Aquesta es la historia de l'Alfonsina, una noia que era poeta i com tots els poetes, plena de passió.
Es va enamorar, però un poeta no s'enamora igual que les altres persones, es va enamorar profundament, tant, que tota la seva vida era aquest amor, i com que l'amor es inconstant,ell la va deixar, va marxar, i ella no va poder viure sense ell.
Ell era TOTA la seva vida, sense el seu amor, ja no li calia viure, no podia viure, ell al marxar se li va emportar l'anima, i un cos sense anima es mort.
Al despuntar el dia, ella sen va anar, es va endinsar al mar i va continuar, endins, endins i ja no va tornar més. Diuen que un llit de cargoles de mar la van acompanyar en el seu últim viatge. i que sovint se senten les sirenes cantant el seu nom.
Escolteu la bellissima cançó que li varen dedicar, la que canta és la Mercedes Sosa, una veu privilegiada que t'acaricia quan l'escoltes.
Pot ser es un mica triste, pero tant bonica!!!
EL PODER
Fa 12 anys
2 comentaris:
És bonica la canso, però no m´agrada, te massa melangia i és trista, i diguem, com a provat aquestos dies de feina? És trobat coses canviades en el teu lloc de treball?
Artur
Hola Artur,
Si, la cançó es una mica triste, pero tant bonica que a mi m'atrapa desde la primera nota.
La feina de moment va bé, el meu lloc de treball estava intacte i esperan-me, i res canviat, però bastanta feina acumulada. Intento no posar.me nerviosa i anar fent de mica en mica.
També m'ha agradat retrobar els companys de feina, els trobava a faltar, bueno, no a tots, sempre hi ha alguna persona amb la que no hi tens tant bon rotllo com amb els altres.
Ja veus, Artur, tot segueix el seu camí, espero que després del proper revolt no em trobi gaires sotracs.
Gràcies per l'interes.
Publica un comentari a l'entrada