Amic meu, germà, no saps quin dolor tant intens sento quan et veig patir d'aquesta manera, quan veig que la persona que comparteix la vida amb tu, no s'adona del tresor que te al costat i quan sento com plores desconsoladament i jo no puc fer res per ajudarte.
Jo se que soc l'unica persona que et queda amb qui pots comptar per compartir-ho tot, les alegries i els patiments, que tot i tenint familia, només pots ser tu mateix i desfogarte i plorar quan estàs amb mi. Per aixó em fa tant mal no poder estar al teu costat i agafar-te la ma i abraçar-te.
Jo t'estimo moltissim amic meu i no puc suportar veuret aixi.
Una vegada, ja fa molts anys, vaig resar perque Deu et deixes viure i sem emportes a mi. Ara, encara que jo no soc creient, i perquè se que tu ho ets molt, tornaré a resar perquè Deu et deslliuri d'aquest calvari que estàs passant.
">
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada