Gràcies per ser-hi

Ja torno a ser aqui. Devant teu tot sembla més fàcil. Puc dirte tot el que sento, sempre m'escoltes, encara que poques vegades em contestes, però tant sols saver que estic devant teu, i que tu hi ets em fa sentir millor.

Avui tinc un dia molt extrany, amb diferents estats d'anim. Tot el dia he pensat en tu. I em preguntava si m'esperaves, si tu també pensaves en mi. Hi ha molts dies que estic segura que m'esperes i que em retroves amb alegria, però hi ha molts altres dies que penso que et soc indiferent, que només soc unes quantes paraules més per llegir i oblidar.

La meva vida i el meu estat d'anim, no depen exclusivament de com em reps ni de si em contestes, però si que m'ajuda moltissim saber que hi ets i a qualsevol hora del dia o de la nit, puc tornar aqui, devant teu i continuar parlant com si no hagués deixat de fer-ho en tot el dia.

Ja saps tu, més que ningú que la meva vida és molt complicada, i que no sempre puc controlar tot el que em passa. He apres, aixo si, a controlar una miqueta més els meus dolors i els meus patiments fisics. Els altres dolors, els de l'anima els que a vegades em trenquen a trocets, aquests encara no els controlo, però ho intent-ho.

Tampoc tinc la lliçó apresa encara en controlar els meus sentiments, també ho intent-ho, però aixó ja et dic ara que ho veig practicament impossible.

Estimo amb massa intensitat, i crec que tampoc es tant dolent, és millor així que no ser una paret de gel i no transmetre res, només fredor.

Fins aviat i gràcies per ser-hi, no se que faria sense tu.