PAPA

Avui és Sant Ramón. Un mal dia per mi, el meu pare es deia Ramón i el dia del seu Sant, era tant feliç... com un nen petit.
El millor regal que li podiem fer era reunir-nos tots i anar-ho a celebrar, tots junts.
Encara està molt present a la meva vida, i els dies més senyalats, per mi son molt dificils.
Donaria la meva vida per fer-li un petó i una abraçada, encara que tinc molt present la seva olor, el contacte dels meus llavis amb la seva cara, el tacte dels seus cabells, aquells cabells blancs tant bonics, les seves mans, sempre fredes. Es com si fes una estona que l'acabs de veure i de desitjar-li bona nit.
A vegades sento a dir que amb el temps et vas oblidant de petits detalls com aquests i que fins i tot set va esborrant la seva cara.
A mi aixó no m'ha passat ni un sol dia des de que li vaig fer l'últim petó el 13 de Novembre de 2004. Dins meu encara és viu i ho serà sempre mentre jo visqui, el seu record fins a l'ultim detall, no s'esborrarà mai.
Per molts anys, papa, i com deies sempre tu, "que poguem fer semblants obres, amb els mateixos manobres".
T'estimo, papa i per anys que visqui sempre et trobaré a faltar al meu costat.>">

QUIN DIA

Avui, podriem dir que he tingut un d'aquells dies que s'haurien d'esborrar del calendari, uff... quin dia.

No us l'explicaré pas per pas, però així a grans trets us puc dir que des de 2/4 de 8 fins a les 7 de la tarde he tingut un dia estressant, al màxim.

Des de una revisió medica (a 2/4 de 8) fins un horari de feina de 10 hores, a tope, a tota marxa podriem dir, fins a discusions i mals rotllos a la feina, en fí que quan he plegat de treballar a les 7 de la tarde (avui em tocava plegar a 2/4 de 3) estava reventada, cansada, desanimada, en fí completament chofff.

Però quan he agafat el cotxe per anar cap a casa, ha començat a sonar una cançó,quina maravella, quan estava a mig camí de casa ja m'havien passat quasi tots els mals i tot el mal rotllo que duia a sobre.

La cançó de la que us parlo es "What a wonderful world", a mida que l'anava escoltant anava mirant al meu voltant i he començat a veure que tot era maravellos, quin cel mes bonic, quns parterres tant plens de boniques flors,quina sort poder viure on visc, on he nascut, com m'estimo la meva ciutat, quina sort que quan arrivaré a casa tindré la meva mare esperant-me i la podré abraçar i em reconfortarà. quina sort que tinc feina i que puc treballar en una feina que m'agrada, quina sort que tinc dues filles que m'estimen i es preocupen per mi, quina sort poder viure aquest moment, quina sort.... que maco m'ha semblat tot.

Quan he arrivat a casa estava de bon humor, i deixant a banda l'esgotament i el dolor, he pensat que estava bé, que m'agradava la meva vida, tal com és.

I per suposat tinc ganes que demá arrivi un altre dia, que sigui com sigui, serà maravellos poder-lo viure.

Escolteu-la, veureu les coses amb uns altres ulls, segur.

">

SANT TORNEMI

Avui ja he començat a treballar. S'han acabat les vacances.

De fet sempre ens queixem, quan treballem, no volem treballar.

Quan no tenim feina, volem treballar com sigui, del que sigui, només desitjem una feina.

Perquè som tant contradictoris? sempre volem el que no tenim i no volem el que tenim.

Seria un bon exercici pel nostre benestar, donar gràcies pel que tenim i no desitjar res que no poguem aconseguir.

Un exercici ben dificil, no creieu?

MORIR, CERTAMENT.

Tots donem per fet que tenim absolutament assumit que una dia o altre morirem. El cert és que tots diem que si, que ja sabem que hem de morir, però la realitat és que no ens ho creiem, només ho diem perquè pensem que a mesura d'anar-ho dient i pensant acabarem creient la dura realitat que no volem creure.

Crec que no aprendrem a viure fins que no aprenguem a morir.

Però amb aixó no vull dir que ens resignem a morir o que en tinguem ganes, sinó que la nostra ment i tots els nostres sentits estiguin preparats per saber que vol dir "morir" amb tota la inmensitat que aixó implica. I que un cop arribat aquest moment en que la mort per nosaltres ja sigui un fet assumit dins la nostra vida, llavors i només llavors, podrem viure lliurement, sense cap por a morir.

I per fí podrem començar a aprendre a viure.

Jo encara no ho he aconseguit.

UN PARENTESI

Faré un parentesi en les meves vacances per fer el post que faig cada setmana de doblets. Amb la diferència que aquesta setmana serà un trio, perque he trobat tres versions de la mateixa cançó que son tant bones totes tres que no n'he pogut posar només dues.Ja em direu que en penseu vosaltres.
La primera, és la de la persona que la va fer famosa, el gran FRANK SINATRA. Havía de començar per aquesta perquè és l'arrel i perquè la veu d'aquest magnific artista és sense cap mena de dubte la gran veu d'America.
>">

En segon lloc he trobat una versió d'un gran ARTISTA, així amb majuscules, perquè jo crec que de persones amb aquest gran talent sen troben molt poques. És el gran ROBBIE WILLIAMS.
>">

Finalment, una versió que em va robar el cor des de la primera nota, son uns cantants magnifics, amb unes veus que es imposible no admirar. Aqui teniu a aquests grans cantants que son uns dels meus idols IL DIVO.
>">

Disfruteu d'aquesta gran cançó.A veure si sou capaços de triar.

VACANCES

Faré uns dies de vacances del blog. Estic cansada, molt cansada.

A veure si unes vacances em tornen donar ganes d'escriure.

Tornaré aviat, o almenys aixó espero.

PD. no se si es llegeig el que està escrit a la sorra de la foto però diu:

He sortit un moment, però podeu deixar-me un missatge després del Bip....

FELICITATS 18kt

Aquesta és la imatge de la persona que des de fa un any, dia rera dia, ha anat buscant i actualitzant el blog dedicat a la joieria que tots coneixeu com:
18kt.blogspot.com

Felicitats Marta perquè, al cap d'un any de llegir cada dia el teu blog, fas que tots tinguem ganes de veure el que has posat avui i que cada cop ho trobem més interessant.

I finalment, deixeu-me presumir, aquesta joia de persona, és la meva filla Marta, de la que em sento molt orgullosa, perque tot el que ha aconseguit ha estat el fruit d'una dedicació i un treball constant. El blog és només el seu reflexe de treball i tenacitat.

Felicitats, reina, i que per molts anys més.

ESTIMADISSIM AMIC

Amic meu, germà, no saps quin dolor tant intens sento quan et veig patir d'aquesta manera, quan veig que la persona que comparteix la vida amb tu, no s'adona del tresor que te al costat i quan sento com plores desconsoladament i jo no puc fer res per ajudarte.

Jo se que soc l'unica persona que et queda amb qui pots comptar per compartir-ho tot, les alegries i els patiments, que tot i tenint familia, només pots ser tu mateix i desfogarte i plorar quan estàs amb mi. Per aixó em fa tant mal no poder estar al teu costat i agafar-te la ma i abraçar-te.

Jo t'estimo moltissim amic meu i no puc suportar veuret aixi.

Una vegada, ja fa molts anys, vaig resar perque Deu et deixes viure i sem emportes a mi. Ara, encara que jo no soc creient, i perquè se que tu ho ets molt, tornaré a resar perquè Deu et deslliuri d'aquest calvari que estàs passant.
">

DESITJOS

Avui, buscant entre els llibres, he trobat un escrit maravellos de Victor Hugo, que la meva filla Marta ens va fer un any per Nadal, en lloc de la felicitació de sempre.
Es un escrit molt llarg, i no el transcriuré tot, però si un trocet, el final.
Espero que us agradi.

"Et desitjo que acariciïs un gat, tiris una pedra a un riu i escoltis el silenci de l'albada, perquè seràs feliç amb no res.
Desitjo també que plantis una llavor, per petita que sigui i que l'acompanyis en el seu creixement, per tal que descobreixis de quantes vides està fet un arbre.
Et desitjo també que tinguis diners, perquè és necessari per pràctic. I que almenys una vegada a l'any en posis una part devant teu i diguis "Aixó és meu", nómés perquè quedi clar qui és l'amo de qui.
Et desitjo que cap dels teus somnis es mori, però que si en mor algun, puguis plorar sense lamentar-te de no haver fet el màxim possible. I deseguida alçar la mirada i tornar a començar.
Si totes aquestes coses t'ariben a passar, no tinc res més a desitjarte."

-Victor Hugo-

L'escrit sencer és molt maco, ja us l'aniré posant a trocets.
Jo si que tinc alguna cosa més per desitjar-vos.
" Us desitjo que sigueu feliços, i que us n'adoneu mentre ho sou. Que no fagi falta que la vida us arrebati alguna cosa molt estimada, per adonar-vos de quant significava a la vostra vida. Que viviu cada dia com que sigui l'ultim, gaudin plenament de tot i de tothom que teniu al vostre voltant"

-Maite Oms-

LLORANDO

Aquest post el dedico a les meves filles.

Se que només sentir el primer acord es posaran a plorar. Quan varen veure la pel·licula "MULHOLLAND DRIVE" a més de disfrutar d'una excelent pel·licula, aquesta part en que aquesta noia canta a capela el "Llorando" (Crying), ens va fer posar a totes la pell de gallina. Es impresionant, es perfecte. Només heu d'escoltar-la i veureu com no us enganyo.
Si no heu vist la pel·licula, a que espereu? imaginau-vos si només un trocet es així, com serà la pel·licula sencera.
Us la recomano.

TENS UN CLAVELL PER MI?

>">
Si algú te un clavell per mi, ara potser el necessito. Ahir pensava que avui obriria la finestra i veuria un sol brillant només per mi, però no ha estat així.

Avui per mi, continua estant nuvol, no es el meu dia perfecte, que diguem.

Ni tant sols he pogut sortir de casa,no se si mai acabaré de fer-me a la idea que la meva vida ha canviat.

He volgut fer netega del pis, perquè he cregut que podia i quan he acabat, quasi no podia ni caminar, he hagut d'anar-men al llit quasi tota la tarde.

Aixó no hauria de passar-me ja, jo hauria de tenir molt clar que puc fer i que no puc fer, però no es així, i continuament torno a fer com si no passes res i la torno a cagar. Espero que el temps jugui al meu favor i a base de anar-me entrebancant n'aprengui.

Aixó que diuen que l'home és l'animal que mai s'entrebanca amb la mateixa pedra, es mentida, la meva pedra ja la tinc gastada de tants cops que li he donat.

Bé, a veure si amb el clavell que estic segura que algú m'enviarà, em canvia una mica l'anim, perquè avui el tinc de vacances.

VIURE

Una de les meves frases preferides la va escriure el Ilustre Dr. Gregorio Marañon, i diu així:

"Vivir, no és solo existir, sinó existir y crear, saber gozar y sufrir y no dormir sin soñar, descansar, és empezar a morir."

Crec que és una filosofia bastant bona, però dificil de posar a la practica, almenys per mi, encara que m'agradaria.
De moment tinc masses dies que prefereixo descansar, i molt poquets que quan dormo somnio.
Existeixo, si, però a vegades només aixo. Però m'agradaria crear, bé de fet podriem dir que aixó ja ho he fet.
Tinc dues filles de les que em puc sentir molt orgullosa, i crec que aixó te molt a veure amb la creació, almenys de la seva forma de ser.
I per últim saber gaudir i patir, es molt dificil, de gaudir en sap tothom, no costa gaire gaudir de la vida, quan tot et ve de cara, però quan set gira d'esquena i toca patir, llavors, ho intento, però també em canso i defalleixo a vegades.
Ho sento, avui tinc un dia una mica xooof!, ja m'enteneu.
Potser demà quan obri la finestra, lluirà un sol ben bonic per mi.
Bona nit a tots, i espero que fins demà.

RES MÉS IMPORTA

">
Un dia parlant a casa dels doblets que poso al meu blog, i demanant opinió de que hi podria posar, el meu gendre, en Carles,em va aconsellar "Notihin else mathers".
Jo inmediatament vaig pensar en Metallica i Lucy silvas, però en Carles em va dir que ni pensar-ho!!. Com podia ni tant sols plantejar-m'ho?.
A mi, la veritat es que m'agrada la versió de la Lucie Silvas, però avui buscant he començat per Metallica i quan he sentit aquestes dues versions de Metallica, no podia comparar-los amb ningú més. Hauria set un sacrilegi. Es tant bona aquesta cançó, que només la poden cantar d'aquesta forma tant magistral ells mateixos.
Però també podre fer el doblet. He trobat una versió de Metallica acompanyats d'una orquestra sinfonica, que també és magnifica.
Així que deleiteu-vos, disfruteu. Aqui us presento a Metallica versus Metallica.
Per descomptat, que aquest post va dedicat especialment a en Carles.
">

LA NOIA DE LA PERLA

MIREU, GAUDIU DE LES DUES IMATGES, COMPAREU, I SI US ES POSSIBLE TRIEU-NE UNA


La imatge de l'esquerra, és una pintura d'un dels més grans pintors que hi ha hagut mai (parlant sempre dels meus gustos).

Johannes Vermeer,és un pintor Holandes, considerat un dels més importants de l'edad d'or de la pintura Holandesa.(1.632-1.675)

Mentre va viure, mai sel va considerar com un dels mes grans, tot al contrari, va viure d'una forma una mica precaria, encara que mai li va faltar la feina, doncs pintava dones de la alta societat Holandesa.
Però era tant perfeccionista que produia molt pocs quadres, i per aquest motiu no va ser mai ric. A la seva mort, va deixar a la seva viuda 11 fills i un pilot de deutes.

No va ser fins l'any 1.866 que degut a una exposició que va orgnitzar un critic d'art, la seva reputació va creixer moltissim, sobre tot per el seu ingeni al utilitzar l'us i el tractament de la llum.

Ara toca parlar de "La noia de la Perla", un dels quadres que el va fer més famos. Mireu, quina cara, quina mirada, quina delicadesa es despren d'aquesta pintura.

I ara mireu l'altre imatge (de la dreta) es l'actriu Scarlet Johanson, que fa de protagonista a la pel·licula que es va fer de la novela de Tracy Chevalier.

No podien triar cap altre noia que estes a l'altura de la imatge que reflexa aquest maravellos quadre. Es extremadament preciosa i el més important, te aquesta llum a la mirada com la noia del quadre.

Jo he llegit el llibre i he vist la pel·licula. Us recomano les dues coses, però si n'heu de triar una trieu el llibre.

UNA FRASE

Avui, en un lloc on no m'esperava, he llegit una frase que m'ha cridat molt l'atenció.

Es molt bonica, però jo no me l'acabo de creure, almenys a mi les coses mai m'han anat així.

La frase diu:

"Si veritablement desitges una cosa, l'univers sencer conspira per a què la puguis aconseguir"

Em diuen, les persones que em coneixen, que no tinc prou fe en les coses i per aixó no les aconsegueixo. Be doncs ara, despres de llegir la frase, hi posaré tota la meva fe, i vull creure que passarà el que jo vull que passi.

No us penseu, no es rés de l'altre mon el que jo vull, però per mi és molt important.

Demà ja us diré si ho he aconseguit. Espero que aquesta nit tot l'univers conspiri per mi.

Bona nit, i petons per tothom que em llegeixi.

AVUI HE VIST EL MAR

Holaaaa!!!

Ja torno a ser a casa, però avui he anat a passar el dia a Sitges, que bonic és, Deu meu!!

Hem passat un dia fantàstic tota la familia, perque avui hem celebrat el sant de la meva mare, i quin lloc millor que Sitges per passar un dia rodo?.

Bé, ja he vist el mar, ja he sentit la olor que fa l'aigua salada, ja tinc les piles carregades per una temporadeta.

INSIEME - JUNTS

">
Us presento la "MINA" una de les més grans de la canço Italiana i de rebot també una de les grans de tots els temps.

Aquesta dona amb aquesta veu prodigiosa i amb aquesta manera tant particular que té de cantar, va revolucionar la cançó Italiana, allà pels 6o. Va triomfar (com no podia ser d'una altre manera) i al cap d'uns anys es va retirar i es va recloure en una finca que te a Italia, on, sense fallar ni una sola vegada, ens fa el regal als seus admiradors de gravar al seu estudi i treure al mercat un nou disc cada any.

La cançó que he posat, és una de les meves preferides, encara que se que en te de més bones, però aquesta la primera vegada que la vaig, sentir ja me la vaig fer meva.

En Italià es titula "Ensieme" la versió española es titula "Juntos"

Yo no te conozco
Nada se de ti
Pero se que has canviado,
para siempre mi vivir

En tu pensamiento, ayer yo naci
por eso estamos hoy muy juntos

No se que sera,ni que durarà
Aunque solo sea un dia de mi vida
Pero un dia que no se olvida
i este dia hermoso, yo lo habré
pasado junto a ti

Yo te amo y te amaré
y te lo doy para siempre si tu lo queres
Juntos, juntos
Tu conmigo yo contigo para siempre
Juntos para siempre

Yo no te concozco
nada se de ti
mas se que has cambiado
para siempre mi vivir


Aunque mi vida solo dure un dia
yo se que vale la pena
Y aunque solo sea un dia
yo lo habre pasado junto a ti.

Muy juntos, tu conmigo, yo contigo

MUY JUNTOS

OLVIDO

Aquest poema de J.L.Borges, és un dels meus preferits, potser és una mica trist, però es tant bonic.

A vegades (més de les que voldria) jo em sento com descriu el poema, que te dues parts. Jo només us escriure la primera. La segona m'estimo més guardarme-la només per mi.

Ya no es mágico el mundo. Te han dejado.
Ya no compartirás la clara luna
ni los lentos jardines. Ya no hay una
luna que no sea espejo del pasado,

cristal de soledad, sol de agonias.
Adiós las mutuas manos y las sienes
que acercaba el amor. Hoy solo tienes
la fiel memoria y los desiertos días.

Nadie pierde (repites vagamente)
sino lo que no tiene y no ha tenido
nunca pero no basta ser valiente

Para aprender el arte del olvido.
Un simbolo, una rosa, te desgarra
y te puede matar una guitarra.

NOTRE DAME DE PARIS

">
Vaig tenir el privilegi de veure en directe aquest músical. A mi m'agraden moltissim els musicals i n'he vist bastants, però cap li arriva a la sola de les sabates a aquesta maravella.

Vaig estar asseguda en aquell teatre, però només era el meu cos es que seia. Jo en el moment que es varen apagar els llums i es va il·luminar l'escenari, ja no hi era, era allà, al mig de les llums, de la música, envoltada de totes aquestes magnifiques veus que em vàren fer posar la pell de gallina i que em vàren transportar com per art de màgia, al mon de Notre Dame, al costat den Gringoire, L'Esmeralda, en Quasimodo, i vaig disfrutar, vaig plorar. En fí que és un músical que puc dir que realment m'ha marcat. No l'oblidaré mai.

Ara tinc el CD i el porto posat al cotxe moltes vegades i encara quan el sento el meu cor batega més depressa i canto i ploro amb ells.

No us perdeu cap de les dues cançons que us he posat, però la primera, quan en Quasimodo perd l'Esmeralda, es una maravella. Com m'agradaria que algú m'estimes com en Quasimodo estima a la Esmeralda.....

Per si li interesa a algú, l'autor de totés les cançons d'aquest músical és en RICARDO COCCIANTE, un gran músic que jo admiro moltissim, algún dia us posaré alguna cançó cantada per ell mateix.

">

AVUI ESTIC CANSADA

Ara, voldria tancar els ulls, estirarme en un lloc, on tot s'adaptes al meu cos, un lloc on pogués reposar. Estic tant cansada......

Estic cansada de caminar, sense anar a enlloc, de plorar per coses que no podré canviar mai, de estimar amb tanta intensitat, d'anar sempre al devant, obrint els camins pels altres, de no tenir una espatlla per arrepenjar el cap, quan ja no puc més, de no tenir una ma on agafarme quan les coses no ven bé....

Ja veieu, estic cansada de moltes coses, però del que estic més cansada, es precisament de començar cada dia de la meva vida cansada. Hi ha dies que per mi és un esforç sobrehumà llevarme i començar, una altre vegada un nou dia.

De totes maneres, jo no deixo que aquest cansament m'arrossegui. Intento fer tot el mateix que faria si estes bé. A vegades puc i a vegades no puc, va com va.

Encara em quedes 2 setmanes de vacances, o sigui que les aprofitaré a tope. Pero aixó per mi no vol dir que voltaré per tot arreu, agobiada amb maletes amunt i avall, no.

Jo les reposaré les vacances, és el que ara, em fa més falta.

Només em permetré anar un dia a la platja, a Sitges, per passar el dia amb tota la meva familia, el dimecres per celebrar el sant de la meva mare.

I després, altre cop reposar, per carregar piles.

I UNA CANÇÓ

LOVE ME TENDER

">

Es un gran plaer deixar-te acariciar per la veu del REI. L'Elvis és el gran mite que per molt que passi el temps, la gent seguirà escoltant i seguirà cantant.

No podia faltar al meu blog, també és un dels cantants que admiro i que no deixaria mai d'escoltar.

Aquest post el dedico especialment a la meva filla Gemma, perquè se que aquesta cançó li agrada moltissim.

T'estimo, preciosa.

AVUI, UN POEMA

ESCLAT DE VIDA PRESENT

En aquesta hora confosa
en què un costat m'està rient
i en l'altre tot em plora,
sento el desitg de fugir
i del camí no ser a la vora,
endinsar-me en el bosc
i perdre'm enmig de l'ombra.
El meu cap que s'omple i crida
del que passa res no entén,
sap d'un mon que gira i gira
i veu un mort que està naixent
amb un gran desig de vida;
encara és fosc i està plovent
però l'albada ja sospira.
Mentida o veritat,
el record no em fa cap nosa
i en la fosca del passat
avui no hi trobo cap cosa,
acompanyant el sentiment
només i queda una rosa
que me l'ha deixada el vent.

Jaume Marin

Espero que us agradi aquest poema, del meu amic Jaume, altre vegada, es que m'agrada tant que els seus versos acompanyin totes les meves hores....

Desitjo que també puguin acompanyar les vostres.

LAS DE LA INTUICION

">

No me preguntes más por mi
si ya sabes cual es la respuesta,
desde el momento en que te vi
sé a lo que voy
yo me propongo ser de ti
una victima casi perfecta
yo me propongo ser de tí
un volcan o el amor talvez
es un Mal común
Y asi como ves,estoy viva aun
será cuestion de suerte y...

Creo que empiezo a entender
(despacio, despacio comienzo a entender)
Nos deseabamos desde antes de nacer
(te siento, te siento, te siento estremecer)
tengo el presentimiento de que empieza la acción
(adentro, adentro te vas quedando)
y las mujeres somos las de la intuición.
Asi, estoy dispuesta a todo

Yo te propongo un desliz
un error convertido en acierto
yo me propongo ser de ti
un volcan o el amor talvez
es un mal Común
y asi como ves
estoy viva aun...

Será cuestion de suerte y...

Creo que empiezo a entender
(despacio, despacio comienzo a entender)
Nos deseabamos desde antes de nacer
(te siento, te siento, te siento estremecer)
tengo el presentimiento de que empieza la acción
(adentro, adentro,te vas quedando)
y las mujeres somos las de la intuición.

Asi, estoy dispuesta a todo


Creo que empiezo a entender
(despacio, despacio comienzo a entender)
Nos deseabamos desde antes de nacer
(te siento, te siento, te siento estremecer)
tengo el presentimiento de que empieza la acción
(adentro, adentro, te vas quedando)
y las mujeres somos las de la intuición.

...Las de la intuición...

Mireu, no se que te aquesta cantant, des de la primera vegada que la vaig veure i la vaig sentir cantar, em vaig enamorar de la seva veu i de totes les seves cançons. M'encanta aquesta última que ha tret.

Pel que es veu, no només m'agrada a mi, esta arrasant per tot arreu.

Realment, les dones sempre som molt més intuitives, sempre.

Us he posat el video i la lletra perquè entengueu ben bé el que explica en aquesta cançó. Una vegada una persona em va dir que potser ens hauriem de deixar portar més per les emocions, i que si un no s'expresa, doncs no s'entera. Es aixi..... si.

Apa, disfruteu-la!!!!

CONTINUARA........

Fa uns quants dies, vaig passar una mica de batxe, bé més o menys un sotrac. El cert és que suposo que m'he d'anar acostumant a que la meva vida estigui plena de batxes.

Es el primer que em van dir tots els especialistes que m'han visitat, quan em vàren diagnosticar la Fibromialgia, que primer de tot i inevitablement m'hauría de concienciar que tinc aquesta malaltia i la tindré tota la vida i que haig d'aprendre a viure amb ella.

Els que em coneixeu, ja sabeu quant em costa a mi resignarme. Sempre em surt la vena lluitadora, i ara lluito amb molins de vent (més o menys com el Quixot)que mai podré vencer, per molt que m'hi enfronti.

Aixó em fa viure amb una mica d'angoixa, i m'he tornat una mica irracional, a vegades.

Tinc molt clar, que és un tema que només jo el puc resoldre, però m'està costant moltissim, perque jo no em vull fer a la idea que estic malalta, no,i no ho vull estar. Ja veieu, aqui comença la meva lluita. En lloc de dir que no vull estar malalta, haig de dir que sé que estic malalta,però que no permetré que la malaltia em guanyi el pols, que jo lluitaré, però no contra ella, sino al seu favor. Només si arrivo a aquest punt, podré dir que he guanyat. Penseu que per mi, es molt dificil.

En aquest camí que estic començant, m'ajuda moltissim escriure el que sento en aquest blog, moltissim, no us ho podeu pas imaginar. I jo, tonta de mi, en lloc de agraïr que em llegiu i us agradi i em torneu llegir l'endemá, em poso tontissima i us dic que plego perquè no em deixeu comentaris. Us demano disculpes a tots, i us agraeixo que de tant en tant em llegiu, i que de tant en tant m'escriviu. Ningú ha d'estar obligat a fer res que no vulgui fer, només faltaría.

Així que, ja ho sabeu, jo continuaré escrivint, a vegades poc, a vegades, quan estigui més nerviosa més, però no espero respostes,al cap i a la fi el blog és per mi una terapia que m'ha anat de perles per treure de dintre meu molts fantasmes que hi portava feia molt temps i que no podia treurem de sobre.

La meva filla, Marta m'ha fet veure tot el que us estic explicant, i té tota la raó.
Jo escric perquè em dona la gana, doncs perquè tinc d'exigir als altres que escriguin per força al meu blog?.

Perdoneu, i gràcies per tenir tanta paciencia amb mi.

DES DE QUE NO ET TINC AMB MI

">

Aqui teniu el doblet d'aquesta setmana, una cançó preciosa i maravellosament interpretada per els Skyliners, que son els que la van fer famosa allà pels anys 70.

Molt més endevant, la torneu tenir interpretada aquesta vegada per els fantàstics, inimitables, GUNS N'ROSES. Potser a algún de vosaltres no us agradi aquest conjunt, pero a mi em te fascinada l'Axel Rose, m'encanta sentir la seva veu.

Feu-me cas, i escolteu també la versió que be al darrera, és fantàstica, encara li dona més qualitat a la canço.
">

A que heu disfrutat??? Jo si, molt.

Dedicada a tots els que ja no estàn al meu costat.

ENTRE ELS MEUS RECORDS

">

Ara ja tocava música, i qui millor que la gran dama de les balades LUZ CASAL.

Soc una gran admiradora d'aquesta dona que amb les seves cançons sempre aconsegueix tocar aquella fibra que et fa sentir tantes emocions.

També m'agrada el tema de la cançó,quan em sento malament, em reconforta mirar enrrera i tornar als meus records, quan era una nena petita i tot em feia feliç.
I també retrobar alguna cosa de les que vaig perdre durant el camí.

I, com diu ella, si les llagrimes tornen, em feràn més forta.

Que maca és aquesta balada.

ELS SENTIMENTS

No voldria res més ara, que sentir pau, sentir que ja no haig de lluitar més per ser feliç, sentir que ja estic on jo vull estar, sentir, sentir, sentir....

A la gent ens agrada sentir. Sigui el que sigui perque els nostres sentiments son la base de la nostre felicitat o la nostre desgràcia.

Actuem constantment en el nostre estat d'anim per cambiar.lo, per perseguir una ul·lusió o un somni i aixi mai aconseguim sentir el que volem sentir realment.

Som depresius, quan voldriem ser alegres.Som cobards, quan voldriem ser valents. Ens consumeixen sentiments com l'enveja, els gelos, la desesperança, l'angoixa. Ens sacsejan emocions imprevistes, fins i tot un sentiment tant tranquil com la calma, ens envaeix i tampoc ens satisfà.

Ens hauriem de fer una pregunta, Que fem amb els nostres sentiments?.

Principalment y per sobre de tot coneixels, coneixer fins a l'ultim racó de la nostre anima, a vegades no ho volem fer perquè ens fa por del que hi podem trobar.

Jo crec que aquest és l'unic secret, coneixen's a nosaltres mateixos completament i saber analitzar cada un dels nostres sentiments, quan surten a la llum per no precipitar-nos. Però aixó es impossible, la majoria de les vegades, surten amb tanta força que ens desmonten completament, som incapaços de controlar-los, ens desbordan.

Aixó passa amb sentiments tant intensos com l'amor, el desamor, el dol, etc.. n'hi han tants,com podem controlar-los?. Jo particularment, soc incapaç, a mi els sentiments sempre em desbordan. Es molt maco quan els sentiments son bonics, perquè els vius molt intensament. Però quan son dolorosos, destructius, llavors es insuportable, amb la intensitat que jo els visc, no es poden aguantar gaire temps.

Crec que necessito algú que em tregui l'entrellat del meu laberint sentimental.

No se on ho vaig llegir però hi ha un llibre que em sembla que parla d'aixó i que és diu, aixi, EL LABERINTO SENTIMENTAL. l'autor és José Antonio Marina. Jo mel penso comprar ara que estic de vacances, i si estic llegint dos llibres, n'hi puc afegir un altre, i anar fent, una mica d'aqui, una mica d'allà.

I vosaltres? com porteu aixó dels sentiments? els podeu controlar? si és així expliqueu-me con ho feu, perque a la meva vida no mano jo, sempre manen els meus sentiments i jo no se controlar-los.

EL MILLOR SEMPRE ES A PROP TEU

Moltes vegades, ens sembla que hem d'anar molt lluny per trobar alguna cosa que ens falta, algúna cosa que ens es imprescindible per viure, o tant sols alguna cosa que pugui millorar la nostra forma de viure.

Jo crec que la majoria de nosaltres busquem una cosa que no ens fa cap falta, i que si miressim bé, ens n'adonariem que podem viure igual o molt millor sense trobarla.

No necessariament ha de ser algo material, potser hi haurà algú, que cregui que millorarà es seu estatus social, o algú que creu que al lloc on està se li ha fet petit, i no es dona compte de l'important que és tot el que l'envolta. També podria ser que algú perseguis un somni, pero que cada vegada que l'aconsegueix s'adona que ja no és important.

Verdaderament podria anomenar moltes maneres de fugir, de correr buscant una meta que no existeix, però, no cal totes acaven igual, tornant a casa.

Hi havia un home que era molt pobre, i una nit va somniar que hi havia un tresor i que éll travessava mars i muntanyes per aconseguir-lo, tenia pistes, més o menys sabia per on havia d'anar a buscar el seu tresor. Però cada lloc on arribava, li deien que no era allà, que probés al poble del costat, i així va viatjar quasi per tot el mon.

Un dia va trobar un home, que semblava un vagabund, es van fer amics i van recorre molts llocs junts. al final van arrivar a la fí del mon,(ushuaia) allà on la terra s'acava i ja comencen els glaciars. L'home pobre es va posar a plorar i el seu company li va demanar perque plorava.

.-Es que he corregut tot el mon i no he estat capáç de trobar el tresor que faria que la meva familia no visqués en la pobresa que viu ara.

.- No ploris més, escolta, jo tinc el mapa per arrivar on tu vols anar i tinc marcat exactament on és el tresor que tu busques.

.-I perquè m'ho dones a mi? tu no el vols? ni una petita part?

.- No, aquest tresor és només per tu.

.- Oh! gràcies, t'estaré agraït eternament.

I l'home pobre es va posar en cami, va tornar a travessar el mon y el que li semblava més curios és que cada cop, aquell mapa el portava més a prop de casa seva.
Fins que el va trobar, el lloc on estava marcat que hi havia el tresor, era a casa seva mateix, sota la pica de l'aigua. Allà hi va trobar una bossa amb tot l'or que havia estat buscant.

Si un fixeu be en l'historia aixó us demostra que el verdader tresor el tenim a casa, al costat, i no és l'or ni res material, és tot l'amor, la dedicació, la paciencia que cada dia ens demostren les persones estimades.

El verdader tresor, no l'has d'anar a buscar lluny de casa, el tenim sempre al nostre voltant, però, no ho sabem apreciar.

Es una historia que fa reflexionar i espero que també ajudi a algú a adonar-se del tresor que te a casa i que mai s'adona de que hi és.

EM SEMBLA QUE PLEGO

Fa uns quants dies que vaig penjant entrades i ningú en fa ni més ni menys.

Potser jo en faig moltes, però es que estic de vacances i m'aburreixo una mica, i em distrec buscant coses que a mi m'agraden i ho vaig editant per compartir-ho amb tothom que ho llegeixi.

Es clar, el motiu de fer tot aixó, es compartir opinions, veure i contestar comentaris, no se, sentir que no estic escribint només per mi,pero sento que a ningú l'importa gens el que jo escric, perquè si fos així, suposo que algú deixaria algun comentari. Només en trobo algún de tant en tant, suposo que per sortir del pas.

Be, ara que ja m'he desfogat, us deixo que gaudiu de les vacances. Sobretot no us hi canseu gaire!!!

LA VIDA ES BELLA

Buon Giorno Principessa!!

Així, és com saludava cada cop que es trobaven el protagonista de la pel·licula i la dona dels seus somnis, que més tard, es va convertir en la seva dona.

No podria amb cap paraula , transmetre tot el que em va fer sentir aquesta pel·licula.

No crec que hi hagi cap pare en tot el mon, que sigui capaç de fer tot el que va fer el nostre protagonista per salvar al seu fill i fer-li creure que tot era un joc, només perque no patis.... quina maravella de persona. Voleu dir que n'hi han així?. Jo crec que no.

I tot el que fà per enamorar a la seva "Principessa", Completament maravellos. I com no sen podia enamorar d'una persona així?

En fí, que l'entrada és per recomanar-hos aquesta pel·licula, i perquè aneu agafant un bon gust de boca us posaré la banda sonora, cantada per la Noa i en Miguel Bosé i amb imatges de la pel·licula, que al tornar-les a veure m'han fet plorar.

">

LA REINA DE LA NIT

">
LA FLAUTA MÀGICA

Aquesta Opera d'en Mozzart és la meva preferida, be, potser també perque l'he vist tantes vegades i es clar, cada cop que la veus vas apreciant més detalls que t'havien passat per alt.

Al teatre, en directe l'he vist 2 cops i realment, així és com l'he disfrutat més, es maravellos tenir tota l'escenografia devant teu y sentir la veu de "La reina de la nit" de tant a prop. Jo vaig disfrutar moltissim, una experiencia que repetiria.

La cançó que us he posat és la meva preferida.La que canta la Lluna, "La reina de la nit" Encara que el meu personatge preferit és en "Papageno". No podria ser d'una altre manera. Ell és el qui dona tota la vida i tota la gràcia a l'Obra.

PER LA MEVA PRINCESA

Princesa

(Joan Manuel Serrat)


Tú no, princesa, tú no.
Tú eres distinta.
No eres como las demás
chicas del barrio.
Así los hombres te miran
como te miran.
Así murmura envidioso
el vecindario.

Tú no, princesa. Tú no.
Tú eres la rosa
que fue a nacer entre cardos
como revancha
a un arrabal despiadado
en donde el día
se ocupa de echar por tierra
toda esperanza.

Tú no has de ver consumida,
cómo la vida
pasó de largo,
maltratada y mal querida,
sin ver cumplida
ni una promesa,
le dice mientras
cepilla el pelo
de su princesa.

Tú no, princesa, tú no.
Tú no has nacido
para pasar las fatigas
que yo pasé
sacándole el dobladillo
a un miserable
salario que no alcanza
a fin de mes.

Tú no, princesa, tú no.
Por Dios lo juro:
tú no andarás de rodillas
fregando pisos,
no acabarás hecha un zarrio
como tu madre,
cansada de quitar mierda
y de parir hijos.

Tú saldrás de esta cochambre
de muertos de hambre.
Ya me imagino
la cara de las vecinas
cuando aparezcas
en limusina
a por esta vieja
le dice mientras
cepilla el pelo
de su princesa.

Tú no, princesa, tú no:
Vuelve temprano...
Y la sigue un paso atrás
hasta la calle,
planchándole con la palma
de la mano
una arruga que el vestido
le hace en el talle.

Y, como quien ve a la Virgen
subir al cielo,
la ve alejarse
camino a su primer casting
para un anuncio
en televisión.
La nena vale,
la nena estudia
danza moderna
y declamación.

Marta, carinyo, no fa falta que digui que te la dedico a tu, només a tu. M'hauria agradat posar-hi el video, però no l'he trobat i la música sola no se com s'agrega al blog.

Aquesta cançó, quan la Marta i jo la vàrem sentir per prinmera vegada, no ens podiem creure com aquest home, podia estar explicant els nostres sentiments, d'una manera que només una mare i una filla poden sentir. Realment ens hi vàrem sentir molt identificades.

Recordo que a la Marta, no li agradava gaire en Serrat, però va ser sentir Princesa i se li va posar la pell de gallina.

Quina sensibilitat tant impresionant que te aquest home, que es sap posar a la pell de qualsevol persona i cantar o recitar exactament el que aquesta persona sent.

Marta, t'estimo.

LIBRA

"El equilibrado.

Agrada a todo el que lo conoce. Su amor es único. Muy divertido, encantador.

Inteligente, romántico, transparente, sincero y dulce.Atractivo.

Tiene un encanto único. Es una de las personas MAS PROTECTORAS que conocerás.

Muy fuerte de espiritu, excelente amante. Muy analitico y decidido.

Pronostica cosas.

Pero no lo quieras nunca de enemigo, pués podrias terminar llorando."

Un amic de la feina, en Marius, em va enviar aquest mail on més o menys diuen com son les persones segons el seu signe.

Normalment posen xorrades, però es que quan vaig llegir el meu, vaig quedar sense paraules, descriuen a una persona que puc ser jo en totos els aspectes, és una passada.

Us ho escric aqui, perque a més de acertar-ho, em deixan molt bé, jejejeje.

O no?

BOIG PER TU

">
Aquesta va amb dedicatoria.

Artur, se que t'agrada moltisim aquesta cançó, i segons tu tant es qui o que va provocar aquuest encert, jo si que ho se, Artur, ja t'ho vaig explicar.

En Carles i en Pep la van compodre una nit de lluna plena, una lluna tant bonica que els va enamorar. i per aixó li van compondre aquesta cançó. Ells la van dedicar a la lluna, ara, jo te la dedico a tú, tu pots dedicarla a qui vulguis.

Espero que trobis la teva lluna brillant i puguis cantar aquesta cançó, pensant en ella.

Bona nit anonim, que els angels t'acompanyin.

CONVERSACIONES CON DIOS

Aquest és el titol del llibre que ara estic llegint, be, de fet n'estic llegint dos l'altre es "El psicoanalista". Son dos llibres fantàstics i de molt bon combinar.

Però avui us volia parlar de Conversaciones con Dios. M'el va recomanar la meva filla, Marta, i jo sempre faig cas de el seu criteri a l'hora de recomanarme un llibre, perquè sap molt bé el que m'agrada llegir.

Jo al principi era una mica reticent a llegir un llibre així, aixó de conversar amb Deu...en fi que podriem dir que no destaco per la meva fe, i que no crec que realment hi hagi un Deu com el que m'han venut fins ara.

La Marta, però, va insistir i em va dir que aquest llibre era diferent, que m'aniria bé llegir-lo ara, en el moment en que em trobo. Fins i tot va anar a la llibreria que comprem sempre, que son coneguts de tota la vida i el va encarregar a nom meu, per tant, l'havia de llegir.

I si, el vaig anar a buscar i ara l'estic saborejant, és la paraula que més el pot definir.El vaig llegint de mica en mica intercalant l'altre llibre, que m'apasiona. Hi ha trossos que potser son una mica filosòfics, pero n'hi ha d'altres que et regiren completament la teva manera de veure les coses i de veure a Deu.

Jo vaig marcant i subrratllant els troços que més m'agraden i avui en compartire un amb vosaltres, si us be de gust, es clar.

"No podeis conoceros a vosotros mismos en vuestra grandeza a menos que- y hasta que-seais conscientes de vuestra pequeñez, No podeis experimentar lo que vosotros llamais importante, a menos que tambien paseis por conocer lo insignificante.

Llevado a sus últimas consecuencias logicas, no podeis experimentaros a vosotros mismos como lo que sois, hasta que os hayáis enfrentado a lo que no sois"

Us recomano el llibre, hi ha fragments que et fan pensar que segurament has viscut fins ara, sense saber ben bé qui ets, on vas,amb qui hi vols anar, en fí com vols ser realment i quina vida vols viure.

AVUI UN DOBLET DE LUXE

">Apa, que avui no em podeu dir que no disfrutareu escoltant aquest gran grup QUEEN, per mi un dels millors de la historia musical de tots els temps.

Aquesta cançó m'agrada particularment, encara que no se si en podria triar una de sola, però aquesta dic que m'agrada particularment perquè també la va cantar al concert que van fer en record d'en Freddie un altre dels meus cantants preferits,GEORGE MICHAEL,genial, una gran estrella. Encara que li agradi molt buscar raons, segurament perquè així es parla més d'ell i la publicitat li surt gratuita, no en sap ni res,i mireu que n'arriva a ser de guapo....(opinió molt personal)

Ja veureu que encara que l'original es fantàstica, la d'en George, no te desperdici, a més crec que és l'unica persona que podia arrivar als tons vocals que tenia en Freddie.

Apa, trieu.... a veure si podeu.
">

DE MICA EN MICA

">
Fa uns dies, el meu amic Artur (l'anonim)em va dir que tenia dues cançons preferides d'en Serrat, Paraules d'amor i La Tieta.

Avui us en poso una que molta gent no coneix, i que, tot i que a mi m'agraden totes les cançons d'en Serrat, és la meva preferida. Es diu "De mica en mica".

Quan la vaig sentir per primera vegada, jo era quasi una nena, però ja em va robar el cor, i des de llavors no se si podria contar les vegades que l'he escoltat, crec que no, moltissimes.....

M'agradaría que l'escoltessi-ho. I ja em direu que us ha semblat.

UN REGAL MOLT ESPECIAL

Avui, ja ho veie-ho, no puc dormir i com que escriure és la meva distracció favorita doncs, us explicaré una historia molt bonica i molt tendra, a mi em va emocionar tant, que vaig plorar.

Hi havia una familia, els pares i una nena petita que es deia estel.
Aquell any havia estat un any molt dificil per la familia, el pare es va quedar sense feina i la mare no podia treballar perquè estava malalta.

El fet, és que s'acostavan les festes de Nadal i a l'Estel li feien tanta il·lusió, cada cop que sortien de casa no podien fer ni un pas, sense que es pares a mirar aparadors de joguines, que maques que eren les nines.- Mira papa, aquesta camina sola!! i la del costat, pot parlar i tot!!. Jo escriuré una carta molt llarga aquest any al reis.

El pare al tornar a casa, li va explicar a la seva dona, que la nena volia totes aquelles joguines i que perquè no tingues cap disgust el dia de reis, el millor era explicar-li com estava la situació a casa i qui eren en realitat els reis. I van acordar explicar-li amb molt de tacte, per no ferir-la, però molt clarament, perquè entengués com estavan les coses a casa.

L'endemà, quan l'Estel va tornar de col·legi, es van asseure tots tres a la taula de la cuina i li van dir que volien parlar amb ella, que li havian d'explicar algunes coses que potser la posarien trista, però no volien continuar dient-li mentides.

Mira filla -va començar el pare- ja veus que fa dies que estic a casa amb vosaltres i no vaig a treballar, perque no tinc feina, i prou que en busco, però no hi ha manera. La mare intenta portar algún diner a casa per menjar fent alguna feina esporadica, però ja saps que no està gaire be i no pot treballar gaire. La realitat és que no ens n'estem sortint gaire bé. Ara ben just mengem i no ens queden diners per res més.

Estel, amor meu -va dir-li la mare- sabem que has fet una carta als reis molt llarga i que et fa il·lusió que et portin tot el que has demanat, pero, filla meva, els reis a les cases pobres no poden fer miracles, saps? perque som nosaltres, el pare i jo els teus reis, i ja veus que aquest any no et podrem comprar res. No saps quin mal em fa el cor d'haver-te de dir aixó.

L'Estel, els va dir .- espereu un moment que vaig a l'habitació a buscar una cosa.-

Uns moments més tard es va presentar amb la carta que havia escrit als reis i els la va llegir:
Estimats reis mags:
Com que se que podeu fer màgia i concedir-me tot el que us demani us faré una llista de coses que vull que em porteu:

1.- La salud de la meva mare, ara està sempre triste i quasi no riu mai, feu que aixó sigui possible.
2.- Un treball per el meu pare, des de que no te feina pateix tant per nosaltres que ja no és el mateix, ja no juguem, no riem junts. Siusplau, feu que aixó també sigui possible.
3.-Feu que torni la felicitat a casa, és el millor regal que em podeu fer.

PD.- No em porteu cap nina ni cap joguina, no em farien il·lusió ni podria jugar amb elles sabent que per una nina els meus pares potser estaràn uns dies sense menjar.

Els pares, plorant van abraçar a la seva filla (només tenia 5 anys) i li varen dir que,quan tinguessin diners li recompensarian pels regals que s'haria de perdre ara.

Va arrivar el dia de Nadal, i quan es van llevar tots, a sota l'arbre hi habien dues capcetes. Els pares es van extranyar moltissim, perquè ells no habian comprat res.

L'Estel els va agafar i en va donar una al pare i una a la mare, estavan molt ben embolicades i amb un llaç precios i l'Estel estava tant il·lusionada i nerviosa.

.- Au va!!! obriu ja els meus regals

Primer el va obrir el pare i quan va haver tret el llaç i la tapa de la capsa, va veure que a dins no hi havia res. Despres sense dir res el va obrir la mare i, el mateix, la capsa era buida.

.-Estel carinyo - va dir el seu pare- a dins no hi ha res,la capsa o el llaç potser son els regals?

.- No,No, pare tanqueu la capsa deseguida que s'escaparan tots els petons que hi ha a dintre, i n'hi ha moltissims eh?. M'he passat tota la setmana omplint-les de petons fins que ja no ni cabian més. Quan estigueu tristos, l'obriu una miqueta i tindreu uns quants petons meus, per reconfortar-hos.

Fixeu-vos que n'es de facil fer el millor regal del mon, sense diners i amb molt d'amor. Jo personalment,estic convençuda que és aquesta mena de tendresa la que jo vull a la meva vida.

Un gran exemple a seguir. i una gran lliço que ens dona una menuda de tan sols 5 anys.

EN UN INSTANT

En un instant, pots passar de la tristesa a la felicitat, del amor al desamor, dels plors al somriure, i una infinitat de coses més, fins a arrivar el moment de passar de la vida a la mort.

Avui he tingut un dia així, com a consequencia de la mort de la mare d'una amiga, he passat unes hores molt baixes, però ara he rellegit el meu blog i m'ha fet adonar que hi ha molta gent que està al meu costat, i inclús havia fet una entrada una mica triste, però l'he tret, no ho vull, no vull estar tant triste i no vull transmetre a tots els que veig que m'estimeu aquesta tristesa.

Ara ja estic molt millor, tot m'ha ajudat una mica, però sobre tot les coses que em deixeu escrites al meu blog, m'ha agradat rellegir-ho i m'ha animat moltissim.

A més avui el meu amic Anonim, m'ha tornat a escriure després de molts dies i ho ha fet amb unes paraules tant boniques....

Així que, ja veieu, gràcies a tots vosaltres que constantment m'animeu, avui he pogut esborrar la tristesa i somriure de nou.

GRÀCIES A TOTS!!!, us estimo.

COME ON EILEEN

">

Aquesta la dedico a la Gemma.

Se que li encanta aquesta cançó i particularment aquest video.

Jo personalment trobo que és una bonica historia i una gran cançó de la decada prodigiosa dels 80. Estic d'acord amb la meva filla Gemma, aquesta cançó te alguna cosa especial, no sabria dir que és, però quan l'escoltes una vegada et queda gravada per sempre, no se... t'arriva al cor.

VACANCES!!!!!!!

Per fi!!!!!!, a partir d'aquest migdia a la 1,3O ja estic oficialament de vacances.

Quines ganes en tenia, ja. Els últims dies abans de vacances sembla que tothom s'hagi tornat boig, que s'hagi d'acabar el mon, carai, només son tres setmanetes de res...

Ara tindré temps per tot i per tothom,podré dormir fins que em vingui de gust. podré anar on vulgui a l'hora que vulgui. I també podré anar a fer el café amb els meus amics a l'hora que vulgui.

Per tant, tothom que vulgui anar a fer un cafetó amb mi, només m'ha de trucar i ja hi podem ser.

LA BLANCA SUBUR

Sitges, la blanca Subur, quina maravella de ciutat, i quants records em porta.

Per mi és un lloc entranyable perquè quan era petita cada estiu anavem a passar uns dies de vacances amb els meus pares a Sitges.

Allà vaig viure alguns dels dies més feliços de la meva vida, fins i tot em vaig enamorar, un amor d'aquells d'adolescent, tant bonic. Va durar uns quants estius que ens trobavem allà per Vacances i varem ser molt feliços.

Cada vegada que torno a Sitges ( que es sovint) encara la veig igual de bonica, no ha canviat, encara continua sent per mi un lloc on es pot tocar el cel, si estires prou la mà.

Aquest any segurament hi anire el dia 15, perque tindrè la meva filla allà de vacances i hi aniré a passar el dia amb ella.

Ja en tinc ganes, ja sembla que senti l'olor del mar i el soroll de les onades arrivant a la platja, molt d'hora al mati, quan a la platja no hi ha ningú, només el mar, el cel i jo.

BONA NIT

Quina nit més maca, res, només us vull desitjar una bona nit a tots els que encara esteu aqui llegint el que jo escric.

Només aixó, bona nit i fins demà, espero que hi torneu a ser. Sense vosaltres aquest blog no seria possible.

Ja us trobo a faltar.... així que demà, us vull veure a tots aqui, encara que sigui un petit comentari.

Molts petons a tots.

SHE (ELLA)

>
Aquesta cançó, que forma part de la pel·licula Nothing Hill, em va enamorar al moment de sentir-la.

La maravellosa veu d'Elvis Costello, cantant, combinat amb l'incomparable somriure que te la Julia Roberts i la mirada plena d'amor de'n Hug Grant, van fer que sortis del cine, plorant i reient a l'hora.

Ho sento, soc molt romantica i tendre i crec que amb una mirada es poden transmetre un munt de coses.... que no cales les paraules.

Ara, aquesta cançó o una altre igual d'emotiva si que cal, en qualsevol moment que vulguis dir a una altre persona que tot el teu mon és ell o ella, poses una cançó, us mireu, us acosteu, i no fa falta res més amb una mirada i una caricia ja està tot entés.

No creieu que aixó seria maravellos?? jo si.

AVUI, ES NOMÉS AVUI

Em va bé, molt bé, tenir aquest blog per poder anar escribint totes les coses que sento i que em passen. Jo que normalment soc una persona reservada i bastant introvertida, si no ho escric aqui, no se com treure-m'ho de dins.

Fins ara només podia explicar-li tot a la meva millor amiga, una per l'altre som com un balsam quan ens passan coses que ens fan patir. Però ella tampoc hi es sempre, com tampoc jo hi soc sempre per ella, totes dues tenim la nostra familia i la nostra vida, i encara que ens telefonem molt, no sempre la puc tenir al costat perquè m'ajudi.

Ara fa uns dies que no estic gaire bé, tinc alguns problemes a la feina, més que problemes, és una incertesa de no saber que passarà i com es solucionarà. I es clar, jo sempre pateixo i m'imagino un pilot de coses que segurament no passaràn mai.

També estic molt inquieta, molt neguitosa, no se ben bé perquè, suposo que una cosa porta l'altre.

M'agradaría poder compartir moltes coses amb una persona que m'escoltés i m'entengués i així la carrega sería molt més portable.

A vegades somnio que no estic sola, i sento aquella sensació tant.... no se, que no es pot explicar, la sensació que tens quan algú et dona la mà, una cosa tant senzilla com aquesta, però que implica que no camines sola i que veus el camí que et queda per recorrer, molt més planer.

I com que tot aixó, em fa patir i em fa posar triste i de mal humor, no ho vull.

Que se'n vagin els somnis, que s'envagi el patir pel que passarà.

Perque, senzillament avui, només es avui, no vull mirar cap al passat, és massa doloròs i tampoc vull mirar cap al futur, és massa incert.

Vull viure cada dia, amb el que tinc, amb el que m'està passant avui, i disfrutar-ho o plorar, segons el que em passi. Espero poder riure molt més que no plorar, però el que vull tenir molt clar és que el que visqui avui, ho vull viure intensament, com si demà no existeixi.

Per aconseguir aixó, hauré de passar un aprenentatge, que tenint en compte les coses que jo he viscut, ja estic més o menys a mig curs. Ara la meva filosofia ja és bastant així, però una cosa és dir-ho i l'altre, molt diferent fer-ho.

Per aconseguir-ho encara m'haig d'entrenar molt, però jo soc tossuda, ho aconseguiré, segur.

Espero que els que m'estimeu, m'ajudeu una mica a portar-ho a terme.