El cert és que hi ha dues persones que han nascut per estar juntes.
Que la vida ha fet que hi hagi molta distància entre elles, de lloc, d'edat,i segur que moltes coses més que ara veuen insalvables.
Ella ha estat tota la vida esperant, sap que ha trobat a l'altre troç de la seva anima, que havia perdut només de neixer. Sap que és ell i que no cal que esperi perquè no hi haurà ningú més que pugui ocupar el seu lloc.
Ell creu que ara no és el moment i que ella estarà millor sense ell i potser tampoc vol creure que és el seu destí.
Aixó es ara, el present. Potser ja està be que quedi així, potser és el més convenient per tots.
Però ella el continuarà esperant, sempre, en un futur potser les diferències que ara els separan no seràn tant insalvables i potser que la vida torni a fer que l'atzar sigui un altre cop prodigios i els torni a acostar.
Qui sap, potser que la vida, que dona tantes voltes, sigui la seva aliada, en un futur.
Ella és una persona que no es resigna mai, sempre lluita, fins i tot contra el que no es pot lluitar,no es resigna a fer feliç a qualsevol mortal, per aixó creu que el seu "boig" particular, no la deixarà mai del tot, i espera poder seguir en contacte i rebre de tant en tant un missatge,algún poema, alguna cançó......així ho espera.
">
1 comentari:
Aara se que ja has rebut el missatge.
Fins aviat.
Que passis un bon cap de setmana i unes bones vacances.
Publica un comentari a l'entrada