Avui, ja ho veie-ho, no puc dormir i com que escriure és la meva distracció favorita doncs, us explicaré una historia molt bonica i molt tendra, a mi em va emocionar tant, que vaig plorar.
Hi havia una familia, els pares i una nena petita que es deia estel.
Aquell any havia estat un any molt dificil per la familia, el pare es va quedar sense feina i la mare no podia treballar perquè estava malalta.
El fet, és que s'acostavan les festes de Nadal i a l'Estel li feien tanta il·lusió, cada cop que sortien de casa no podien fer ni un pas, sense que es pares a mirar aparadors de joguines, que maques que eren les nines.- Mira papa, aquesta camina sola!! i la del costat, pot parlar i tot!!. Jo escriuré una carta molt llarga aquest any al reis.
El pare al tornar a casa, li va explicar a la seva dona, que la nena volia totes aquelles joguines i que perquè no tingues cap disgust el dia de reis, el millor era explicar-li com estava la situació a casa i qui eren en realitat els reis. I van acordar explicar-li amb molt de tacte, per no ferir-la, però molt clarament, perquè entengués com estavan les coses a casa.
L'endemà, quan l'Estel va tornar de col·legi, es van asseure tots tres a la taula de la cuina i li van dir que volien parlar amb ella, que li havian d'explicar algunes coses que potser la posarien trista, però no volien continuar dient-li mentides.
Mira filla -va començar el pare- ja veus que fa dies que estic a casa amb vosaltres i no vaig a treballar, perque no tinc feina, i prou que en busco, però no hi ha manera. La mare intenta portar algún diner a casa per menjar fent alguna feina esporadica, però ja saps que no està gaire be i no pot treballar gaire. La realitat és que no ens n'estem sortint gaire bé. Ara ben just mengem i no ens queden diners per res més.
Estel, amor meu -va dir-li la mare- sabem que has fet una carta als reis molt llarga i que et fa il·lusió que et portin tot el que has demanat, pero, filla meva, els reis a les cases pobres no poden fer miracles, saps? perque som nosaltres, el pare i jo els teus reis, i ja veus que aquest any no et podrem comprar res. No saps quin mal em fa el cor d'haver-te de dir aixó.
L'Estel, els va dir .- espereu un moment que vaig a l'habitació a buscar una cosa.-
Uns moments més tard es va presentar amb la carta que havia escrit als reis i els la va llegir:
Estimats reis mags:
Com que se que podeu fer màgia i concedir-me tot el que us demani us faré una llista de coses que vull que em porteu:
1.- La salud de la meva mare, ara està sempre triste i quasi no riu mai, feu que aixó sigui possible.
2.- Un treball per el meu pare, des de que no te feina pateix tant per nosaltres que ja no és el mateix, ja no juguem, no riem junts. Siusplau, feu que aixó també sigui possible.
3.-Feu que torni la felicitat a casa, és el millor regal que em podeu fer.
PD.- No em porteu cap nina ni cap joguina, no em farien il·lusió ni podria jugar amb elles sabent que per una nina els meus pares potser estaràn uns dies sense menjar.
Els pares, plorant van abraçar a la seva filla (només tenia 5 anys) i li varen dir que,quan tinguessin diners li recompensarian pels regals que s'haria de perdre ara.
Va arrivar el dia de Nadal, i quan es van llevar tots, a sota l'arbre hi habien dues capcetes. Els pares es van extranyar moltissim, perquè ells no habian comprat res.
L'Estel els va agafar i en va donar una al pare i una a la mare, estavan molt ben embolicades i amb un llaç precios i l'Estel estava tant il·lusionada i nerviosa.
.- Au va!!! obriu ja els meus regals
Primer el va obrir el pare i quan va haver tret el llaç i la tapa de la capsa, va veure que a dins no hi havia res. Despres sense dir res el va obrir la mare i, el mateix, la capsa era buida.
.-Estel carinyo - va dir el seu pare- a dins no hi ha res,la capsa o el llaç potser son els regals?
.- No,No, pare tanqueu la capsa deseguida que s'escaparan tots els petons que hi ha a dintre, i n'hi ha moltissims eh?. M'he passat tota la setmana omplint-les de petons fins que ja no ni cabian més. Quan estigueu tristos, l'obriu una miqueta i tindreu uns quants petons meus, per reconfortar-hos.
Fixeu-vos que n'es de facil fer el millor regal del mon, sense diners i amb molt d'amor. Jo personalment,estic convençuda que és aquesta mena de tendresa la que jo vull a la meva vida.
Un gran exemple a seguir. i una gran lliço que ens dona una menuda de tan sols 5 anys.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada