LA MARE

Des de que vaig començar aquest blog, tenia molt clar que volia escriure sobre la relació, o mes ben dit, la unió que hi ha entre una mare i una filla. En aquest cas hauré d'explicar la meva visió particular, perqué és l'unica que puc transmetre.
Parlaré del que sento jo (una filla) cap a la seva mare, perqué el que pot sentir una mare cap a la seva filla es molt diferent, jo podria parlar de les dues sensacions perque les visc totes dues, pero avui toca parlar de la mama.

Des de els meus primers records, que son mes o menys a l'any i mig o als dos anys, sempre he tingut cap a la meva mare un sentiment dificil d'explicar, recordo que jo encara dormia al llit de branes, que estava situat a l'habitació dels meus pares, i em despertava i plorava perque tenia por,només sentir la presencia de la meva mare, que m'acaronava o m'agafava als seus braços, i em cantava una cançó de bresol, tot es calmava, tot tornava a estar en pau, tranquil, perquè sabia que la mama sempre era allà pendent de mi i aixó em feia sentir segura i feliç.

Mes endevant, quan la meva mare em va haver de portar a l'escola ( als 2 anys), perquè havia de treballar, (llavors a casa no es que sobressin els diners), vaig patir tant! només de pensar que em deixava allà en aquella classe i ella s'en anava i jo no la tenia al meu costat durant hores, i no la podia veure ni tocar... encara em venen ganes de plorar quan hi penso. La unió que hi havia entre nosaltres dues, era inexplicable, necessitava tenir-la al costat, o ben a prop meu, i si no era així, no ho podia suportar, em faltava un troç d'anima, un torç de mi, jo sense ella estic incomplerta.

Durant tot el meu creixement ella sempre va estar pendent de mi, sempre mirava de que ningú em fes res dolent, i sempre em protegia, i com es molt natural, com fan tots els nens jo a vegades m'aprofitava una mica d'aixó per aconseguir el que a mi m'agradava.

Quan els diners no allargavan gaire, perque eran temps una mica dificils, la meva mare, deixava de menjar o menjava molt poquet, perque jo pogues menjar una costella de xai que a mi m'agradava o estalviava durant tot l'any perque quan arrivessin els reis jo pogues tenir aquell nino que m'agrava tant, o aquella bicicleta que tots els meus amics tenian i jo també volia.

Quan em vaig casar, i vaig marxar de casa, em van arrencar un trocet del meu cor, i jo se que ella també va patir moltissim, va tenir una depresió i ens va costar molt viure separades, encara que jo, la trucava cada dia i anava a casa cada cap de setmana, i cada dissabte anaven a mercat junts els meus pares i jo i quan vaig tenir les meves filles igual, mai vaig deixar d'anar cada setmana a casa seva i mai vaig perdre el contacte, que tanta falta em feia.

Quan el meu marit ens va deixar, no podia suportar viure sola amb les meves filles petites, necessitava la mare, i m'en vaig tornar a viure a casa dels meus pares, allà, i només allà, em sentia segura i feliç.

Ara ja fa 20 anys que vivim a la mateixa casa, el meu pare (estimadissim pare), va morir fa 2 anys i les meves filles fan la seva vida i son poc a casa, i quasi sempre quedem només la meva mare i jo. Ara mateix no puc imaginar-me la vida sense ella, encara que veig que ja te 79 anys i que aviat m'haurà de deixar, no se si ho podre superar,no vull ni pensar-hi, perquè, ara ella es la meva vida i l'estimo tant,tant, que cap paraula pot definir el meu sentiment.

La mare, aquesta barreja d'amor incondicional, tendresa infinita, aquesta dona que es la més bella del mon, que m'ho ha donat tot i encara no en te prou, encara pateix cada dia per mi, per veurem feliç, aquesta dona que em cuida i em mima, encara com quan era un bebé,només una mare pot fer tot aixo, donar-ho tot per mi, inclus la seva vida,sense demanar mai res a canvi. A ella, la meva mare li vull dir que L'ESTIMO!! així amb majuscules, que mai la deixaré, que sempre em tindrà al seu costat, que sempre que ensopegui tindrà la meva ma per agafar-se i que per mi ella és i serà sempre el meu Àngel, i que la meva anima estarà sempre lligada a la seva, sempre serem dues animes en una.

Aquesta cançó tant maca de "IL DIVO" es la que he triat per adornar aquest homenatge a la meva mare.


>