La amistad es un alma que habita en dos cuerpos;Un corazón que habita en dos almasAristótelesEncara no havia fet cap entrada dedicada als meus AMICS, i ho escric així en lletres grans perquè realment en tinc poquets, pero son molt grans amics
M'agradaría començar per la meva millor amiga, la Tiscar, crec que entre tots és l'única a qui puc aplicar les paraules tant maques d'Aristóteles, perque realment estem tant unides i el sentiment que tenim l'una envers l'altre es tant i tant intens que jo sento moltes vegades que tinc una part de la seva anima i que ella te una part de la meva. I per descomptat compartim el cor i els sentiments. Es molt curios perquè moltes vegades jo la truco i al mateix temps ella estava apunt d'agafar el telèfon per trucarme, crec que hi ha alguna cosa que no se explicar que ens uneix profundament i fa que a vegades ens poguem comunicar només amb el pensament.
Amb la Tiscar hem compartit al llarg dels anys de la nostre amistat, tantes coses, amors, desenganys, malalties, tristeses, alegries i tantes coses més que ens hem convertit en imprescindibles l'una per l'altre, hi ha un pilot de coses que jo només les he explicat a ella i un pilot que ella només em pot explicar a mi, quan estem juntes, podem ser com som sense amagar res i parlar obertament de TOT, que aixó es quasi impossible poder-ho fer amb ningú més
Per descomptat no cal que digui que l'estimo proofundament.
També tinc un altre amic, en Jaume, es un amic de l'infantesa, un amic entranyable que encara que ens veiem poc, cada vegada que ens retrobem es com si no hagues passat el temps i continuessim una conversa que vàrem deixar ahir per acabar
En Jaume es poeta, i a mi tots els seus poemes m'arrivan a l'anima, tots, es com si s'hagues ficat dins meu i estes escrivint el que jo sento, m'he llegit i rellegit els seus llibres tantes vegades que ja he perdut el compte, Pero no es conforma en escriure nomes, no, també canta, i canta amb una tendresa, amb un sentiment, i amb una veu tant bonica i profunda que set posa la pell de gallina. Per descomptat sempre que em passa alguna cosa, el tinc al meu costat, incondicionalment, per tot. No cal que us digui que també l'estimo i em sento afortunada de tenir-lo com amic.
Unes altres amigues que considero molt especials, i en parlo en plural, perquè sempre van juntes , fins i tot es diuen igual son les Montses. Elles també son fantastiques, no oblidaré mai que en el moment més triste de la meva vida, quan es va morir el meu pare, van estar alla tot el dia, al nostre costat, agafant-nos la ma, abraçant-nos quan ploravem i animant-nos amb alguna paraula graciosa per distendre l'ambient.
La Montse (una d'elles) va ser durant molts anys una companya de treball, ara ja fa temps que no treballem juntes, però l'amistat, el carinyo i el contacte encara continua. I l'altre Montse es la seva companya inseparable i sempre estan juntes, per tant, per mi totes dues son només una. Son unes persones amb un cor tant gran que no els cap al pit i em sento molt orgullosa de ser la seva amiga, les estimo tant.....
Una altre amiga estimada, es la Marisa, aqui ja no se com definir la nostre rel·lació, també era companya de treball, ara ja no ho es, pero ella te, no se 28 o 29 anys i jo 52, i us preguntareu, com han pogut conectar dues persones amb tanta diferència d'edad i tant diferents també en la forma de veure les coses, la vida en general, doncs us ho explicaré
Quan va començar a treballar amb nosaltres, no em va caure gens bé, perque feia cara de pocs amics i sempre estava seria i no parlava mai amb mi, la vaig prejutjar malament, perque de mica en mica quan vaig anar sentint com parlava de la seva familia, de com els estimava, com li brillaven els ulls quan parlava de la seva mare... en fi, que em vaig donar compte que m'havia equivocat, i vaig començar a parlar amb ella i tenir-hi un contacte més directe, al final quan la vaig coneixer de veriitat, quan em va obrir el seu cor, no us podeu imaginar tot el que hi te dins. Es una persona que estima i estima amb força i te tant d'amor per donar que la desborda, en canvi crec que no rep la recompensa per tot el que ella dona desinteresadament ( parlo de sentiments), i s'ho mereix, si hi ha un Deu,i es bo i ens estima tal com diuen, ella ara el necessita.
Pot ser que no fagi falta que ho digui, pero també l'estimo moltissim.
Aqui parlo dels més entranyables dels que fan que la paraula AMIC es pugui escriure en majuscules. Llavors tinc companys de feina, coneguts i perque no tambe alguns que es fan dir amics meus, però que no compleixen els requisits per que jo els hi consideri.
Ho sento molt pero jo els amics mel's vull triar i fins ara crec que he fet una bona tria.
Us deixo amb una cançó de'n Roberto Carlos,un gran cantant i compositor Brasiler que jo admiro des de fa molts anys, dedicada als amics, jo la robo preciosa
a veure si us agrada.
