dimecres, 30 de juliol del 2008

DESPULLAR L'AMOR

Es molt fàcil estimar a una persona quan es jove, guapo/a, té exit,te diners, etc... Quan es va perdent tot aixó de mica en mica, ja és més dificil trobar algú que t'estimi a pesar de tot, fins i tot a pesar de saber que no ets com tu vols que et vegin els altres.

Es quan baixes del pedestal i quedes completament despullat de tots elt teus sentiments, és quan plores i mostres les teves miseries, que s'assemblen a les meves i a les de tots, és quan mostres allò que no pot veure tothom, és llavors i només llavors quuan saps que qui es queda al teu costat i encara t'estima més que mai, és la persona adequada per compartir una vida amb tú.

Un amor així completament despullat de totes les coses vanals que vas carregant durant tota la vida, un amor completament despullat de mentides, de condicions, d'obligacions.

Que bonic és quan ho trobes tot i pots despullar l'amor.

dimarts, 29 de juliol del 2008

SANTA MARTA

Aquest blog va dedicat a la Marta, la meva filla. Avui és el seu Sant i li voldria fer un petit blog on li explico perquè es diu Marta i el significat del seu nom.

1er. Perquè ella es diu Marta? que va fer qué jo tries aquest nom per sobre de tots els altres?. la resposta és aquesta:




2on. Totes les persones hauriem de saber l'origen del nostre nom, Marta a l'evangeli era la Germana de Llatzer i una intima i estimada amiga de Jesús,la fé que ella tenia en Jesús, va fer que ell ressucites al seu germà Llatzer.
El seu nom significa "Senyorial" "Atractiva"
També és patrona de l'hosteleria.

Aquesta és la meva Santa particular:



Com diuen els Beatles ( bueno en Paul) Marta, My dear, sempre has set la meva inspiració. T'estimo.

diumenge, 27 de juliol del 2008

TIEMPO PEQUEÑO - La educación de las hadas

Quién se va?
¿Quién se queda?
¿Quién le duele más la soledad?
¿Quién le duele más la soledad?
Si tos’ los rincones de mi vida
tienen algo tuyo

¿Cuál es tu camino?
¿Cuál es el mío?
¿Dónde se encontraron?
¿Dónde se han io'?

Anda, deja que te acompañe
que no es momento de andar sola.

Con lo pequeño que es el tiempo
¿quién recogerá el perdío'?
Si tú me cuidas, yo me curo
mi cura es tu compañía.
Deja que te cuide las alas ... tu hada.

Anda, deja que te acompañe
que no es momento de andar sola.

Mis cinco sentidos son pa' ti
Mi tiempo pa' ti.
Mis manos pa' sujetarte a ti.
Y mi alegría pa' que la bebas toda tú.

Anda, deja que te acompañe
que no es momento de andar sola.

Anda, deja que te acompañe
que no es momento de andar sola.

Déjame que te acompañe.

He trobat aquesta maravella de cançó de la BEBE, que és la BSO de la Pel·licula "La educación de las hadas", cançó per la que va estar galardonada amb el premi Goya al millor tema músical l'any 2007.

A mi m'ha posat la pell de gallina, és un petit tresor que he trobat i que vull compartir amb tots vosaltres.

Aqui teniu el video:

divendres, 25 de juliol del 2008

FLOR DE LOTUS

” M’agrada banyar-me davant teu. Et deixo contemplar la meva bellesa vestida amb fines robes de llí. Em submergeixo a l’aigua per estar amb tu. Mira’m!”



Aquesta és la nova creació de la Marta, la meva filla. Personalment trobo que és una maravella, te unes mans que fan de qualsevol cosa una obra d'art.

Ella defineix aquesta nova col·lecció aixi:

"Us presento la meva nova col·lecció “Flor de Lotus” inspirada en unes de les moltes flors que creixien al riu Nil. Els Egipcis van asociar el poder la la Flor de Lotus amb el del sol, la vida, el renaixement i la llum. A tots els jardins s’hi podien veure aquestes flors, que eren de color blau i grogues al centre, com el sol que sorgia cada matí de les aigües del Nil. Símbol de poder, es va representar el faraó amb aquestes flors i s’identificava amb el procés de vida al més enllà, perquè la flor feia sortir el sol quan s’obria."

dimarts, 22 de juliol del 2008

A LOS GATOS


No son más silenciosos los espejos
ni más furtiva el alba aventurera;
eres, bajo la luna, esa pantera
que nos es dado divisar de lejos.
Por obra indescifrable de un decreto
divino, te buscamos vanamente;
más remoto que el Ganges y el poniente,
tuya es la soledad, tuyo el secreto.
Tu lomo condescendiente a la amorosa
caricia de mi mano. Has admitido,
desde esa eternidad que ya es olvido,
el amor de la mano recelosa.
En otro tiempo estás. Eres el dueño
de un ambito cerrado como un sueño.

J.L.Borges

diumenge, 20 de juliol del 2008

NO TOTS ELS ANGELS SON AL CEL

ANGELS - ROBBIE WILLIAMS ( Brillant, espectacular, genial)



ANGELS - WITHIN TEMPTATION (Impresionant, no tinc paraules)



MORANDI - ANGELS ( La cançó està bé, pero no us perdeu el video)



SAU - ENVIA'M UN ANGEL (Especialment dedicada a la Marta)

divendres, 18 de juliol del 2008

DINTRE O FORA?

On comença i on acaba?. Qui decideix on s'acaba el terreny segur i on comença l'abisme?. Jo no gosaria mai pensar que jo estic a la part segura, tot el contrari, crec que estic fent constantment malabarismes, i caic molts cops (podriem dir que caic dins la bogeria), i travesso la linea molts d'altres (aqui estaria dins la normalitat).
Jo em pregunto, qui decideix que és la normalitat i que és la bogeria?
Potser els que diem que son bojos només son diferents de nosaltres però, la diferència no vol dir que guanyi la majoria, potser els bojos som nosaltres?.
Creieu-me, jo aquesta reflexió me l'he fet un munt de vegades, i estic totalment convençuda que ningú, absolutament ningú pot respondre amb seguretat qui ha d'estar dintre i qui fora.
De la forma que estem vivint i maltractant tot el nostre entorn.
De la forma que menyspreem moltes cultures que son infinitament molt més riques i savies que la nostre.
De la forma que creiem que nosaltres som l'especie viva superior a totes les altres i en canvi molts no humans ens donen diariament una lliçó de com viure i conviure.
De la forma que no estem en absolut educats ni preparats pel cicle de la vida i la mort, quan altres cultures que nosaltres creiem més pobres ho tenen apres i superat des de que neixen.
Per acabar, de totes les formes de vida que hi ha en aquest palneta, la nostre és la mes incivilitzada.
Llavors, jo em pregunto, qui ens ha donat el dret de creure que som els que poseim la raó? i qui ens ha donat el dret de decidir que les persones que incomoden a la societat son bojos?.

dijous, 17 de juliol del 2008

PROBLEMA INFORMATIC

COM INSTAL·LAR UN PROGRAMA QUE ES DIU "AMOR"

Client: Es el departament d'atenció al client?

Servei tecnic: Si, bon dia, en que el puc ajudar?

Client: He estat revisant el meu equip i he trobat un sistema que es diu "AMOR" però no funciona, em pot ajudar?

Servei tecnic: Si i tant,però jo no li puc instal.lar, el tindrà d'instal·lar vosté mateix, jo l'aniré dirigint per telèfon, li va be?

Client: Si i tant, per on començo?

Servei tecnic: El primer pas és obrir el directori del "TEU COR", l'has trobat?

Client: Si, però hi ha diversos programes que s'entan executant en aquest moment, no hi haurà cap problema per treballar-hi mentre s'estan executant?

Servei tecnic: Quins programes son?

Client: Tinc: DOLORPASSAT.EXE
BAIXAESTIMA.EXE
RESSENTIMENT.COM
Tots tres s'estàn executant en aquest moment.

Servei tecnic: No hi ha problema, AMOR borrarà automaticament DOLORPASSAT.EXE, del teu sistema operatiu actual. Pot ser que li quedi gravat en la seva memoria permanent, però ja no afectarà a cap més programa.
AMOR, eventualment canvia BAIXAESTIMA.EXE, per un modul del sistema que es diu ALTAESTIMA.EXE. Però tindrà d'eliminar completament el programa RESENTIMENT.COM.

Client: Em pot dir com eliminar-ho?

Servei tecnic: I tant, vagi al menú INICI i obri PERDO.EXE, l'ha d'executar tants cops com sigui necessari, fins que CORATGE.EXE i RESSENTIMENT.COM, s'hagin eliminat completament.

Client: D'acord, ja veig que AMOR ha començat a instal·lar-se automaticament, es normal?

Servei tecnic: Si, aviat rebrà un missatge que diu que AMOR, estarà actiu mentre EL TEU COR estigui vigent.

Client: ai! em surt un missatge d'error, que faig?

Servei tecnic: Que diu el missatge?

Client: Diu error 412 programa no actiu en els components interns, que vol dir aixó?

Servei tecnic: Vol dir que ha d'instal·lar AMOR al seu equip, abans de poder-ho fer als dels altres. Pot buscar un directori que es diu AUTOACCEPTACIÓ?

Client: si, ja l'he trobat.

Servei tecnic: Ha d'eliminar AUTOCRITICA.EXE de tots els directoris i deprés esborrar tots els arxius personals, i tot el que hi ha a la paperera de reciclatge per assegurar que s'esborri completament i mai es torni a activar.

Client: D'acord, EL MEU COR s'està omplint amb uns arxius molt bonics. SOMRIURE.MPG s'està obrint al meu monitor i m'indica que PAU.EXE i FELICITAT.COM s'estan copiant correctament.

Servei tecnic: Aixó vol dir que AMOR ja està instal·lat i s'està executant, ja pot treballar-hi des del seu ordinador. Una cosa abans de penjar, AMOR és un Software gratuit, l'hi aconsello que el passi a totes les persones que coneix.

dimarts, 15 de juliol del 2008

ENHORABONA WALTER


Segueixo amb les joies d'Altafulla, ja veieu.

Aquest penjoll precios, va guanyar el tercer premi, un premi jo crec que molt merescut.

De totes formes no crec que ningú sàpiga apreciar realment el que hi ha en aquest penjoll.

Les peces de seda natural, han estat confeccionades per en Walter des de 0, o sigui ell mateix va criar i alimentar els cucs de seda,i quan va ser hora, va tenyir la seda amb tints naturals i despres va fer i montar la peça.

Tot el que fà aquest gran artista, s'ha de mirar amb lupa, perquè ell en cada petita o gran peça, i posa l'anima i treballa i treballa de dia i a vegades també de nit per poguer crear el seu art amb la perfecció que ell vol.

Felicidades Walter, una joia preciosa i un premio merecido.

diumenge, 13 de juliol del 2008

ESPECTACULARS




En primer lloc,agraeixo a en Joan que hagi posat aquestes fotos de la Marta al seu blog, espero que no li sapiga greu que les utilitzi.

Bé us presento a la Marta, la meva joia de filla o la meva filla joiera, com volgueu, les dues coses son veritat.

Jo quan he vist aquesta foto que li ha tirat en Joan les he trobat espectaculars a totes dues, la Marta i la seva joia.

Aques magnific penjoll/pectoral l'ha fet la Marta per presentar-lo al concurs d'Altafulla, no ha guanyat cap premi, pero jo crec que no cal, durant tot el temps que va estar pensant que podia fer, dissenyant, corregint, tornant a dissenyar, i elaborant tot aquest magnific conjunt (perquè el pectoral també te de conjunt l'anell i les arracades),l'ha enrriquit moltissim, perquè la Marta ja és una joiera molt bona, molt reconeguda també per tot el mon de la joieria contemporànea,i de l'art aplicat a les joies i les pedres precioses que son també una de les seves passions (ella també és Gemmologa).

Tot i així, ara, estic convençuda que el seu valor ha pujat, i molt, una peça com aquesta no és veu gaire sovint, i el valor que té, no es paga amb diners, perquè aqui la Marta hi ha posat tot, esforç, il·lusió, sentiment, un conjunt de coses que han donat com a resultat final aquesta maravella.

Felicitats Marta, novament has aconseguit superar-te.

T'estimo.

L'INFLUENCIA DELS ASTRES



En el blog anterior, hi vaig posar el que deia un escrit que vaig rebre per internet d'una amiga sobre els Balança ( perquè és el meu signe).

Amb aquest, voldria aclarir una mica a que em referia, perquè que els astres influeixen i molt en la nostra vida, es sabut i comprovat cientificament.

L'Astrologia aquesta que pots llegir en les diaris o les revistes, si, estic d'acord, son passatemps, perquè només es basen en la posició del Sol.

Però, totes les persones que provenim de pagés, (els meus pares p.exemple) encara fan moltes coses fixant-se amb els astres, a Pagés sempre s'ha fet servir per els camps, pels animals i per les persones.

Per exemple, la meva mare mai va a perruqueria si la lluna no està en quart mimvant, perquè així els cabells creixen menys i el mateix passa amb les ungles.

També està provat cientificament per molts departaments de Policia de tot el mon, que quan hi ha lluna plena augmenten moltissim els atacs amb violencia i els crims, en fí, que la gent ( tothom) estem molt més irritables.

També fan servir la lluna els que encara viuen a Pagés, per sembrar i fer la collita.

A la China també es basen en l'astrologia molt més que nosaltres. Els antics astrònoms chinesos varen assignar a cada un dels cinc planetes principals un dels cinc elements chinesos: A Venus el metall (or), a Jupiter la Fusta, a Mercuri l'aigua, a Mart el foc i a Saturn la Terra. Segons l'astrologia chinesa la posició d'aquests planetes, junt amb la posició del Sol, la lluna i qualsevol cometa al cel, a més de la data de naixement i el signe del zodiac, pot determinar el destí d'una persona.

Jo crec també que l'Astrología i l'Astronomia, es complementen, la primera estudia l'influencia dels planetes sobre els diferents aconteixements de la vida, i la segona estudia la composició fisica, color distancia, posició, no només dels planetes, sinó de tot el que està composat l'Univers, com estels, constelacions i altres.

Per acabar i com ja veieu, jo si crec en l'influencia que els astres, els planetes, els estels, tot l'Univers, tenen en el nostre destí, en les decisions que prenem i en la forma que es pot desenvolupar tot al llarg de la nostre vida.

dijous, 10 de juliol del 2008

PER AMOR A LA VIDA

Aquest poema del meu amic Jaume Marin, es precios, ho diu tot sobre la persona que sel fa seu, per aixó, avui, l'escric dedicat especialment a la meva filla Marta, perquè, fa molts anys, quan en Jaume el va escriure i la Marta encara era adolescent, el va llegir i se'l va fer seu, el va escriure en un pergamí i el va plantar a la capçalera del seu llit.

Per tu, estimada Marta

PER AMOR A LA VIDA

Per amor a la vida
faré mil coses
per a gaudir
dels sentits
que m'han estat donats.
Escoltaré música
llegiré poesia, intentaré
dels sentiments
fer-ne poemes,
faré l'amor,
tindré AMICS,
-així escrit amb majúscules-
veuré com creix i madura el blat
en els camps,
jugaré amb l'onada del mar
i caminaré lentament
fins on neix el iris,
per a besar els colors
que dibuixen l'arc,
sabré flairar
l'olor de les flors i admirar la seva bellesa,
seré tendre
i donaré tendresa,
estaré content de tot i per tot,
encara que de tant en tant,
arribin llagrimes
a la meva porta
Malgrat tot, seré feliç.
Però per l'amor
més absolut a la vida,
VIURÉ
fins a perdre
tots els sentits
que m'han estat donats.

Jaume Marin

BEN

Ara feia molt temps que no feia cap doblet, i he volgut fer-ho amb aquesta maravellosa cançó de'n Michael Jackson, tot i que ningú se li pot comparar, perquè te un talent innat, un do que molt poques persones tenen al mon.
Quina llàstima que ara no podem gaudir plenament del seu enorme talent.
La vida( i la seva familia) li han fet molt mal. En Michael mai ha pogut ser un nen, no ha pogut jugat al carrer amb els seus companys, no ha pogut viure la seva adolescencia i les primeres novietes com fa tothom, des de 5 anys que va pujar dalt d'un escenari ja mai mes ha pogut fer una vida com tots els nens.
D'una banda em sabria greu no haver-lo sentit mai, perquè és un regal per els meus sentits. Però quan penso en ell i el veig ara i veig en el que l'han convertit, penso que m'hauria estimat més que fos feliç en lloc de ser famos.

BEN - MICHAEL JACKSON



Es veu que a la Gran Bretanya fan un concurs per trobar noves estrelles ( estil O.T. però amb nens). Buscant que més havia cantat Ben he trobat aquest nen que la canta de maravella, fins i tot en Michael Jackson el va anar a escoltar a la final, i pel que es veu, l'hi va agradar moltissim que en Billi cantés la seva cançó i ho fes tant bé.
En fi jutjeu vosaltres mateixos.

BEN - BILLI GILMAN


diumenge, 6 de juliol del 2008

PORFA.....


Hola a tots els meus lectors. Buscant imatges pel google, m'he trobat aquesta que m'ha agradat moltissim. Així que he pensat, mira, és una bona idea posar-la al meu blog, sense ànim de retreure res a ningú, es clar, només perquè l'he trobat bonissima.

Apa! Vinga! qui apadrina el meu blog??

Les sabates vermelles

A continuació podeu llegir un conte maravellos que ha escrit un company del xat.cat que es fa dir "B-612". Només llegint el seu nom, ja us podeu imaginar la gran sensibilitat que té.
Llegir cada un dels seus blocs, fa que t'envolti la màgia que contenen tots els seus escrits.

SABATES VERMELLES


L'Adrià sempre porta sabates vermelles. L'Adrià te vuit anys. L'Adrià sap que tothom mira els seus peus en quant el veuen. Per això l'Adrià sempre porta sabates vermelles. Per a que el vegin.

La gent no entén perquè l'Adrià sempre porta sabates vermelles. Alguns fins i tot riuen d'ell. Per les seves sabates vermelles. Però a l'Adrià no li importa gens. Sempre porta sabates vermelles. I les seguirà portant.

L'Adrià porta sabates vermelles des de fa dos anys. Sempre vermelles. Se les va posar la seva mare un dia que van sortir a passejar plegats. La mare de l'Adrià deia que, portant sabates vermelles, si el perdia el veuria ràpidament entre la multitud perquè porta sabates vermelles. L'Adrià no es va perdre. Però l'Adrià sempre porta sabates vermelles.

L'Adrià, a l'hora del pati, no juga amb cap altre nen. L'Adrià sempre dona voltes pel pati amb les seves sabates vermelles. Alguns nens també riuen d'ell. Però a l'Adrià no li importa gens. Sempre volta mitja hora pel pati amb les seves sabates vermelles.

Un dia un nen es va apropar a l'Adrià. Li va preguntar que perquè sempre porta sabates vermelles. L'Adrià li va explicar al nen que un dia la seva mare el va portar a passejar amb ella. I que li va posar unes sabates vermelles per si es perdia. Així la seva mare el podria trobar ràpidament entre la multitud perquè portava sabates vermelles. El nen li va dir que no calia que es posés les sabates vermelles per anar a l'escola. Que cap nen es perd al pati de l'escola.

La mare de l'Adrià va marxar de casa fa més d'un any. No l'ha tornat a veure mai més. Per això l'Adrià sempre porta sabates vermelles. Per a que la seva mare el vegi si pasa a prop d'ell.

VIURE?

Avui he vist una pel-licula que m'ha fet pensar moltissim en la decissió que pren finalment el protagonista.

Es un noi, molt jove que pateix des de que va neixer, una extranya malaltia que fa que hagi de viure sempre a les fosques, sense cap classe de llum ni natural ni artificial.

Amb els seus pares han corregut tots els especialistes i curanderos del mon, i no hi ha sol-lució, ha de viure sempre a les fosques o protegit per una mascara, un vestit i uns guants de pell.

Com a tots ens ha passat, arriva l'amor a la vida d'aquest noi, i s'ha de plantejar si vol viure la resta de la seva vida ( si a aixó se li pot dir vida) a les fosques, o només tres dies plenament disfrutant de tot el que li depari la seva curta vida al màxim.

Quina tria tant dificil, oi? penseu que triaria-ho vosaltres?.

Ara jo em poso al lloc d'aquest noi que mai ha viscut com la resta de les persones, no té amics, esta sempre sol i ni tant sols s'ha vist en un mirall.

Ara soc jo la que em poso a la seva pell i trio, i trio viure poc, però plenament, aprofitant tots els moments al màxim, coneixer la felicitat, l'amor, l'amistat, tot, mentre duri, tant se val si son tres dies o una setmana o unes hores.

M'ha fet pensar molt aquesta pel-licula, hi ha moltissima gent que viu i no vol viure, i també moltissima que vol viure i no pot fer-ho, la vida mai es justa per tothom, però ens hem d'enfrontar al que ens ha tocat viure a nosaltres i prendre les nostres propies decissions, erroneas o acertades, però només nosaltres les podem
prendre.

dimecres, 2 de juliol del 2008

FESTA MAJOR DE VIC




L’ESPÍGOL

No heu caminat mai
pels vells carrerons de la ciutat,
quan un esguard furtiu de llum
s’escola entre les façanes?

No heu alentit el pas
quan enraonen els segles sota les voltes
amb el primer parpellejar del dia?
Arribat el bon temps, un ciclop ardit
encén les cicatrius de la muralla.

Dels camins abocats a la terra
i dels marges de les boscúries,
s’embola un subtil perfum
per arrombollar-se sobre els teulats.

Vic de boires inaccessibles,
de lloses gebrades i batalls profunds.
Com d’esprémer una llàgrima de les pedres,
Vic retorna, amb diadema d’espígol.

Josep Checa

Un poema precios que defineix d'una manera real i també idealitzada la meva Ciutat, tant estimada.

Jo he nascut i he viscut fins ara a Vic, m'estimo moltissim la meva Ciutat, la porto sempre dins el cor vagi on vagi.

Perquè vosaltres la conegueu i aprengueu a estimar-la com jo, us convido a FESTA MAJOR, el dia 5 de Juliol. Normalment la nostre festa major, no destaca gaire per la seva varietat ni pel seu ventall d'actes,el fet es que el temps no acompanya gaire, sempre sol fer molt bon temps i molt sol i, es clar, comença l'estiu i tothom vol anar a la platja i aprofita el dia de la FESTA MAJOR, per fer-ho.

Els Vigatans ja en fem broma, sempre diem "Ens veiem per la festa major a Platja D'aro".

Però vosaltres no ho feu eh?. Aquest cap de setmana toca FESTA MAJOR DE VIC.