He agafat prestada aquesta imatge del blog d'una amiga, que l'ha utilitzat per parlar de la llibertat de decisió que hem de tenir totes les dones quan es tracta de decidir sobre el nostre cos, la nostra vida, en aquest cas es sobre l'avortament lluire i sense condicions.
Jo no em sabré expresar tant bé com ella, però tinc molt clar el meu punt de vista, estic total i absolutament as favor de la lliure elecció, i en contra de tot aquest circ que s'ha montat al voltant de les cliniques on es practica l'abortament de forma absolutament legal i voluntària.
Però no vull parlar només d'aixó, encara que crec que es prou important per fer-ho.
Vull expresar el meu rebuig a totes les coaccions,bexacions, falta de respecte i poc reconeixement, que rebem les dones al llarg de la nostra vida, només per ser dones.
Hi ha grans dones en el nostre passat i present moltes estan a la vista, però la majoria estàn darrera dels seus homes, fent que tot rutlli i portant el control.
Nosaltres movem el mon, un mon que ens té molt pocs reconeixements i que molt poques vegades compte amb nosaltres per fer grans coses.
En fí, que he volgut fer aquesta entrada per dedicar-la a totes aquestes dones tant valentes que son capaces de lluitar i donar la seva vida, si fos necessari per ajudar a qui ho necessita i per canviar la forma que te la societat de considerar que a igual o millor treball, menor es el reconeixement.
Al cap i a la fi, qui ha portat tots aquests homes tant valuosos al mon??
Qui els ha educat i els ha portat de la ma fins que han pogut caminar sols??
Així que ja ho veie-ho, sense nosaltres el mon es pararia, per aixó jo, una dona que ha lluitat durant 53 anys per tot, per la familia, per la economia, per la salud, per la vida i per sobre de tot, per la seva dignitat, vull dir que tinc tot el dret a MY CHOICE, al igual que totes les dones del mon.
Dedicat a tu, Joana, que amb la teva empenta i les teves ganes de lluitar sempre, per tot, em fas sentir orgullosa de ser una dona. Per mi ha estat una inmensa sort trobat el teu blog i coneixet, em dones forces per tirar endevant i lluitar sempre pel que crec just.
3 comentaris:
Ostres.... gràcies, estic del tot aclaparada!!
Dedicat també a tu, no ens coneixem, encara... però estic del tot segura que ets tant decidida com jo!.
Un petò molt gran..
Sí, és veritat, les dones sou un tot ... mares, companyes, amants, i, sols falta que doneu el definitiu pas per poder estar en pau.
Dones, agafeu el control del món, que per dret és vostre.
Ai Maite,
M'he quedat una mica regirat de llegir aquest post (potser no l'he entès bé)
Reconec que aquest no serà un comentari fàcil de fer i suposo tampoc de rebre.
Abans de res, dir que crec fermament en la igualtat de tots els humans siguin dones o homes. També dir que comprenc i comparteixo la necessària lluita per assolir una igualtat que la cultura i la societat actual i passada no dona a les dones.
Ara bé, si les dones tenen (que el tenen) tot el dret a decidir sobre el seu cos, també ha de ser cert que un cop decidides (i sols quan ha estat una decisió lliure!) a compartir-lo amb un altre persona i engendrar una nova vida, han d'acceptar que l'altre persona té també drets sobre la criatura engendrada.
I no cal dir que si la decisió no ha estat lliure i voluntària l'elecció de que ha de fer és SOLS de la dona i és ella qui ha de mirar per ella mateixa i per la seva vida. Igual que si per qualsevol circumstància els dos decideixen que no volen dur al mon un nou infant.
I soc conscient que avui per avui moltes dones infanten fills no desitjats per elles sinó pels seus 'marits' i per mi aquesta NO és una decisió presa lliurement.
I si bé al post segueixes per altres camins, aquest tema (com molt bé has dit) és prou important i aquí ho deixo.
Publica un comentari a l'entrada