Us vull dedicar a tots aquesta cançó, que encara que sembli que es una cançó per nens, quan l'escoltes bé, es pot aplicar a tothom, i seria un bon exercici escoltar-la i creuren's una mica el que diu aquesta lletra tant bonica.
Per mi tots els que em llegiu, i que em doneu ànims sempre que ho necessito,SOU SUPERS.
Ahir, com ja sabeu per la meva entrada anterior, va ser el meu aniversari, i avui com a regal d'aniversari, he rebut un burofax, per correu certificat, en el que l'empresa on jo treballo m'ha acomiadat, aixi, sense ni donar la cara, quanta inmoralitat hi ha al mon, oi?
Diuen que em despedeixen perquè no complia amb la feina que se m'havia encomanat, tindrà collons la cosa??, si fa 6 mesos que estic de baixa, quina feina no complia??.
Ah! aixó si, com que reconeixen que és un despido improcedent m'indemnitzen amb la quantitat corresponent al temps que fa que treballo allà.
Ara ho te tot el meu advocat, per mirar-ho i comptar si els diners que em donen son correctes.
Ja veieu, ara ja no estàs segur enlloc, el mercat laboral es una merda, ni amb una baixa laboral totalment justificada respecten als treballadors.
Avui fa 54 anys que vaig neixer, i com que era el dia de Santa Teresa d'Avila, les monges que feien d'infermeres a l'hospital on vaig neixer, vàren demanar a la meva padrina a veure si em podia posar Teresa, perquè vaig ser l'única nena que va neixer aquell dia. Inicilament m'havia de dir Montserrat, com la meva iaia, però el destí i les monges vàren fer que em digues Teresa, un nom precios pel meu gust. Ara em diuen diversos noms, Teresa, Mª. Teresa, Maite i fins i tot em diuen Campaneta, perquè, qui sap?, potser alguna fada va fer que tot l'Univers conspires perquè jo naixés aquell dia i em guanyes el nom. Així que, avui celebro el meu Sant, i el meu aniversari, tot junt, que carai, festa grossa. Per fer-me un regal a mi mateixa, avui posaré la meva cançó preferida, bé, potser com que tinc dues celebracions en posaré dues, les cançons més boniques del mon, per mi.
Apa, vinga,regaleu-me un somriure, escoltant i veient aquesta maravella, resulta tant fàcil.....
Un miracle com aquest només passa un cop a la vida, aquesta cançó on s'hi barregen un munt d'estils diferents units amb un gust exquisit pel gran Fredie Mercury,i interpretada magistralment per QUEEN.
Hola amics, he agafat prestat d'un bloc d'un amic amb un sentit de l'humor incansable aquest escrit, que a mi m'ha fet riure fins a perdre l'alé. ` Espero que us agradi:
Y tú, ....CAGANDO!!!
Arriba Pedro a casa seua, abans de l'hora acostumada de plegar del treball. La seua dona li diu ¿y qué hase llegando a esta hora? ¿te pasa argo? no, li contesta; lo que pasa é que ha habío un acsidente en er trabajo y nos han enviao toos a casa ¿Qué ha pasao? Pué que etábamo trabajando Juang y yo en un andamio en er quinto piso y a mí me dierong gana de ir de vientre, ¿ pero qué pasó? Pué yo me bajé y fuí ar retrete, cuado terminé, ar salir engcuengtro a too er mundo parao. Too etábang mirando hasia er lugá donde trabajábamo Juang y yo. Er andamio se había deplomao, y er pobre Juang, en medio d'iun sharco de sangre, denucáo, hesho una piltrafa!...pobre Juang! La gerensia ha supendío er trabajo por hoy y no ha mandáo too a casa. La dona es plany...¡pobre familia! El Pedro salte....¡NO,NO! La empresa se ha portáo muy bieng! De momento a la viuda le hang dáo un sheque por dosiento mil euro, y luego le pasaráng la pensiong mengsuá correpondiente! la dona, alça els braços i exclama........¡ Y TÚ.... CAGANDO! ¡qué degrásia Dió mío!
De fet, no es poden comparar, aquest Yesterday acustic interpretat magistralment pel meu estimat Paul, es una de les millors cançons que s'han fet mai. Veieu i escolteu:
Ara us vull posar una versió molt diferent a qualsevol que hagueu sentit mai d'aquesta cançó, la canta Pitingo, i jo no se ben bé perquè, però m'encanten totes les versions que he sentit d'aquest cantant, barregant el flamenco, a vegades el Soul i d'altres el goospel.
Jo no puc triar, el meu cor sempre serà d'en Paul, però també disfruto escoltant noves maneres de fer una música original i diferent.
Tota la veritat, passa per tres fasses: Primer és ridiculitzada (ningú sap més be aixó que el nostre colectiu) En segon lloc rep una violenta oposició (és tal com ems trobem ara els malalts de FM) En tercer lloc i finalment és acceptada com a evident ( aqui encara no hi hem arrivat)
Fins quan haurem de patir nosaltres, els malalts, les victimes inocents d'uns goberns i unes politiques que no volen veure la realitat ni tant sols quan la tenen devant dels ulls, quan la palpan cada dia a les consultes de molts metges, però d'una forma terriblement cruel ens neguen el dret a viure dignament.
Jo no ho accepto, jo em rebelo, no vull que m'obliguin a passar cada dia pel calvari d'haver-me de llevar i anar a fer una feina que soc incapaç de fer per molt que a mi m'agrado o jo la vulgui, perquè al cap d'un temps de malviure, només tingui ganes d'estar-me al llit o de morir-me, si aquesta és l'unica sortida al meu sofriment.
Ara encara em veig amb forces per lluitar, i ho vull fer fins que les forces m'acompanyin, espero que abans d'arrivar a l'apatia absoluta pugi veure els fruits de la nostre lluita.
Aqui teniu una petita mostra de diverses pel·licules, on se'l veu explendid en totes les imatges.
El meu actor preferit, em perdia en aquells ulls blaus, l'he anat seguint a mida que s'anava fent vell i carai, jo el seguia trobant molt guapo.
Hi ha ben poques persones que dedicant-se al mon del cinema o de l'espectacle, segueixin sent ells mateixos,i el Paul ho va aconseguir, conduint sempre la seva vida d'una forma discreta, intima, sense donar mai cap escandol i casat sempre amb la mateixa dona, a la que encara adorava.
Un record d'algunes de les teves pel·licules, Paul, i el meu més sincer homenatge.
Per mi segueixes sent el més guapo que ha passat pel cinema de tots els tems.
Ara fa dies que no us poso música, be, fa dies que no escric, però avui tinc la música al cap, com quasi sempre. Com viuria jo sense música?. Ara està sonant la nova cançó de Nena Daconte, jo la trobo preciosa, com totes les que canta aquesta noia amb veu d'Àngel.
També vull compartir amb vosaltres una cançó original de Giana Nanninni, però interpretada magnificament per SERGIO DALMA (potser soc jo que sempre mel miro amb bons ulls). Que deu tenir aquest noi que em roba el cor amb cada cançó?. Preciosa.
Aqui us vull ensenyar dues joies més de MSO joies. Aquest conjunt el trobo elegantissim i també hi te molt a veure que porta perles, i jo i les perles, tenim un feeling molt especial.
