Llegir cada un dels seus blocs, fa que t'envolti la màgia que contenen tots els seus escrits.
SABATES VERMELLES
L'Adrià sempre porta sabates vermelles. L'Adrià te vuit anys. L'Adrià sap que tothom mira els seus peus en quant el veuen. Per això l'Adrià sempre porta sabates vermelles. Per a que el vegin.
La gent no entén perquè l'Adrià sempre porta sabates vermelles. Alguns fins i tot riuen d'ell. Per les seves sabates vermelles. Però a l'Adrià no li importa gens. Sempre porta sabates vermelles. I les seguirà portant.
L'Adrià porta sabates vermelles des de fa dos anys. Sempre vermelles. Se les va posar la seva mare un dia que van sortir a passejar plegats. La mare de l'Adrià deia que, portant sabates vermelles, si el perdia el veuria ràpidament entre la multitud perquè porta sabates vermelles. L'Adrià no es va perdre. Però l'Adrià sempre porta sabates vermelles.
L'Adrià, a l'hora del pati, no juga amb cap altre nen. L'Adrià sempre dona voltes pel pati amb les seves sabates vermelles. Alguns nens també riuen d'ell. Però a l'Adrià no li importa gens. Sempre volta mitja hora pel pati amb les seves sabates vermelles.
Un dia un nen es va apropar a l'Adrià. Li va preguntar que perquè sempre porta sabates vermelles. L'Adrià li va explicar al nen que un dia la seva mare el va portar a passejar amb ella. I que li va posar unes sabates vermelles per si es perdia. Així la seva mare el podria trobar ràpidament entre la multitud perquè portava sabates vermelles. El nen li va dir que no calia que es posés les sabates vermelles per anar a l'escola. Que cap nen es perd al pati de l'escola.
La mare de l'Adrià va marxar de casa fa més d'un any. No l'ha tornat a veure mai més. Per això l'Adrià sempre porta sabates vermelles. Per a que la seva mare el vegi si pasa a prop d'ell.
2 comentaris:
Uix, quina pena, pobrissó, més que un conte és un gran abandó...arriba al cor!
Petonets!
No està malament el conte...em fa pensar amb alguna altra cosa, però no se què...un pto!!
Publica un comentari a l'entrada