AVUI ES EL DIA

Avui dia 15 d'octubre, és el meu aniversari en faig 53, és una bonica xifra, i quant més alta sigui, mes bonica serà, perque voldrà dir que encara soc aqui amb tots vosaltres, els que m'estimeu i els que simplement em coneixeu, però feu el camí al meu costat.

També celebro una altre cosa que ara us explicaré:

Era un matí de tardor, però encara feia bon temps, la meva mare es va llevar i va veure un dia assoleiat i precios, i va pensar, tant de bo el meu fill/lla neixi avui, perque ja havia passat tota la nit amb dolors i ja tenia ganes de veure la cara del seu fill/lla.
Va anar a la Clinica, la varen visitar i li varen dir que si, que estava de part però que encara li faltava molta estona, i no la van deixar tornar a casa.

Els meus pares van aprofitar aquell mati precios i varen sortir a passejar pels jardins de la clinica a veure si aixó ajudava a que el part s'acceleres.

Després ja van ingressar a la meva mare i li van portar un bon dinar, perque era diumenge i era el dia de la patrona de les monges que cuidavan la clinica, Santa Teresa de Jesús.

Després de dinar, ja van començar els dolor mes forts, tant forts que quan va tenir els últims ja a la sala de parts, va treure tots els macarrons que s'havia menjat per dinar.

Al cap d'algunes apretades més, ja sem veien el cap i finalment després de uns minuts que a la mare li van senblar eterns, vaig sortir jo, plorant a tot pulmó, jo no recordo res del meu naixement, encara que m'agradaria moltissim, però la meva mare si que m'ha explicar la seva experiencia.

La mare per fí, em va veure, era una nena, la més preciosa que havia vist mai, la seva nena, el seu tresor.

A més de la mare a la sala de parts també hi havia el meu pare, va patir tant fins que no vaig neixer, però quan em va veure deseguida em va agafar als seus braços i plorava de felicitat, també era el seu tresor, la seva nena, quan d'amor hi havia allà dins en aquella sala de parts. Perque a més dels meus pares també hi havia 2 tietes, i la iaia, i el meu tiet esperant a fora empipat perque no el deixaven entrar.

Imagineu-vos, quanta gent esperan-me. També m'esperaven amb molta il·lusi-o, les monges que feien d'infermeres perque jo vaig neixer a 2/4 de 9 del vespre i aquell dia de la seva patrona no havia nascut cap nena. Quan van veure que era una nena, fins i tot ploraven d'alegria. Van demanar per favor, van suplicar que em posessin Teresa, perquè era l'unica nene que havia nascut el dia de la seva patrona. Aixó era una senyal divina, s'havia de dir Teresa. Al meu pare li va fer molta il·lusió que em posessin Teresa, perquè era el nom de la seva iaia, i per aixó els meus pares van consentir i ja veieu, així és com em dic. Maria Teresa, encara que la majoria de gent ho ha abreviat i em diuen Maite.

Així, que l'altre cosa que celebro avui, com podeu veure, és el meu Sant.

Admiro moltissim la meva patrona, era una dona forta, valenta que va viure tota la seva vida lluitant per aconseguir el que ella creia i volia, crear l'ordre de les "Carmelitas Descalzas".

Es creu que la paraula de Teresa ve de la paraula grega "Teriso" que es tredueix com "cultivar" o de la paraula "Terao" que significa "cazar", per tant diuen que ella era cultivadora de les virtuts i caçadora d'animes per portar-les al cel.

Us escriuré dues estrofes del poema que ha fet més famosa a la meva patrona:

Vivo sin vivir en mi
I tan alta vida espero,
que muero porqué no muero.

¿Ay que larga és esta vida!
!Que duros estos destierros
esta carcel i estos hierros
en que el alma está metida!
Solo esperar la salida
me causa un dolor tan fiero,
que muero porque no muero.

Només dues, eh? perque és tant mística que i te tantes ganes de morir-se que encara em faria plorar.

I ara com a punt final, la seva imatge. Aquesta és ella, una gran dona, una gran Santa, una persona bondadosa que va fer d'estimar i ajudar la seva meta a la vida.