dilluns, 13 de juliol del 2009

QUE SERÀ SERÀ

Molt sovint em pregunto com serà la meva vida d'aqui uns quants anys, si encara hi soc, es clar.

Jo mateixa em responc moltes coses que son les que jo voldria que siguessin quan jo m'anes fent gran, molt més gran que ara.

Es molt curios però hi ha coses que veig que fa la gent més gran que jo, que no m'hi veig fent-les, que crec que no faré mai. En canvi n'hi ha que me les miro amb bons ulls, que m'agradaria que passessin.

Aixó és el que serà però mai és el que és, el destí dona tantes voltes que és impossible imaginar-te que d'aqui uns anys estaràs en algún lloc llunyà, o que feràs algunes coses que mai t'han passat pel cap.

Jo encara me'n faig moltes més, tinc una incertesa que em fa patir molt, la meva malaltia és nova, i segons diuen cronica però no degenerativa, però, ells que saven? si no tenen ni idea de que vé, que la provoca, com tractar-la i el més important com anirà evolucionant, perquè fins ara no no n'han acertat cap de les teories que tenien.

També penso moltes vegades que m'agradaria enamorar-me i tenir un futur on pogués compartir la meva vida amb una altre persona, que em mimés, que m'estimés, i amb qui pugui passejar per la vida placidament agafada de la seva mà.

Quantes incerteses oi?, però la realitat encara que a mi m'agradi somniar la tinc clara, la realitat és ara, és avui, que sap que passarà demà?.

M'agrada acompanyar els meus blocs amb una cançó, i crec que aquesta aqui hi queda molt bé, ja em direu si us agrada, i com viviu vosaltres el "Que serà"

2 comentaris:

Joana ha dit...

Vaig passar una bona temporada amb dubtes similars als teus...
Vaig decidir viure el dia a dia, em posava molt nerviosa!
Petons

Joan P. ( JAPS ) ha dit...

Maite, viure al dia te els seus riscos, però jo ja fa algun temps que o practico, la gent del meu voltant sap prou bé que quasi soc caprixos.

Parlant d´interessos ... el mateix Batlle (Sr. Batet) te una flota de camions que dormen en un local que esta quasi dintre de la població, això comporta molèstia cada cop que entren o surten, a més, la senyal de la rotonda és millor que no estigui, així no els poden multar, aprofitant altres a fer lo que lis rota.

Ja se que estic posant el dit a la nafra, ... però ... no puc amb el soroll del dia a dia.

Per això faig referència a l´ampatia i la meva innocència davant del món.