DE VEGADES...

He trobat un escrit al blog d'una amiga, que m'ha agradat molt, quan l'he llegit m'ha semblat que estava escrit per mi, el volia compartir amb tots vosaltres que em llegiu, després de demanar permis a l'autora del bolg, es clar.

DE VEGADES

De vegades sembla que tots els camins es tanquen,
que la nit és eterna,
que l'hivern ha congelat els cors,
que no existeixen més roses,
que la teva destinació són les llàgrimes,
que no hi ha sinó solitud per a tu,
que han desaparegut els estels,
que el somriure es va apagar sobre la terra,
que els dies són curts i plujosos,
que les nits són interminables i sense lluna,
que no hi ha cap espai per als teus peus,
que no hi ha sortida en el carrer de la teva vida,
que la indiferència i la desil•lusió
s'apoderen del teu cor ...

Però tot i aixi pots confiar, que tu ets un camí etern i obert,
que tu ets un dia lluminós,
que en la teva ànima no hi ha estacions,
només n’hi ha a la teva ment,
que fins i tot en el desert més àrid i sec hi ha una flor,
que les llàgrimes, com l'aigua,
donen vida i fecunditat,
que tu ets el millor amic de tu mateix,
que la teva ànima és un cel, ple de llum i d'estels,
que dintre teu el rostre de la vida somriu,
que en tu està el sol radiant, només es fa de nit si li dónes l'esquena,
que el món és ample i no aliè, sinó teu perquè tu ets el món,
que nord, sud, est i oest són punts per a la teva elecció, que tu estàs plé d’amor
Estàs destinat a donar,
més que a rebre.
Tingues confiança perquè encara que la teva ment et parli de portes tancades i de solitud, aquest és un engany temporal i passatger.
Estàs destinat a ser llum per a molts que necessiten de la teva llum i del teu amor.
No et quedis tancat al teu racó.

Jo sempre corro el perill de quedar-me tancada al meu racó, es que hi estic tant bé, m'agrada tant estar sola pensant, llegint, plorant, i el meu racó sempre m'acull, sense fer-me retrets i allà estic només jo, només amb mi. Es perillos, hi estic tant bé, que cada vegada m'hi tanco més i més, i aixó no es bo, els meus sentiments els he de compartir, encara que em costi.