dijous, 8 de maig del 2008

PER LA MARTA

Fa uns dies que estic neguitosa, intranquila, no sabria explicar-ho, se que a una part del meu cor li passa alguna cosa, que no es del tot feliç.

Jo no estic al seu costat, però entre nosaltres hi ha una unió tant gran que quan ella pateix o està intranquila, jo ho sento, ho visc, al cap i a la fi ella es una part de mi i com dirien els "Pereza" "Su sangre corre por mi tripa.

Carinyo,ja se que tens tot el dret a tenir dies baixos, a dubtar, a pensar que no has pres el camí correcte, en fi a questionarte si vals prou, si ho fas prou be.

Jo només et puc ajudar estant per tu, dien-te que t'estimo i que no et desanimis que tens un gran talent, que no t'has equivocat, que tu vals tant, com a persona i com a professional que no es podria pagar amb diners, que ets especial, que ets una lluitadora i no tinc cap dubte que una guanyadora.

Recordo que quan eres adolescent només hi havia una cosa que et pogues calmar quan estaves triste o quan et passava alguna cosa que et feia patir. Recordo les hores que et passaves tancada a la teva habitació, escoltant una vegada i una altre al teu grup preferit, a SAU, només ells tenien aquest poder sobre tu, fer que un novol negre es transformés en un sol radiant.

Amb aquesta intenció et dedico aquesta cançó. Saps que passi el que passi sempre et quedarà:

EL TREN DE MITJA NIT



I La mare, es clar. T'estimo bonica.

1 comentari:

masaoms ha dit...

gracies. jo també testimo!