dijous, 30 d’abril del 2009

Ja en tinc 10.000 !!!

Avui, com cada dia, he entrat al meu blog, buscant algún comentari i també per mirar si hi havia entrat algú. Encara que no em deixin comentaris, m'agrada veure que el llegeixen, m'agrada compartir els meus pensaments, sentiments i estats d'ànim.

Llavors m'he adonat que ja tinc 10.000 visites, ostres, ho he trobat fantàstic, 10.000 vegades algú ha sentit el que jo sentia, ha llegit el que jo he escrit, cada vegada m'agrada més comunicar-me a traves del meu blog, i no cal dir que cada dia m'agrada més veure que hi entreu i que de mica en mica m'aneu coneixent millor.

Gràcies per les vostres visites.

dimecres, 29 d’abril del 2009

A VEGADES LA VIDA ET FA UN REGAL

Us vull explicar una historia, ja saveu que a mi m'agrada molt escriure, sobretot histories amb un missatge( ostres! ara el meu gat vol escriure amb mi, el tinc quasi sobre el teclat).

Un dia al local de l'Associació on hi fem gimnàstica i ajuda mutua, vaig reconeixer una cara, una noia que sabia que m'hera familiar però no sabia ben be de que la coneixia, ella va venir cap a mi somrient i em va dir, que no em coneixes?, jo la vaig mirar amb més atenció i si, la vaig reconeixer, era una antiga veina, quan erem petites viviem al mateix barri i segur que jugavem juntes.

Ella també té Fibromialgia i resulta que viu a l'escala del costat de casa, i jo ni tant sols l'havia vist mai, vàrem comencar a anar i venir juntes i a xerrar molt.

Un altre dia al carrer vàm trobar a una altre companya de barri que coneixiem totes dues i que també està malalta de Fibromialgia, com nosaltres. Vam insistir perquè s'apuntes a l'associació i ho va fer, ja erem tres, anavem i veniem juntes i ens aveniam molt.

Tambe es va apuntar una altre noia que viu al mateix barri que nosaltres, i ja erem quatre, ens vam acostumar a pujar i baixar del centre a peu totes juntes i fins i tot de mica en mica ens hem anat trobant fora de l'associació, anem a fer un cafetó i xerrem, sobre tot xerrem molt i no us podeu imaginar el bé que em fa poder trucar-les o trobar-nos i explicar tot el que calgui perquè se que estic entre iguals entre amigues i que a més m'entenen perquè estan passant el mateix que jo.

La veritat es que a vegades (poques) plorem, però la majoria de les vegades que ens trobem reim molt i ens passa l'estona volant.

Per mi trobar-les a elles ha set un regal que m'ha fet la vida, que no esperava i me l'he trobat sense adonar-me'n, un bonic regal que fa que valori l'amistat amb MAJUSCULES, perquè quan alguna de nosaltres esta malament, a les altres ens falta temps per anar a casa a veure-la o trucarla un parell de cops cada dia per animar-la i més que res, perquè sàpiga que hi som, que pot comptar amb nosaltres.

En aquests dies que passo tant dolents, tenir-les a elles es consol.

Sou vosaltres, si, Montse, Mari i Elisabet, vosaltres sou el meu regal.

Deixeu-me que jo també us faci un regal, però en forma de música, una cançó adient podria ser aquesta, es la historia d'una amistat forta i valenta unida per una gran força, la dels nostres cors.

dimarts, 28 d’abril del 2009

MIREU BÉ



Si us fixeu bé en aquest Spot que es va rodar de Pepsi, veureu un nen amb una jaqueta vermella que ja és el protagonista, que ja despunta per la seva forma de ballar.

Sabeu qui es???

En Carlton o més ben dit Alfonso L. Ribeiro, de la serie "El Principe de Bel-Air"
No es d'extranyar que de gran balles aixi a la serie, us prometo que per mi es la millor escena de tota la serie.

dimecres, 22 d’abril del 2009

SANT JORDI


Aquesta imatge ja ho diu tot, oi?. Sant Jordi també es amor, molt d'amor.

Encara que també crec que la diada de Sant Jordi, no seria res sense la rosa i el llibre.

A mi aquest any m'ha tocat la loteria, un llibre enviat per sorpresa de la meva filla Marta, amb una nota que em deia: Per la millor mare del mon" "T'estimo".

No es el llibre, que segur que m'agradarà moltissim, es el sentir que en mig de la foscor, s'ha obert una llum, una llum que avui només ha brillat per mi, i si la intenció era aquesta, doncs si, soc feliç, molt feliç.

Ep!!! no us descuideu de la Senyera eh? que aixó també fa Sant Jordi.

Diu la llegenda Catalana que en un poble anomenat Montblanc de la Conca de Barberà, vivia un drac terrrible que tenia aterroritzats a tots els vilatans i sel's hi menjava tots els animals.

Per tenir-lo content,cada any es sacrificava una persona del poble escollida per sorteig i s'entregava al drac.

Un dia la sort va tocar-li a la filla del Rei,que hauria mort si no arriva a apareixer un bell caballer amb armadura que es va enfrontar al drac i el va matar, i així va salvar a la Princesa.

Diu la tradició que de la sang bessada va neixer un roser de flors vermelles.

SOMNIS


Avui es Sant Jordi? si, crec que si, es hora doncs de sortir al carrer i sentir,Olors, colors, mirades, somriures....
Avui tots els sentits estàn a flor de pell,és el dia màgic en el que tot es possible, fins i tot, si tanco els ulls trobo que una mà em toca dolçament, obro els ulls somrient i esperant veure't devant meu, i et veig allà em fas un somriure, un petó als llabis suau, quasi només una caricia.

Llavors em desperto i estic sola, tu no hi ets, però encara puc continuar somniant, Sant Jordi no arrivarà fins demà, qui sap, potser el meu somni es faci realitat.

dijous, 16 d’abril del 2009

RECORDS.....

Avui he tornat a veure la pel·licula de la vida de'n RITCHIE VALENS, no em cansaria mai de veure.la, cada cop que me la miro m'agrada més.

Llàstima que ens deixes tant jove, amb tota una vida i una carrera musical per endevant que prometia moltissim.

A mi m'agraden totes les seves cançons, però no tinc cap dubte a l'hora de treiar-ne una. Ara tanqueu els ulls i escolteu...

SLEEP WALK



Quina maravella.

dissabte, 11 d’abril del 2009

LA SAETA



Aqui us deixo amb un magnific poema d'Antonio Machado musicat i interpretat magistralment per en Joan Manuel Serrat.

Crec que és un magnific tema per desitjar-vos una bona Setmana Santa, almenys jo l'he trobat adequat. A mi aquesta cançó em fa posar la pell de gallina cada cop que la sento.

Que tingueu dies feliços.

dimarts, 7 d’abril del 2009

AL CEL HI HA UNA ALTRE ESTRELLA


Ens ha deixat, una de les grans cantautores que hi ha hagut en aquest Pais.
La Mari trini. No ha pogut arrivar a portar a terme la despedida que ella desitjava i que feia temps que estava preparant.
Ara ja deu ser al cel, amb les seves estrelles, cantant i escrivint poemes, com sempre, sigui on sigui, per mi es un record entranyable, a mi les seves cançons, sempre m'emocionaven, mai em deixaven indiferent quan la veia cantant amb aquella passió.
Tant de bó alguna nit em caigui una estrella al meu jardi. Aquesta era la meva cançó preferida, i es amb la que vull despedir-me d'ella.

dissabte, 4 d’abril del 2009

PETITES COSES PERÒ QUE ET FAN VIURE

Arriva un moment a la teva vida, que ja creus que han passat totes les coses bones que t'havien de passar, creus que amb el temps i l'absencia de mica en mica de les persones estimades, ja no hi son, i ja no tornarà a passar mai més el tren.

Però sempre esperes amagat, sense que ningí se n'adoni, que tornin, i que et somriguin, i si no les trobes per molt que tu diguis que ja no les vols, t'amagues i vas plorant pels recons.

Però jo avui son afortunada, ha tornat una d'aquestes cosetes que et fan pessigolles al cor i et fan feliç, i et fan somriure i t'adones que sempre tornen, sempre hi seràn.

Avui a casa meva un ram de les meves flors preferides, les margarites, junt amb uns lliris liles, adornen el menjador dins d'un gerro.

Una petita cosa, podeu pensar, però per mi aquesta petita cosa que la meva filla ha triat amb molt d'amor, em fa tornar a la vida, em fa sentir que ha tornat el meu temps de roses.