Si hagues de descriure tot el que aquest llibre em va fer sentir, no tindria prou lloc ni prous paraules.
El seu autor Alberto Vazquez Figueroa, és un dels meus escriptors favorits, ha escrit molts bons llibres, dels quals podria donar també la meva opinió, perquè els he llegit tots, o practicament tots. Però aquest no es un dels nombrosos llibres que jo he llegit, no, aquest es "EL LLIBRE", així, amb lletres grans. Crec que estic d'acord amb l'autor quan dic que fins ara encara no ha pogut superar el que va aconseguir amb TUAREG. Pot ser perquè ell va viure al desert amb ells durant molts anys i coneix tota la seva cultura de primera ma.
Llegir aquest llibre és coneixer profundament la cultura dels TUAREG, les seves costums. la seva forma de sobreviure al desert i por sobre de tot la seva honestedat i la seva lleialtat. Son capaços de donar la seva vida per una persona que ni coneixen, només perque ha anat a casa seva i els ha demanat refugi.
Es un llibre impossible d'oblidar. Quan l'has llegit no comprens com una cultura tant rica com la dels "fills del desert", s'ha vist obligada a abandonar el seu mitja de vida i s'ha fet tot el possible per extingir-la.
Jo vaig quedar fascinada per la seva forma de veure la vida. M'agradaría moltissim poder compartir almenys un cop a la vida unes hores o un dies amb uns autentics TUAREG.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada