COM ET TROBO A FALTAR

AI, BLOC MEU!! No saps com et trobo a faltar, ni tot el que signifiques per mi, obrirte i trobar-me un missatge d'un amic, encara que sigui virtual, però amic al cap i a la fí, llegir-lo, intencanviar opinions, tot aixó en petita i més gran mesura, m'ajuda a viure, dia a dia, més a més.

Ara feia molts dies que no escrivia res, simplement perquè estic passant uns dies pòc creatius, no se que escriure, i només de pensar en que puc dir, ja em dacau l'ànim. (que també en podriem dir mandra eh?)

Avui no m'he llevat mandrosa, tinc moltes ganes de trobar per aqui a tots els meus amics i intercanviar salutacions i abraçades, que a mi les abraçades em fan viure.

Dolor si, en tinc moltissim, però intento no escoltar-lo gaire i fer veure que no hi es, a veure si se'n va i em deixa en pau d'una punyetera vegada.

No he fet gaires coses tots aquests dies que no he escrit, però tampoc he estat sola ni m'he tancat a casa, he fet passejades i cafetons amb les meves amigues i amb la meva marona, he estat bé.

Sembla que amb la meva malaltia es fan avanços i crec que algún de molt important, encara està tot en fase inicial però ja està tot signat i suposo que aviat posaràn fil a l'agulla.

Es veu que Vic ha estat la Ciutat triada per fer una unitat especial de Fibriomialgia, SFC, i SQM. a nivell Europeu, i que hi haurà des de la investigació fins a tots els especialistes necessaris, Fisioterapeutes, en fí, que em sembla un somni. El que no sé és d'on treuràn els diners per fer-ho, però si ja ho han signat d'un lloc o altre haurà de ser, perquè nosaltres els malalts, les associacions, la plataforma de familiars, en fí tothom vetllarem molt de prop perquè es facin les coses ben fetes, tal com estàn signades.

Per acabar,m'agradaria dedicar-hos una cançó, només per vosaltres, per tots els que esteu aqui, per tots els que m'estimeu i als que jo estimo, no puc viure sense vosaltres, ja ho veieu.