L'altre cara del mon

Com diu una cançó de "Jarabe de Palo" que a mi m'agrada molt, pot ser que molts dels que em llegiu, hagueu nascut a la cara bona del mon.
Jo no, jo he nascut a l'altre cara del mon, a la cara fosca. No dolenta del tot, perquè de tant en tant tinc alguna estrella que hi brilla, però passada la fugacitat de l'estrella, torna a ser fosca.
A tothom li passan coses bones i dolentes al llarg de la vida, és així, i és com ha de ser.
A mi me n'han passat algunes de bones, tinc 2 estrelles brillants i boniques, que encara que no brillin només per mi, les tinc sempre allà fent llum a un trocet de la meva foscor. També he de dir que les meves estrelles son el millor que m'ha passat a la vida.
Però quan sembla que ja et refàs, que penses que ja es va fent clar, plass!! ja t'han fotut una altre clatellada. Ja tornes a estar emboltada de foscor.

Deu ser que jo he nascut per aixó, per estar al costat fosc de la vida.

Potser quan vaig neixer es van donar un cúmul de circunstàncies que van fer que jo no acabes d'arrivar plenament a la llum, perque des de que era un bebe, ja van deixar-me molt clar que per mi la vida no seria fàcil, que hauría de lluitar constantment per poder sortir de la foscor on m'havia quedat.

He estat un parell de vegades a punt de tornar per sempre a la foscor, però com que, ves per on, vaig sortir lluitadora, he tornat a obrir una escletja, i torno a estar àqui, on soc jo, al costat fosc. però encara treient el cap de tant en tant. No fos cas que algún dia aconseguis canviar de costat i poder viure plenament al costat bo i ple de llum.

Perquè hi ha persones que només viuen per fer mal als altres i tot els hi va bé?
I d'altres que només vivim per fer tant de be com poguem, i en canvi tot ens va malament?.

I llavors diuen que Deu es just i bo. Que m'ho expliquin a mi.