Jo em pregunto molt sovint, si realment hi ha alguna persona que pugui definir que és la felicitat i si algú pot dir sincerament que es feliç.
Hi ha persones que per ser felices, necessiten tenir una gran feina (d'aquelles que et fan viure només pel treball i et roben la vida), una gran fortuna (son tant pobres que només tenen diners),ser famosos o que tothom els reconegui (son tant miserables que es venen la seva vida privada per quatre xavos), en fí que cada persona te una explicació del que és la felicitat per ells.
També crec que n'hi han que son tant exigents amb ells mateixos i amb el que volen aconseguir, que no han set ni seràn mai feliços.
La meva visió particular de la felicitat es molt senzilla, jo puc ser feliç amb molt poqueta cosa, amb petits detalls que fan que en un moment determinat vegi el cel, sense haver de morir-me. A mi em fan feliç tantes coses..... a vegades només una abraçada a una persona que estimo, que s'en recordin de mi, i sense haver-me de dir res en particular em truquin i em diguin "Hola, t'estimo", tenir un llibre a les mans i obrir-lo per primera vegada sense saber que hi trobaràs a dintre, que per Sant Jordi, tot i que fa molts anys que no tinc parella, mai m'ha faltat una rosa, escoltar una cançó que m'arrivi a l'anima, tenir tota la meva familia a casa, a prop meu, tenir encara la meva mare al meu costat i poderla abraçar cada dia, saber que soc important per algunes persones, llegir un poema... tantes coses grans i petites que quan hi penso m'adono que realment, soc afortunada per no haver perdut aquesta facilitat per ser feliç.
Jo crec que encara dintre meu hi queda molt d'aquella nena petita que era feliç només amb una simple corda per saltar o un nino vell i despintat, però que cada cop que s'espatllava el meu pare m'arreglava durant la nit i al mati quan em llevava el trobava a sobre la taula, altre cop, com nou.
Per mi es important no deixar passar cap moment sense pensar que en aquell instant, encara que tinguis un mal dia, o et trobis malament, hi ha una petita espurna que et fa pensar que a pesar de tot, encara pots ser feliç.
La cançó que avui adorna el meu post, es del grup ABBA, un dels meus grups preferits, tinc tota la seva discografia, un altre motiu per ser feliç, escoltar aquesta cançó i per descomptat totes les cançons d'ABBA.
">
EL PODER
Fa 12 anys
4 comentaris:
La felicitat es efímera, com tu mateixa dius, moltes coses et poden portar a aquesta sensació de seguretat i pau, aquest estat en que amb un sospir et sents be en tu mateixa i que per uns instants no ja res que et pertorbi.
Molts cops, l´èxtasi d´això tan preuat sols dura segons, aquesta sensació de no ser conscient de moltes realitats quotidianes i personals fa que cada cop vulguem més i més estar sotmesos en aquest estat.
Tothom busca d´una manera u altre l´excusà per sentir i gaudir d´aquesta sensació, les cases comercials sent aprofiten i clamen als quatre vents les qualitats dels seus productes, altres, fan el refugi particular en els efectes de substàncies que atonten els sentits i fan inhibí les realitats amb somnis, somnis que la majoria de les vegades tenen mal despertar.
Tothom la busca, tothom la gaudeix, uns son molt exigents amb ella, altres no tan, molts la pretenen amb companyia i altres amb la soledat.
Maite, tothom és feliç .... tothom és dissortat.
Bon cap de setmana
Artur
M'agrada la forma que tens de mirar la vida, tens raó, la felicitat es molt efimera, i tots creiem que la trobem en coses ben diferents.
M'agrada llegir els teus comentaris al meu blog.
Bon cap de setmana, també, Artur.
Jo puc ser feliç amb moltes coses; m'agrada l'olor del cafe acabat de fer al matí, sentir que algú al teu costat al llit et fa un petó i et diu bon dia, un somriure de la meva germana petita, una trucada d'un amic, un mail a la bústia d'entrada, un t'estimo, una cançó dels Beatles, una abarçada de la mama, trobar algun objecte perdut al fons d'un calaix, anar de vacances i passejar per la platja, el contacte d'una carícia a l'espatlla,...no acabaria mai...m'agrada ser feliç i poder-ho encomanar a la gent que m'envolta.
Publica un comentari a l'entrada