EL MILLOR SEMPRE ES A PROP TEU

Moltes vegades, ens sembla que hem d'anar molt lluny per trobar alguna cosa que ens falta, algúna cosa que ens es imprescindible per viure, o tant sols alguna cosa que pugui millorar la nostra forma de viure.

Jo crec que la majoria de nosaltres busquem una cosa que no ens fa cap falta, i que si miressim bé, ens n'adonariem que podem viure igual o molt millor sense trobarla.

No necessariament ha de ser algo material, potser hi haurà algú, que cregui que millorarà es seu estatus social, o algú que creu que al lloc on està se li ha fet petit, i no es dona compte de l'important que és tot el que l'envolta. També podria ser que algú perseguis un somni, pero que cada vegada que l'aconsegueix s'adona que ja no és important.

Verdaderament podria anomenar moltes maneres de fugir, de correr buscant una meta que no existeix, però, no cal totes acaven igual, tornant a casa.

Hi havia un home que era molt pobre, i una nit va somniar que hi havia un tresor i que éll travessava mars i muntanyes per aconseguir-lo, tenia pistes, més o menys sabia per on havia d'anar a buscar el seu tresor. Però cada lloc on arribava, li deien que no era allà, que probés al poble del costat, i així va viatjar quasi per tot el mon.

Un dia va trobar un home, que semblava un vagabund, es van fer amics i van recorre molts llocs junts. al final van arrivar a la fí del mon,(ushuaia) allà on la terra s'acava i ja comencen els glaciars. L'home pobre es va posar a plorar i el seu company li va demanar perque plorava.

.-Es que he corregut tot el mon i no he estat capáç de trobar el tresor que faria que la meva familia no visqués en la pobresa que viu ara.

.- No ploris més, escolta, jo tinc el mapa per arrivar on tu vols anar i tinc marcat exactament on és el tresor que tu busques.

.-I perquè m'ho dones a mi? tu no el vols? ni una petita part?

.- No, aquest tresor és només per tu.

.- Oh! gràcies, t'estaré agraït eternament.

I l'home pobre es va posar en cami, va tornar a travessar el mon y el que li semblava més curios és que cada cop, aquell mapa el portava més a prop de casa seva.
Fins que el va trobar, el lloc on estava marcat que hi havia el tresor, era a casa seva mateix, sota la pica de l'aigua. Allà hi va trobar una bossa amb tot l'or que havia estat buscant.

Si un fixeu be en l'historia aixó us demostra que el verdader tresor el tenim a casa, al costat, i no és l'or ni res material, és tot l'amor, la dedicació, la paciencia que cada dia ens demostren les persones estimades.

El verdader tresor, no l'has d'anar a buscar lluny de casa, el tenim sempre al nostre voltant, però, no ho sabem apreciar.

Es una historia que fa reflexionar i espero que també ajudi a algú a adonar-se del tresor que te a casa i que mai s'adona de que hi és.