dissabte, 22 de setembre del 2007

LA MARE

">
Cada cop que sento aquesta cançó tant bonica, em fa plorar. Tot el que diu es tant cert que jo m'hi sento reflexada per dues parts, primer perque tinc la inmensa sort de tenir encara a la meva mare i he vist al llarg de tota la meva vida el que significo jo per ella, lo important que soc a la seva vida. Per la meva part ella també m'es imprescindible, l'estimo i puc dir encara, que em queda una mare "lo més gran del mon".

Per l'altre part jo també soc mare de dues filles que son el meu tresor mes preuat. Els dos moments més feliços de la meva vida son els que les vaig tenir entre els meus braços per primera vegada i vaig poder veure-les i omplir-les de petons. Es una experiencia que no es pot transmetre, s'ha de viure per saber el que sent una mare.
Per descomptat, les meves filles també poden dir amb orgull, que els queda una mare "lo més gran del mon".