dia, però no saps perquè estàs cansada perquè no has fet res, per no fer ni tant sols t'has vestit.

No m'agrada aquesta hora incerta, no m'agraden les mitges tintes ni les ambiguidats, jo soc sincera, clara, contundent, a mi m'agrada el negre, ben negre o el blanc ben blanc, mai m'han agradat els grisos.

Jo soc sincera, molt, potser massa, però m'agrada dir les coses pel seu nom i a la primera, sense donar-hi voltes. Jo soc tot el que hi ha a la vista, no amago res.

Però la vida no es així, està plena d'incerteses, de mitges veritats, i de voltes i voltes, i a mi no m'agrada, no m'agrada gens la vida amb matissos, amb colors barrejats, em fa patir viure així, intentant sempre complaure a tothom.

I si hi ha alguna cosa que no suporto es que em manipulin, o almenys que ho intentin, perquè potser es pensen que no me n'adono però ho caço al volt, i em costa reaccionar i violentar-me amb la gent que ho intenta, però acabo reaccionant i no sempre reacciono bé. A vegades soc molt borde (com diria la meva filla).

Potser soc llunatica, i estic espantada, visc als nubols, estic deprimida i la boira sempre m'acompanya, però es veu que hi ha molta gent com jo, m'agradaria trobar aquest tren de mitjanit que surt cada dia d'algún lloc, malauradament d'un lloc incert que encara no he trobat mai.

DIUMENGE MUSICAL (Dedicat a la Gemma)

He pensat que per acabar bé la setmana i que ens deixi un bon regust, no hi havia res millor que un plaer com el que veureu i sentireu a continuació.

Un dia un senyor que es diu Maurice Bejart, que dirigeig un ballet, va voler fer un homenatge als genis musicals que havien mort joves, o abans del que realment els hauria tocat per edat i va crear una obra que es diu FOR LIFE.

Aquest video és una mostra del maravellos espectacle que va crear, en aquest cas amb la cançó de QUEEN "You take my breath away".

Avui fa 25 anys que et vaig agafar per primera vegada, que et vaig abraçar i et vas arraulir entre els meus braços i el meu pit. Et vaig omplir de petons i caricies i per fí després de portat-te dins meu durant 9 mesos, et vaig veure, i em vas semblar la criatura més bonica del mon.

Només esperava que et despertessis, per poder-te tornat a abraçar i a donar-te menjar i a tenir-te als meus braços. Saps? jo no t'hauria deixat mai, hauria dormit sempre amb tú, abraçada al teu cos petitó, i eres tant suau i feies tant bona olor, però els entesos em deien que t'havia de deixar dormir al teu llitet, i jo ho feia, però estava constantment escoltant si respiraves i mirant com dormies.

De tot aixó, carinyo, ja han passat 25 anys, i ara ja ets una dona, una dona que m'enorgulleix haver educat i haver ajudat a creixer, i també, tot sigui dit una dona PRECIOSA!!!!, aixó però és tot mèrit teu.

Tant de bó d'aqui a 25 més, et pugui tornar a abraçar i a dirte PER MOLTS ANYS!!princeseta meva i que siguis molt, molt feliç.

QUE EM PASSA??

Ella tenia una extranya sensació, era com un nus a l'estomac, com que tingues el cap plé, molt plé, tant que l'hi era impossible pensar en una sola cosa, els músculs de tot el cos en tenssió, les dents tant apretades que li feien mal les barres, no tenia força ni tant sols per aixecar un braç, fins i tot li costava obrir els ulls. i tenia molt dolor, molt.

El cap semblava que li havia d'explorat, a les cames semblava que li clavessin milers d'agulles, havia de caminar amb els peus plans perquè no podia doblar els dits, quasi no podia moure les mans de tant dolor que li feien els dits, les espatlles semblava que carreguessin tonelades de pes cada una, les costelles cada cop que respirava li feien tant mal que tenia ganes de deixar de respirar.
Almenys pògues dormir alguna nit sencera, però no, fins i tot el descans li era negat.

Ella pensava que devia haver fet alguna cosa molt malament durant la seva vida, sinó perquè Déu la castigava torturant-la d'aquesta manera?.

Un dia algú li va posar nom a aquesta extranya sensació, li van dir Fibromialgia, i llavors encara va ser tot molt pitjor, la varen acomiadar de la feina, algúns metges li deien que estava boja, i si que ho estava, com podia aguantar tot aixó una persona normal,fins i tot una persona forta com ella sense tornar-se boja?.

Ara ja no te res, ni seny, ni diners, ni salut, ni vida, tot li es negat per unes persones que potser creuen que han vingut a aquest mon a fer de Déus, i que poden disposar de la seva vida, del seu benestar que li havia costat tants anys de aconseguir, es creuen amb el dret de mirar-la i jutjar si pot o no pot continuar vivint dignament, perquè si no se la creuen, li estan negant la vida, i quin dret tenen ells de fer aixó? qui els ha donat el poder per decidir com ha de viure ella la resta de la seva vida?.

El més curios es que aquestes persones tant poderoses, ho son només perquè ella i molts d'altres com ella paguen cada més uns impostos per poder mantenir a tots aquells llops devant d'una institució que ara els nega tot allò pel que havien pagat durant tota la seva vida, podeu creure una cosa tant absurda com aquesta?.

Nosaltres els hem pagat uns sous bastant més abundants que els nostres només perquè ara ens puguin llençar i ens deixin en la més absoluta de les miseries, tant pel que fa a la salut com per que fa a l'economia.

Com en diuen a aquest lloc... a veure deixem pensar, que ara em costa molt.... ah si!! en diuen Seguretat Social, o potser també a vegades en diuen Institut Catalá de la Salut, tan es un nom com un altre, a mi m'han destrossat qualsevol esperança de viure dignament durant tota la resta de la meva vida.

Però fins a l'última força que em quedi al cos, penso lluitar per defensar els meus drets, i poder tornar a donar un sentit a la meva vida.

SANT ORIOL NICOLAS

Aquest chaval tant interesant, amb cabell a lo afro i barbeta, que posa cara de conquistador, és l'Oriol.

He fet aquest blog només per felicitar-lo i perquè vegi que encara que les sogres tenen mala fama, aquesta sogre, la seva se l'estima moltissim i pensa en ell el dia del seu Sant.

Que passis un dia molt feliç carinyo, una abraçada molt forta i un munt de petonets.

ALTRES NOMS.....

Avui uns quants noms més fets cançó, però avui m'agradaria dedicar aquest blog només a MUSICALS, a veure si en trobo uns quants de macos.

MARIA (WEST SIDE STORY)



SANDY (GREASE)



ESMERALDA (danza mi esmeralda del músical NOTRE DAME DE PARIS)



LADY ( Encara que no sigui cap nom en especial Lady ens representa a totes) De la Pelicula musical FLASH DANCE. Interpretada magistralment per KENY ROGERS.



Espero que us hagi agradat la meva tria.

GRÀCIES PER ACOMPANYAR LA MEVA VIDA

No et sabria dir quan et vaig descubrir per primera vegada, ni tampoc quan vaig sentir que ja formaves part de mi, de la meva vida, ara si que sé del cert que no podria viure sense tú.

M'has acompanyat des de que jo tinc memoria, has donat vida als meus moments, tant els feliços com els de més desenganys, sempre eres allà, al meu costat, dins el meu cap, sempre m'has fet companyia, ets la meva amiga més fidel, la que sempre tinc al quan em fa falta.

He viscut sempre agafada de la teva mà, i quan he tingut les meves filles, és el primer que han sentit, després de la meva veu, es clar, i igual que jo, han aprés a estimar-te perquè a casa sempre hi eres, sempre ens feies companyia, i de mica en mica també t'has anat convertint en necessaria, en imprescindible, tant per elles com per mi.

Algunes vegades m'has fet plorar, però he plorat més de felicitat que de nostàlgia, i moltes, moltes més m'has fet riure, m'has fet emocionar, has fet que per una estona només pensés en tu, i mentre estava pendent de tú, no hi havia res més dins el meu cap, res, tu omplies tots els meus sentits, has aconseguit quasi sempre fer-me feliç, inmensament feliç, perquè tú, per mi, ets la companya inseparable, la d'abans la d'arA, la de sempre.

T'estimo, MUSICA, i dono gràcies per tenir-te sempre al meu costat.

GRÀCIES PER LA MÚSICA (ABBA)

FESTA DEL SAKURA

SAKURA, aquest és el nom de la flor de cirerer en Japones.
Es una flor molt bonica però també molt efimera.
L'arbre dels Sakura és molt especial, es passa la majoria de l'any sense flors i només floreix un parell de dies a la primavera, entre finals de març i principis d'abril (segons el temps que faci.

Durant aquests dies i per celebrar l'arrivada de la primavera i la floració del Sakura, tots els Japonesos celebren una festa que es diu HANAMI en la que organitzen picnics amb els familiars i amics, es bonic veure com el terra dels parcs està plé de flors i tota la gent asseguda sobre la maravellosa catifa blanca i rosa.



Diu la llegenda que aquesta flor guarda una relació molt estreta amb el Codi dels Samurais, es més, la flor de cirerer era l'emblema d'aquests guerrers.

La màxima aspiració d'un Samurai, era morir en combat en el seu moment de màxim esplendor i no envellir ni marcir-se mai, així com fa la flor del cirerer, floreix i en seu màxim esplendor cau de l'arbre sense tenir temps de marcir-se.

Hi ha dues classes de flors de cirerer, unes de blanques i unes de rosa pàlid. Diu la llegenda que abans totes eren blanques.

En aquells temps de guerres els Samurais marxaven a lluitar i les dones es quedaven soles a casa, llavors es va fer una llei que prohibia a qualsevol dona d'un Samurai que es veies amb cap altre home mentre el seu marit era fora lluitant. Si es podia probar que el marit havia mort en combat, llavors eren lliures per refer la seva vida amb un altre home.

Curiosament mai hi va haver cap denuncia de que cap dona hagues infringit la llei.
Però al final de cada batalla havien mort tantes dones com Samurais, i cap d'elles havia estat assassinada.

Elles quan savien que el seu home havia mort en combat, anaven a sota del cirerer i es treien la vida. De mica en mica la sang d'aquestes dones es va anar filtrant per sota el cirerer i les flors van anar canviant de color i es van tornar rosades.

Sempre que sortia un guerrer Samurai de casa seva per anar a combatre, es plantava un cirerer en el seu honor.

NOMS QUE S'HAN FET CANÇÓ, O CANÇONS QUE HAN DONAT NOMS

L'altre dia amb la meva filla vam estar buscant cançons que portessin un nom, i que per aquesta raó moltes persones es diuen així, pel sentiment que aquestes cançons han provocat als pares.

N'hi ha tanes que s'ens va acabar el full. Jo voldria fer aquest blog per algunes d'elles.

Per mi les millors son les dues que porten el nom de les meves filles : Marta (Joan Manuel Serrat) i Gemma (Joan Baptista Humet), però aquestes les he posat tants cops que ja no insistiré més.

Avui n'he triat unes quantes que a mí m'han fet bategar el cor més depressa, que m'han tocat l'ànima, que per mí so especials, aqui les teniu:

CLARA (Joan Baptiste Humet)



PENEOPE (Joan Manuel Serrat)



AVE LUCIA (Sergio Dalma)



LINDA (Miguel Bosé)



Per avui ho deixo amb quare, i totes del Pais, continuaré......

BOIG PER TÚ

Molt poque vegades m'he emocionat tant com quan vaig sentir aquesta cançó cantada per tots els seguidors de SAU, en el concert homenatge a Carles Sabaté.

La cançó ja ha estat sempre una de les meves preferides, però quan la sents cantada així, amb tant de sentiment, la veritat, a mi se'm va posar la pell de gallina.

No us sabria dir perquè avui l'he recordat, però la vull compartir amb tots vosaltres, seguidors del meu blog.

DIA INTERNACIONAL DE LA DONA TREBALLADORA

Ahir va ser el "Dia Internacional de la dona treballadora", motiu de celebració, i tant, totes les dones ara estem completament alliberades i som lliures per poder treballar, no, més ben dit, estem obligades a treballar, perquè sense el nostre sou, la nostre familia no podria tirar endevant.
Perdoneu si no estic d'acord en celebrar una esclavitud, des del moment en que la dona va poder sortir de casa i treballar, amb els mateixos drets que els homes (aixó no passarà mai), es va convertir en una esclava.

La dona ha de quedar-se embarassada i portar el seu fill dins el seu ventre durant 9 mesos, però ha de treballar.

La dona ha de parir i deixar el seu fill amb 4 mesos a una llar d'infants perquè el cuidin unes desconegudes, perquè ha de treballar.

La dona ha de mantenir la casa en condicions i la familia tipa i feliç, però a més d'aixó també ha de treballar.

Ha de fer sempre bon paper i estar sempre contenta, quan al vespre arriva a casa esgotada després d'una jornada laboral de 8 o potser 10 hores, i encara ha de fer el sopar pels fills petits, els ha de banyar, i portar-los a dormir, explicant-los un conte i bressolant-los perquè s'adormin, i llavors encara queda la resta de feina, rentadora, sopar, netejar i ciudar bé el marit que ha arrivat a casa molt cansat i s'ha assegut al sofà esperant que la dona acabés amb els fills per dedicarse en cos i ànima a ell.

Potser ara les condicions han canviat una miqueta, però quan ho vaig viure jo, era així, ah!! i sobretot que sapiga cuinar perquè a l'home se'l sedueix per l'estomac.

Entendreu que per mi celebrar una fita com aquesta no sigui motiu d'alegria, sinó tot el contrari.

VIVÍ

Viví
Ya perdoné errores casi imperdonables,
traté de sustituir personas insustituibles
y olvidar personas inolvidables.

Ya hice cosas por impulso,
ya me decepcioné con personas
cuando nunca pensé decepcionarme,
más también decepcioné a alguien.

Ya abracé para proteger,
ya me reí cuando no podía,
ya hice amigos eternos,
ya amé y fui amado,
pero también fui rechazado,
ya fui amado y no supe amar.

Ya grité y salté de tanta felicidad,
ya viví de amor e hice juramentos eternos,
pero también "rompí la cara" muchas veces!

Ya lloré escuchando música y viendo fotos,
ya llamé sólo para escuchar una voz,
ya me enamoré por una sonrisa,
ya pensé que iba a morir de tanta nostalgia y...

...tuve miedo de perder a alguien especial
(y terminé perdiéndolo) Pero sobreviví!!

Y tadavía vivo!
No paso por la vida...
y tu tampoco deberías pasar... Vive!!!

Es bueno ir a la lucha con determinación,
abrazar la vida y vivir con pasión,
perder con clase y vencer con osadía,
porque el mundo pertenece a quien se atreve.
Y...
LA VIDA ES MUCHO
para ser insignificante!

Charles Chaplin

DE VEZ EN CUANDO

De vez en cuando la vida nos besa en la boca
y a colores se despliega como un atlas,
nos pasea por las calles en volandas
y nos sentimos en buenas manos;
se hace de nuestra medida,
coge nuestro paso y saca un conejo
de la vieja chistera y uno es feliz
como el niño cuando sale de la escuela.
De vez en cuando la vida toma conmigo café
y está tan bonita que da gusto verla.
Se suelta el pelo y me invita a salir con ella a escena.
De vez en cuando la vida se nos brinda en cueros
y nos regala un sueño tan escurridizo
que hay que andarlo de puntillas por no romper el hechizo.
De vez en cuando la vida afina con el pincel:
se nos eriza la piel y faltan palabras para nombrar
lo que ofrece a los que saben usarla.
De vez en cuando la vida nos gasta una broma
y nos despertamos sin saber qué pasa,
chupando un palo sentados sobre una calabaza

Mireu si n'es de bonica la vida, de tant en tant, com diu en Serrat, que et fa sentir que malgrat tot el que has anat vivint, bo i dolent, val tant la pena que no hi ha paraules per poder expresar el que ens ofereix si sabem fer.la nostre.

Tant se val com arrives a aquesta conclusió, a mi personalment m'hi ha fet arrivar una malaltia, que ha fet que em plantegi com viure feliç compartint la meva vida amb ella i a pesar de tot, sentir-me be i adonar-me que fins i tot soc afortunada.

De tant en tant, com diu en Serrat, la vida em convida a fer un café, i es tant bonica, que només puc veure les coses bones, les que fan goig, que per sort en tinc moltes encara.

Una bonica cancó per passar un bon cap de setmana

La vaig descubri gràcies a la Gemma, gràcies Gemma, va per tú.

BON CAP DE SETMANA A TOTS !!!!

CARTA DE CAPELLADES A TELEMADRID

Aquí us envio una carta feta per un noi de Capellades dirigint-se a Telemadrid
M'agradaria que la féssiu córrer a tots els vostres contactes perquè així coneguin el que realment passa a Catalunya amb el maleït bilingüisme. A veure si enviant-ho a força gent pot arribar als mateixos ulls que el programa de Telemadrid. La informació ens farà lliures...o això és el que diuen.

Aquí va la carta:

Escribo esta carta para Telemadrid, espero que la lean y se pongan en mi lugar (sé que no va a ser así). Les hablo en castellano para que me entiendan con facilidad y no se tengan que esforzar en usar un traductor. He visto su documental llamado 'Ciudadanos de segunda' ¿y saben qué? Me han hecho llorar. Suena penoso, ¿no? Me da igual, no tengo reparo en mostrar mis sentimientos. Les contaré, me llamo Arnau, soy de un pueblo de 'la Anoia' (provincia de Barcelona) llamado Capellades, de unos 5000 habitantes, he sido escolarizado toda mi vida en la escuela pública, donde nunca he destacado y siempre he ido justo a la hora de pasar cursos, llegando a repetir 1º de bachillerato. Actualmente estoy cursando 2º del ya dicho curso, tengo dieciocho años. Sin embargo, me considero plenamente capaz de presentarles ya sea verbalmente o escrita cualquier tipo de argumentación en su lengua, el argentino.
Y no solo me atrevo a decirles esto, sino que también me atrevo a decirles que desconozco cualquier persona que no sea capaz de hacerlo. También me considero capaz de hablarles con suma facilidad en su lengua, me siento capaz de sentarme delante de ustedes y expresarles en castellano mis sentimientos con toda facilidad.
La supuesta discriminación que he sufrido en la educación catalana, me permite saber un idioma más que ustedes y utilizar el suyo en su máximo nivel, no tengo nada que envidiar a una persona de mi edad que resida en Madrid y se lo digo por experiencia. ¿Se creen que no soy capaz de leer el Quijote? Lo he leído, es más, hace dos años, a los 16. ¿Me creen incapaz de leer El Lazarillo de Tormes o 'la Celestina'? Se equivocan. ¿Creen que no me gusta Lorca? ¿Creen que no me gusta Machado? Se equivocan. ¿Creen que el castellano es una lengua extraña para mí? ¡Pero si es mi segunda lengua!, la domino a la perfección; ¡leo libros en castellano desde siempre!; de hecho, desde primero de ESO estoy obligado a leer tres libros de castellano por año y en primaria también tenía que leer uno por año, además, mi bachillerato incluye una asignatura llamada Literatura Castellana. Pero también leo por iniciativa propia en castellano, en mi tiempo de ocio me he leído todas las novelas de Harry Potter en castellano.
No soy de mente cerrada, la diversidad bien entendida, en la que una cultura no se come a la otra es un hecho enriquecedor desde mi humilde punto de vista. Yo soy catalán, independentista, de estos malos, como diría Joel Joan o Mikimoto. Les podría meter un rollo de 25 páginas del porque me siento catalán y no español, pero se lo resumiré en una frase: Porque estamos en el siglo XXI y me da la gana. ¿Qué van a hacer señores? ¿Lo que hizo Felipe V? ¿Lo que hizo Primo de Rivera? ¿Lo que hizo Franco? ¿O a caso estoy manipulando la historia y estas ilustres personas (para ustedes) fueron una eminencia respetando los derechos humanos y la libertad de expresión? No quiero entrar en detalles históricos de cada uno de estos personajes, porque así no me pueden acusar de modificar la historia, como siempre hacen ustedes. Todos sabemos que la historia la escriben los vencedores. Por cierto, mi bisabuelo era católico, pero catalanista, lo mató uno de estos tres señores que hicieron lo que ustedes quieren hacer a mi país, destruirlo.
Decirles también, y retomando el hilo anterior, que en mi instituto no todas las asignaturas comunes se hacen en valenciano: he hecho, matemáticas, filosofía, literatura, inglés y sociales en castellano, además, en el resto de asignaturas, la mayoría de profesores optan por contestar en el idioma en que se les pregunta, cosa que encuentro totalmente mal ya que creo que a la larga, el castellano acabará sustituyendo el catalán en las aulas, relegándolo, pues, al uso familiar.
Las lenguas son como las especies, hay que protegerlas, la extinción de una lengua, tendría que ser traumática en ojos de cualquier humano (un español, por ejemplo), de lo contrario, este demuestra un racismo lingüístico total, un imperialismo, una poca sensibilidad que creía desaparecida del ciudadano español.
No hablamos catalán para molestar. Si no mantenemos el catalán vivo, nadie lo va a hacer por nosotros, nos vemos con esta obligación moral. ¿Racistas, nosotros? En absoluto, acogemos a todo el mundo que no quiera destruir nuestra cultura imponiendo la suya, me da igual que vecino tenga, pero que respete el estatuto de la escalera y si no lo hace, si busca destruir mi escalera, le pediré con toda la educación del mundo que se vaya. Los catalanes no podemos ser racistas, nuestras raíces son mestizas al 100% y orgullosos, si señores, estoy orgulloso de la inmigración andaluza de los 60, orgullosísimo, la mayoría de mis amigos tienen raíces andaluzas, pero ellos se consideran catalanes y lo son tanto como yo, sin lugar a dudas. Además, como nos pueden considerar racistas si tenemos como presidente un hombre de origen andaluz y con mucha dificultad para hablar el valenciano, ¿seria el caso a la inversa posible en Andalucía o Madrid? No lo entiendo. Los racistas son ustedes, que quieren imponer su pensamiento en un lugar ajeno, considerando pues, el pensamiento de la gente de este lugar, inferior y menos válido, creando una discriminación evidente entre personas, que se puede tachar, pues, de racista.
Espero que lean mi carta, la he hecho rápido, desordenada y no he hecho un esquema previo como mi profesora de argentino dice.. Espero que sepan leer entre líneas. Que sepan ustedes, que las lágrimas que me han hecho derramar riegan mi conciencia, que reside abierta y con ansias de libertad para mi pueblo. 'Ladran, luego cabalgamos', como se dice en castellano. Les dejo con una frase en catalán, como en su documental:

Que les meves llàgrimes de ràbia ofeguin la vostra ignorància

ALGUNA PREGUNTA PERSONAL

Avui, al blog de la Joana he trobat aquest meme, i m'ha agradat molt saber una mica més dels seus gustos, en fi, de la seva vida.

Per aixó jo també el vull fer, per gust, com diu la Joana, perquè també vull que em conegueu una mica millor.

1.- Com es el teu despertar al matí?

Tranquil, em desperto molt d'hora, a la matinada i m'agrada encendre el llum petit i llegir una estona abans de llevar-me.

2.-La teva estacio favorita de l'any?

L'estiu, m'encanta el sol, el mar, els carrers plens de gent passajant, recordo les vacances amb les meves nenes i els meus pares, ja fa anys i sempre em porten records feliços.

3.-Com ocupes el teu temps lliure?

M'encanta llegir, també estar una estoneta a l'ordinador parlant amb amics, també m'agrada estar al costat de la meva mare, i quan tinc les meves filles, elles son tot el meu temps.

4.-Quin es el teu menjar preferit?

La xocotata, sempre la xocolata.

5.-Quin es el teu color preferit?

M'agrada molt el negre, però amb uns tocs de colors vius com per exemple un rosa fucsia, un blau turquesa, però el meu preferit és el color dels cabells de la meva filla Gemma.

6.-Quin dia de la setmana és el millor per tu?

El dissabte, comença el cap de setmana i a vegades tinc les meves filles a casa.

7.-Quin lloc t'agradaria visitar alguna vegada?

Egipte, i navegar pel Nil, es el meu somni.

8.-Que et fa por?

Només em fa por perdre la gent que estimo

9.-Que és per tu un blog?

Una finestre oberta a tothom, un lloc on pots compartir un pilot de coses.

10.-Et costa perdonar?

Doncs, si, una mica, però sempre acabo perdonant.

11.-Que trobes a faltar?

Al meu pare, una abraçada d'algú que m'estimi (soc adicte a les abraçades) tenir als meus braços a les meves filles quan eren petites i els cantava una cançó perquè dormissin, no estar malalta... infinitat de coses més que no cabrien aqui.

12.-Com vius el Nadal

No tant feliç com jo voldria, però acceptable.

13.-Quins formen el teu millor concert?

La veu de la Gemma quan canta a la dutxa, el riure encomanadis de la Marta quan es feliç, la veu de la meva mare.
També formen un gran concert els meus grups preferits els Beatles, Queen, Sau, Rem, El Boss, Guns'N Roses, Michael Joackson. Operes com Madama Butterfly, Thurandot, sobre tot si les canta en Pavarotti, i el millor, per aixó l'he deixat per l'últim, un concert de'n Joan Manuel Serrat, al Palau, molt a prop de l'escenari.