Avui ja m'he anat a comprar el llibre d'en Noah Gordon, no fos cas que s'acabés i jo no el pogues tenir.
Deveu pensar, "aquesta tia per un llibre, la que està armant". Però per mi un llibre i a més del meu autor preferit, es un tresor. Soc feliç només de tenir-lo a les mans i obrir-lo i sentir aquella olor de paper.
Imagineu-vos doncs com augmenta el plaer quan el llegeixo. Llavors quan l'estic acabant em sap molt greu, perquè durant uns dies o unes setmanes, he viscut la vida dels protagonistes i voldria continuar vivint-la.
En fí, no se si entre els meus lectors n'hi ha algún que experimenti el mateix que jo, en quant als llibres, si es així o si no ho es, es igual, m'agradaria que m'ho expliquessi-ho.
Jo quan el comenci, ja us diré que tal, com va la lectura, i com m'agrada, perquè la idea de que no m'agradi ja no la contemplo.
Aquestes petites coses, son les que em fan feliç, les que a vegades us explico que fan que la meva vida canvii de color i de tant en tant passi del gris al vermell o el taronja, es igual. Si les vas sumant totes, al final trobes que tens un ventall de colors força bonic.
EL PODER
Fa 12 anys
1 comentari:
A mi també m'encanta la olor del paper d'un llibre... i no se perquè però els llibres de la biblioteca de Vic tenen una olor especialment agradable, sempre que la sento recordo quan llegia de petita "La historia interminable" de Michael Ende. A més, l'edició que tenien era d'aquell paper tant fi que sembla paper de fumar, i la lletra era preciosa. Fa poc en Carles, sense saber-ho, em va comprar aquesta mateixa edició del llibre, va ser ganial tornar-lo a sospesar. Crec que és el primer llibre gruixut que vaig llegir.
Publica un comentari a l'entrada