LA TARDOR I ELS MEUS SENTIMENTS

Arriven, amb la tardor, tots els dies que fan que estigui triste.
No puc evitar pensar en com trobo a faltar al meu pare i el dolor que sento quan penso en l'últim aniversari i sant que vàrem compartir.
Es que.. uff, estic escrivint i ja estic plorant, ho sento.
Vaig demanar festa a la feina, per poder anar a Barcelona amb els meus pares i així poder compartir al menys el dinar amb les meves filles que vivien allà.
Era el 15 d'octubre de 2004. El meu pare, encara que es trobava molt malament va voler venit tant si com no.Pobret, quasi no podia caminar però va aconseguir que passes un dia del meu aniversari molt feliç.
Fixeu-vos com n'estava de malament que el 13 de Novembre, en menys d'1 més ja era mort.
També s'acosta el seu aniversari, el 9 de Novembre, sempre ho celebravem molt, quan va fer els 80 anys el vaig portar a visitar tot el camp del Barça, per dins i per fora. Va ser molt feliç, encara tinc present com va agafar la copa de la Champions i s'hi va voler tirar una foto.
Despré, ja inevitablement, ve Nadal. aixó ja m'acava d'ensorrar... els Nadals sense ell no son el mateix.
M'agradaria adormir-me ara i no despertar fins que hagin passat tots aquests dies, que haurien de ser molt feliços, però que a mi em fan patir moltissim.
Tot i que tinc la inmensa sort de tenir encara a la meva mare i dues filles maravelloses que junt amb les seves parelles, fan que tot sigui molt més portable, i que fins i tot algún dia sigui feliç.
Perque aquest dolor?, no ho entenc, ja ha passat un temps, ja hauría d'haver-se suavitzat una mica, però no es així.
Jo intento seguir endevant i ho aconsegueixo, alguns dies més que d'altres, però quan s'acosten dates senyalades, és tant feixuc tirar endevant i a més fer veure que ets feliç...
Perdoneu-me si us he entristit, però si escric el que sento, encara que no en parli amb ningú, sembla que el pes del cor se m'alleuja una mica.