">
Fa uns quants dies que, no se dir perquè, penso molt més en el meu pare, el trobo molt a faltar, i per consolar-me penso que es un angel i que esta al meu costat vetllant per mi, caminant amb mi, plorant amb mi, rient amb mi.
Ara ja ha passat molt temps des de que em vaig quedar sense pare, i realment el dolor potser ja em deixa respirar una mica, ja torno a fer acudits dels meus, ja torno a riure, a vegades, fins i tot durant moments, hores, o dies, torno a ser feliç.
Però de sobte, torno a reviure el temps tant doloros que he passat des de que va morir. Quan escolto aquesta cançó, tant bonica m'imagino que al cel hi ha una estrella que només es per mi. Es ell, el meu pare, des d'allà m'envia llum i esperança, estic segura que mai ens ha deixat, ni mai ens deixarà del tot.
Diguem, papa, quina és la teva estrella? jo també vull mirar al cel i cuidar-te com diu la cançó.
EL PODER
Fa 12 anys
3 comentaris:
Un dia fa anys la meva germana petita (Cristina) va senyalar el cel i em va dir: mira, aquella estrella d'allà tant gran és el papa. Cada dia que miro el cel penso en que ell és allà i que em protegeix com el meu àngel de la guarda. Segur que el teu pare (el meu avi) també és allà, mirant-nos i protegint-nos. De vegades, quan estic sola al taller treballant, em sembla sentir la seva veu i que em fa moure les mans. Si hagués de triar la meva estrella no la buscaria al cel, sinó dins del meu cor. T'estimo.
Jo també el trobo molt a faltar...
Tens raó, carinyo, pero dins el meu cor ja li porto sempre.
M'agrada pensar que si miro al cel, el puc veure brillar.
Jo també t'estimo
Publica un comentari a l'entrada