dilluns, 31 de desembre del 2007

FELIÇ ANY 2008



US DESITJO A TOTS UNA BONA ENTRADA D'ANY I UN MOLT FELIÇ ANY 2008.

Com diu en Machado "Caminante no hay camino, se hace camino al andar"
Camineu sempre mirant endevant, mai enrera i que el cami que us queda estigui plé de coses bones.

UNA FORTA ABRAÇADA A TOTS!!!

dijous, 27 de desembre del 2007

EL PETIT PRINCEP

Aquest llibre està dedicat a una persona gran, però que encara no s'ha oblidat de ser nen.
Totes les persones grans abans hem set nens (però la majoria no ens en recordem)



"Només amb el cor es pot veure be, les coses essencials son invisibles pels ulls."

Aquesta és una de les frases més boniques d'aquest llibre. Jo l'he llegit... es que no podria dir quantes vegades, en català, en castellà, es igual, cada cop que el torno a llegir encara hi descubreixo coses noves.

Que vol dir domesticar? pregunta el petit princep a la Guineu.
Vol dir "crear llaços" si em domesticas jo tindré necessitat de tu i tu de mi.
Tu seràs per mi l'únic al mon i jo sere per tu l'unic al mon.
Domesticam.


Us recomano que tingueu aquest llibre sempre a mà, i el legiu i el rellegiu, aixo si, sempre amb el cor d'un nen petit, però amb la mirada d'un adult.

diumenge, 23 de desembre del 2007

EMOCIONANT

He escoltat la cançó i he llegit el poema, és una lletra i una música que et pot fer sentir de tot, pau, torment, alegria, tristesa,en fí per sobre de tot t'emociona, segur que no et deixa indiferent.
Vaig veure com la cantava en Miguel Bose amb el seu autor Antonio Vega, i la veritat, en Miguel va plorar, però jo vaig plorar amb ell.
No coneixia a l'Antonio Vega, més tard he llegit que era el cantant d'un grup de "La movida" Nacha Pop, i que quan van separar-se ell va seguir en solitari.
Doncs, renoi, aquest home ha entrat a la meva vida per la porta gran i emportantse i abasallant els meus sentiments i fent-los anar d'un costat a l'altre com una tormenta, m'ha deixat fora de joc, aixó que ell transmet calma, serenitat i potser molta tristesa.
He pensat que m'agradaria compartir-ho amb tots vosaltres.

EL SITIO DE MI RECREO

Donde nos llevó la imaginación
donde con los ojos cerrados
se divisan infinitos campos

Donde se creó la primera luz
germinó la semilla del cielo azul
volveré a ese lugar donde nací

De sol, espiga y deseo
son sus manos en mi pelo
De nieve, huracán y abismos
el sitio de mi recreo

Viento que en su murmullo parece hablar
mueve el mundo y con gracia le ves bailar
y con él el escenario de mi hogar.

Mar bandeja de plata, mar infernal
es un temperamento natural
poco o nada cuesta ser uno más.

De sol, espiga y deseo
son sus manos en mi pelo
De nieve huracán y abismos
el sitio de mi recreo,

Silencio, brisa y cordura
dan aliento a mi locura
Hay nieve, hay fuego, hay deseos
allí donde me recreo”

Antonio Vega.

Ara escolteu, veieu, i emocioneu-vos amb aquests dos grans artistes.

">

dijous, 20 de desembre del 2007

FELICITAT I BONS DESITJOS

Aquesta és la meva felicitació de Nadal per tots vosaltres.
Desitjo amb tot el meu cor que es compleixin tots els vostres desitjos i per sobre de tot, que sigueu feliços.
Una abraçada molt forta per tots, i molts petons virtuals.

ES UN DESIG

">

dimecres, 19 de desembre del 2007

ELS MEUS MUSICALS 2ª PART

Aqui teniu la 2ª part dels meus musicals, aquests potser son una mica més antics que els de la 1ª part, però sense cap classe de dubte tots han deixat una empremta important a la meva vida.

THE SOUND OF MUSIC

Aquesta maravellosa pel·licula no se si puc comptar les vegades que l'hem mirat a casa, i el més curios, encara no ens n'hem cansat mai.
He triat la cançó que més m'agrada, Edelweiss te màgia.

">

WEST SIDE STORY

No hi pot faltar aquesta escena fantàstica d'un dels més grans musicals que s'ha fet mai. Es curios, aixó que passava llavors a America és el que ens passa ara aqui.
Quina llàstima que no es pugui estimar sense mirar races ni religions.

">

MY FAIR LADY

Aqui teniu la meva actriu favorita de tots els temps, l'Audrey Hepburn en aquesta pel·licula tant bonica on volen convertir una noia del carrer en una gran dama. Com es váren equivocar, ella ja era una gran dama sempre serà la bellesa i l'elegància personificades.

">

MARY POPPINS

No hi podia faltar la nostre Mary poppins, jo i les meves filles encara la mirem a vegades. Aquesta pel·licula als ulls d'un nen és un somni.
He triat la nostre cançó favorita, es tant bonica...

">

dilluns, 17 de desembre del 2007

CORS

Despres de molts dies sil·lenciosos, avui per fi, ja estic una miqueta millor i puc tornar a escriure al meu blog. Ho trobava a faltar.
Com veieu en el títol, avui va de cors, senzillament perquè ahir TV3 va fer la Marató dedicada, aquest any a les malalties del cor.
Com sempre, la gent em sorpren, 6 milions d'euros!!, 6 million de cors bondadosos i grans on hi cap tanta generositat per poder oferir el poc o el molt que tenen per ajudar a les persones que pateixen.
Tots hem patit del cor, encara que no tots per malaltia, parlo de diferents mals de cor, cors trencats, cosr enganyats, cors estimats... en fi, no acabaria mai, i aixó segur que us ho explica més bé el video que us poso d'en Jofre Bardagi.
La cançó`, parla també d'atacs de cor, aquest es el tema de la marató d'ahir.
Les meves filles i jo, també hem passat per aquest mal tràngol, també hem perdut una persona molt estimada d'un atac de cor, el meu marit, el seu pare. Tant de bo aquests diners serveixin perque cada vegada hi hagin més mitjans per poder prevenir aquest tipus de malalties.
">

dissabte, 8 de desembre del 2007

ELS MEUS MUSICALS 1ª PART

GREASE

">
No cal que presenti aquesta cançó d'aquest gran musical que ha fet historia. Els personatges que varen triar son magnifics, es dificil triar-ne un, però jo, ho sento molt, en Travolta era i segueix sent la meva debilitat.

DIRTY DANCING

">

Un altre musical fantàstic, jo l'he vist tants cops que ja he perdut el compte, la música escollida per la pel·licula, un 10, us he posat la més conegura, però durant tota la pel·licula en canten moltissimes més que son fabuloses. Una altre pel·licula que em va deixar un bon gust.

FLASH DANCE

">
Una bona mostra de que mai s'ha de llençar la tovallola, aquesta noia ha lluitat fins que ha aconseguit el seu somni, que aquest jurat que la està evaluant vegi que el que tenen al devant és una de les grans i que no se la poden deixar escapar.

FULL MONTY


">
Que us haig d'explicar d'aquesta pel·licula, va revolucionar el mon del cinema,i no hi ha ni un trocet de tota la pel·lucila que no m'hagi agradat, però crec que s'ha de veure el resultat final de tot el treball que han tingut per preparar un montatge com aquest. Nois "Chapeau"

MOULIN ROUGE

Sense paraules, m'aclapara cada cop que la sento

dijous, 6 de desembre del 2007

PRINCESA

">

Aquesta entrada la dedico molt especialment a la meva filla, Marta. Per moltes raons, la principal és perque quan la vàrem sentir totes dues, no us puc explicar perquè, però ens vàrem adonar que estava escrita com si hagues llegit els nostres sentiments més intims.
També perquè la Marta fins que no va sentir aquesta cançó, no va començar a "escoltarse" les cançons de'n Serrat, a adonar-se que cada una és un poema inspirat en qualsevol vivencia seva o de persones properes i que no se com ho fa, però te l'habilitat de ficar-se dins teu i remouret els sentiments més intims i amagats i escriurel's i cantar-los com si els hi haguessis dictat tu.
M'agrada escoltar-la perquè a mes de ser preciosa, quan l'escolto em sento molt unida a la meva filla, és com si estiguem on estiguem, el so precios d'aquesta música fa que els nostres cors s'uneixin i bateguin com si només fos un sol cor.
Marta, la teva "vieja" t'estima molt, i no em cal que vinguis a buscar-me amb limusina, amb el "Corsa" ja passem, oi?

AMOR



De petits pensem que la mare sempre ho pot fer tot, que no es cansa mai,que no pateix...Aquesta imatge que guardem d'ella amb el temps, no coincideix amb la que veiem quan passan els anys...Llavors descubrim que la mare també pateix, es cansa, està trista, no te focça, calla amagant el dolor...

La veiem com un heroi sobreviure a grans tragedies, portant-nos agafats de la ma, protegint-nos i ensenyant-nos sempre el costat més bonic de la vida.

De nens no entenem les seves llagrimas... de grans ens preocupan... o no les comprenem a vegades potser no les volem veure.

Així com nosaltres necessitem tantes vegades de la protecció d'aquests braços forts, de la comprensió dels nostres gestos o dels nostres sil·lencis, del nostre dolor, ella també ens necessita.

Per aixó ens hem de parar, i observar-la, abraçar-la i fer que senti que som aqui, que ens importa, que és valuosa, i d'aquesta forma li retornarem el sentiment més bonic que ens ha ensenyat, el sentiment que porta la pau i tranquilitat en els moments dificils de la vida, el que ens consola, el que minimitza el dolor, el que ens fa lluitar pels nostres somnis i ideals.

Però sobretot i el més important, ens ensenya a donar sense demanar res a canvi, d'aixó se'n diu AMOR.

dilluns, 3 de desembre del 2007

UN MAL DIA

Avui he passat un mal dia, no em trobo gaire bé, estic trista, no se ben bé perquè. Ara mateix, voldria que el mon es pares i deixes de girar, jo vull baixar. No tinc gaires ganes de continuar girant.
Però la realitat m'arrosega, haig de continuar girant i girant, ai, mira, jo ja començo a estar marejada, ja sabeu que a mi el moviment continu o rotatori em mareja.
Potser que m'en vagi al llit a llegir una estoneta i a veure si puc dormir, que demà m'espera un dia especialment durillo. Segurament que deu ser aixó el que em fa estar neguitosa.
Demà m'espera un nou jefe a l'oficina, també la jefa d'Italia (l'empresa on jo treballo és un holding de varias empresas amb la seu a Italia) També hi haurà tres auditors anglesos que passaràn una inspeccio a l'empresa per les normes ISO.
Ja veieu perquè tinc mal dia, oi?.
Apa, men vaig a intentar dormir, desitjeu-me sort.

diumenge, 2 de desembre del 2007

QUE TRIST, DEU MEU

Buscant un video per el youtube, he trobat aquest que veureu aqui sota. M'ha fet tant de mal, m'he sentit tant decebuda, tant triste.
M'ha fet pensar en que sol que et pots sentir enmig de tanta gent, i el que és pitjor, no es que t'hi sentis, es que n'estas.

">
Aquesta és la traducció al català de la cançó que sona en el video. A mi m'agrada moltissim, el que canta es ANTHONY AND THE JOHNSONS, una cançó i una veu maravellosa per mostrar el pitjor que es pot veure, la insolidaritat, la indiferencia.
Un amic, m'ha dit que només era un muntatge per la cançó, segur que es així, però no ens enganyem, aquesta solitud, aquesta indiferencia, existeix i te la trobes cada dia pel carrer.

ESPERO QUE HI HAGI ALGÚ

Espero que hi hagi algú que tingui cura de mi
Anire allà quan em mori?
Espero que hi hagi algú que alliberi el meu cor
Es bonic que t'abracin quan estas cansada.
Hi ha un fantasma al meu horitzó
quan me'n vaig a dormir
Com puc adormir-me a la nit?
Com donaré descans al meu cor?

Oh! estic espantada, en un lloc
entre la llum i el no res
no vull ser l'unica que es quedi allà
Hi ha un home al meu horitzó
M'en vull anar a dormir
Si caic als seus peus aquesta nit
Donarà descans al meu cor?
Així que espero no afogar-me
o paralitzar-me en la llum
Espero que hi hagi algú que tingui cura de mi
Anire allà quan em mori?
Espero que hi hagi algú que alliberi el meu cor
Es bonic que t'abracin quan estàs cansada.

dissabte, 1 de desembre del 2007

ESTEM EN PAU



Aquest post el dedico a la meva millor amiga TISCAR,que mai s'ha cansat de repetir-me que haig de deixar tots els meus odis, resentiments,patiments, en pau.
Que haig de perdonar i oblidar tot el que m'ha fet patir i només llavors jo podre viure també en pau.
Al llegir aquest poema, he pensat en tot el que ella em diu, i per aixó l'hi dedico a ella.
T'estimo molt Tiscar.

En Paz

Muy cerca de mi ocaso, yo te bendigo, Vida,
porque nunca me diste ni esperanza fallida
ni trabajos injustos ni pena inmerecida;

Porque veo al final de mi rudo camino
que yo fui el arquitecto de mi propio destino;
que si extraje las mieles o la hiel de las cosas,
fue porque en ellas puse hiel o mieles sabrosas;
cuando planté rosales coseché siempre rosas.

. . . Cierto, a mis lozanías va a seguir el invierno;
mas tú no me dijiste que mayo fuese eterno!

Hallé sin duda largas las noches de mis penas;
mas no me prometiste tú sólo noches buenas,
y en cambio tuve algunas santamente serenas . . .

Amé, fui amado, el sol acarició mi faz. Vida, nada me debes!

¡Vida, estamos en paz!

Amado Nervo

AQUESTA DONA




HAY UNA MUJER ...


... que tiene algo de Dios por la inmensidad de su amor, y mucho de ángel por la incansable solicitud de sus cuidados.

Una mujer que siendo joven, tiene la reflexión de una anciana y en la vejez trabaja con el vigor de la juventud.

Una mujer, que si es ignorante, descubre con más acierto los secretos de la vida que un sabio, y si es instruída se acomoda a la simplicidad de los niños.



Una mujer, que siendo pobre se satisface con los que ama, y siendo rica, daría con gusto sus tesoros por no sufrir en su corazón la herida de la ingratitud.

Una mujer que siendo vigorosa, se estremece con el llanto de un niño, y siendo débil se reviste a veces con la bravura de un león.

Una mujer que mientras vive no la sabemos estimar, porque a su lado todos los dolores se olvidan, pero después de muerta daríamos todo lo que poseemos por mirarla de nuevo un solo instante, por recibir de ella un solo abrazo, por escuchar un solo acento de sus labios.

De esa mujer no me pidas el nombre, si no quieres que empape en lágrimas el pañuelo... esa mujer yo la vi por el camino. Es mi madre!

De esa mujer no me exijáis el nombre si no queréis que empape con lágrimas vuestro album, porque ya la vi pasar en mi camino. Cuando crezcan vuestros hijos leedles esta página y ellos, cubriendo de besos vuestra frente os dirán que un humilde viajero ha dejado aquí, para ti y para ellos, un boceto del retrato de su madre."

Autor: Ramón Angel Jara, Obispo chileno y canónigo argentino