UN PETIT TRESOR

Aquesta setmana m'han donat una noticia que m'ha fet reviure els moments més bonics de la meva vida.

Una amiga de la meva filla, esta esperant el seu primer fill.

Ella te un munt de sensacions i sentiments que la fan sentir feliç, esperançada, nerviosa, espantada, encara no sap ben bé com sentir-se, està al principi del seu embaras i no se si se n'ha fet a la idea.

De mica en mica anirà sentint com el seu petit tresor, va creixent dintre seu, i parlarà amb ell, i sentirà com es mou dintre el seu ventre i sabrà que es un àngel que ve de puntetes per fer que la seva vida canvii completament i que comenci de nou la seva historia, una historia que ferà que mai més pensi en singular, i que la seva ànima estigui per tota la vida lligada al seu fill.

Pensarà constantment en com serà la cara del seu fill, en les ganes que té de fer.li un petó, en com serà el tacte de la seva pell, de quin color tindrà els ulls, en si tindrà tots els ditets (totes les mares pensen el mateix), en fí que a partir d'ara la seva vida ferà un gir que encara ni tant sols es pot imaginar, i que fins que no tingui al seu fill entre els seus braços per primera vegada no entendrà la inmensitat i la intensitat d'amor que aixó implica.

Jo em sento molt feliç per ella, perquè les dues vegades que he passat per aquesta experiencia han estat les millors de la meva vida, res es pot comparar amb el que sents quan veus per primera vegada al teu fill i li pots fer el primer petó i la primera abraçada.

Es una experiencia molt dificil d'explicar, per no dir impossible. Només una altre mare ho pot entendre.

Hi ha una cançó molt bonica que canta en Dyango, on explica com és una mare i en la que inclou aquesta cançó de bressol tant bonica:

Fes nones reiet
fes nones fill meu
que ets un angelet
que m'ha enviat Deu.

El besa a la cara, el besa al front,
petons d'una mare,
LO MES GRAN DEL MON.

">

Per tú Meritxell, perquè puguis viure el teu embaràs i la teva maternitat, feliçment, plenament.