Segurament us haureu preguntat més d'un cop, com es que la Maite, que a vegades escrivia 2 0 3 blogs al dia, ara no escriu res?, almenys aixó espero, que em trobeu a faltar, em fa sentir bé saber que tinc amics, encara que siguin virtuals, i que trobin a faltar els meus escrits.
Bé, us ho explico.
Fa bastant temps que estic passant una mena de negació, no em trobo bé, no vull escriure, tinc mal de cap, ufff. quina mandra rumiar.
PROU!!!!!
No la vull més aquesta situació, però ara hauré de treballar molt interiorment per aconseguir un estat de pau, de posotivitat i al final també de felicitat.
Potser que encara estigui absent un temps, em costarà una mica remontar la meva actitud negativa, però des d'aquest mateix moment us prometo que hi estic treballant, i molt.
Si ara escribis qualsevol cosa, seria dolenta, negativa, no em faria cap bé ni a mi ni als que ho llegiu, bé tot aixó apart de les noticies, exposicions, o mostres que us vaig posant de la meva filla MSO joies.
Fins aviat amics, aniré posant alguna coseta impersonal, de tant en tant, i quan estigui bé, ja ho notareu, ja veureu que torno a ser ma Maite que tots coneixeu.
3 comentaris:
bonica! tot són etapes!! Si ara no és moment d'escriure no ho facis.
Jo t'esperaré fins que tornis a escriure, i has de saber que sempre estaré al teu costat, per qualsevol cosa que necessitis, perquè malgrat tot, encara no han aconseguit arrencar-me el somriure de la cara!
Un petó!
És curiós... aquest cap de setmana he pensat en tu i lo molt poc que ara escrius...
I avui, sorpresa!
Vinga, entenc com et sents però n'has de sortir.
Molta força i petons
Gràcies a totes dues, per aixó estic lluitant, estic fent progressos.
Baixar no costa gaire, però pujar, ufff....
Em falta una miqueta més de força i alguns mesets, no gaires.
Publica un comentari a l'entrada