Em fa molt mal el cor quan veig com tracta la majoria de la gent a les persones grans, als seus pares, avis..
Ens necessiten tant!!. Penseu per un moment que sou ells, poseu.vos a la seva pell.Penseu que el que esteu fent ara als vostres pares o avis, els vostres fills us ho feràn a vosaltres. Es el que han apres, el que han vist a casa i el que els heu ensenyat.
A mi m'omplen de tendresa, els escolto quan t'expliquen tot el que feien quan eren joves, encara que ho hagi sentit cent vegades, tant me fa, disfruto igual quan veig com els brillen els ulls quant t'ho expliquen.
Per descomptat els vull a casa, ben a prop meu, no vull desaprofitar cap dels moments que encara la vida em regala per estar al seu costat. Per desgràcia, el meu pare ja el vaig perdre fa 3 anys i encara era un niu de sabiduria, era maravellos escoltar-lo i veure con ho arreglava tot. M'ha deixat un gran vuit, el trobo molt a faltar.
Per aixó ara no em separo de la meva mare, no sabeu la quantitat de coses que n'aprenc cada dia a més de l'amor que li veig als ulls quan em mira i que a mi em fa sentir tant estimada, tant be.
Per les cultures antigues i savies ( Indis,Tuareg,Gitanos,jueus, etc...) segur que me'n deixo moltes, el que manava i a qui ells escoltaven i veneraven, sempre era el més gran, el que tenia tota l'experiencia, i tenien un consell tot compost per les persones més grans de la tribu. Ells si que savien el que es feien.
Trectem-los be, si us plau, no els fem patir els últims anys de la seva vida sols, malalts i desamparats.
Son el nostre passat i si els escoltem, feràn millor el nostre futur.
2 comentaris:
Tens tanta raó!
Jo ho veig així mateix i en el meu cas, avi i mare em van ensenyar totes les coses de la vida que per mi tenen valor i aquelles que son capaces d'omplir-me de felicitat.
Ara cap dels dos no hi és i el mon s'ha tornat una mica més fosc.
Un altre avia, hi és corporalment però la seva ment fa temps que voleia i em fa molta pena, per viure així més val viure menys.
No em puc queixar però, si cerco, trobo molta gent gran que m'estima i de qui espero seguir aprenent.
Em sap greu per la teva avia,realment viure així, no es viure.
Em fa tenir fe veure que hi ha més persones que ho veuen com jo, i pels que la gent gran, es un tresor que hem de cuidar.
La de coses que ens poden transmetre.
Publica un comentari a l'entrada