dilluns, 21 d’abril del 2008

QUATRE ROSES



Ahir vaig rebre per mail el conte que escriu la meva filla cada més a una revista,(per cert, t'he robat el dibuix de la rosa es que es fantàstic) encara que sigui joiera, també es escriptora, li encanta escriure contes i ja te 2 llibres publicats.(perque no digui que no te padrins).
Doncs us comentava aixó, perquè en aquest últim relat explica com una noia es llevava cada matí, el dia de St. Jordi i trobava a la taula del menjador, quatre roses, les més boniques de la ciutat. El seu avi sempre n'havia comprat una per cada dona de casa, la seva dona, la seva filla i les seves 2 netes.
Aquesta part es autobiogràfica, aquest home era el meu pare, mentre ell va estar amb nosaltres mai no ens van faltar les roses ni res del que en fes il·lusió tenir, ens estimava amb tot el seu cor.
Des de que el meu pare no hi es, ja no ens llevem amb les quatre roses, però així es la vida, hem d'anar-la agafant com va venint, encara que ens costi moltissim, nosaltres encara som aqui i el cami continua, no ens podem quedar a la vorera, no ens portaria enlloc, i si continuem, qui sap, potser que en alguna curva tornem a trobar una il·lusió, una rosa, en fi, alguna cosa que ens fagi tornar somriure.
A mi, com a les meves filles el dia de Sant Jordi, ens agrada moltissim, a totes tres ens entusiasma passejarnos mirant llibres i anar-los fullejant,i sentir la olor de paper nou, es un plaer, que per sort comparteixo amb elles.
Aques bloc d'avui el dedico molt especialment al meu pare,perquè aquest any serà el quart que no ens pot comprar la rosa. Aquest any, papa, les quatre roses te les envio jo a tu:

La 1ª La mama t'estimarà sempre, et troba molt a faltar, però sen surt molt bé, n'estaries molt orgullos.

LA 2ª La teva filla, la teva nena, mai deixarà de portar-te al cor, sempre et trobarà a faltar, no oblidarà mai al seu pare,amic,company de jocs,la mà on agafar-se sempre. Però no pateixis, ara ja sap segur que sen sortirà.

la 3ª La teva neta gran, la Marta, no saps com sen recorda de tu,i com t'estima, ella ja sen ha sortit te una vida que és la que ella sempre havia volgut. Es una bona joiera, però quan treballa amb les seves eines al seu taller, sempre pensa en com ho hauries fet tu, en totes les coses que li vas ensenyar i que li han fet la vida més fàcil.

LA 4ª La teva neta petita, la nostre dolça Gemma, ella és com jo, li costa molt més resignar-se i pensar que mai més et podrà abraçar, però també n'estaries orgullos, es una dona forta, sap el que vol i lluita per aconseguir-ho. El dia que es converteixi oficialment en metge, tu seràs allà al seu costat, tot orgullos de la teva petita, perque ella sempre et porta al cor.

Aqui tens les teves quatre roses, amb amor, només per tu:



T'estimem fins al cel, on segur que reps el nostre missatge.

2 comentaris:

trena ha dit...

Segur que està orgullós de vosaltres i us té les roses preparades per quan us retrobeu.

Un petó!

masaoms ha dit...

Jo sovint miro al cel i penso que hi tinc dues estrelles que em vigilen i em guien...una es l'avi i l'altre el pare...pero les millors roses de st jordi son per vosaltres tres, us estimo molt!