Ara, voldria tancar els ulls, estirarme en un lloc, on tot s'adaptes al meu cos, un lloc on pogués reposar. Estic tant cansada......
Estic cansada de caminar, sense anar a enlloc, de plorar per coses que no podré canviar mai, de estimar amb tanta intensitat, d'anar sempre al devant, obrint els camins pels altres, de no tenir una espatlla per arrepenjar el cap, quan ja no puc més, de no tenir una ma on agafarme quan les coses no ven bé....
Ja veieu, estic cansada de moltes coses, però del que estic més cansada, es precisament de començar cada dia de la meva vida cansada. Hi ha dies que per mi és un esforç sobrehumà llevarme i començar, una altre vegada un nou dia.
De totes maneres, jo no deixo que aquest cansament m'arrossegui. Intento fer tot el mateix que faria si estes bé. A vegades puc i a vegades no puc, va com va.
Encara em quedes 2 setmanes de vacances, o sigui que les aprofitaré a tope. Pero aixó per mi no vol dir que voltaré per tot arreu, agobiada amb maletes amunt i avall, no.
Jo les reposaré les vacances, és el que ara, em fa més falta.
Només em permetré anar un dia a la platja, a Sitges, per passar el dia amb tota la meva familia, el dimecres per celebrar el sant de la meva mare.
I després, altre cop reposar, per carregar piles.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada