dimecres, 18 de març del 2009

GRÀCIES PER ACOMPANYAR LA MEVA VIDA

No et sabria dir quan et vaig descubrir per primera vegada, ni tampoc quan vaig sentir que ja formaves part de mi, de la meva vida, ara si que sé del cert que no podria viure sense tú.

M'has acompanyat des de que jo tinc memoria, has donat vida als meus moments, tant els feliços com els de més desenganys, sempre eres allà, al meu costat, dins el meu cap, sempre m'has fet companyia, ets la meva amiga més fidel, la que sempre tinc al quan em fa falta.

He viscut sempre agafada de la teva mà, i quan he tingut les meves filles, és el primer que han sentit, després de la meva veu, es clar, i igual que jo, han aprés a estimar-te perquè a casa sempre hi eres, sempre ens feies companyia, i de mica en mica també t'has anat convertint en necessaria, en imprescindible, tant per elles com per mi.

Algunes vegades m'has fet plorar, però he plorat més de felicitat que de nostàlgia, i moltes, moltes més m'has fet riure, m'has fet emocionar, has fet que per una estona només pensés en tu, i mentre estava pendent de tú, no hi havia res més dins el meu cap, res, tu omplies tots els meus sentits, has aconseguit quasi sempre fer-me feliç, inmensament feliç, perquè tú, per mi, ets la companya inseparable, la d'abans la d'arA, la de sempre.

T'estimo, MUSICA, i dono gràcies per tenir-te sempre al meu costat.

GRÀCIES PER LA MÚSICA (ABBA)