No voldria res més ara, que sentir pau, sentir que ja no haig de lluitar més per ser feliç, sentir que ja estic on jo vull estar, sentir, sentir, sentir....
A la gent ens agrada sentir. Sigui el que sigui perque els nostres sentiments son la base de la nostre felicitat o la nostre desgràcia.
Actuem constantment en el nostre estat d'anim per cambiar.lo, per perseguir una ul·lusió o un somni i aixi mai aconseguim sentir el que volem sentir realment.
Som depresius, quan voldriem ser alegres.Som cobards, quan voldriem ser valents. Ens consumeixen sentiments com l'enveja, els gelos, la desesperança, l'angoixa. Ens sacsejan emocions imprevistes, fins i tot un sentiment tant tranquil com la calma, ens envaeix i tampoc ens satisfà.
Ens hauriem de fer una pregunta, Que fem amb els nostres sentiments?.
Principalment y per sobre de tot coneixels, coneixer fins a l'ultim racó de la nostre anima, a vegades no ho volem fer perquè ens fa por del que hi podem trobar.
Jo crec que aquest és l'unic secret, coneixen's a nosaltres mateixos completament i saber analitzar cada un dels nostres sentiments, quan surten a la llum per no precipitar-nos. Però aixó es impossible, la majoria de les vegades, surten amb tanta força que ens desmonten completament, som incapaços de controlar-los, ens desbordan.
Aixó passa amb sentiments tant intensos com l'amor, el desamor, el dol, etc.. n'hi han tants,com podem controlar-los?. Jo particularment, soc incapaç, a mi els sentiments sempre em desbordan. Es molt maco quan els sentiments son bonics, perquè els vius molt intensament. Però quan son dolorosos, destructius, llavors es insuportable, amb la intensitat que jo els visc, no es poden aguantar gaire temps.
Crec que necessito algú que em tregui l'entrellat del meu laberint sentimental.
No se on ho vaig llegir però hi ha un llibre que em sembla que parla d'aixó i que és diu, aixi, EL LABERINTO SENTIMENTAL. l'autor és José Antonio Marina. Jo mel penso comprar ara que estic de vacances, i si estic llegint dos llibres, n'hi puc afegir un altre, i anar fent, una mica d'aqui, una mica d'allà.
I vosaltres? com porteu aixó dels sentiments? els podeu controlar? si és així expliqueu-me con ho feu, perque a la meva vida no mano jo, sempre manen els meus sentiments i jo no se controlar-los.
2 comentaris:
Crec que l'objectiu no és deixar de sentir el que ja sents i que forma part de la teva manera de ser i de viure, sino saber que tu ets així i acceptar-ho. Saber que ets sensible i extreure'n tot allò positiu. No estar trist 10 dies per guanyar-te'n un de feliç sinó ser feliç tots els 10 dies. Creure amb tu i estar convençuda de qui ets i perquè. Sentir-te tu mateixa sense dependre dels altres, escoltar el que diu el teu cor a crits, perquè el que crida és que vol ser feliç. Per sentir el que vols només has d'adonar-te que ho tens al cor. Els sentiments els crea un mateix, surten de la nostra ànima i som nosaltres que els hi posem l'etiqueta de dolents o bons. Si el que vols és ser feliç només has d'adonar-te de que ja ho ets.
T'estimo.
No se si es possible fer aixó que tu em dius. Jo no tinc tant clar que els meus sentiments els pugui crear jo i encara menys que els pugui controlar.
I com que a mi m'agrada tenir-ho tot sota control (ja ho saps) és una lluita constant per veure que pot més si el meu control o els meus sentiments, i quasi sempre perd el control.
Però m'agrada saber com ho veus tu, veus? tu si que pots ser feliç, saps com fer-ho per trure de cada moment la millor part. M'agradaría ser com tu, carinyo, però jo ni ho soc.
Si et consola, però, pensar en tu i la Gemma o tenirvos a prop meu, si que em fa molt feliç, infinitament feliç.
Però, no t'espantis ara!! amb aixó no vull dir que et vull tenir sempre al meu costat, no, vull dir que només el simple fet de pensar amb vosaltres ja m'eixampla el cor.
Sou el millor, de bon troç, que m'ha passat a la vida.
Jo també t'estimo.
Publica un comentari a l'entrada