TENDRESA I ESPERANÇA

Avui mirant la lete, he vist que anunciavan una pel·licula que no he vist encara però que jo crec que m'agradarà molt, la fan demà, no me la penso perdre.

M'han cridat l'atenció dues frases que surten a l'anunci i no vull deixar de fer una reflexió sobre el que volen dir.

El dolor es cura amb tendresa.

Nosaltres en tenim moltissim de dolor, però que diferent es quan tens algú que està al teu costat, enten el teu dolor i et dona la millor medicina que et pot donar ningú, la tendresa, amb tendresa fins i tot el pitjor dels dolors es suportable.

la desesperació es cura amb esperança.

També tenim molts moments de desesperació, moltissims, quan s'ajunta tot, el dolor, la falta de forces,la perdua de memoria, el vertigen, l'insomni, i sobre tot quan durant uns instants no et recordes del nom de les persones o de les coses, es molt facil caure en la desesperació.
Però jo crec encara, que aviat trobaràn alguna cosa per fer més suportable la nostra vida, encara tinc esperança, i aixó per sort em fa més portable la desesperació.

La pel·licula es LA VIDA SECRETA DE LES PARAULES i la cançó que posen de fons es la que us poso a continuació. Jo ja fa temps que us el vaig presentar perquè escoltessiu la seva maravellosa veu i lo bonic que es el que diu, ell es diu ANTHONY.

Aqui teniu la cançó

JA EN TINC 5.000

Ara acabo de mirar el contador del meu bloc, i he vist que ja tinc 5.041 visites.

Jo vaig començar per curiositat, per probar si sem donava bé, en fi, que mai m'hagues imaginat que el meu bloc seguis i seguis fins a cinc mil visites.

Us haig de donar les gracies a tots els que de tant en tant uns hi passeu i llegiu les coses que hi escric, coses de la vida, a vegades molt bones, a vegades normals i a vegades també dolentes.

També música, molta música tembé potser que a vegades us agradi i a vegades no, però el que hi poso a mi sempre m'agrada.

De mica en mica m'heu anat coneixent, heu omplert moltes vegades vuits que necessitava omplir, m'heu donar consells que sempre tinc en compte, encara que no sempre segueixi, m'heu consolat en moments dificils i sempre m'heu fet sentir que no estava sola, que algú m'escolta, que algú pensa en mi.

Per tot aixó, i per moltes coses més que no dic, GRÀCIES, moltes, moltes gràcies.

Un regal per vosaltres.

UN DOBLET DE LUXE

Ara fa molts dies que no poso música i molts més que no faig un doblet. Així que avui us en posaré un per disfrutar, ara mateix no se si en alguna entrada antiga us n'havia posat algún dels dos, es possible perquè m'agraden molt.

Aqui va la versió que fan APOCALIPTICA de la cancó de "NOTHING ELSE MATHERS" original de "METALICA" Escolteu-la bé, et fa posar la pell de gallina el que fan aquests nois només amb quatre violoncels. Jutge-ho vosaltres mateixos:

">ç

Aquesta és la original, aqui teniu un dels millors conjunts que he sentit mai, interpretant la mateixa cançó,composta per ells mateixos, es un plaer pels sentits escoltar-los.

Disfruteu-les.


">

ELS MES VENUTS

Avui va de llibres, ja que no hi ha rosa, parlaré de llibres, que per mi es un plaer, un llibre sempre em transporta,sempre em fa somniar.

Doncs us parlaré dels que diuen que s'han venut més:




1er. L'últim Patriarca de Najat El Hachmi

No us podeu imaginar el que m'agrada que aquest hagi sigut el més venut, conec la Najat des de que era petita, ella es de Vic, la meva Ciutat, és una persona fantàstica,i molt lluitadora, es bo que per fí reculli els fruits del seu treball i es reconegui la seva valua.



2on El juego del Angel de Carlos Ruiz Zafon


Aquest no us puc dir si l'exit es merescut o no, però us puc assegurar que el seu llibre anterior "La sombra del viento" és un dels millors llibrres que he llegit mai. Per tant estic convençuda que aquest no serà menos.

Jo els penso llegir tots dos, ja tinc ganes de tenir-los als dits i obril-los amb la il·lusió que fa començar un llibre nou. Quan els hagi llegit, us comento la meva opinió.

ATENCIO!!

COMENTARI AL MEU BLOC "PER SI US POT INTERESSAR"
Aquesta noia, la Gemma, m'ha fet arribar aquest comentari i com que es una informació que jo us havia proporcionat, sense saber que era fraudulenta, crec que haig de fer-vos arrivar el que ella em comenta.
Ho sento.

Em sap greu però tot això és mentida, aquest senyor no rebrà diners de enlloc ni existeix res de res al voltant d'ell, ho se per unes persones que conec i que acaben de ésser enganyades. Algunes d'aquestes persones havien deixat la feina davant les bones expectatives que presentava el que els hi oferia aquest senyor. Pregunteu per Jaume Guitart Oliva a l'ajuntament de Campdevànol. Em dic Gemma si voleu posar-vos en contacte amb mi el meu correu electrònic és: gmix2008@hotmail.es Sort a tots.

QUATRE ROSES

Ahir vaig rebre per mail el conte que escriu la meva filla cada més a una revista,(per cert, t'he robat el dibuix de la rosa es que es fantàstic) encara que sigui joiera, també es escriptora, li encanta escriure contes i ja te 2 llibres publicats.(perque no digui que no te padrins).
Doncs us comentava aixó, perquè en aquest últim relat explica com una noia es llevava cada matí, el dia de St. Jordi i trobava a la taula del menjador, quatre roses, les més boniques de la ciutat. El seu avi sempre n'havia comprat una per cada dona de casa, la seva dona, la seva filla i les seves 2 netes.
Aquesta part es autobiogràfica, aquest home era el meu pare, mentre ell va estar amb nosaltres mai no ens van faltar les roses ni res del que en fes il·lusió tenir, ens estimava amb tot el seu cor.
Des de que el meu pare no hi es, ja no ens llevem amb les quatre roses, però així es la vida, hem d'anar-la agafant com va venint, encara que ens costi moltissim, nosaltres encara som aqui i el cami continua, no ens podem quedar a la vorera, no ens portaria enlloc, i si continuem, qui sap, potser que en alguna curva tornem a trobar una il·lusió, una rosa, en fi, alguna cosa que ens fagi tornar somriure.
A mi, com a les meves filles el dia de Sant Jordi, ens agrada moltissim, a totes tres ens entusiasma passejarnos mirant llibres i anar-los fullejant,i sentir la olor de paper nou, es un plaer, que per sort comparteixo amb elles.
Aques bloc d'avui el dedico molt especialment al meu pare,perquè aquest any serà el quart que no ens pot comprar la rosa. Aquest any, papa, les quatre roses te les envio jo a tu:

La 1ª La mama t'estimarà sempre, et troba molt a faltar, però sen surt molt bé, n'estaries molt orgullos.

LA 2ª La teva filla, la teva nena, mai deixarà de portar-te al cor, sempre et trobarà a faltar, no oblidarà mai al seu pare,amic,company de jocs,la mà on agafar-se sempre. Però no pateixis, ara ja sap segur que sen sortirà.

la 3ª La teva neta gran, la Marta, no saps com sen recorda de tu,i com t'estima, ella ja sen ha sortit te una vida que és la que ella sempre havia volgut. Es una bona joiera, però quan treballa amb les seves eines al seu taller, sempre pensa en com ho hauries fet tu, en totes les coses que li vas ensenyar i que li han fet la vida més fàcil.

LA 4ª La teva neta petita, la nostre dolça Gemma, ella és com jo, li costa molt més resignar-se i pensar que mai més et podrà abraçar, però també n'estaries orgullos, es una dona forta, sap el que vol i lluita per aconseguir-ho. El dia que es converteixi oficialment en metge, tu seràs allà al seu costat, tot orgullos de la teva petita, perque ella sempre et porta al cor.

Aqui tens les teves quatre roses, amb amor, només per tu:



T'estimem fins al cel, on segur que reps el nostre missatge.

EL JUEGO DEL ANGEL

Ja el tenim aqui, per fi després de 7 anys treu un llibre nou, un llibre que te molta responsabilitat jo crec, perque després de La Sombra del Viento costarà llegir-lo sense fer comparacions i que passi una altre vegada com en la sombra del viento, que sense gaire publicitat, tan sols amb el boca a boca va assolir una xifra de vendes quasi imposible de somniar per qualsevol novelista 10.000.000 d'exemplars.
Be, amb aquest ja comença diferent, han fet una presentació com diuen en castellà "por todo lo alto" al Liceu, i aixó ja comporta que la primera edició que han fet de 1.000.000 d'exemplars es vengui amb pocs dies.
Llavors ja veurem, ja us ho explicaré, perque jo vaig disfrutar tant llegint La sombra del viento que quan el vaig acabar no podia agafar cap altre llibre, volia seguir allà als carrers de l'antiga Barcelona i conrinuar la historia, em va costar molt de treurel de la meva tauleta de nit.
Per aixó aquest també el vull, per tornar a saborejar la vida i la historia del barri gotic de Barcelona que a mi em te encisada, sempre que hi vaig descobreixo placetes i raconets on m'hi quedaria una estona només per sentir els sorolls de la vida en aquells llocs.
Ja us explicaré si la seva lectura m'ha agradat o m'ha defraudat, tot pot ser.
Per cert, Marta saps el llibre que estic llegint ara? "La invencion de la soledad" del teu estimadissim Paul Auster. Ja saps que sempre et deia que no podia llegir llibre seus perquè no m'enganxaven, eren massa filosofics.
Doncs, noia, deu ser que amb l'edat i el temps he anat canviant, o potser que ara estic en un estat que fa que necessiti més aquest tipus de lectura, perque ara m'encanta no hi ha ni una sola linea que tingui desperdici, m'ha enganxat des del primer mot. Ara entenc en Paul Auter i la teva devoció pels seus llibres.
M'ha costat, però tot te el seu temps, ara toca reflexionar molt i aquest llibre m'ajuda moltissim.

Que veus? Maravelles.....

Aixó és el que em passa cada cop que entro a la Web de MSO JOIES, hi trobo maravelles, i quasi cada dia hi ha peces noves i a més innovadores, no se com explicar-ho, especials, personals, que es nota que les ha fet ella.
Aquest anell que us he posat com a mostra, el trobo d'una bellesa impresionant, mires el tot en conjunt i es precios però mires la pedra i brilla amb llum propia, es un plaer pels meus ulls mirar i remirar el seu bloc, 18kt, i la seva web.
Com que les seves joies estàn inspirades en l'antic Egipte, crec que la frase del titol del bloc hi queda que ni pintada.
Pels que no ho coneixeu, és la frase que va dir el Sr. Howard Carter la primera vegada que va veure per una escletja els tresors de la tumba de TUTANKAMON.
Per acabar no puc deixar de dir que l'artista és la meva filla, la Marta, m'encanta presumir de filla i de totes les maravelles que surten de les seves mans.

MONA LISA

">

Altre vegada la música, espero que us agradi.
He trobat un montatge precios, per una cançó encara més preciosa interpretada per la veu suau i tendre de Nat King Cole, quin plaer escoltar-lo, no creieu?.
Fa molts anys que ens va deixar, però la seva veu ens acompanyarà sempre i ens farà somniar.

ES MOLT SENZILL

Costa molt por dir-ho, tant si ho sents com si no ho sents, però el problema es que la majoria de vegades ja ho donem per fet i no totes les persones ho intuieixen d'igual manera.

Estic parlant dels sentiments, es clar. Es curios com ja donem per fet que la gent que estimem ja ho sap i no cal anar dient a tothom que estimes el que sents per ells.

Jo us asseguro que si, que cal, que no sempre les persones tenim tant clar que ens estimen, que ens necessiten o que ens admiren, tot al contrari, a vegades creiem que un petó o una abraçada es fa de forma mecanica, per costum, que encara que tu estimis amb intensitat, no et corresponen, perque mai t'ho diuen i per descomptat, mai et sents admirat ni important a la vida de els teus estimats.

Jo vaig perdre el meu pare sense haver-li dit gaires cops que l'estimava, i pensava que ell ja ho savia, però la meva mare em va dir que no, que ell es pensava que no l'estimava prou. Aixó m'ha quedat gravat al cor per sempre i des de llavors els dic a totes les persones que estimo molt sovint el que sento per elles, quant necessaries son per mi, i mai deixo que res per petit e insignificant que sigui, ens separi o ens fagi estar allunyats. Us aconsello que feu el mateix, val més que us feu pesats per dir deu vegades t'estimo que no deixar-ho per un altre dia.

Jo estimo intensament a les meves filles i a la meva mare,no podria viure sense el seu contacte, sense tenir-les a prop, sense sentir la seva veu, en fi, que jo no soc jo, només estic feta a trocets de cada una de les persones que formen part de la meva vida, sense una d'aquestes persones, estic incomplerta.

Jo soc aire, només aire els meus signes son balança i bessons, tots dos son aire. Em costa no volar i tocar de peus a terra i afrontar les realitats, em costa mltissim.
Pero ahir vaig prometre a la meva filla que intentaria ser només jo, que intentaria no estar només feta de trocets d'amor, sinó que apart d'aixó tornaria a retrobarme amb el meu jo, el que era abans de que es moris el meu pare, el jo que les meves filles i la meva mare necessiten.

Ho intentaré amb totes les meves forces, jo acostumo a aconseguir el que em proposo, aixi que crec que aviat, o potser no tant aviat, no se, podràs tenir altra cop la mare, bona o malalta pero al cap i a la fi, la mare que es la que tu necessites ara i sempre.

Se'm trenca el cor quan penso quant faig patir a les persones que estimo quant em veuen ensorrada i ferida, us ho prometo, procuraré que no m'hagueu de veure aixi, però ara potser serà dificil, la malaltia potser em frenarà una mica. Us prometo que seguiré sent la lluitadora de sempre, però aquesta vegada no només per vosaltres, també per mi.

Us estimo fins al cel i tornar.


">">

Gràcies Marta

La Marta, avui m'ha fet escoltar aquesta maravellosa cançó. Lo més bonic es que volia que jo l'scoltes per posar-la al meu bloc, perque tornés a ser músical, com era quan vaig començar.

Es una cançó preciosa, Marta, no he trobat el video original pero aquest també m'ha agradat molt.

Pels que no la coneixeu i us interesa saber-ho, la cançó la canta una noia, Maria Mena, es diu "Just hold my" i les imatges son de "Final Fantasy", espero que us agradi.

Per tu, estimada Marta

">

AVUI REVISIÓ

Aquests dos mesos de l'any, abril i maig, cada any els passo una mica angoixada. Tinc tanta por.... intento fer veure que no passa res, però per dins estic feta un flam.
Avui he anat a fer-me la revisió anual del càncer de mama, analitiques, radiografies, mamografies, en fi mig mati a l'hospital i des d'avui fins el més que bé que tinc hora amb l'oncologa pels resultats, estic morta de por.
A vegades penso que no se com em prendria ara tornar a començar, tornar a lluitar. Encara que jo soc lluitadora, m'han passat moltes coses i ja no tinc la fortalesa que tenia fa 6 anys i l'altre vegada estava sana, ara estic feta una piltrafilla.
Avui ha vist per la tele, que ja administran cannabis als que fan Quimioterapia, ja és un pas endevant, ells no patiran com ho vaig fer jo.
També em va dir la meva filla (la mig metgesa) que ja tenen una vacuna pel càncer de l'uter, un altre pas endevant.Si tots els diners que s'han gastat en armes i en guerres els haguessin invertit en investigació medica, potser el càncer ja no seria mortal en cap dels cassos, potser els diabetics podrien viure com persones normals, sense tenir por a cada moment de caure en un coma, i segur que moltes de les nostres persones estimades que ja no hi son, encara les tindriem al nostre costat.
Quan de temps haurà de passar perquè els que tenen el control dels diners prenguin consciencia d'aixo?.
No tinc gaires esperances.

ELLA ES AIXI

He mirat les fotos que te la Marta, penjades al flickr del seu bloc, i he vist aquesta que m'ha fet riure i plorar al mateix temps, en fi, que m'ha omplert de tendresa.
Ella es així, la meva Marta,an mig de totes aquelles fotos grandiosament maques, on hi ha les seves joies, hi ha posat aquests dos pollets, perquè potser per ella també son una joia, uns records de quan era petita i sempre hi havia la mona amb pollets a casa.
Es així, tant senzilla, tant inocent, tant responsable, tant autentica, la miras i es tot el que veus, t'ho dona tot, no amaga mai res i sempre va de cara.
Que poques persones hi ha com ella.
Quan t'estimo Marta My Dear.

I VAN PASSANT

Demà dia 7 d'abril aquest chicotet ja arrivara a la trentena.
Fan mal oriol?. Jo crec que no cad any que puguis passar i passar-lo be fa un be infinit.
Per molts,molts,molts, anys i que els passem junts.
Una abraçada de les més fortes, i un petonas rei.

HAVIA DE PASSAR

Avui, després d'uns dies, bastants, de voler enganyar-me a mi mateixa, i pensar i fer creure a tothom que encara soc la mateixa, que encara puc amb tot, he hagut de claudicar, i plantar cara a la evidencia. NO PUC MÉS!!.

Aquest matí estava a la feina, on ja fa dies que estic desbordada fisica i emocionalment, per problemes que estan passant allà i per exces de feina, quan a mig matí he començat a marejarme, a tenir taquicardies, a tremolar.. en fi un seguit de simptomes que m'han espantat molt perquè jo ja he patit crisis d'angoixa i desmais. He pensat que no arrivaria al lloc on tenim la cafetera i els sucres, així com he pogut hi he arrivat, m'he pres un got d'aigua amb sucre i una pastilla (que sempre porto al bolso) per l'ansietat. Després m'he tancat al WC a plorar una estona.

Quan m'he vist amb cor, he tornat a sortir i m'he assegut a la meva taula i he continuat, que trist, ningú se n'ha adonat, i jo no soc propensa a comunicar-me, així doncs ha arrivat l'hora d'anar a dinar i he marxat.

A la tarde, com ja havia d'haver fet fa molts dies, m'he quedat a casa, i quan he telefonat per dir que no em trobava bé, el meu jefe no ho entenia, m'ha dit, pero que et passa?. Jo li he dit - que no t'has adonat que aquest matí em trobava malament?. M'ha contestat que prou feina tenia per ell mateix com per adonar-se del que passava al seu voltant. ah! i també he telefonat al metge al seu devant i ni tant sols ho ha sentit, o almenys aixó es el que ha dit.

Ah! i sobretot, demà al mati compto amb tu eh? hi ha molta feina, et necessito aqui.

Jo m'he limitat a respondre que faria el que el meu cos em demanes, per fi.

Avui m'he espantat, per fí m'he adonat que tant me fa la feina, els problemes que hi han allà i la gent que hi deixo, haig de pensar en mi i prou, perquè si no ho faig així, potser el meu cos un dia em dirà PROU!! i ja soc grandeta per adonarme de les senyals que m'està enviant ultimament per avisar-me.

Així que ja ho veieu, avui toca EL DESCONSOL, així es com em sento, però he decidit pensar en mi, tant me fa la feina, tant me fan els diners, ja me'n sortiré, ara, després de 53 anys, em toca a mi.